El dissabte va ser l’aniversari de l’àvia Antònia i ho vam celebrar amb un dinar familiar a Can Salas. Per postres vaig fer un parell de pastissos com aquest:

Com que ja fa més d’un any que escric el blog, m’adono que a partir d’ara començaré a repetir esdeveniments: aniversaris, Castanyada, Nadal, Quaresma, sopar d’Escorpins, Mones de Pasqua… Serà divertit comparar les receptes dels dos anys! I és que el temps passa volant…

La recepta d’avui és molt fàcil però el temps de preparació és bastant llarg. Com que porta la base de galetes més dues capes que es quallen amb gelatina, entre capa i capa cal esperar un parell d’hores per tal que no es barregin. És millor fer-la el dia abans per donar temps a que qualli bé. Aquest mateix pastís ja l’havia fet una altra vegada amb mango enlloc de plàtan i va quedar boníssim.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

Per la base:

• 150g de galetes Maria
• 80g de mantega
• 1 cullerada de sucre

Pel farcit:

• 5 cullerades de sucre
• 2 cullerades d’aigua
• 4 plàtans
• 5 fulles de gelatina
• 3 iogurts naturals ensucrats
• 100ml de nata líquida per muntar

Per la cobertura:

• 4 cullerades de sucre
• 100ml de llet
• 2 iogurts naturals ensucrats
• 3 fulles de gelatina

Preparació:

Fer la base amb les galetes esmicolades, la mantega i el sucre i coure-la 5 minuts al forn a 180º.
Pel farcit, fer un caramel amb el sucre i l’aigua. Quan sigui ros, afegir el plàtan a rodanxes i coure’l 5 minuts. Afegir la nata líquida i portar a ebullició. Treure del foc i triturar amb el túrmix. Afegir la gelatina hidratada amb aigua freda i deixar refredar una mica. Afegir els iogurts, remenar bé i abocar sobre la base de galeta. Reservar a la nevera un parell d’hores.
Per la cobertura, escalfar la llet, afegir el sucre i la gelatina hidratada. Deixar refredar una mica, afegir els iogurts i abocar sobre la capa de plàtan. Deixar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Aquest diumenge ens vam trobar al carrer Estrella per celebrar els aniversaris de l’Eva i del Pep i per fer l’últim passi de fotos de les vacances. Com que es tractava d’un berenar-sopar, vaig portar unes galetes de gingebre per anar picant mentre miràvem les fotos:

L’Anna i el Jaume han estat de vacances al Canadà i em van portar de record un motlle de galetes en forma d’ós, l’animal més típic del país. Junt amb el motlle, venia una recepta de galetes de gingebre, que es veu que són molt tradicionals d’allà. Com que la trobada familiar era per veure les fotos de l’estiu, vaig pensar que era el millor moment per provar les galetes.

La traducció de la recepta m’ha portat força feina, ja que els ingredients i el vocabulari són molt diferents dels d’aquí. A més, els pesos, la temperatura, les dimensions… tot estava en unitats canadenques i m’ha calgut investigar com es feien les conversions. Gràcies al Google i al Collins he après que:

• 1 “cup” és un volum de 200ml
• “tsp.” (teespoon) és una cullereta de postres
• “pinch” és un pessic
• 1” (polzada) és 2.54cm
• 375ºC=190ºF ja que ºC=5/9(ºF-32)

No està gens malament, oi?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 60 galetes)

• 100g de mantega pomada
• 100g de sucre
• 100g de sucre Muscovado
• 250g de farina
• 1 sobre doble de gasificant de rebosteria
• 2 culleradetes de gingebre en pols
• 1 culleradeta d’anís en pols (la recepta original és amb clau, però jo no en tenia)
• 50ml de te fred
• ½ culleradeta de vainilla en pols
• 1 pessic de sal

Preparació:

Barrejar la mantega amb el sucre blanc i el sucre Muscovado. Afegir els ingredients secs alternant-los amb el te i barrejar bé.
Formar “xurros” amb la massa d’uns 4cm de gruix, embolicar-los amb paper film i deixar-los a la nevera unes 4 hores. Treure els xurros i tallar-los a rodanxes d’uns 4mm de gruix. Col·locar-les separades en una safata de forn coberta amb paper de forn i coure les galetes durant 10 minuts a 190º. Deixar refredar i menjar acompanyades d’una rajola de xocolata.

Bon profit!

Aquest dissabte van venir a sopar a casa el Raül, l’Encar i la Maria. Per postres vam menjar un pastís de formatge aromatitzat generosament amb el famós licor de crema de whisky Baileys:

La vetllada amb el Raül i l’Encar va ser molt agradable, xerrant de les nostres coses i jugant amb la Maria, que s’ha fet molt gran… Com passa el temps! Està maquíssima, ja us podeu imaginar qui va ser el centre d’atenció durant tot el sopar

Aquest mateix dissabte teníem un altre compromís molt important i ineludible: la Trobada de Bloggers-Escaladors a la Mola!!! Em feia molt il·lusió anar a aquesta trobada per poder conèixer personalment tota aquesta colla d’escaladors. Llàstima que el temps no ens va acompanyar… tot i així, la trobada va valdre la pena: per fi puc posar cares als sobrenoms de tots els bloggers-escaladors Va ser un gust conèixer a tohom! La Selene i en Jortx han fet unes cròniques de la trobada molt detallades.

Pensant quines postres podia preparar pel sopar, el Pol em va animar a fer-ne alguna amb licor… je, je, je! A causa de la trobada d’escaladors del dissabte, volia fer una recepta que pogués preparar amb antelació i em vaig decidir per aquest pastís de formatge que ja fa temps que volia provar. La recepta que vaig fer és bàsicament la mateixa, però, seguint els comentaris del blog, vaig augmentar la quantitat de Baileys. A més, a la base de la galeta també n’hi vaig posar un rajolí… I com que no tenia crema àcida, ho vaig substituir per un iogurt natural. El resultat va ser un pastís de formatge amb un regust de Baileys boníssim, tot i que pel meu gust atipava massa. Si el tornés a fer, potser hi posaria menys formatge. Per acompanyar el pastís, vaig fer un colís amb melmelada de móra, triturada i colada. Evidentment, aquí també hi vaig afegir un rajolí de Baileys! Ja us podeu imaginar que vam acabar el sopar ben contents!!!!!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 10 persones)

• 150g de galetes Maria
• 75g de mantega pomada
• 1 paquet de 37g de Maltesers (opcional)
• 1 rajolí de Baileys
• 500g de formatge cremós tipus Philadelphia (millor 400g)
• 200g de sucre en pols
• 4 ous
• 1 culleradeta de vainilla
• suc de 1 llimona
• 60g de farina
• 1 iogurt natural
• 100ml de Baileys

Preparació:

Triturar les galetes i els Maltesers. Barrejar amb la mantega i el licor fins obtenir una massa homogènia i estendre per la base d’un motlle de 24cm de diàmetre.
Barrejar el formatge amb el sucre, afegir els ous i barrejar bé. Afegir la vainilla, el suc de llimona i el iogurt. Barrejar bé i incorporar la farina tamisada. Afegir el Baileys, barrejar i abocar dins el motlle. Coure-ho al bany Maria al forn a 180º durant 45 minuts. Deixar refredar dins el forn i després reservar a la nevera.
Servir molt fred acompanyat d’un colís amb Baileys.

Bon profit!

El dimarts, com ja és habitual, vam anar a sopar a casa els pares i per postres vaig preparar aquesta panacotta:

Aquest dimarts teníem un motiu especial de celebració: el meu pare va fer la Matagalls–Montserrat amb un temps increïble! La Mm és una caminada molt dura de 84km que va des del Matagalls, al Montseny, fins al monestir de Montserrat. La major part de la marxa es fa de nit i el repte consisteix en fer-la en menys de 24h. El meu pare ja fa 16 anys seguits que la fa i sempre l’ha acabat! Felicitats un any més

La recepta de la panacotta la vaig llegir ja fa temps al blog Erruki Laurel i tenia ganes de provar-la ja que és molt fàcil i ràpida de fer, amb l’avantatge que es pot preparar el dia abans. El resultat és una panacotta de nata amb gust de caramel molt fina, que fresqueta entra divinament.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 4 flameres)

• 250ml de llet
• 250ml de nata líquida per cuinar
• 17 caramels Werther’s Original
• 3 fulles de gelatina

Preparació:

Escalfar en un cassó la llet, la nata i els caramels, remenant fins que es desfacin els caramels. Afegir la gelatina prèviament hidratada amb aigua freda. Barrejar bé i repartir en motlles tipus flameres. Deixar a la nevera fins que qualli (unes 4 hores). Servir ben fresquet decorat amb nata muntada.

Bon profit!

Aquest dissabte van venir a casa uns quants amics per fer el passi de fotos de les vacances. Com que nosaltres passàvem les fotos d’Eslovènia, per postres vaig preparar un pastís tradicional del llibre de receptes eslovenes que vaig comprar allà:

El passi de fotos va ser molt bonic i variat, ja que els nostres amics han fet unes vacances espectaculars: un trekking pel Nepal fins el camp base dels Annapurna i un trekking a Turquia, per la Capadòcia i Aladaglar. Nosaltres, més discrets, vam passar les fotos d’Eslovènia i Gavarnie:

Fer unes postres tradicionals d’un altre país i amb la recepta escrita en anglès ha estat un repte molt complicat! Entre el vocabulari tècnic i els ingredients propis del país, he tingut molta feina amb el diccionari… De totes les receptes del llibre, n’he triat una que fos força representativa del que vam trobar més típic quan vam ser allà: un pastís farcit a base de pomes, nous i mató. Per simplificar la recepta, la massa que aguanta el farcit l’he feta amb pasta brisa enlloc de fer la massa fermentada amb llevat fresc que explicar la recepta. D’altra banda, les quantitats indicades al llibre donen per fer un parell de pastissos, de manera que jo he escrit la recepta amb la meitat dels ingredients.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 8 persones)

• 1 làmina de pasta brisa
• 1/2kg de pomes ratllades
• 400g de mató
• 100g de nous picades
• 150ml de nata líquida de cuina
• 75g de sucre
• 1 ou

Preparació:

Untar amb mantega i farina un motlle de tarta de 26cm de diàmetre. Cobrir-lo amb la pasta brisa, retallar els sobrants de les parets i guardar els retalls de pasta brisa per decorar.
Barrejar el mató, el sucre i la nata líquida. Afegir la poma i les nous i abocar-ho dins el motlle. Amb els retalls de pasta brisa, decorar el pastís amb una tira d’1cm d’ample, plegant-la o trenant-la al voltant de tot el pastís. Pintar tota la vora amb l’ou batut i coure-ho al forn a 170º durant 45 minuts.

Bon profit!

Ahir va ser l’aniversari de la meva fillola. L’Olga ja té 5 anys! Per celebrar-lo, vam fer un sopar a casa seva amb tota la família i per bufar les espelmes vaig portar aquest pastís:

La festa va acabar sent un festival de regals, entre tants tiets, padrins, avis, pares… Vull tornar a fer 5 anys!!! Ens ho vam passar molt bé jugant amb tots els regals, l’Olga és una pallassa de cap a peus

Com que les meves nebodes no són gaire llamineres, però sí que els agrada el flam i la coca, vaig pensar que aquest pastís els podria agradar. S’assembla molt a la coca-flam que ja he fet alguna altra vegada i que els ha agradat. La recepta l’he trobat a diversos blogs culinaris i és molt senzilla de fer. El nom de “tarta màgica” es deu a que les capes de brownie i de flam s’intercanvien durant la cocció al forn i queden al revés de com s’han posat al motlle. Increïble, oi? El resultat ens va agradar molt, tan el brownie com el flam van quedar boníssims.

Amb les quantitats indicades a la recepta, vaig utilitzar dos motlles allargats de 23x10cm (de silicona i tipus plum cake), repartint la meitat del brownie i del flam a cada motlle.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 10 persones)

• 100g de dolç de llet

Pel flam:

• 600ml de llet
• 1 beina de vainilla
• 4 ous
• 150g de sucre

Pel brownie:

• 200g de xocolata de postres
• 150g de mantega
• 150g de sucre
• 3 ous
• 100g de farina
• 1 pessic de sal
• 1 culleradeta de llevat

Preparació:

Posar la llet en un cassó amb la vainilla oberta al llarg. Quan arrenqui a bullir, parar el foc i reservar.
Mentrestant, preparar el brownie: fondre la xocolata amb la mantega al microones. Afegir el sucre i els ous batuts. Incorporar la farina tamisada, la sal i el llevat. Repartir el dolç de llet al fons d’un motlle ben untat amb mantega i abocar-hi la preparació del brownie.
Pel flam: batre els ous amb el sucre. Afegir la llet reservada i abocar amb compte sobre el brownie.
Tapar el motlle amb paper d’alumini i coure-ho al bany Maria al forn durant 20 minuts a 200º. Baixar la temperatura a 180º, treure el paper d’alumini i coure-ho durant 40 minuts més. Deixar refredar i desemmotllar girant el pastís de cap per avall.

Bon profit!

El blog La Cuina de Casa ha fet un any:

L’aniversari va ser el 2 de setembre, però se’m va passar per alt. En realitat, pensava que havia creat el blog l’11 de setembre, però quan ho he comprovat m’he adonat que anava totalment equivocada. Però com que diuen que val més tard que mai…

Quan vaig començar a escriure, no tenia gaire clar quin tipus de blog acabaria sent, si tindria prou motivació per continuar-lo ni si interessaria a gaire gent… Ara, després d’un any, m’adono que he reduït molt l’àmbit del blog: només receptes i només de postres! Però el que tinc clar és que sense la participació de tots els lectors i comentaristes del blog ara no seria aquí… Us agraeixo l’estona que heu dedicat al blog durant tot aquest any! Moltes gràcies!

Per celebrar-ho he volgut fer un pastís d’aniversari amb espelma i tot… He triat una recepta senzilla, mig inventada i inspirada en les “croustades” tradicionals que hem menjat al Pirineu francès. El llibre de receptes que vaig comprar aquest estiu a Gavarnie, explica tota l’elaboració de la pasta fina (semblant a la filo) que s’utilitza per fer les capes de la “croustade”. Aquesta pasta és tan complicada de fer com la pasta de full i he preferit comprar pasta filo, més fàcil i amb l’èxit garantit. El resultat final és pràcticament igual que el que vam tastar a França. El farcit del pastís, per semblança, l’he fet amb melmelada de fruits del bosc, tan típica del Pirineu…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• Pasta filo
• Melmelada de fruits del bosc
• Mantega

Preparació:

Cobrir el motlle amb 3 o 4 capes de pasta filo untades amb mantega fosa. Farcir amb la melmelada. Col•locar per sobre 3 o 4 capes més de pasta filo untades amb mantega, una mica mal posades per tal que formin arrugues. Retallar els sobrants de pasta i coure-ho al forn ja calent durant 45 minuts a 180º. U cop fred, espolsar per sobre sucre en pols per decorar.

Bon profit!

Aquest dimecres vam fer magdalenes amb les meves nebodes:

Teníem pendent des d’abans de vacances quedar amb l’Aina i l’Olga per fer magdalenes, però entre una cosa i l’altra no vam poder. Aprofitant que havia de fer de cangur i que encara no tenen cole, aquest dimecres va ser l’ocasió. Amb les meves nebodes ja hem fet altres receptes, de manera que ara, tot i tenir 5 i 7 anys, ja no tenen gens de por a trencar ous, batre masses amb les varilles del túrmix o embrutar-se les mans amassant… S’estan convertint en unes bones aficionades a les postres casolanes

De receptes de magdalenes n’hi ha a cabassos. Llegint els blogs de cuina que consulto sovint, vaig trobar un article molt interessant sobre els diferents “trucos” per aconseguir unes magdalenes amb “copete”, és a dir, que quedin esponjoses i que pugin formant la típica forma de magdalena en punxa… Aquests consells m’han anat molt bé ja que resumeixen tot el saber popular sobre la temperatura del forn, que la calor ha de venir de baix, que no es pot obrir el forn, que la massa ha d’estar freda de nevera, quin llevat farà pujar la massa… Us aconsello que llegiu l’article i aclarireu molts dubtes. I aprofitant aquest article tan interessant, vaig decidir provar una de les receptes que proposa el blog.

A nosaltres ens van sortir 16 magdalenes de la mida més gran i vam fer algunes variants: a partir de la massa base de la recepta, a unes hi vam barrejar boletes de cereals amb xocolata i d’altres les vam farcir de melmelada un cop cuites. Imaginació al poder!

Aquí teniu la recepta:

Magdalenes de Nata

Bon profit!

Inicio la nova temporada amb la recepta d’agost del “Descobrir Cuina”:

Sé que ja som a setembre, però com que durant l’agost he estat de vacances ara m’haig de posar al dia… Ahir vam reprendre els sopars setmanals a casa els meus pares i, després dels excessos de l’estiu, vaig pensar que aquestes peres amb cava serien unes postres força lleugeres.

La recepta és de la Carme Ruscalleda, la famosa xef del restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, guardonat amb tres estrelles Michelin. La Carme Ruscalleda col·labora a la revista Descobrir Cuina a la secció “Bo i ràpid” amb unes receptes que volen ser senzilles (a mi a vegades em semblen molt complicades!) i utilitzant sempre productes de temporada. Fins ara no havia escollit mai les seves postres per fer la “recepta del mes” i crec que ja començava a ser hora…

Per preparar les peres, he seguit la recepta fidelment, amb dues úniques excepcions: he substituït els festucs (que no en tenia) per sèsam torrat i he muntat l’escuma de cava amb un sifó enlloc de fer-ho manualment amb el túrmix (amb el sifó és més fàcil i ràpid).

Aquí teniu la recepta: (feu clic sobre la imatge)

Bon profit!

Dissabte vam tornar de Gavarnie, on hem passat els últims dies de vacances. Avui he tornat a la feina i a la rutina diària… Les vacances m’han passat volant!
A Gavarnie hem estat allotjats al davant d’una Boulangerie – Pâtisserie de vici… Cada dia per esmorzar hem tastat un pastís diferent: tarta de gerds, tarta de nabius, flamets de vainilla, tourtière de poma… Però les que han triomfat més han estat la croustade de nabius i el gâteau a la broche:

També m’he comprat un llibre de receptes tradicionals dels Pirineus francesos, de manera que ara encara tinc més feina pendent…:

Pel que fa a les excursions, hem aprofitat bastant bé el temps:
Primer vam passar 3 dies a la vall de Boí, però vam tenir mala sort amb el temps i no vam poder fer les excursions previstes. Tot i així, vam escalar a Viuet i a Cavallers, dues zones d’escalada esportiva molt diferents, però que ens van agradar molt. A totes dues ens ha quedat molt feina per fer!
I després hem passat una setmana a Gavarnie. Des d’allà hem anat al circ de Gavarnie fins a sota la cascada que cau des del Marboré, hem pujat al Vignemale pel refugi de Baysselance i hem pujat al Taillon enmig d’una boira fantasmagòrica.

Entre Eslovènia i els Pirineus, hem passat unes vacances fantàstiques… Hem carregat les piles i ens hem oxigenat bé per tornar amb ganes al dia a dia de sempre; ara toca tornar a les receptes del blog i a les escalades de cap de setmana… Però els records d’aquests dies de vacances em duraran molt i molt temps!