Mousse de safrà i galeta de coco

dilluns, 29/06/2015 (Gemma)

Avui us porto la segona recepta que vaig fer al taller de pastisseria amb safrà al Mercat de les Espècies d’Argençola del passat 12 de juny. Es tracta d’una mousse de safrà amb una galeta de coco:

Al post del flam de safrà ja us vaig explicar les complicacions d’utilitzar el safrà en receptes de postres. En el cas de la mousse, encara és més delicat, ja que el safrà no s’infusiona, si no que s’incorpora directament a la recepta. Per tant, és important no excedir-se en el safrà, que és molt intens i gens habitual en unes postres. Amb poca quantitat n’hi ha prou, 0,1g de safrà és un pessiguet de no res.

Curiosament, després del taller vaig descobrir una característica del safrà ben interessant: l’Astrid van Ginkel (una de les ànimes de la trobada) em va explicar el per què d’aquest costum que tenim de d’escalfar el safrà abans d’utilitzar-lo. Jo em pensava que es potenciava el sabor per l’acció de la calor, igual que es potencia el sabor dels fruits secs en torrar-los. Però resulta que no és el torrat, si no la deshidratació que produeix l’escalfor, que fa que aparegui el safranal, la substància responsable de l’aroma i el color del safrà. Sempre s’aprenen coses noves!

Aquí teniu la recepta:

Per la mousse de safrà:

Ingredients: (per 4 persones)
• 2 iogurts grecs
• 0,1g de safrà
• ½ pell de llimona ratllada
• 2 clares d’ou
• 50g de sucre
• 2 fulles de gelatina
• 1 rajolí de llet
Preparació:
Escalfar el safrà al microones durant 20 segons. Amb un morter, triturar-lo ben fi.
Hidratar la gelatina en aigua freda.
Barrejar el safrà amb el iogurt grec.
Escórrer la gelatina i dissoldre-la amb el rajolí de llet calenta. Barrejar-la amb el iogurt.
Muntar les clares a punt de neu junt amb el sucre. Incorporar-les a la barreja anterior.
Repartir la mousse a les copes de servir i reservar a la nevera unes 4 hores.

Per les galetes de coco:

Ingredients:
• 50g de farina
• 50g de sucre en pols
• 50g de mantega fosa
• 50g de clara d’ou
• 30g de coco ratllat
Preparació:
Barrejar la farina, el sucre i el coco. Incorporar la mantega fosa i barrejar. Incorporar la clara d’ou i barrejar.
Repartir cullerades de la massa sobre un paper de forn i estirar-les ben fines. Coure-les a 190º fins que siguin daurades.

Bon profit!

Còctel blanc d’estiu

dissabte, 20/06/2015 (Gemma)

Avui és dia 20 i tenim una cita molt especial amb la convocatòria blogaire Del blog al plat. Jo hi participo amb aquest còctel blanc d’estiu:

L’organitzadora d’aquest esdeveniment blogaire és la Mercè, del blog Destapant Cassoles, que va iniciar la proposta i que a cada ocasió escull el blog protagonista del mes. I clar, mai escull el seu blog, je je je… de manera que entre tots els que participem hem decidit dedicar el mes de juny al seu blog, i escollir una de les seves receptes per publicar al nostre blog.

El blog de la Mercè és ple de receptes familiars, amb plats del dia a dia però també amb plats que fan molta festa, i molts pastissos d’aniversari dedicats a les seves tres filles, l’Ona, la Laia i la Bet. Curiosament, però, la recepta que he escollit no és cap de postres; al contrari, és aquest còctel de coco, crec que l’únic còctel que té la Mercè al blog. Però és que va ser llegir la recepta i saber del cert que ja l’havia escollit… amb la calor d’aquests dies i les ganes de vacances, era la recepta ideal!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 2 copes)

• 100g de licor de coco
• 150g de llet de coco
• 150g de suc de pinya
• 4 glaçons
• coco ratllat

Preparació:

Mullar la vora de les copes i passar-les pel coco per tal de decorar tot el voltant de la copa.
Amb un robot de cuina, barrejar el licor, la llet de coco i el suc. Incorporar el gel i triturar.
Abocar-ho dins la copa, decorar-la i servir immediatament.

Bon profit!

Flam de safrà amb cireres saltades

dilluns, 15/06/2015 (Gemma)

Dissabte vaig tenir la sort de realitzar un taller de pastisseria a la cinquena edició del Mercat de les Espècies d’Argençola. Una de les receptes que vaig fer va ser aquest flam de safrà:

El Mercat està organitzat per El Trill, una associació amb molta empenta que cada any prepara tres cites ineludibles al poble: el Mercat de les espècies, la Matinal d’intercanvi de llavors i la Festa del tió. Haig de confessar que no havia estat mai a Argençola; sempre passo de llarg per l’A2 , just a tocar, camí del Pirineu o altres zones de Lleida amb roca per escalar. Així que em va sorprendre agradablement: un poble petit, ben cuidat, amb encant, enfilat dalt d’un turó i amb vistes sobre tota la plana. I, sobretot, ple de gent que s’estima molt el poble.

Durant tot el dia va haver-hi tallers, visites culturals, paradetes, concerts, concursos i moltes activitats al voltant de les espècies i les herbes aromàtiques. Vaig poder tastar des d’un pastisset d’ortigues deliciós fins a una mantega de safrà finíssima, i vaig tornar a casa carregada d’espígol, bulbs de safrà i llibres de cuina al voltant de les espècies. Em va fer especial il·lusió el concurs de sals condimentades, ja que em va permetre conèixer en persona un dels membres del jurat: la Fina, del blog CuinaCinc, amb qui ens seguim des de fa ja força temps.

Enguany el Mercat de les espècies tenia un protagonista destacat: el safrà. La majoria d’activitats i paradetes giraven entorn d’aquesta espècia tan preuada. Em va sorprendre molt quan em van proposar fer un taller de pastisseria amb safrà, certament era una proposta arriscada! Però el repte em va agradar i vaig acceptar encantada. Introduir elements de la cuina salada a la pastisseria s’ha de fer amb cura, intentant combinar-los amb elements molt pastissers que ajudin a rodejar-los de certa “normalitat pastissera”. I, pensant una mica, de seguida se’m van acudir combinacions amb el safrà: els làctics (nata, mantega, llet, llets vegetals, xocolata blanca, coco…), els cítrics (sobretot la llimona, la taronja, i altres espècies o herbes aromàtiques cítriques), algunes fruites (sobretot les de pinyol, com el préssec, l’albercoc, les cireres…) i, evidentment, la xocolata (què no combina amb la xocolata?). Així que vaig proposar tres receptes: un flam de safrà amb cireres saltejades, una mousse de safrà amb galeta de coco i uns bombons de safrà i xocolata blanca.

No m’allargo més, només espero que us atreviu a fer la recepta. Ja veureu com us sorprendreu agradablement 😉

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 4-6 persones)

• 500ml de llet
• 4 ous
• 100g de sucre
• 0,5g de safrà
• 1 pell de llimona ratllada
• Caramel líquid
• Cireres
• Sucre

Preparació:

En un cassó, posar la llet, el sucre, el safrà i la pell de llimona. Posar el cassó al foc fins que arrenqui a bullir. Parar el foc, tapar i deixar infusionar 15 minuts. Colar.
Incorporar els ous i triturar amb el túrmix.
Repartir la barreja en flameres individuals untades amb el caramel líquid.
Posar-les en una safata i tapar-les amb paper d’alumini. Coure-les al bany Maria a 160º durant 30 minuts. Deixar refredar.
Treure el pinyols a les cireres i tallar-les per la meitat. Saltejar-les en una paella un parell de minuts amb una cullerada de sucre. Reservar.
Desemmotllar el flam i servir-lo acompanyat de les cireres saltejades.

Bon profit!

Flaó eivissenc

dilluns, 8/06/2015 (Gemma)

Resulta que aquest cap de setmana tenia una pila de mató a la nevera. Ja n’havíem menjat amb mel, així que, abans no es fes malbé, vaig aprofitar per fer aquests flaons individuals:

Vaig tastar el flaó Eivissenc ara fa uns anys i em va enamorar. Sens dubte, les meves postres preferides de tot el que vam tastar a l’illa. El vaig trobar molt aromàtic, amb la matafaluga, l’herba sana, la llimona… i molt refrescant alhora. Des de llavors he buscat la recepta de flaó que m’agrada més, ja que n’hi ha tantes com cases eivissenques existeixen. Aquesta que us poso avui és la que s’assembla més al flaó que vaig tastar a l’illa.

Jo l’he fet en format individual, i avui us explico el perquè. Odio tallar el pastís! Sí, no sé per què, ni on està escrit, però sempre em toca a mi tallar el pastís. Clar, diuen, com que l’has fet tu… Doncs, home, jo penso que precisament per això no m’hauria de tocar a mi, no? Jo ja he fet la meva feina, je je je… Estic segura que a tots els que us agrada portar el pastís a una festa us passa el mateix que a mi… El moment “tallar el pastís”, odiós, mirant que totes les parts siguin iguals, que n’hi hagi per tothom, i tots els ulls posats en tu… Vaja, doncs que sempre que puc faig postres individuals i santes pasqües! 😀

Aquí teniu la recepta:

Per la base:
Ingredients:
. 65g de mantega
• 50g de sucre
• un pessic de sal
• 1 ou
• ½ copa d’anís
• 1 cullerada d’oli
• 1 pell de llimona ratllada
• 1 cullerada d’anís verd (matafaluga)
• 250g de farina
Preparació:
Barrejar la mantega pomada amb el sucre. Incorporar la sal, l’ou, l’anís, l’oli, i la llimona. Barrejar bé. Incorporar la farina i barrejar el just per tenir una massa homogènia.
Estirar-la entre dos papers de forn i folrar un motlle de tarta.
Coure-la al blanc uns 15 minuts a 190º.

Pel farcit:
• 500g de mató (o recuit)
• 4 ous
• 250g de sucre
• 15 fulles de menta (o herba sana si en trobeu)
Preparació:
Triturar amb el túrmix tots els ingredients. Si voleu, podeu picar la menta a part per tal que el farcit us quedi més blanc.
Omplir els motlles amb la base pre cuita i coure-ho al forn a 180º durant 25 o 30 minuts, en funció de la mida del motlle.
Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Tartaletes de lemon pie

dijous, 28/05/2015 (Gemma)

Avui la família de Vic ve a dinar a casa els meus pares, un costum de cada any per aquesta època. Els meus pares tenen un nesprer molt productiu i sempre n’inauguren la temporada amb un dinar familiar. Tradicions! Me mare em va demanar si, a part dels nespres, els podia preparar algun detallet per postres, i jo li he fet aquestes tartaletes:

Vaig pensar que, després d’un gran dinar i d’atipar-se de nespres, unes postres petites a base de llimona serien el què els vindria més de gust. Espero que ho hagi encertat!

Es tracta d’una versió individual del clàssic lemon pie americà, amb una base de sablée, la crema de llimona i l’acabat de merenga. A la crema de llimona hi he afegit gelatina, ja que la base en forma de galeta no pot aguantar bé la crema. Si el feu amb el format tradicional de tartaleta, no cal que n’hi poseu.

Aquí teniu la recepta: (per unes 12 tartaletes)

Base sablée
Ingredients:
• 250g de farina
• 100g de sucre
• 150g de mantega
• 1 ou
Preparació:
Barrejar el sucre i la farina. Incorporar la mantega pomada i barrejar. Afegir l’ou i barrejar el mínim fins a obtenir una massa homogènia i compacta.
Entre dos papers de forn, estirar-la amb un corró. Reservar-la una estona a la nevera per tal que agafi fred. Amb un tallador, tallar les galetes i reservar-les al congelador.
Coure les galetes directament congelades, uns 15 minuts a 180º.

Crema de llimona
Ingredients:
• 225g d’aigua
• 75g de suc de llimona
• 1 ou
• 75g de sucre
• 20g de maizena
• 1,5 fulles de gelatina
• 25g de mantega
Preparació:
En un cassó, barrejar el sucre amb la maizena. Incorporar el suc, els ous i barrejar. Incorporar l’aigua i barrejar.
Posar el cassó al foc remenant contínuament amb una llengua per evitar que s’enganxi. Quan faci el primer bull, retirar del foc. Incorporar la gelatina i la mantega. Reservar a la nevera.
Un cop freda i quallada, barrejar amb unes varilles per tal de trencar el gel i fer-la cremosa. Omplir una màniga pastissera i repartir sobre les galetes.

Merenga
Ingredients:
• 150g de clares d’ou
• 290g de sucre
• Sucre en pols
Preparació:
Posar el sucre en un cassó al foc amb un rajolí d’aigua. Deixar bullir fins que arribi a una temperatura de 119º.
Posar a muntar les clares amb unes varilles elèctriques. Quan l’almívar estigui a 119º, abocar-lo a rajolí fi sobre les clares. Seguir batent fins que les clares quedin ben fermes i muntades.
Omplir una màniga pastissera i repartir la merenga per sobre la crema de llimona.
Espolsar amb sucre en pols i cremar-lo amb l’ajut d’un bufador.

Bon profit!

Magdalenes de remolatxa

dimecres, 20/05/2015 (Gemma)

Avui és dia 20 i tenim la cita blogaire del blog al plat. En aquesta ocasió el blog escollit ha estat el de Cuinant a Canet, que escriu la Gemma, amb qui ens coneixem de fa temps. Jo he escollit aquestes magdalenes de remolatxa:

El blog de la Gemma m’encanta. És molt proper, amb receptes pràctiques i molt resultones, de les que m’agraden a mi. Amb la Gemma ens coneixem de fa temps, de les trobades blogaires que fem de tant en tant. Ja fa temps que tinc ganes de provar el famós red velvet, que originalment es feia amb remolatxa, per això de seguida vaig tenir clar que volia fer aquestes magdalenes. Queden suaus i molt fines i, gràcies a la humitat que dóna la remolatxa, no s’assequen i es mantenen ben humides de dins. A mi no m’ha quedat un color tan vermell com a la Gemma, però us asseguro que de gust eren boníssimes! I m’ha servit per comprovar que quan faci el red velvet, hi posaré una mica de colorant vermell 😉

He seguit la recepta de la Gemma amb un petit canvi. En afegir la remolatxa (jo l’he pesada) m’ha semblat que la massa tenia prou humitat, de manera que no he afegit la llet. La resta de la recepta és ben igual.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

2 ous
100g de sucre
75g d’oli de gira-sol
170g de remolatxa cuita
130g de farina
1 sobre de llevat Royal

Preparació:

Triturar la remolatxa fins obtenir un puré ben fi.
Amb les varetes elèctriques, muntar els ous i el sucre fins que quedin ferms i ben muntats.
Incorporar l’oli amb un rajolí fi. A mà, incorporar el puré de remolatxa.
Incorporar la farina i el llevat tamisats.
Omplir els motlles de magdalena fins a uns ¾. Coure-les a 200º uns 15 minuts, en funció de la mida de les magdalenes.

Bon profit!

PD: va sortir aquesta idea del Josep de Menja de bacallà. El mes vinent seria fantàstic que Del blog al plat estigués dedicat al blog Destapant Cassoles, de la Mercè, que és la responsable que mes a mes descobrim blogs nous tan interessants. Així que, si us sembla bé, tots els que participem a la convocatòria de la Mercè, el mes vinent escollirem una de les seves receptes. Què us sembla la idea? Jo m’apunto segur!!!

Encenalls

dilluns, 11/05/2015 (Gemma)

Avui us porto unes galetes fàcils de fer, però una mica entretingudes a l’hora de donar-los forma. Ara bé, queden tan mones que la feina val la pena, oi?

El mes de març els Amics de les Arts van estar de gira per Irlanda i Gran Bretanya, i el Pol ho va aprofitar per portar-me un llibre de receptes d’allà, Great British Bakes, forgotten treasures for modern bakers de Mary-Anne Boermans. Es tracta d’una recopilació de receptes dolces molt antigues, algunes (com aquestes galetes) documentades ja el segle disset. De cada recepta n’explica l’origen i alguna anècdota, i resulta un gran treball d’investigació. I em fa gràcia que l’autora també és blogger, del blog Time to cook – online, que és absolutament espectacular!

Hi ha moltes receptes que tinc ganes de provar, i avui començo amb aquesta, que és fàcil i difícil alhora. Fàcil perquè la massa no deixa de ser una variant de la pasta cigarrette, però difícil perquè cal anar molt ràpid i vigilar no cremar-se en donar forma a les galetes. El resultat és super vistós, i de veritat que fan goig de veure totes les galetes amb aquesta forma d’espiral. Us asseguro que val la pena entretenir-se una mica enrotllant les galetes!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

55g de sucre en pols
40g de farina
30g d’ametlla en pols
60g de clara d’ou
15g de mantega

Preparació:

Barrejar el sucre, la farina i l’ametlla en pols. Incorporar la clara d’ou i barrejar. Incorporar la mantega fosa, barrejar i omplir una màniga pastissera amb la mescla.
Sobre un paper de forn, estendre tres tires primes de massa d’uns 30cm de llarg. Coure-ho a 200º fins que es comencin a daurar les vores.
Ràpidament enrotllar els encenalls al voltant d’un estri llarg i prim, com si fossin tirabuixons. Això s’ha de fer ràpid, ja que quan es refreda la massa perd la flexibilitat.
Un cop fred l’encenall, retirar l’objecte que serveix de base i reservar les galetes en un lloc hermètic fins el moment de servir.

Bon profit!

Sopa de iogurt i xocolata blanca amb mango picant

dilluns, 4/05/2015 (Gemma)

Ara feia dies que no publicava una recepta de la revista CUINA, però aquestes del mes de maig són tan especials que no les podia passar per alt:

Des del setembre passat, la secció I per postres que feia en Jordi Roca la duu a terme el Col·lectiu 21º Brix. Aquest col·lectiu està format per un grup de 17 pastissers, la majoria joves promeses amb un merescut reconeixement unànime de tot el sector. Val la pena que feu una ullada a la seva web, flipareu amb les trobades i les creacions que fan.

Un dels pastissers del col·lectiu és en Rafa Delgado, xef de postres de l’Alkímia amb qui vaig compartir tres mesos d’stage al restaurant. Amb ell vaig aprendre moltíssim i, tot i ser una experiència dura i exigent, sempre més en tindré un gran record. D’en Rafa m’admira la seva capacitat per crear postres aparentment senzilles, però que resulten molt completes i amb grans contrastos. Té una sensibilitat especial per emplatar i una capacitat d’improvisació enorme. Aquest mes de maig les receptes del I per postres eren precisament d’en Rafa, així que ja enteneu per què no les podia passar per alt 😉

Les tres receptes combinen el iogurt amb la fruita, i tenen els tocs exòtics i aromàtics tan característics del Rafa: escuma de iogurt amb fruita vermella i cogombre, pad thai cruixent amb iogurt de cabra i sopa de iogurt i xocolata blanca amb mango picant. M’he decidit per aquesta última perquè m’encanta el iogurt amb el picant (absolutament fan). I si a més ho combinem amb el mango i la xocolata blanca… mmmm espectacular!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Crema de marialluïsa

dilluns, 20/04/2015 (Gemma)

Avui és dia 20 i tenim la cita mensual amb la convocatòria blogaire “del blog al plat”. Jo hi participo amb aquest crema de marialluïsa tan delicada:

Pel mes d’abril el blog escollit és Visc a la cuina, que escriu la Maria Àngels. Aquest blog el conec de fa anys però, no sé massa bé per què, l’havia deixat de visitar. Tenim tants blogs per anar seguint que sovint es fa difícil arribar a tots! Així que en aquesta ocasió del “blog al plat” ha estat un redescobriment. M’ha agradat veure que la Maria Àngels manté el seu blog ben actiu, i estic segura que ara hi tornaré a passar ben sovint!

La crema de marialluïsa em va cridar de seguida l’atenció, va ser amor a primera vista. I el motiu és molt senzill: sóc absolutament fan de la marialluïsa! M’encanta l’olor cítrica i balsàmica que té, tan intensa i alhora tan delicada… En plena primavera acaba de brotar amb molta força, i està tan ufanosa que s’ha d’aprofitar. A més, llegint el blog de la Maria Àngels, em va portar records de petita, quan collíem la marialluïsa al pati de casa per assecar-la i fer-ne infusions a l’hivern. Ja veieu que això de la marialluïsa em ve de lluny 🙂

La meva recepta és gairebé idèntica a l’original. He reduït la quantitat de sucre, i he pesat la cullerada de Maizena. I la infusió només l’he fet de 5 minuts, trobo que més temps deixa un punt amargant. El resultat ens ha encantat, i estic segura que aquesta primavera la repetiré més d’un cop!

Ingredients:

2 rovells d’ou
50g de sucre
20g de Maizena
250ml de llet
un ramet de marialluïsa

Preparació:

Escalfar la llet i les fulles de marialluïsa. Quan arrenqui el bull, parar el foc, tapar i deixar infusionar 5 minuts. Colar i reservar la llet.
En un cassó posar els rovells i el sucre i barrejar bé. Afegir la Maizena i la llet ja freda. Remenar que quedi tot ben unit i posar al foc sense parar de remenar. Quan arrenqui el bull, retirar la crema i filmar-la a pell. Deixar refredar.
Un cop freda, repartir-la en les copes de servir i decorar amb alguna fulla de marialluïsa.

Bon profit!

Cupcakes de taronja i xocolata

dilluns, 13/04/2015 (Gemma)

Dijous passat vaig ser al Mercat de Manlleu fent un taller de cupcakes i cakepops. Uns dels cupcakes que vaig fer van ser aquests:

Tot i que jo no sóc gaire fan dels cupcakes, ja feia dies que els assistents als tallers havien demanat un curs per aprendre’n a fer, de manera que el dijous passat ens hi vam posar. A més, molts dels assistents van venir acompanyats dels seus fills, i els cakepops van resultar tot un èxit gràcies a la seva gran ajuda.

Justament per Setmana Santa molta de la canalla havia assistit als tallers de cuina infantils de l’Aula de Cuina, i això es notava en la forma de treballar, sense por a posar les mans a la massa, o a banyar i decorar amb xocolata. Ara bé, ja us podeu imaginar com va quedar la cuina en acabar el taller, oi? Je je je… hi havia fideus de xocolata per tots els racons! El més important, però, és que van marxar satisfets amb la feina feta, i estic segura que més d’un ho repetirà a casa amb l’ajuda dels pares.

S’hi voleu la recepta dels cupcakes, la trobareu al següent enllaç: recepta cupcakes

Bon profit!