Taller amb la MIREIA CARBÓ al Club Social Caprabo:

Tenim 35 places reservades pel dijous 23 de feber a les 19:30h al Club Social Caprabo del carrer Provença. Des de la classe del novembre dedicada a les receptes de Nadal que no hem tornat als tallers de la Mireia Carbó i ja en tenim moltes ganes!

Taller amb en PEP NOGUÉ a l’Espai Consum del Bonpreu:

Tenim 25 places reservades pel divendres 24 de febrer les 18h, a l’Espai Consum Bonpreu del carrer Sicília de Barcelona. El taller estarà dedicat a la Cuina Volcànica, de la qual en Pep Nogué en sap un niu (que per això és d’Olot, oi?)

Per apuntar-vos fem com sempre: deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom i l’e-mail (si ja el tinc no cal) i, sobretot, a quin dia us apunteu. Aniré fent llista per ordre de demanda, obrint llista d’espera si fa falta. I si us apunteu al Caprabo, necessito el número de la vostra tarja client (si ja el tinc no cal. Si no en teniu, el podeu demanar a qualsevol Caprabo).

Llistes d’apuntats:

Dijous 23 de febrer a les 19:30h al Caprabo: Miquel Angel Roque, Maria Rodríguez, Teresa Pérez, Miquel Ara, Sion Caballeria, Joan Jové, Ma Àngels Mariano, Montserrat Moragas, Maria Teresa Suñer i Gemma Clofent.

Divendres 24 de febrer a les 18h al Bonpreu: Genís Vinyals, Carmen Cruz, Angeles Aparicio, Andrea Lacasta, Maria Rodríguez, Teresa Pérez, Núria Andujar, Cristina Tercero, Gemma Serrano, Miquel Ara, Sion Caballeria, Joan Jové, Ma Àngels Mariano, Roser Font, Arnau Clofent, Patricia Mussoms, Daniel Ghiraldi, Montserrat Moragas, Maria Teresa Suñer i Gemma Clofent.

Vinga animeu-vos, que amb aquests mestres a la cuina aprenem moltíssim i ens ho passem molt bé!

La recepta és de la secció i per postres d’en Jordi Roca, que aquest mes està dedicada a petites postres amb licor: un baba de ratafia, uns taps de Cadaqués amb rom i uns pastissets al whisky. Els pastissets són llargs d’elaborar, has de tenir ganes de fer-los i tota una tarda lliure per endavant. Però com que amb l’epicondilitis no puc escalar ni entrenar entre setmana, he aprofitat el temps lliure per fer aquesta recepta d’avui

Sovint, quan critiquem l’alta cuina des d’un punt de vista casolà, ens queixem d’aquelles elaboracions llarguíssimes que només serveixen per decorar o per posar un puntet minúscul de sabor al plat. Taaaaaaanta feina per només això! Doncs amb aquests pastissets passa una mica el mateix: algunes de les elaboracions només són per donar petits tocs al plat, però globalment creen unes postres espectaculars. La suma de textures i sabors de cada element és extraordinària! Feia mooooooooolt temps que no tastàvem unes postres d’aquesta categoria, unes postres que conviden a degustar cada mossegada leeeentaaaameeeent i amb els ulls taaaancaaaaaaats…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

L’école des gourmets és un joc de Sento Sphere que permet als nens experimentar amb la cuina molecular a partir de receptes bàsiques i senzilles. Conté uns quants ingredients: la goma guar, un espessant que s’obté a partir de les llavors d’una llegum; el carragenano, un gelificant que s’extreu d’una alga vermella; la ja coneguda agar agar; aroma de coco i aroma natural de llima, un oli essencial. També conté estris especials per treballar aquest productes: una mini cullera dosificadora, un vas dosificador, un tubet flexible, una xeringa, una pipeta i uns set de motlles. En resum, tot el necessari per sentir-se un petit Ferran Adrià, je je je…

El joc inclou un llibre que explica com s’utilitza cada producte i conté receptes senzilles per començar a practicar. Les receptes són de plats molt pràctics, des d’uns carabassons amb formatge fins a una crema anglesa sense ou. Ni esferificacions ni invents estranys, és un joc pràctic de veritat. El recomano!

Aquesta recepta d’orange curd és molt senzilla, ideal per començar. L’Olga va ser capaç de fer tots els passos, no va necessitar ajuda en cap moment. I com que a casa tinc inducció i l’Olga ja té 9 anys, fins va poder fer la part d’espessir la crema al foc! Ens ho vam passar molt bé i el resultat ens va agradar moltíssim, de manera que estem segures que farem la propera recepta ben aviat. L’avantatge de fer la crema amb goma guar és que permet eliminar la mantega i els ous de la recepta clàssica, de manera que la crema és molt més sana i més light

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Per fer les galetes podeu triar qualsevol recepta que us agradi i que tingueu comprovat que us queden bé i cruixents. Feu-les ben finetes i, sobretot, totes ben iguals. En el meu cas, he triat l’última recepta que tenia a mà, concretament les de Nutella de la Mireia Carbó. El farcit l’he fet amb torró del tou, però quedarien igual de bones amb torró de yema, de massapà o el que us hagi sobrat a casa

El resultat són unes galetes fines i elegants, cruixents de fora i meloses de dins, i amb un gust de torró sensacional. Qui diu que la cuina d’aprofitament és una cuina trista i senzilla?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 40 galetes)

Per les galetes:
• 200g de farina
• 50g de Nutella
• 100g de mantega pomada
• 100g de sucre
• 1 ou

Pel farcit:
• 200g de torró del tou
• 50g de llet

Preparació:

Les galetes:
Batre la mantega amb el sucre i la Nutella fins aconseguir una crema. Afegir l’ou. Incorporar la farina tamisada i barrejar fins a obtenir una massa homogènia.
Embolicar la massa amb paper film aixafant-la ben plana. Reservar a la nevera uns 30 minuts.
Estirar la massa amb el corró entre dos papers de forn fins aconseguir el gruix que volem que tinguin les galetes, ben finetes millor. Tallar-les en la forma desitjada procurant que totes quedin ben iguals (si veieu que la massa s’escalfa, posar-la una estona més a la nevera).
Estendre les galetes sobre una placa de forn i coure-les a 180º uns 10 minuts. Deixar refredar sobre una reixeta.

El farcit:
Escalfar en un cassó la llet i el torró trossejat. Triturar amb el túrmix fins que quedi homogeni i cremós. Farcir les galetes de seguida amb la crema encara tèbia abans no es refredi.

Bon profit!

Tot i que vaig haver de marxar abans d’hora (un cangur de les nebodes passa per davant de qualsevol cosa, je je je…) vaig tenir temps de veure fer el pastís de pastanaga i la sopa de taronja, dues receptes fàcils de fer a casa que segur que tots repetirem més d’un cop. L’escuma de tiramisú també ha de ser molt senzilla de fer, només cal tenir un sifó.

Haig de confessar que tot el grup està encantat amb en Pep, durant la classe són constants els comentaris que elogien la seva manera de fer: indicacions clares, explicacions complementàries, bromes i anècdotes relacionades amb els plats… tot plegat fa que la classe passi volant en un moment. A més, aquest divendres va venir molta gent nova i vam poder posar cara a nous blogaires que encara no coneixíem. Llàstima que no em vaig poder quedar a fer-la petar una estona al final…

Així que vaig tenir les receptes a les mans, abans i tot de començar la classe, ja tenia clar per quina recepta començaria: la sopa de taronja. Després dels excessos de Nadal, unes postres lleugeres i refrescants com aquestes són les que vénen més de gust. I ben carregades de vitamines, que amb el contrast de temperatures d’aquests dies, els encostipats són el pa de cada dia.

Ahir, el primer diumenge que no escalo dels llarguíssims 2 mesos de repòs, aquesta deliciosa sopeta de taronja va ser el meu premi de consolació. A tothom li va encantar i, sense el gelat, fins i tot en van menjar els que volen perdre els quilets guanyats durant el Nadal

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1l de suc de taronja
• 5g d’agar agar
• q/s mel de flor de taronger
• 1 taronja sanguina
• 1 mandarina
• ½ aranja vermella
• 100g de sucre
• 2dl d’aigua
• 1 fulla petita de llorer
• 2 claus d’espècie
• 200g de gelat de taronja

Preparació:

Escalfar el suc de taronja. Reservar-ne una xic de fred per barrejar amb l’agar agar.
Quan arrenqui el bull, tirar l’agar agar i deixar coure 1 minut. Apagar el foc, afegir un raig de mel i refredar. Quan sigui freda triturar.
Tallar a sang la taronja, la mandarina i l’aranja.
Fer un almívar amb l’aigua, el sucre, el clau i la fulla de llorer. Macerar els cítrics amb l’almívar.
Servir la sopa al fons del plat, els cítrics colats al damunt i una bola de gelat al centre.

Bon profit!

El primer post després d’unes vacances m’agrada dedicar-lo al viatge, així allargo les bones sensacions que he viscut. Però no patiu, que de seguida em poso les piles amb noves receptes dolces, classes de cuina, reptes blocaires i tota la pesca

Entrem en matèria. Per començar, reconec que ens hem posat les botes amb la gastronomia dolça siciliana, crec que hem deixat pocs dolços típics per tastar. M’ha sorprès la quantitat de pastissos específics només de l’illa, la majoria a base d’ametlla i força acolorits:

El genovesi calde, una pasta frolla farcida de crema pastissera que es menja tèbia:

El cannolo siciliano, una pasta choux fregida farcida de menjablanc i praliné:

La tortina paradiso, que recorda el nostre borratxo de reposteria:

Els omnipresents dolci di mandorla, unes pastes d’ametlla amb múltiples formes i colors, que tant poden semblar un panellet com uns macarons d’ametlla:

La cassatine siciliane, la més sorprenent, un massapà tenyit farcit de ricotta i praliné de festucs:

La sfoglie ripiene, semblant al croissant francès i ben típic de tota Itàlia:

I, evidentment, no podia faltar un panettone, el nostre dei piccoli en versió petita:

A part de tastar dolços, hem dedicat la majoria de dies a escalar a la província de Trapani, la zona més occidental de l’illa. Sorprèn la qualitat de les parets tan a prop del mar, amb una roca excel·lent i unes vies d’escalada magnífiques. Hem gaudit de valent!

Els dies de descans els hem aprofitat per fer turisme: el temple i el teatre de Segesta, el poble medieval de Erice, el poble de pescadors de Cefalù, la ciutat de Trapani… Racons preciosos per visitar amb la tranquil·litat que ofereix el turisme fora de temporada

Tot plegat només ha tingut un punt negatiu: s’ha agreujat l’epicondilits del braç esquerre que ja tenia abans de marxar

Segons el traumatòleg, haig de fer repòs absolut, de manera que hauré d’estar dos mesos sense escalar. No sé pas si podré resistir-ho! Què fa la gent que no escala? Algun consell? (ep, i no val dir-me que faci pastissos, eh? Je je je… )

Tots sabem que les postres de Nadal han de ser amb torró i, en cas de portar fruita, cal que sigui tropical, com la pinya o el mango. Així que la meva proposta és ben senzilla, farcir unes làmines de mango d’una mousse de torró. Que ningú pugui dir que a casa nostra no seguim la tradició, je je je… per Sant Esteve, canelons!

La mousse queda molt lleugera i és molt senzilla de fer; després de provar moltes receptes, aquesta és la meva preferida, la definitiva. És ideal per servir tota sola en copa però també com a base d’un pastís, afegint una fulla més de gelatina. Si us animeu a fer-la us asseguro que la repetireu sovint!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 300g de torró del tou (tipus Xixona)
• 250ml de nata per muntar
• 100ml de llet
• 30g de sucre
• 3 fulles de gelatina
• 3 ous
• 1 mango

Preparació:

Ratllar el torró.
Posar en remull la gelatina en aigua freda.
Separar els rovells de les clares.
Escalfar la llet fins que bulli. Abocar-la sobre els rovells remenant contínuament amb unes varilles per tal que arribin a uns 80º. Afegir la gelatina escorreguda i remenar bé fins que es dissolgui.
Afegir el torró i triturar amb el túrmix fins que quedi fi.
Semi muntar la nata i incorporar-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorporar-les suaument.
Omplir una màniga pastissera amb la mousse i reservar a la nevera unes 4 hores.

Pelar el mango i tallar-lo a làmines molt fines. Farcir cada làmina amb la mousse i enrotllar-la com un caneló. Col·locar els canelons al plat i decorar al gust.

Bon profit!

PD: Com que segurament aquest serà l’últim post abans de Nadal, aprofito l’ocasió per desitjar-vos a tots unes Bones Festes. Aquesta foto de la primera nevada de l’any a la Vall de Boí que vam fer per la castanyada em sembla una imatge ben bonica per felicitar-vos el Nadal.

Després d’uns quants dies de postres contundents ens venia de gust alguna cosa més lleugera. I com que encara tenia pendent fer la recepta del desembre, m’he decidit per aquesta proposta d’en Jordi Roca, on l’aroma de la flor de taronger i l’acidesa de la taronja alleugereixen una deliciosa crema cremada.

La secció i per postres d’aquest mes versiona la crema catalana amb tres maneres diferents de cuinar-la: en escuma, al forn i al foc. I en totes, apareixen els cítrics com a contrapunt refrescant i lleuger: una confitura de mandarina i escuma de crema cremada, una crema cremada de canyella amb fruita i aquesta crema cremada de flor de taronger i taronja.

Haig de confessar que tinc debilitat per l’essència de flor de taronger; estic segura que si el tortell de Reis m’agrada tant és precisament perquè té aquesta aroma tan particular. I ara que les taronges estan en el seu millor moment, val la pena aprofitar-ho! La combinació de la crema amb la sopa de taronja és sensacional, cada cullerada és una mescla cremosa i refrescant que voldries que no s’acabés mai…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Tenint el Nadal a tocar, el tema triat no podia ser més adequat. Però aquest cop Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta s’han passat, fer torrons a casa és molt complicat! I és que cada vegada els reptes es superen: després de la proposta del novembre de fer pa a casa, ara tocava fer torrons… Què ens proposaran pel gener? Ja tremolo només de pensar-ho, je je je…

M’hauria agradat atrevir-me a fer un torró del tou tipus Xixona o un torró de yema cremada. Però al final se m’ha tirat el temps a sobre i la meva proposta és aquest torró de xocolata que vaig fer l’any passat durant el curs de Pastisseria Tradicional a l’escola Espaisucre. En contra del que pugui semblar, no queda un torró massa dolç, ja que enlloc de sucre porta glucosa. El poder edulcorant de la glucosa és molt inferior al de la sacarosa, el sucre comú. És ideal per obtenir bombons amb una textura més cremosa i menys dolços que fets amb sucre normal. Per a xocaddictes de veritat!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

La recepta és ben senzilla, l’únic complicat és fer els talls a la capa superior. I per això, us aconsello fer-ho amb l’estri exprés; tot i que a ganivet també es pot fer, no queda mai tan bé. Amb un acabat brillant de gelatina, semblen ben bé les típiques coques que venen a les parades de les fires de Festa Major.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 làmina de pasta de full rectangular
• Nutella
• 1 ou
• Gelatina de poma

Preparació:

Tallar la pasta de full per la meitat, obtenint dues bandes llargues i primes. Procurar fer una banda una mica més ample que l’altra (1cm més ample és suficient).
Sobre la banda més ample, escampar la Nutella al centre, deixant 1cm de vora tot el voltant. Pintar amb ou batut tota la vora.
Marcar els talls sobre l’altra pasta de full. Estirar els talls a l’ample per tal que s’obrin una mica. Amb l’ajut del corró, agafar amb compte la pasta de full i col·locar-la sobre la capa de Nutella.
Prémer tot el lateral per tal que s’enganxin les dues capes. Retallar la vora amb un ganivet per tal d’igualar els laterals. Pintar per sobre amb ou batut i coure-ho al forn 30 minuts a 180º fins que es dauri.
Deixar refredar i pintar la superfície amb la gelatina de poma.

Bon profit!

PD: Molts m’heu preguntat com és aquest corró per marcar l’enreixat, el podeu trobar a moltes ferreteries i botigues d’estris de cuina. És molt barat (el meu no arriba a 4€). Us poso una foto: