Cassoleta de xocolata amb gerds i pebre rosa

dilluns, 10/11/2014 (Gemma)

Durant el Fòrum Gastronòmic que es va celebrar aquest octubre a Barcelona vaig assistir al taller Chocolate addiction impartit per en Rafa Delgado, xef de postres de l’Alkímia i ambaixador de Chocovic. Una de les receptes que ens va preparar va ser aquesta cassoleta de xocolata tan vistosa:

Ara fa un any vaig tenir la sort de passar tres mesos a la cuina del restaurant Alkímia, treballant i aprenent al costat d’en Rafa, un crack de les postres de restaurant. Per això, quan vaig veure que feia aquest taller al Fòrum, m’hi vaig apuntar sense dubtar, amb moltes ganes de tornar a veure en Rafa. I no em va decebre gens, al contrari, a part de les pròpies receptes, em va sorprendre alguna de les tècniques que va fer servir per emplatar: l’última tendència en postres de restaurant és oblidar-se de les quenelles pels gelats!

Aquesta setmana necessitava preparar unes postres de quedar bé, i no vaig dubtar ni un moment en posar en pràctica una de les receptes que ens va ensenyar el Rafa. La foto parla per si sola, l’èxit estava assegurat!

Aquí teniu la recepta:

Per la cassoleta:
Ingredients:
• 112g de nata
• 112g de llet
• 150g de xocolata 60% de cacau
• 38g de rovell d’ou

Preparació:
Fondre la xocolata al microones. Escalfar la llet i la nata. Quan arrenqui a bullir, abocar-ho sobre la xocolata. Deixar uns minuts i barrejar bé.
Incorporar el rovell i colar. Dosificar en els motlles. Coure-ho a 130º durant 11 minuts.
Deixar refredar a temperatura ambient. És important no posar-ho a la nevera, ja que la textura correcta s’obté a temperatura ambient.

Pel bescuit de sifó:
Ingredients:
• 100g de farina d’ametlla
• 104g de clara d’ou
• 67g de rovell d’ou
• 67g de sucre
• 16g de farina
• 4g de pebre rosa

Preparació:
Triturar tot a la thermomix i colar. Omplir el sifó i carregar el gas. Deixar reposar.
Posar l’espuma en un vas de plàstic i coure al microones durant 40s a potència màxima.

Emplatar la cassoleta amb el bescuit trossejat, els gerds i brots d’oxalis (en el meu cas menta).

Bon profit!

Mini muffins de poma i canyella

dilluns, 3/11/2014 (Gemma)

Aquest estiu em van donar una gran quantitat de pomes, algunes no massa madures. Una bona manera de menjar-les va ser amb aquests petits muffins de mossegada:

Segurament penseu: i per què muffins i no magdalenes? Doncs pels ingredients que porta i per la manera de barrejar-los. Els muffins són més espessos i compactes, al revés de les magdalenes, que són esponjoses i lleugeres. Són masses que aguanten molt pes i sovint porten a dins ingredients a trossets, com fruita o fruits secs. La seva elaboració és molt senzilla, ja que no es munta ni els ous ni la mantega, i augmenten el volum gràcies a l’impulsor. En canvi, les magdalenes normalment porten els ous muntats amb el sucre. Si llegiu la recepta, veureu que efectivament es tracta de muffins 😉

La combinació de la poma i la canyella és un clàssic sensacional. I amb la compota i els dauets de poma, queden super humits de dins, fins i tot al cap d’un dia d’haver-los cuit. A nosaltres ens van encantar!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 160g de farina
• 75g de sucre muscovado (o sucre moreno)
• 10g d’impulsor
• 2g de sal
• 1g de canyella en pols
• 100g de compota de poma
• 65g d’oli de gira-sol
• 1ou
• 150g de dauets de poma saltejada amb mantega

Preparació:

Per fer la compota, pelar la poma, trossejar-la i posar-la en un vol amb un rajolí d’aigua. Coure-la 5 minuts al microones fins que sigui tova. Escórrer i triturar amb el túrmix. Reservar
Per fer els dauets, tallar la poma a daus ben petits. En una paella amb una mica de mantega, saltejar els dauets de poma fins que siguin tous però sense que perdin la forma. Reservar.
Pels muffins, super fàcil: sòlids + líquids i al final la poma a dauets.
Deixar reposar la massa a la nevera un parell d’hores.
Escalfar el forn a 250º. Omplir els motlles de magdalena fins a ¾ de capacitat. Si es vol, repartir una mica de sucre per sobre. Posar-los al forn i coure’ls 5 minuts a 250º i 5-10 minuts més a 200º, en funció de la mida.
Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Primera edició del Blog al plat, tot un èxit!

dilluns, 27/10/2014 (Gemma)

Fa just una setmana hi va haver la primera edició del nou repte blogaire “del blog al plat”, proposat per la Mercè de Destapant Cassoles. Recordeu que ja us ho vaig comentar aquí, i que per la primera edició la Mercè em va fer el gran honor de començar pel meu blog 😀

Ara ja es pot dir que aquest nou repte ha començat amb força ja que, tot i ser la primera vegada, hi ha hagut 24 participants! I segur que molts blogaires que no coneixien el repte s’hi aniran afegint de mica en mica. Prepara’t, Mercè, que se t’ha girat feina! je, je je…

Per mi ha estat especialment emocionant. Llegir les versions que els blogaires han fet de les meves receptes i els comentaris sobre el meu blog, m’han fet posar la pell de gallina. Moltes gràcies a tots per la vostra participació! I el més important de tot, és que m’ha servit per descobrir blogs que no coneixia, o que només seguia a través d’Instagram o de Facebook. I com diu la Mercè, aquest és el principal objectiu del repte. Per tant, doble èxit pel repte. Enhorabona Mercè!

Us deixo el recull de les participacions amb els links als seus blogs:

Josep, de Menja de bacallà, amb dues participacions:

L’Alfons, de Les receptes de st Hilari:

La Teresa, de Com a casa res:

La Maria, de Pa amb tomàquet:

La Gemma de Caprofiti:

La Marina de Tapa’t de tapes:

La Sión, de Fem un mos:

La Cristina, de Bufet de postres:

En Jordi (que no coneixia!) de Moments gourmets:

La Marta, de Pebre i xocolata:

L’Anna (que tampoc coneixia!), de Xicuina:

La Marta i la Carme (que seguia a Instagram), de La galeteria:

L’Isabel, de La cuina de la Isabel:

En Jordi i la Sílvia (també una descoberta!), de la Cuinateca:

La Mireia i la Bet, de Els fruits saborosos:

La Júlia, de Júlia a la cuina:

La Cristina, de Crijoarmel:

La Joaquina, de La cocina de los inventos:

La Gemma, de Cuinant a Canet:

En Jordi (una altra descoberta), de Retalls de cuina:

En Miquel, de les Receptes d’en Miquel:

L’Anna Forrellat (amigues al Facebook), sense blog, i que aprofito per animar-la a que en faci un!!!

I la Mercè, de Destapant cassoles:

Nomes em queda dir que ja tinc ganes que sigui novembre per descobrir quin blog ens proposa la Mercè i poder participar jo amb una recepta seva. Moltes gràcies Mercè per aquest nou repte blogaire tan divertit!

Carquinyolis de cacauet i curri

dilluns, 20/10/2014 (Gemma)

Avui us proposo una recepta divertida, un joc que pot sorprendre a més d’un. Es tracta de reinventar aquests dolços tradicionals utilitzant ingredients força originals:

Un dels petit fours que servíem a EspaiSucre i que tenia més èxit eren les mini galetes de cacauet i curri. Super primes, cruixents i molt addictives! Allà vaig descobrir que, la clàssica combinació salada de curri i cacauet, també es podia portar al món dolç, i resultava molt encertada. Això sí, de tots els curris que hi ha, val la pena triar-ne un de suau, menys picant, i que contingui espècies dolces i pastisseres com la canyella, el gingebre i el cardamom verd. A EspaiSucre utilitzàvem el curri de Madras, que a mi m’encanta.

Feia temps que em voltava pel cap provar aquesta combinació amb els carquinyolis, ja que són unes galetes molt agraïdes que admeten moltes variacions. Després de fer-ne de d’ametlles, de festucs i de pipes, havia arribat el moment d’arriscar-se amb combinacions més sorprenents. El resultat ens va encantar, queden uns carquinyolis super gustosos, amb la proporció de cacauet i curri ben equilibrada. Tallats primets com a mi m’agraden resulten absolutament addictius!

Aquests carquinyolis se’ls van menjar uns amics molt especials, Els Amics de les Arts. Durant la seva gira del Dinosaure passen moltes hores a la furgo de bolo en bolo i, per entretenir la gana, en Pol se’ls va endur en un d’aquests viatges. Em va dir que van tenir molt èxit, i la combinació de cacauet i curri va inspirar un dels seus jocs de paraules tan característics amb frases com: “curri, curri, que te pillo”, “Oh, curridor de fons!”, “com se li ha ocurrigut?” I d’altres que ja no recordo! 😀

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 ou
• 100g de sucre
• 175g de farina
• 1,5g de curri de Madras
• 3g d’impulsor
• 100g de cacauets

Preparació:

Batre l’ou amb el sucre. Incorporar la farina, l’impulsor i el curri i barrejar-ho bé. Afegir els cacauets i barrejar.
Amb la massa fer dues barres llargues i primes. Coure-ho al forn a 180º uns 20 minuts.
Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i posar-los estesos sobre la safata del forn. Coure’ls uns 5 minuts més fins que s’assequin i agafin color.

Bon profit!

Financiers d’avellana amb fruits vermells

dilluns, 13/10/2014 (Gemma)

Aquest estiu vam pujar a la Roca per visitar la família, aprofitant que hi hauria la Gaia, la nebodeta de les terres de l’Ebre que veiem massa poc sovint. Que maca que està! Ja sabeu que sempre m’agrada portar algun detallet dolç, i en aquesta ocasió van ser uns financiers:

Els financiers són uns petit fours molt agraïts, sempre i quan es mengin el mateix dia que s’han fet. Però com que la massa aguanta bé a la nevera i són tan ràpids de coure, és fàcil tenir la massa a punt a la nevera i coure’ls al moment de menjar. El toc de la mantega avellana és el què els fa tan bons i viciosos, que és impossible menjar-ne només un. En aquesta ocasió hi vaig introduir fruits vermells a dins, ben variats, per tenir l’excusa perfecte per repetir: bé s’havien de tastar tots els sabors, oi? Je je je…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 125g de sucre en pols
· 50g d’avellana torrada en pols
· 50g de farina
· 2g d’impulsor
· 1 pessic de sal
· 175g de clares d’ou
· 75g de mantega avellana (comptar amb 125g de mantega inicial)
· Fruits vermells (figues, maduixes, cireres, gerds, móres, nabius)

Preparació:

El dia abans, congelar els fruits vermells. Si són grossos, (maduixes i figues) tallar-los a trossets.
Per fer la mantega avellana, posar uns 125g de mantega en un cassó a foc suau. Deixar que cogui a poc a poc, retirant les impureses de la superfície amb una cullera. Mantenir al foc fins que agafi el color avellana. Pesar els 75g de la recepta i reservar.
Barrejar el sucre, l’avellana en pols, la farina, l’impulsor i la sal. Incorporar les clares a poc a poc. Afegir la mantega avellana tèbia i barrejar bé.
Posar la mescla dins una màniga pastissera i reservar unes hores a la nevera, per tal de coure-ho just el moment de menjar.
Repartir la massa en motlles petits (millor de silicona) omplint uns 2/3. Col·locar al mig un fruit vermell directament congelat. Coure’ls a 200º amb el forn ja calent fins que siguin daurats.
Servir just acabats de fer.

Bon profit!

Del Blog Al Plat, una nova convocatòria blogaire

dissabte, 4/10/2014 (Gemma)

Avui no us vinc amb cap recepta, sinó amb una proposta per a blogaires molt interessant i divertida. Ja sabeu que la colla de blogaires gastronòmics és molt activa, tant a nivell de trobades, com de tallers o convocatòries a través de la xarxa. Però des d’un temps cap aquí, trobem a faltar iniciatives com la desapareguda “Recepta del 15”, que cada mes proposava reptes a tots els blogaires. La Mercè, del blog Destapant Cassoles, ha pres el relleu i ens proposa un nou repte molt divertit:

Del Blog al Plat

Es tracta d’un joc que ens farà descobrir a fons els blogs que ens proposi la Mercè. Qui vulgui participar haurà de triar una de les receptes del blog, versionar-la i publicar-la el dia 20 de cada mes. Amb el pas dels mesos, aniran passant pel repte una pila de blogs de cuina, alguns de ben poc coneguts per a la majoria de nosaltres!

En aquesta primera convocatòria, la Mercè m’ha fet un honor molt especial: ser el primer blog escollit per tal que qui vulgui participar s’inspiri en el meu receptari i n’esculli una recepta. Ja us dic ara que serà una primera convocatòria molt dolça 😉

Des d’aquí us animo a participar, que a tots ens agraden aquestes convocatòries blogaries. A veure si entre tots aconseguim que aquest repte es faci tan gran com ho va ser la Recepta del 15! I qui sap si algun mes la Mercè triarà el vostre blog, je je je… Jo us asseguro que a les properes edicions participaré segur.

Ens veiem el proper 20 d’octubre!

Galetes de taronja confitada

dilluns, 29/09/2014 (Gemma)

Fa dies buscava la recepta d’unes florentines de taronja i vaig voler provar aquesta recepta que em van passar fa temps. El resultat no eren les florentines que jo esperava, però van resultar unes galetes igualment delicioses.

Segons em van dir, aquesta recepta és original de l’Hotel de Crillon de París. Això sol ja prometia… A més, era tan diferent a les receptes de florentina que conec, que vaig decidir provar-la. A nivell de mise en place és ideal, ja que la massa aguanta molt de temps a la nevera i es forneja la justa pel servei. A mi, com a florentina, no m’ha convençut, ja que no m’ha quedat el crocant que buscava. Però igualment és una galeta deliciosa, cruixent i amb un gust de taronja deliciós. La recomano!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 175g de nata
• 150g de sucre
• 85g de glucosa
• 25g de mel
• 175g de taronja confitada
• 25g de festucs
• 25g d’avellana
• 25g de pinyons
• 25g d’ametlla
• 25g de farina

Preparació:

Escalfar la nata, el sucre, la glucosa i la mel per tal que es dissolgui bé el sucre.
Afegir la taronja, els fruits secs i la farina.
Reservar la massa a la nevera.
Amb el darrera d’una cullera, estendre porcions molt fines de la massa sobre la safata de forn.
Coure a 200º uns 10 minuts, fins que siguin daurades.

Bon profit!

Pastís de formatge mega fàcil

dilluns, 22/09/2014 (Gemma)

La primera recepta de la novena temporada de la Cuina de Casa és taaaaaaaan fàcil que només té una condició: mai, mai, mai, s’ha de dir als convidats com és de fàcil de fer! 😀

El motiu que publiqui una recepta tan senzilla és fàcil d’explicar: el vaig fer estant de vacances al Pirineu, sense estris, ni mitjans, ni bàscules, ni forn, ni res de res. I sense res de tot això, va quedar boníssim, je je je…

Diumenge passat era l’aniversari de la meva fillola Olga, que feia 12 anys ja! Ens van convidar a celebrar-ho amb un dinar familiar, i ja sabeu que a mi m’agrada portar sempre el pastís. Però
aquest any, fent les vacances el setembre, coincidia que era precisament el dia de tornada… Així que vaig buscar una recepta senzilla de fer, que la pogués preparar al Pirineu i arribar just a l’hora de dinar amb el pastís a punt.

Al dinar érem 15 de colla, de manera que vaig doblar les quantitats i en va sortir un pastís molt gran. A més, d’aquesta manera m’estalviava haver de pesar les quantitats, ja que tot quadrava amb les mides dels envasos. Això sí, hi ha una única cosa imprescindible: un túrmix. A mi me’l va deixar la mestressa de La Faiada, els fantàstics apartaments on ens allotjàvem.

El pastís va tenir moooooolt èxit entre els comensals, tant que em va saber una mica de greu reconèixer que aquest cop el mèrit no era meu: al final no vaig complir la condició que us he dit al principi, i vaig acabar confessant que el pastís era mega fàcil de fer 😉

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 200g de formatge philadelphia
• 150g de llet condensada
• 500ml de llet
• 1 paquet de “pastel fresco de limón” Royal
• Suc d’1 llimona
• Caramel líquid
• Pinya en almívar (opcional)
• 1 paquet de “sobaos”

Preparació:

Untar el fons d’un motlle amb el caramel líquid. Repartir les rodanxes de pinya per la base.
Triturar amb el túrmix durant 2 minuts la llet, la llet condensada, el formatge, el suc de llimona i el contingut del paquet Royal. Abocar-ho dins el motlle.
Tallar els sobaos pel mig, per tal de fer-los més prims. Repartir-los per sobre la capa de formatge, tallant-los si cal per adaptar-los al motlle.
Reservar a la nevera un mínim de dues hores.
Desemmotllar el pastís capgirant-lo, de manera que la pinya quedi a la part de sobre. Decorar i servir ben fred.

Bon profit!

Tornem-hi! 8 anys de la Cuina de Casa

dilluns, 15/09/2014 (Gemma)

Hola a tothom!!!!!!
Sí, sí, sí, ja toca obrir la persiana i treure’s la mandra de sobre, oi? Desentumir-se de la vagueria de l’estiu i, sobretot, celebrar que ja fa 8 anys que funciona aquest blog 🙂

M’agrada el primer post del curs: parlar de les vacances i afrontar amb energia renovada la pila de noves receptes dels propers mesos…

Aquest estiu, però, ha estat realment estrany; he fet les vacances el setembre, però he passat un agost força accidentat: un esquinç al turmell de grau 3 i una grip que m’ha tingut dues setmanes senceres al llit. Així que he començat les vacances dèbil i després de tot un mes de baixa de la feina… ben descol·locada, vaja. Però això no significa que no hagi gaudit de les vacances, eh? Al contrari! A un altre ritme i amb menys intensitat, he gaudit a tope els dies que hem passat al Pirineu amb el més important de tot: una bona salut!

Així que aquest estiu no he fet grans escalades ni he pujat grans muntanyes, però he fet passejades més tranquil·les que d’altra manera no hauria fet, i que han sigut igual de boniques. La meva debilitat i el peu a la viruta han estat l’excusa ideal per emportar-nos l’esterilla i fer pànxing sense remordiments 😉

I bé, després de les fotos de rigor, dono per inaugurada la novena temporada de la Cuina de Casa. Espero que gaudiu tan com jo la vostra estada per aquí.

De vacances!

diumenge, 10/08/2014 (Gemma)

Ha arribat el moment de fer una pausa del blog. Descansar i recuperar energies per tornar després amb la motivació a tope. Dedicar el temps lliure a fer allò que ens agrada més, en el meu cas gaudir de la natura enmig de les muntanyes.

O perdre el temps fotografiant ovelles 🙂

Ens veiem el setembre!