Aquest juliol m’ha passat volant, dissabte vaig acabar l’stage a Bubò! Sembla que fos ahir que m’acomiadava de vosaltres i ja ha passat tot un mes…
És difĂcil expressar amb paraules què ha significat aquest stage. Tinc tantes experiències per explicar que no sĂ© per on començar… podria escriure 10 posts seguits. Això sĂ, Ă©s obligat començar donant les grĂ cies a Bubò, al Carles Mampel i a tot el personal de l’obrador per haver-me donat aquesta oportunitat d’aprendre al seu costat. RecordarĂ© aquest mes de juliol tota la meva vida!
Ja m’esperava al·lucinar amb les quantitats i proporcions de les receptes, però la realitat ho ha superat de llarg: la recepta de l’almĂvar de cacau pel pa de pessic de la Sacher era de 20kg i la crema anglesa base per fer un cremĂłs de xocolata era de 18kg! Us podeu imaginar aquestes quantitats? M’ha costat tot el mes aprendre a triar bĂ© el recipient on pesar els ingredients, sempre massa petit!
TambĂ© m’esperava treballar amb mĂ quines mĂ©s grans i mĂ©s industrials, però altre cop la realitat ho ha superat: el forn era tan gran que hi podia entrar a dins a peu dret, amb capacitat per tot un carro de 40 plaques de forn industrial; el congelador eren dues habitacions contigĂĽes tan grans com el menjador de casa meva; la pasteuritzadora tenia una capacitat de 15 litres i el molĂ per fer el pralinĂ© de 10kg! El pitjor moment del dia era entrar al congelador a -30ÂşC a buscar alguna cosa, tenint en compte que com mĂ©s temps perdia en trobar-ho mĂ©s congelada quedava.
TambĂ© imaginava que l’horari i el ritme de treball serien molt durs, però altre cop la meva imaginaciĂł va fer curt. Llevar-se a les 4:30h quan encara Ă©s fosc i treballar 9 hores seguides nomĂ©s parant 20 minuts Ă©s esgotador. La sensaciĂł era de que el temps passava volant! Arribar a casa cansada, amb poc temps lliure per fer altres coses i sabent que a les 9 ja m’havia de ficar al llit tambĂ© ha estat complicat.
Una de les coses que m’ha costat mĂ©s Ă©s trobar l’equilibri just entre la rapidesa a l’hora de treballar i la qualitat del resultat. El nivell d’exigència era altĂssim, tot havia de sortir perfecte cap a les diverses botigues, i assolir aquest nivell sota la pressiĂł d’un horari de lliurament era estressant. Patir per no rebre cap crĂtica però fent les coses a bon ritme era el què em feia estar mĂ©s alerta.
Evidentment, he fet unes quantes cagades, algunes mĂ©s grosses que altres… Per exemple, vaig pesar malament els ingedients d’una recepta o se’m va cremar una xocolata que estava fonent al microones 
Per sort, després de la bronca inicial sempre em donaven una nova oportunitat i seguien confiant en mi. Han tingut molta paciència 
Estic molt contenta perquè des del primer dia em van fer treballar de pastissera, manipulant tots els estris i participant en totes les elaboracions. No m’he dedicat a escombrar o empaquetar bombons, cosa que em feia patir una mica abans de començar.
Com a conclusiĂł, el balanç que en faig Ă©s molt positiu: tot i ser molt dur, he après moltĂssim. Realitzar un stage com aquest Ă©s imprescindible per obtenir una formaciĂł completa com a pastissera. Ja estic rumiant on fer l’stage l’any que ve, je je je…
I per fi ha arriba el moment de les desitjades vacances… Enguany les gaudirĂ© mĂ©s que mai, desprĂ©s d’haver pencat tant a Bubò
Com molts ja sabeu, les meves vacances sempre tenen destins de muntanya, je je je… Aquest cop repetim a Benasque i desprĂ©s anem a Arco, a tocar de les Dolomites de Brenta i el llac de Garda, a escalar i pujar muntanyes. Ens veiem a la tornada, bones vancances a tothom!
La Gemma Clofent és una pastissera casolana que aprofita qualsevol ocasió per portar algun detall dolç fet a casa. La necessitat d’intercanviar receptes la va dur a escriure un blog de cuina exclusivament dedicat a les postres que manté ben viu des de 2006. En el seu receptari s’hi poden trobar des de dolços tradicionals fins a propostes actuals dels principals pastissers catalans.
