Arxiu de la categoria ‘General’

PastĂ­s Carmelites Descalces de Sevilla

divendres, 17/04/2009

La Mercè, que he conegut arran de les classes de cuina al Caprabo i al Bonpreu, va regalar-me fa dies una massa mare que es va passant d’una persona a l’altra i que serveix per preparar una coca boníssima:



Després de tenir la massa mare durant deu dies i seguir unes instruccions molt detallades, cal dividir la massa resultant en quatre parts. Una part te la quedes per fer la coca i les altres tres les regales a tres persones diferents per tal que continuïn la llarga cadena del pastís. Aquesta història és força antiga i ja fa anys que n’havia sentit a parlar. El més bonic de la cadena però, és que regalar la massa mare significar desitjar salut i bona sort.

El resultat final Ă©s una coca flonja, esponjosa, sucosa i molt gustosa, ideal per esmorzar amb un cafè amb llet. Qui sap si, voltant, voltant, tornarĂ  a venir a parar a la meva cuina…

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 got de massa mare
· 3 gots de sucre
· 4 gots de farina
· 2 gots de llet
· 1 got d’oli
· 1 sobre de llevat
· 2 ous
· 1 poma
· 1 pessic de sal
· 1 pessic de canyella
· 180g de panses

PreparaciĂł:

No utilitzar batedora elèctrica ni nevera.
Dia 1: en un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja.
Dia 2: es barreja tot amb una cullera.
Dies 3 i 4: no es toca.
Dia 5: s’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja.
Dia 6: es barreja tot.
Dies 7, 8 i 9: no es toca.
Dia 10: es separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitges salut i sort. A la massa que queda li afegeixes: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat, 2 ous, una poma trossejada, un pessic de sal, un pessic de canyella i 180g de panses. Es barreja tot i s’aboca dins un motlle untat amb mantega i farina. Es cou al forn pre-escalfat a 180º durant 50 minuts.

Bon profit!

Mona de Sara

dimarts , 14/04/2009

A casa la mona de Sara no agrada gaire, per això sempre acabo fent la de Gema. Tot i aixĂ­, aquest any he fet una mona petita de Sara, que de tant en tant estĂ  bĂ© variar les tradicions… Ara bĂ©, per si de cas algĂş arrufava massa el nas, tambĂ© n’he preparat una de Yema, no volia que ningĂş es quedĂ©s sense menjar mona!





El motiu d’haver-me decidit a trencar la tradiciĂł Ă©s que el dia 1 d’abril una colla d’alumnes de batxillerat del IES Jonqueres vam assistir a la classe de cuina de la Mireia CarbĂł al Caprabo, una classe que tenĂ­em pendent des que la Mireia va venir a l’institut a fer la conferència inaugural del curs 2008-2009. Tal i com exigia la proximitat de la Setmana Santa, la classe de la Mireia va tenir un Ăşnic tema: la mona de Pasqua. Ens va ensenyar a fer les dues versions mĂ©s tradicionals: la crema de yema i la crema de mantega. Em va agradar tant la seva recepta de Sara que em vaig decidir a provar-la. A diferència d’altres receptes que havia llegit, aquesta de la Mireia no Ă©s tan empalagosa, porta menys mantega i queda molt mĂ©s esponjosa. A casa ha agradat tant que a partir d’ara em tocarĂ  fer sempre mĂ©s les dues versions!

Les alumnes del IES Jonqueres van gaudir molt de la classe al Caprabo i s’han convertit en unes autèntiques fans de la Mireia, je je je… Van aprendre una recepta fantĂ stica per fer la mona de Pasqua a casa, van descobrir els trucs per muntar clares d’ou, aconseguir un pa de pessic esponjĂłs o obtenir una crema de yema ben fina… i tot plegat mentre reien de les bromes constants de la Mireia, que era conscient que aquell dia la mitjana d’edat de la classe era mĂ©s baixa que l’habitual. DesprĂ©s de fer les fotos de rigor, vam sortir corrent a buscar el metro i el tren, ja que s’havia fet tardĂ­ssim. Durant el viatge de tornada, entre elogis a la Mireia i converses entusiasmades sobre la classe, van prometre intentar fer la mona a casa durant les vacances de Setmana Santa i enviar-me les fotos del resultat… AixĂ­ que espero les vostres fotos, eh?

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pastĂ­s:
· 1 pa de pessic
· Almívar
· Melmelada d’albercoc
· Ametlla laminada
· Sucre en pols

Per la Sara:
· 200g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
· 250g de mantega pomada

PreparaciĂł:

Pel pastĂ­s, preparar el pa de pessic i l’almĂ­var com s’explica aquĂ­.
Per la Sara, bullir l’aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almĂ­var espès. Abocar l’almĂ­var en forma de rajolĂ­ sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l’almĂ­var. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Muntar la mona com s’explica aquĂ­. Cobrir-lo amb la crema de mantega i enganxar l’ametlla laminada al voltant. Empolsinar amb el sucre en pols i decorar amb les plomes i els ous de xocolata.

Bon profit!

Nova classe amb la Mireia CarbĂł

dissabte, 11/04/2009

Qui tĂ© ganes de tornar a un dels cursos genials de la Mireia CarbĂł al Caprabo? Des del mes de febrer que no hi anem i jo en tinc moltes ganes, je je je…


La Mireia ens ha reservat 25 places pel dijous 30 d’abril a les 19:30h i ja sabem quins plats prepararĂ : uns pebrots italians farcits de carn, un bacallĂ  amb salsa de codonys i perfum de cĂ­trics i un gelat casolĂ  de iogurt grec i maduixes naturals. EstĂ  molt bĂ©, oi? A mi personalment el bacallĂ  no m’agrada gaire, però en canvi tinc molta curiositat per descobrir com farĂ  el gelat casolĂ …

Si us sembla, fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, si encara no me l’heu donat, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 25 i després obriré llista d’espera ;)

Llista d’apuntats: Graciela Ayala, Anna GenĂ­s, Maria SolĂ©, Rosa Lleonart, Ă€ngels Mariano, Joan JovĂ©, MarilĂł Mata, Anna OlivĂ©, Oscar GĂłmez, Laia GĂłmez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep BayĂ©, Glòria Moreno, Josep Colet, NĂşria Andujar, Nati SolĂ­s, Sara Maria i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Marisabel Garcia.

Vinga animeu-vos, que les classes de la Mireia sĂłn molt divertides!

Mones, Micos i Farinoses

dimarts , 7/04/2009

Estem passant les vacances de Setmana Santa a Sant Carles de la RĂ pita i avui que plou ens hem dedicat al turisme gastronòmic. Aquest post l’escric des d’un ciber point de la RĂ pita i estĂ  dedicat als dolços tĂ­pics de Setmana Santa d’aquestes terres: les mones, els micos i les farinoses. El tĂ­tol del post l’he manllevat d’un fill de Vinaròs molt conegut entre la colla de blocaries, en Massitet de l’Olleta de Verdures.


La ruta gastronòmica ha consistit en tres visites diferents: el forn de pa i bolleria Massita de Vinaròs, la bolleria Sant Antoni de Sant Carles de la Ràpita i un dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita.

A Vinaròs m’he sentit molt ben acollida per la famĂ­lia Massita, on m’he presentat com admiradora seva arran de la propaganda que en fa el Massitet. He conegut a la Rosalia, l’Elena i en Sergio, que m’han ensenyat l’obrador i m’han explicat la història del forn, del qual ja en sĂłn la cinquena generaciĂł. Per mala sort, havien acabat de fer les farinoses i a l’obrador ara nomĂ©s hi feien pa. Per compensar-ho, he comprat una farinosa de cabell d’àngel seguint els consells de total la clientela, molt preocupada per les obres de remodelaciĂł del mercat. La farinosa l’hem trobada tan bona i deliciosa que abans de tornar en comprarem una altra de moniato. AquĂ­ us deixo quatre fotos de la visita:

A la bolleria Sant Antoni he tingut mĂ©s sort, ja que l’obrador bullia d’activitat fent mones, micos i farinoses a una velocitat impressionant. S’hi respirava un ambient familiar molt distès que he aprofitat per satisfer la meva curiositat sobre els orĂ­gens d’aquests dolços poc coneguts per mi: les formes rodones de les mones o quadrades dels micos, els diversos farcits de les farinoses (de cabell d’àngel o moniato les mĂ©s antigues i de xocolata o crema les mĂ©s modernes), la tradiciĂł de regalar-la els padrins als fillols… He fet un vĂ­deo on es veu com fan les farinoses:

Finalment, hem anat a dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita, on hem menjat una graellada de marisc, uns calamarsets amb favetes i bolets i unes espardenyes amb llagostins i pernil ibèric. Un gelat de mantecado amb nous caramel·litzades i salsa de xocolata calenta ha posat fi a una visita gastronòmica completa i molt rodona.

A part de les visites gastronòmiques, cal destacar les escalades que hem fet a la Roca Blanca de la Serralada del MontsiĂ  i a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona. Tots dos llocs amaguen unes escoles d’escalada d’una qualitat sorprenent, no m’estranya que els locals de la zona els costi tan divulgar-les… s’hi respira una tranquil·litat envejable i difĂ­cil de trobar a altres zones d’escalada força mĂ©s massificades.

També vam passejar pel Delta i vam passar per la Firabril del Perelló, una fira de la mel i de l’oli que vam llegir anunciada a la revista Descobrir CUINA. Allà hi vam tastar els bunyols de la bunyolada popular amb mel i oli del Perelló, boníssims per berenar després d’un dia d’escalada esgotador. Us deixo quatre fotos barreja de tot plegat:

I tot això quan encara queden la meitat de les vacances!

Teules amb Taronja Confitada

dissabte, 4/04/2009

Diumenge passat vam celebrar amb una mica de retard el tradicional dinar de Sant Josep que fem a casa cada any amb tota la família. Tot i haver passat el Sant Josep, per postres vaig fer igualment la típica crema de Sant Josep, acompanyada amb unes teules de taronja fetes amb les clares d’ou sobreres de la crema:





Aquest any, entre tota la colla de blocaires, hem fet sense proposar-nos una bona mostra de receptes que es poden fer per aprofitar les clares d’ou que sobren de la crema de Sant Josep; l’Enric mateix n’ha fet un bon recull aquí.

Tot i que inicialment pensava fer una altra recepta (uns pastissets de trufa i coco que ja faré més endavant amb les clares que encara tinc al congelador), em va semblar que amb la crema seria massa menjar. De manera que al final em vaig decidir per aquestes teules, un petit four ideal per sucar a la crema de Sant Josep. Cruixents i amb el gustet de l’ametlla i la taronja queden senzillament delicioses.

La recepta la vaig treure d’un curs que vam fer fa uns dies al Rubiralta juntament amb la Laia i la Xaro. La Ma Àngels Pallàs va realitzar un monogràfic de pastisseria molt interessant: a part de les teules amb taronja confitada, també ens va ensenyar a fer una tarta Tatin, un pastís de formatge i gerds, unes boles de meló amb gelatina d’oporto i pinyons torrats, unes tartaletes fines de xocolata i unes piruletes de xocolata per decorar. Tot i ser unes receptes força bàsiques, la classe va resultar molt interessant, ja que va explicar una pila de trucs i idees complementàries que ja he posat en pràctica (ella va ser qui em va recomanar el formatge Cremette).






La recepta la vaig modificar una mica, ja que vaig substituir l’ou sencer pel pes equivalent en clares d’ou. A més, no tenia prou taronja confiada, de manera que vaig posar la meitat de taronja i la meitat de figues confitades.

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 20-25 teules)

· 65g de sucre en pols
· 1 ou (en el meu cas, 65g de clares d’ou)
· un polsim de sal
· 65g de granet d’ametlla
· 35g de pell de taronja confitada
· ratlladura de pell de taronja
· 40g de farina

PreparaciĂł:

Blanquejar l’ou amb el sucre i la sal. Incorporar-hi el granet d’ametlla, la taronja confitada, la ratlladura i la farina tamisada. Barrejar bé.
Damunt un paper de forn, escudellar botons de pasta, aplanant-les amb els dits untats amb ou batut i coure-les al forn a 200Âş durant 8-10 minuts.
Retirar-les del forn i donar la forma de teula rĂ pidament abans no es refredin. Deixar refredar i guardar en un lloc ben sec fins el moment de servir.

Bon profit!

La Cuina de Casa amfitriona del HEMC 32 – Hojaldre

dijous, 2/04/2009

Després de participar en forces ocasions a la convocatòria mensual del Hecho En Mi Cocina, aquest mes en sóc l’amfitriona. Com a temàtica principal he triat la pasta de full, una proposta molt versàtil per deixar volar la imaginació.

hemc 32 - hojaldre
La pasta de full admet tot tipus d’elaboracions, tant dolces com salades. En podem fer tartes, vol-au-vents, galetes, milfulles, croissants, palmeres… Pot completar plats com un consomĂ© en crosta o un filet encamisat. I tambĂ© es pot farcir de qualsevol ingredient que puguem imaginar: fruita, carn, verdura, formatge, peix… DĂłna joc, oi?

Per no complicar la recepta, la pasta de full pot ser comprada. Clar que si algĂş s’atreveix a fer-la a casa… endavant, eh? ;)

Participar és molt senzill: cal penjar una recepta al vostre blog (millor si és amb foto) i deixar un comentari al Hemc 32 amb un vincle a la vostra recepta. Teniu temps fins el 25 d’abril.

Vinga, animeu-vos, que espero les vostres receptes!

L’Aina i l’Olga cuinen a la tele amb l’Ada Parellada

dimarts , 31/03/2009

El grup de supermercats Bonpreu juntament amb la productora de televisió Anar Fent d’en Carles Capdevila graven un programa de cuina que s’emet cada dia a través de la xarxa de televisions locals XTVL. La temporada passada el programa Cuina a bon preu i amb nens! estava presentat pel cuiner Pep Nogué a qui alguns de la colla de blocaires hem tingut ocasió de conèixer en persona durant un dels seus tallers. Aquesta temporada, la cuinera del programa és l’Ada Parellada que, ajudada per dos nens, cuina cada dia una recepta fàcil de fer, amb aliments sans i una mica diferents dels que acostumen a menjar a casa.

Van oferir a les meves nebodes la possibilitat de sortir al programa i van acceptar encantades, no van trigar ni un moment a decidir-se! Així doncs, fa un mes, van rodar el programa a la mateixa cuina que la colla de blocaires coneixem tan bé dels tallers d’en David Lienas al Bonpreu. Durant el rodatge, van descobrir les dificultats de gravar un programa per la tele, però alhora van gaudir de la companyia de l’Ada, de la cuina i de la festa en general que va significar per elles aquell dia de rodatge.

El capítol es va emetre el passat 27 de març i han penjat el vídeo a la web del programa. Per primera vegada en 3 anys de bloc, avui us ofereixo una recepta SALADA: un rodó de pollastre amb paté i dàtils.

AquĂ­ teniu la recepta:

Iniciatives com la d’aquest programa, on s’intenta motivar els nens a posar-se a la cuina i als pares a fer participar més els seus fills, alhora que es donen consells alimentaris i informacions sobre la importància de menjar bé i de forma saludable, són molt positives i s’haurien de potenciar més. Des d’aquí m’agradaria felicitar el programa i desitjar-los ànims i molta sort.

Motes grĂ cies i bon profit!

PastĂ­s Marbrejat de Formatge i Xocolata

dissabte, 28/03/2009

Dijous va ser l’aniversari de la meva neboda Aina, que va fer 9 anys! Per celebrar-ho ahir ens van convidar a tota la família a sopar a casa seva i de postres vaig portar aquest pastís d’aniversari:




La recepta és del llibre Chocolate de l’editorial Parragon i em va captivar per la base de cereals, avellanes i xocolata que porta, ben diferent de la típica de galetes esmicolades. També em va agradar l’aspecte marbrejat del pastís, que queda original i vistós. Tot plegat fa que sigui un pastís força lent i laboriós, però les nebodes bé es mereixen l’esforç, oi?

La base ens va agradar molt, queda cruixent i rústica, estic segura que la repetiré més d’un cop com a substituta de les galetes. La part blanca del farcit queda deliciosa, es nota tant la xocolata com el formatge i queda dolç al punt. Aquest cop vaig provar un formatge diferent al típic Philadelphia i que m’havien recomanat molt bé: el Cremette marca Hochland, una recomanació molt encertada! La part negra del farcit, si no sou gaire xocaddictes, queda un pèl forta de gust de xocolata. Recomanaria canviar la xocolata negra per xocolata amb llet, ja que l’efecte marbrejat s’aconsegueix igual i queda amb un gust més compensat. En resum, és un d’aquells pastissos dignes de grans celebracions que repetiré segur :)

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

Per la base:
· 225g de flocs de civada torrats
· 50g d’avellanes torrades picades
· 55g de mantega
· 25g de xocolata negra

Pel farcit:
· 350g formatge cremós
· 150g de sucre en pols
· 200ml de iogurt grec
· 300ml de nata per muntar
· 6 fulls de gelatina
· 175g de xocolata negra de cobertura (jo recomano amb llet)
· 175g de xocolata blanca de cobertura

PreparaciĂł:

Per la base, triturar una mica els flocs de civada amb un robot de cuina i barrejar-los amb les avellanes picades.
Fondre la xocolata i la mantega al microones a baixa potència, vigilant que no es cremi la xocolata. Remenar fins a obtenir una mescla homogènia i brillant. Abocar la xocolata sobre la civada i barrejar-ho bé.
Estendre la mescla pel fons d’un motlle desemotllable de 24cm pressionant per tal que quedi ben compacta i sense forats a les vores. Reservar a la nevera.

Pel farcit, fondre les xocolates al microones a baixa potència vigilant que no es cremin. Reservar.
Posar en remull la gelatina en aigua freda per tal que es rehidrati. Escalfar al microones una petita part de la nata (un ditet) i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Barrejar bé el formatge, el sucre i el iogurt. Afegir la gelatina dissolta i barrejar bé fins que quedi homogeni. Incorporar-hi la nata semi muntada amb moviments suaus per tal que no s’abaixi.
Separar la mescla en dues parts; a una barrejar-hi la xocolata negra i a l’altra, la xocolata blanca. Abocar cullerades de les dues cremes alternades sobre la base de cereals. Remoure una mica amb la punta d’un ganivet per tal de crear l’efecte marbre. Allisar la superfície i reservar a la nevera fins que qualli.
Decorar i servir fresc de nevera.

Bon profit!

Quinoa amb Llet de Soja i AnĂ­s

dimarts , 24/03/2009

Amb aquesta recepta participo al HEMC 31, dedicat a la quinoa com a ingredient protagonista:



hemc 31 - quinoa
La Sole del blog Sole empieza a cocinar és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del març i ha triat la quinoa com a temàtica del mes. M’agrada la seva elecció, ja que per mi la quinoa era una autèntica desconeguda i ha representat un gran descobriment. És un cereal originari dels Andes que aquí s’utilitza poc, però que és un aliment bàsic a d’altres cultures degut a que aporta una proteïna completa i té un alt contingut en ferro. A la cuina accepta les mateixes elaboracions que l’arròs, i amb la seva farina es poden fer receptes semblants a les que nosaltres fem amb el blat. L’únic que cal vigilar és rentar-la bé abans de cuinar per treure-li la capa de protecció externa que la faria un pèl amargant.

Buscant quina recepta dolça podia fer amb la quinoa, vaig pensar en l’arròs amb llet, unes postres que a casa no agraden gaire i que no acostumo a fer. En canvi, l’adaptaciĂł amb la quinoa ens ha encantat, no s’assembla gens a la pasterada empalagosa que associem a l’arròs amb llet. Al contrari, queda lleuger i esponjĂłs, poc dolç i força original, ja que per tal de fer-lo ben diferent he canviat l’aroma de la canyella tradicional per l’aroma d’anĂ­s estrellat. I per acabar de fer-ho ben diferent, he canviat la llet de vaca per la llet de soja. El resultat final de la recepta es pot dir que s’assembla poc a la recepta original d’arròs amb llet que m’ha inspirat, oi? Je je je…

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 tassa de quinoa
· 2 tasses d’aigua
· 3 tasses de llet de soja
· 1 anís estrellat
· 100g de sucre

PreparaciĂł:

Rentar bé la quinoa esbandint-la sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
Posar la meitat de la llet de soja a infusionar en un cassó al foc amb l’anís estrellat. Quan arrenqui el bull, treure l’anís i reservar.
Posar la quinoa amb l’aigua en un cassó al foc. Quan arrenqui a bullir, afegir la llet infusionada amb l’anís i deixar coure a foc baix uns 20 minuts. Afegir la resta de la llet de soja i el sucre i deixar coure uns 10 minuts més a foc baix, remenant de tant en tant. Quan tingui el punt d’espessor desitjat, abocar sobre una plata i deixar refredar.
Servir fred de nevera amb, opcionalment, una mica d’anís en pols espolsat per sobre.

Bon profit!

Escuma de TiramisĂş. Divertiments amb en David Lienas

dissabte, 21/03/2009

Ahir vam assistir a una nova classe d’en David Lienas al Bonpreu, ben diferent de totes les que havĂ­em fet fins ara, ja que ens va ensenyar algunes de les tècniques que ara estan tant de moda: les escumes, els aires, les esferificacions, els gelificants, els espessants… Com que a casa tenia un sifĂł mig mort de riure, m’he decidit a treure-li la pols posant en prĂ ctica una de les receptes que ens va fer ahir:



A part de l’escuma de tiramisú feta amb el sifó, el David ens va preparar una amanida en textures que volia ser una mostra de les tècniques més rellevants d’aquest estil: una maionesa de maduixa espessida amb goma de xantana i emulsionada amb glice, un aire de taronja fet amb lecitina de soja i una esferificació de iogurt amb formatge realitzada amb alginat sòdic.

Qualsevol que haguĂ©s escoltat una estona en David sense saber de què parlava, s’hauria pensat que estava fent una classe de quĂ­mica enlloc d’una classe de cuina. Paraules com sinèresi, ph, osmosi, gluconalactat, xantana, alginat, N2O, densitat, proteĂŻnes, soluciĂł, emulsiĂł, viscositat, estabilitzant… van sonar contĂ­nuament durant tota la classe. Cal reconèixer que en algun moment ens vam perdre una mica, però com que el David ja s’ho imaginava, ens va passar uns apunts molt ben explicats, amb tots els termes ben descrits i els petits trucs, consells o perills marcats en negreta ;)

El principal inconvenient d’aquests jocs culinaris Ă©s la dificultat d’aconseguir les eines i les matèries primeres necessĂ ries per totes aquestes tècniques: el sifĂł, la bĂ scula de precisiĂł, els gels, els espessants… tot Ă©s força car i es ven en quantitats massa grans per a un consum casolĂ  :(

Va ser una classe diferent, sense receptes de cuina tradicionals, però molt divertida i original. Tots vam acabar dient que el millor d’aquestes tècniques és fer-les com un joc, on tan important és el procés d’elaboració com el resultat final de la recepta. Podria ser una bona manera de passar una tarda entretinguda cuinant amb els propis convidats, gaudint tots plegats de l’íntima relació que existeix entre la química i la cuina.

Després de tastar els plats, parlar amb el David i fer les fotos de rigor, en Manel ens va explicar una proposta per a una propera trobada de blocaires a Castellterçol, amb una sèrie de visites molt interessants a diferents establiments de la comarca (inclosa una visita a Sosa, on venen tots aquests productes de la classe d’ahir). Estigueu pendents del seu blog, que ben aviat ens dirà alguna cosa ;)

Els assistents a la classe d’ahir vam ser els 24 segĂĽents: Anna GenĂ­s, Rosa Lleonart, Marta Giralt, NĂşria Ferrer, NatĂ lia Gras, MarilĂł Mata, Graciela Ayala, RubĂ©n Hernández, Mercè Ayguavives, Josep BayĂ©, Cristina Vidal, Joan JovĂ©, Ă€ngels Mariano, Manel Bonafacia, SĂ­lvia Soto, Eva Urbano, Glòria Bertran, Txell Pi, Kike Palau, Maria SolĂ©, Sara Maria, Xaro Morral, Araceli Erenas i Gemma Clofent. Va ser un gust conèixer a tota la gent nova que, com que a la classe nomĂ©s Ă©rem nosaltres, va ser mĂ©s fĂ cil que altres cops. Des d’aquĂ­ i en nom de tots, vull agrair al Bonpreu i al David Lienas l’oportunitat que ens van donar d’assistir un cop mĂ©s als seus tallers de cuina. Moltes grĂ cies!


AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· 175g de mascarpone
· 175g de nata per muntar
· 175g de llet
· 20ml d’amaretto
· 1 culleradeta de cafè soluble
· 90g de sucre
· Cacau en pols
· 2 càrregues de sifó de crema

PreparaciĂł:

Barrejar la llet, la nata i el mascarpone. Afegir l’amaretto, el cafè, el sucre i barrejar. Abocar-ho dins un sifó d’1 litre i carregar amb 2 càrregues de gas. Reservar a la nevera.
Realitzar l’escuma en una copa i decorar amb cacau en pols just al moment de servir.

Bon profit!