Arxiu de la categoria ‘Viatges’

Final de vacances i 6 anys de la Cuina de Casa

dilluns, 3/09/2012

Ja ho diu el tĂČpic, tot el quĂš Ă©s bo s’acaba rĂ pid… Arriba setembre, s’acaben les vacances i toca tornar a la normalitat. PerĂČ enlloc d’entristir-me prefereixo recordar tot el quĂš he fet durant aquests dos mesos, pensar en nous projectes de futur i celebrar amb tots vosaltres l’aniversari del blog: avui la Cuina de Casa fa 6 anys!

I altre cop ho diu el tĂČpic, el temps passa volant… Ja fa 6 anys que vaig començar a escriure el blog i sembla que fos ahir. Sis anys de receptes, de trobades, de cursos, de nous amics i de compartir l’aficiĂł per la cuina amb una pila de bona gent. Molta feina, sĂ­, perĂČ recompensada amb escreix.

QuĂš puc explicar de l’stage? Seria repetir gairebĂ© paraula per paraula el quĂš vaig dir l’any passat en acabar l’stage a BubĂČ. Potser amb la diferĂšncia que ara ja sabia quĂš m’esperava i anava mĂ©s ben preparada, je je je… Altre cop horaris estranys, jornades exigents, treball en equip, excel·lĂšncia en els resultats i un aprenentatge intens molt ben aprofitat. De l’estada amb l’Enric Rosich m’emporto una lliçó que ho resumeix tot: he aprĂšs la diferĂšncia entre la qualitat i l’excel·lĂšncia.

Les vacances d’enguany no han inclĂČs cap viatge a l’estranger ni cap descoberta gastronĂČmica especial. Hem fet escapades al Pirineu aprofitant els dies lliures entre bolo i bolo dels Amics de les Arts. PerĂČ no em queixo, que a mi el Pirineu m’encanta! Hem estat a la vall de BoĂ­, a Andorra i a l’Ariege, i m’he fet un tip d’escalar i de pujar muntanyes. M’ha fet especial il·lusiĂł pujar a la Pica d’Estats amb les meves nebodes Aina i Olga perquĂš per elles ha estat el seu primer tresmil. L’aficiĂł muntanyenca familiar tĂ© el relleu generacional assegurat ;)

Encaro la nova temporada molt animada, ja que m’he inscrit al curs Pastisseria de Restaurant a l’escola Espai Sucre. És un curs enfocat a la creació de postres de restaurant, dirigit bàsicament a professionals i que espero poder seguir i aprendre moltíssim. Així que aquest any no tinc síndrome post vacacional: tinc ganes que arribi l’inci de les classes ja!

I ara sí que ha començat el nou curs a la Cuina de Casa, està tot a punt per tornar a engegar la maquinària. El proper post ja serà com els de sempre!

Robiols de brossat, la Recepta Viatgera.

dijous, 10/05/2012

Aquest mes el blog el Taller de Cuina celebra el seu tercer aniversari i, com en altres ocasions, ens proposa celebrar-ho elaborant una recepta extreta d’alguns dels nostres viatges. La meva aportació són aquests clàssics robiols típics de Mallorca:

Segurament molts ja coneixeu la meva debilitat per preparar dolços apresos durant els meus viatges, una manera fantĂ stica d’allargar els bons records de les vacances. Per aixĂČ la Recepta Viatgera Ă©s una de les cites blocaires que m’agraden mĂ©s, l’any passat hi vaig participar amb els Saragli de l’illa grega Kalymnos.

L’Ășltim viatge que he fet aquest any ha estat a Mallorca per Setmana Santa. AllĂ , grĂ cies a la bona amiga Xesca Coll, vaig tenir l’oportunitat de fer un stage al Forn Can Salem d’Algaida, al costat del mestre Jaume Oliver. Sent Setmana Santa l’obrador estava en plena activitat preparant els dolços tĂ­pics d’aquests dies: panades, crespells i rubiols. AixĂ­ que he tingut clar amb quina recepta havia de participar a la recepta viatgera: uns robiols farcits de brossat deliciosos!

L’estada a Can Salem va ser molt interessant i instructiva. Em van acollir amb els braços oberts i vaig poder gaudir de les grans explicacions del senyor MaciĂ , un artesĂ  que porta tota la vida dedicada a l’ofici. Em va impressionar l’elaboraciĂł de la famosa ensaĂŻmada mallorquina, val la pena que mireu el vĂ­deo del pas a pas. TambĂ© vaig aprendre els secrets de les bones panades mallorquines, amb els diversos farcits i les masses que es poden fer. Mereix especial menciĂł la panada dolça de xot i sobrassada, per mi la millor de totes les que vaig tastar. Puc tornar ben feliç de les vacances a Mallorca amb el convenciment que hi he fet amics per tota la vida!




La resta de dies els vam dedicar a fer turisme per l’illa: excursions a la Serra de Tramuntana, viatge en barca a l’illa de Sa Dragonera, excursions a les cales mĂ©s boniques de l’illa, visita-comiat al preciĂłs arenal des Trenc, processons de Setmana Santa a Palma i, com a colofĂł final, el concert dels Amics de les Arts a l’Auditori de Palma. Ai, que bĂ© que s’estĂ  de vacances!

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

‱ 300g de llard
‱ 200g de sucre
‱ 3 rovells d’ou
‱ 150ml de suc de taronja
‱ 100ml d’oli
‱ Ratlladura de taronja
‱ 1kg de farina (aprox.)
‱ 300g de mató
‱ 30g de sucre
‱ Ratlladura de llimona
‱ Sucre en pols.

PreparaciĂł:

Barrejar el llard i el sucre. Afegir els rovells, el suc de taronja, l’oli i la ratlladura de taronja. Barrejar bĂ© fins que sigui homogeni.
Afegir gairebĂ© tota la farina i barrejar el just fins que s’incorpori. Si cal per la textura, acabar d’afegir la resta de farina. Formar una bola, tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera una hora.
Barrejar el matĂł, el sucre i la ratlladura de llimona.
Formar boles de massa i aplanar-les amb el corrĂł, entre dos papers antiadherents. Tallar un cercle i farcir-lo amb una cullerada de matĂł. Doblegar la massa pel mig i segellar les vores amb una forquilla.
Enfornar a uns 170Âș durant 25 minuts fins que siguin daurats. Deixar refredar.
En el moment de servir, empolsar amb una mica de sucre en pols.

Bon profit!

Dolce Sicilia

dimecres, 11/01/2012

Uf, com costa agafar el ritme! El retorn de les vacances de Nadal sempre Ă©s el que em costa mĂ©s, sobretot desprĂ©s d’un viatge com el d’enguany. Ja heu vist que he tingut el blog abandonat, hem passat les festes de Nadal a SicĂ­lia i tot just acabem de tornar ara.

El primer post desprĂ©s d’unes vacances m’agrada dedicar-lo al viatge, aixĂ­ allargo les bones sensacions que he viscut. PerĂČ no patiu, que de seguida em poso les piles amb noves receptes dolces, classes de cuina, reptes blocaires i tota la pesca ;)

Entrem en matĂšria. Per començar, reconec que ens hem posat les botes amb la gastronomia dolça siciliana, crec que hem deixat pocs dolços tĂ­pics per tastar. M’ha sorprĂšs la quantitat de pastissos especĂ­fics nomĂ©s de l’illa, la majoria a base d’ametlla i força acolorits:

El genovesi calde, una pasta frolla farcida de crema pastissera que es menja tĂšbia:

El cannolo siciliano, una pasta choux fregida farcida de menjablanc i praliné:

La tortina paradiso, que recorda el nostre borratxo de reposteria:

Els omnipresents dolci di mandorla, unes pastes d’ametlla amb mĂșltiples formes i colors, que tant poden semblar un panellet com uns macarons d’ametlla:

La cassatine siciliane, la més sorprenent, un massapà tenyit farcit de ricotta i praliné de festucs:

La sfoglie ripiene, semblant al croissant francĂšs i ben tĂ­pic de tota ItĂ lia:

I, evidentment, no podia faltar un panettone, el nostre dei piccoli en versiĂł petita:

A part de tastar dolços, hem dedicat la majoria de dies a escalar a la provĂ­ncia de Trapani, la zona mĂ©s occidental de l’illa. SorprĂšn la qualitat de les parets tan a prop del mar, amb una roca excel·lent i unes vies d’escalada magnĂ­fiques. Hem gaudit de valent!

Els dies de descans els hem aprofitat per fer turisme: el temple i el teatre de Segesta, el poble medieval de Erice, el poble de pescadors de CefalĂč, la ciutat de Trapani… Racons preciosos per visitar amb la tranquil·litat que ofereix el turisme fora de temporada ;)

Tot plegat nomĂ©s ha tingut un punt negatiu: s’ha agreujat l’epicondilits del braç esquerre que ja tenia abans de marxar :(

Segons el traumatĂČleg, haig de fer repĂČs absolut, de manera que haurĂ© d’estar dos mesos sense escalar. No sĂ© pas si podrĂ© resistir-ho! QuĂš fa la gent que no escala? Algun consell? (ep, i no val dir-me que faci pastissos, eh? Je je je… )

Moniatos amb xocolata desfeta

dimecres, 2/11/2011

Aquest pont de Tots Sants hem marxat a la Vall de BoĂ­ i per celebrar la Castanyada hem hagut d’improvisar amb allĂČ que tenĂ­em a l’abast. A falta de castanyes i panellets, aquests moniatos sucats amb xocolata desfeta ens han semblat deliciosos:

Han estat quatre dies de desconnexiĂł total: hem escalat a Escales i hem pujat al Pic del PessĂł, que ens ha permĂšs trepitjar la primera neu de la temporada. La Vall de BoĂ­ amb els colors de la tardor estava preciosa! Per fer mĂ©s completa l’estada, he gaudit de la lectura del CUINA en un entorn idĂ­l·lic, mentre escollia quina recepta farĂ© d’aquest mes de novembre. AixĂČ sĂ­ que sĂłn vacances!

La recepta d’avui no pot ser mĂ©s senzilla: tenint en compte que nomĂ©s disposĂ vem d’un fogĂł i un microones, una xocolata desfeta i uns moniatos ens han semblat la millor manera de celebrar la castanyada. I Ă©s que no cal un sifĂł ISI per fer unes postres delicioses, oi?

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

‱ Moniatos
‱ Xocolata desfeta en pols
‱ Llet

PreparaciĂł:

Coure el moniato al microones uns 5 minuts. Comprovar si ja estĂ  cuit i, si cal, coure’l uns minuts mĂ©s. Pelar el moniato i tallar-lo a daus.
Preparar la xocolata com indica el paquet. Sucar els daus de moniato a la xocolata calenta.

Bon profit!

Gateau Frangipanne del Valais

dilluns, 26/09/2011

La setmana passada vam quedar amb els amics per fer el tradicional passi de fotos de les vacances d’estiu. Com que era a mitja tarda, vaig preparar un pastís per berenar que vam degustar recordant els viatges que hem fet entre tots:

M’encanten aquests passis de fotos, ens permeten reviure els bons moments viscuts durant les vacances: Alaska, Kalymnos, Arco, el Pirineu… Va ser un recull de fotos precioses que vam gaudir moltĂ­ssim mentre ens explicĂ vem mĂștuament els viatges.

Precisament la recepta la vaig treure grĂ cies a un d’aquests viatges: recordeu els Saragli que vaig fer tornant de Kalymnos? Doncs la Judit, en un comentari, es va oferir a donar-me la recepta d’un pastĂ­s deliciĂłs que fan a SuĂŻssa a la regiĂł del Valais. En un principi la recepta em va semblar molt estranya: Ă©s un pastĂ­s que es cou al forn sense ous i amb pa ratllat! DesprĂ©s d’intercanviar uns quants mails amb la Judit i assegurar-me que quedava espectacular, vaig guardar la recepta a pendents, esperant una ocasiĂł amb amics de confiança que em perdonessin si al final sortia fiasco ;)

I bĂ©, el resultat ja el veieu a la foto, Ă©s evident que queda espectacular! A tots ens va encantar: tal com explicava la Judit queda flonjo, tendre i melĂłs, amb un gustet de canyella, maduixa, ametlla i xocolata deliciĂłs. No hi ha cap sabor que predomini sobre els altres, de manera que el resultat Ă©s una barreja de gustos molt equilibrada. I grĂ cies al pa ratllat tĂ© una textura suau i humida que fa que s’empassi xuclant.

El nom del pastĂ­s no sabem d’on ve ja que el frangipanne Ă©s una crema d’ametlla tĂ­pica de França semblant a una crema pastissera. La Judit diu que allĂ  en deien aixĂ­… PerĂČ com que el nom Ă©s el de menys, quedeu-vos amb la recepta, je je je… OjalĂ  la Judit segueixi passant pel blog i vegi aquĂ­ el seu pastĂ­s ;)

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

Pel muntatge:
‱ 1 làmina de pasta brisa
‱ 300g de melmelada de maduixa

Pel pastĂ­s:
‱ 180g de sucre
‱ 45g de farina
‱ 45g d’ametlla mĂČlta
‱ 120g de pa ratllat
‱ 4g de cacau en pols
‱ 3g de bicarbonat
‱ 4g llevat
‱ 4g de canyella en pols
‱ 260ml de llet
‱ 70ml d’oli de girasol
‱ 20ml de llet condensada

Per la cobertura:
‱ 150ml de nata líquida
‱ 150g de xocolata de cobertura
‱ 75g de mantega

PreparaciĂł:

La base:
Folrar la base d’un motlle allargat amb la pasta brisa. Escampar per sobre una capa amb la meitat de la melmelada de maduixa.

El pastĂ­s:
Barrejar els secs fins que quedin homogenis.
Afegir els líquids i barrejar bé.
Abocar la mescla sobre la pasta brisa amb melmelada i coure-ho 50 minuts a 180Âș.
Deixar refredar. Escampar una capa amb la resta de melmelada per sobre la superfĂ­cie i reservar 30 minuts al congelador.

La cobertura:
Escalfar la nata lĂ­quida. Quan arrenqui el bull abocar-la sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperar 2 minuts i barrejar bĂ© fins a obtenir una mescla homogĂšnia. Mantenir-la calenta en un bany Maria fins el moment d’utilitzar.
Treure el pastĂ­s del congelador i desemmotllar-lo.
Sobre una reixeta, napar tot el pastĂ­s amb la cobertura de xocolata, deixant que caigui per tot el voltant.
Deixar refredar, decorar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Granissat de melĂł amb gerds i menta

divendres, 9/09/2011

DesprĂ©s de dos mesos de l’Ășltima recepta, avui us en proposo una molt refrescant per combatre la calor: un granissat de melĂł senzillĂ­ssim de fer, ideal per recuperar mica en mica la prĂ ctica perduda tant temps allunyada dels fogons.

La recepta la vaig llegir aquestes vacances que hem passat al Llac de Garda, a la revista Sale & Pepe que ja us he comentat algun cop. Salvant les distĂ ncies, Ă©s l’equivalent italiĂ  a la nostra revista CUINA i sempre que vaig a ItĂ lia me la compro i en faig alguna recepta (com el semifred o el tiramisĂș). Aquest mes d’agost hi havia un article ideal per l’estiu amb un recull de receptes de sorbets, gelats i granissats a base de fruita. BonĂ­ssimes, sanes, refrescants i molt molt fĂ cils de fer.

L’Ășnic que he modificat a la recepta original ha estat l’herba aromĂ tica, que a la recepta recomana la farigola i, com que no en tenia, hi he posat menta. A mĂ©s, trobo que la combinaciĂł del melĂł amb la menta Ă©s sensacional i encara mĂ©s refrescant. A casa ens ha encantat!

I us explico un truc pel granissat que sempre faig i va molt bĂ©: fondre dins l’almĂ­var calent (ja fora del foc) tres fulles de gelatina hidratades i escorregudes. No canvia la textura del granissat perĂČ en canvi retĂ© un pĂšl mĂ©s l’aigua, cosa que retarda el desgel i fa que l’efecte granissat duri mĂ©s temps. Proveu el truc i ja m’ho direu ;)

AquĂ­ teniu la recepta:

Bon profit!

Vacances a Benasque i a Arco

dimecres, 31/08/2011

Reprenc els posts a La Cuina de Casa desprĂ©s de la pausa mĂ©s llarga que he fet des que vaig començar el blog, aviat farĂ  5 anys. Entre l’stage a BubĂČ i les vacances d’agost, han passat dos mesos de desconnexiĂł total. Ara noto la manca de prĂ ctica, les paraules no flueixen i m’equivoco amb les tecles de l’ordinador…

Els entesos diuen que reprendre el ritme a poc a poc Ă©s la millor manera de superar la depressiĂł post vacacional. Jo els farĂ© cas i començarĂ© parlant-vos de les vacances, deixant per mĂ©s endavant el retorn a les receptes dolces habituals d’aquest blog.

Enguany hem estat a Benasque i a Arco, un poble a tocar del Llac de Garda a ItĂ lia. Tots dos destins ens han permĂšs realitzar les activitats que ens agraden mĂ©s: escalar, pujar muntanyes i fer turisme rural i gastronĂČmic pels pobles de la zona.

Qui mĂ©s qui menys ja coneix Benasque, situat al peu de l’Aneto i camp base ideal per atacar els cims del voltant. PerĂČ segurament no coneixeu Arco, aquest poble famĂłs entre els escaladors que passa desapercebut per la resta de gent, eclipsat per les veĂŻnes poblacions turĂ­stiques del Llac de Garda. El llac tĂ© un encant especial i una gran diversitat que reuneix tota mena de turistes: el familiar tĂ­pic de la Costa Brava, el de jet-set de Marbella o l’actiu de Zermatt.

A nosaltres ens ha agradat molt, la gent Ă©s molt agradable i amb un carĂ cter semblant als italians del nord, tocant als Alps. La gastronomia Ă©s rica, amb productes excel·lents i de molta qualitat. Situat a mig camĂ­ del mediterrani i dels Alps, agafa les coses bones de les dues bandes: la gent, la gastronomia i el paisatge. Amb pocs quilĂČmetres pots passar d’un paisatge marĂ­tim preciĂłs (el Llac de Garda Ă©s el mĂ©s gran d’ItĂ lia i les dimensions el confonen amb un mar) fins a un paisatge alpĂ­ propi de les Dolomites. En resum, el destĂ­ ideal per nosaltres!

Com a mostra de les vacances, us deixo unes quantes fotos, ja sabeu que el primer post desprĂ©s de l’estiu Ă©s una mica especial ;)

Excursions al Pirineu i a les Dolomites de Brenta, amb cims com el Russell, el Vallibierna, la Croz dell’Altissimo, il Dosso d’Abramo

Escalades a Ampriu, a Arco i vies ferrades com la Ferrata Giulio Segata, espectacular…

Turisme pel Llac de Garda, pels poblets del voltant (inclĂČs Limone, on es fa el famosĂ­ssim Limoncello), la compra obligada de pasta italiana (ja tenim els galets de Nadal) i de perfums de lavanda…

Sorprenentment, els rovellons! Rovellons que trobaves AL MIG del camĂ­, ben grossos i ben sans! Una gran recompensa desprĂ©s d’una dura excursiĂł, je je je…

Finalment, els dolços que no podien faltar en aquest blog. Evidentment, fent turisme a ItĂ lia, les postres estrella de l’estiu van ser il gelati e il tiramisĂč :)

DesprĂ©s de les vacances sempre costa reprendre el ritme. I em sembla que desprĂ©s de tant temps ja ni recordo com es munten unes clares a punt de neu! Je je je… mica en mica, oi? :)

Saragli (ÎŁÎ±ÏÎ±ÎłÎ»Îč), la recepta viatgera

dissabte, 7/05/2011

Per celebrar els dos anys del Taller de Cuina, l’Alba i en Jordi ens han fet una proposta que uneix les seves dues grans aficions, la cuina i els viatges: es tracta d’elaborar una recepta viatgera que ens recordi algun racó que hem visitat. Pensant en les escalades que he fet per l’illa de Kalymnos aquesta Setmana Santa, tenia clar quina recepta havia de fer, uns Saragli típics de Grùcia:

Cuinar algun dolç tradicional que he tastat durant un viatge Ă©s un costum que faig cada cop que torno de vacances. És una manera d’allargar les bones sensacions que he viscut i combatre la sĂ­ndrome post vacacional, igual de bona que mirar les fotos del viatge.

Al blog en tinc bons exemples: els Piononos del viatge a Granada, el Kremna Rezina i el Zavihjaca Cake del viatge a EslovĂšnia, la Quesada de les vacances a AstĂșries, la Greixonera de la Setmana Santa a Eivissa, el TiramisĂș i el Semifreddo di Amaretti de les dues vacances a les Dolomites, la Croustade de les vacances als Pirineus francesos

I no podia faltar la recepta que m’emporto de Kalymnos: uns Saragli típics de Grùcia.
Els Saragli sĂłn uns pastissets molt semblants a la Baklava: capes de pasta fil·lo farcides de fruits secs picats i banyades amb un almĂ­var de mel. La diferĂšncia rau en la forma: la Baklava sĂłn lĂ mines horitzontals mentre que els Saragli s’enrotllen i es tallen a rodanxes. L’origen d’aquests dolços es troba en l’antic Imperi OtomĂ  i per aixĂČ Ă©s tĂ­pic a molts paĂŻsos, des de Turquia fins a GrĂšcia. I com passa amb totes les receptes tradicionals, cada casa tĂ© la seva prĂČpia versiĂł particular.

Els que heu tastat la Baklava ja sabeu que sĂłn uns pastissets deliciosos; cruixents i dolços, sĂłn un vici de no parar. PerĂČ entre la mel i els fruits secs resulten molt calĂČrics, de manera que aconsello fer-los petitons, de mossegada. AixĂ­ segur que repetireu!

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

Pels Saragli:
‱ Pasta fil·lo
‱ Mantega
‱ 300g de fruits secs
‱ 50g de sucre
‱ Canyella en pols
‱ Clau d’olor mĂČlt

Per l’almívar:
‱ 200g de mel
‱ 150ml d’aigua
‱ Suc de Âœ llimona

PreparaciĂł:

Fondre la mantega i, millor, clarificar-la.
Picar els fruits secs i barrejar-los amb el sucre, la canyella i el clau d’olor.
Estendre una làmina de pasta fil·lo i pintar-la amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo i tornar a pintar amb mantega.
Repartir per sobre els fruits secs deixant tot un dit de marge al voltant. Doblegar aquest marge i tapar tota la superfície amb una làmina de pasta fil·lo pintada amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo.
Enrotllar-ho tot, pintar la superfĂ­cie amb mĂ©s mantega i tallar-ne rodanxes de 2 cm de gruix. Estendre les rodanxes sobre una safata de forn i coure-ho a 180Âș fins que es dauri.

Per l’almívar, posar en un cassó al foc la mel, el suc de llimona i l’aigua. Quan arrenqui el bull deixar-ho un parell de minuts fins que agafi consistùncia. Deixar refredar.

Banyar els Saragli just sortir del forn, amb els pastissets encara calents. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

La Mona de Pasqua o un viatge de somni a Kalymnos

dilluns, 25/04/2011

Hi ha fets a la vida que marquen un abans i un desprĂ©s; precisament aixĂČ Ă©s el que m’ha passat amb aquest viatge d’escalada a l’illa de Kalymnos. Avui tocaria fer un post amb les Mones de Pasqua, explicar que a casa ens agraden la de yema i la de sara, i ensenyar-vos les que ens menjarem avui a la Roureda amb tots els padrins i fillols ben cofois:

PerĂČ no puc. Tot just acabada d’arribar, els mĂșsculs adolorits i la pell dels dits rebregada em recorden els desploms descomunals i les xorreres sense fi de l’escalada a Kalymnos. Kalymnos m’ha marcat. Que voleu la recepta de la Mona? SĂ­, Ă©s clar, Ă©s el que toca. PerĂČ excuseu-me si nomĂ©s us poso un link i segueixo pensant en Kalymnos…

Tothom ja m’ho deia: l’escalada a Kalymnos Ă©s diferent! Hi ha vies desplomades que ressegueixen tot el sostre d’una cova, on gairebĂ© es perd l’orientaciĂł i la nociĂł de la verticalitat. PerĂČ mĂ gicament, de tant en tant apareix una estalagmita salvadora que et permet fer un repĂČs, recuperar l’alĂš i baixar el ritme de les pulsacions, quan ja tenies el cor desbocat i els avantbraços a punt d’explotar…

I baixant de la via, quan toca el torn d’assegurar el company, et gires per contemplar el paisatge: una llum resplendent es reflexa en el mar de cristall i crea un contrallum preciĂłs sobre l’illa veĂŻna de Telendos… Pot haver-hi un entorn mĂ©s bonic?

I encara mĂ©s: desprĂ©s de la dura jornada d’escalada, cansats perĂČ satisfets, descobrim que la mestressa ens ha obsequiat amb una baklava casolana, que resulta deliciosa acompanyada d’un vi de resina mentre contemplem la posta de sol sobre la badia de Kalymnos…

Enteneu per quĂš avui no parlo de Mones, oi?

Final de vacances al Pirineu

dimarts , 31/08/2010

Com totes les coses bones, les vacances també tenen un final :(
Diuen que els dolços ajuden a millorar els Ă nims, i he pensat que aquesta Trenza de AlmĂșdevar que vam comprar a Benasque seria fantĂ stica per superar la sĂ­ndrome post vacacional:

Haig de reconĂšixer que el Pirineu em tĂ© el cor robat. Per mĂ©s mĂłn que volto, per mĂ©s racons bonics que descobreixo, per mĂ©s muntanyes espectaculars que escalo, sempre acabo tornant al Pirineu. Per aixĂČ, cada any ens reservem uns dies de vacances per anar-los a passar allĂ .

Enguany hem estat a Benasque, un poblet del Pirineu als peus de l’Aneto. Ens ha fet molt bon temps, de manera que hem aconseguit tots els objectius: crestejar una pila de tresmils, descobrir noves zones d’escalada esportiva, escalar vies llarguíssimes de granit adherent i fer passejades a llacs mentre collia maduixetes, gerds, móres o nabius.

Ja sabeu que el post tornant de vacances sempre Ă©s diferent, sense receptes dolces i amb quatre fotos per recordar aquests dies tan especials…

Panoràmica del cim de l’Aneto des del Pic de Corones, amb tota la rambla de gent pujant per la gelera:

Ibonets de Remuñe, un racĂł paradisĂ­ac de la vall de Remuñe, ideal per remullar els peus desprĂ©s de l’excursiĂł:

Escalant la via Columna durruti, un 6c+ espectacular de xorreres de Sahun, equipada pel Luichy i una de les millor vies d’esportiva de la vall:

Una salamandra mig adormida que vam trobar a les 6:30 del matĂ­ en el camĂ­ de pujada al Coll de Corones:

Escalant la via llarga ETPCP de 110m i 6c a la zona d’Ampriu, amb una placa d’adherĂšncia impressionant a l’Ășltim llarg (ressenya a La noche del loro):

Panoràmica de l’estany de Lliterola i el Pic Perdiguero, pujant cap a la cresta del Pic de Malpàs:

Collint nabius i maduixetes durant els dies de descans, la meva gran aficiĂł quan passejo pel bosc:

Pales de neu residuals de l’antiga gelera de Lliterola, sota el coll inferior de Lliterola:

IbĂłn de ParramĂł i Pic de Perdiguero, una passejada preciosa pel barranc de Batisielles:

Tot just acabo d’arribar i ja tinc ganes de tornar-hi!