A casa la mona de Sara no agrada gaire, per això sempre acabo fent la de Gema. Tot i així, aquest any he fet una mona petita de Sara, que de tant en tant està bé variar les tradicions… Ara bé, per si de cas algú arrufava massa el nas, també n’he preparat una de Yema, no volia que ningú es quedés sense menjar mona!

El motiu d’haver-me decidit a trencar la tradició és que el dia 1 d’abril una colla d’alumnes de batxillerat del IES Jonqueres vam assistir a la classe de cuina de la Mireia Carbó al Caprabo, una classe que teníem pendent des que la Mireia va venir a l’institut a fer la conferència inaugural del curs 2008-2009. Tal i com exigia la proximitat de la Setmana Santa, la classe de la Mireia va tenir un únic tema: la mona de Pasqua. Ens va ensenyar a fer les dues versions més tradicionals: la crema de yema i la crema de mantega. Em va agradar tant la seva recepta de Sara que em vaig decidir a provar-la. A diferència d’altres receptes que havia llegit, aquesta de la Mireia no és tan empalagosa, porta menys mantega i queda molt més esponjosa. A casa ha agradat tant que a partir d’ara em tocarà fer sempre més les dues versions!

Les alumnes del IES Jonqueres van gaudir molt de la classe al Caprabo i s’han convertit en unes autèntiques fans de la Mireia, je je je… Van aprendre una recepta fantàstica per fer la mona de Pasqua a casa, van descobrir els trucs per muntar clares d’ou, aconseguir un pa de pessic esponjós o obtenir una crema de yema ben fina… i tot plegat mentre reien de les bromes constants de la Mireia, que era conscient que aquell dia la mitjana d’edat de la classe era més baixa que l’habitual. Després de fer les fotos de rigor, vam sortir corrent a buscar el metro i el tren, ja que s’havia fet tardíssim. Durant el viatge de tornada, entre elogis a la Mireia i converses entusiasmades sobre la classe, van prometre intentar fer la mona a casa durant les vacances de Setmana Santa i enviar-me les fotos del resultat… Així que espero les vostres fotos, eh?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pastís:
· 1 pa de pessic
· Almívar
· Melmelada d’albercoc
· Ametlla laminada
· Sucre en pols

Per la Sara:
· 200g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
· 250g de mantega pomada

Preparació:

Pel pastís, preparar el pa de pessic i l’almívar com s’explica aquí.
Per la Sara, bullir l’aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almívar espès. Abocar l’almívar en forma de rajolí sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l’almívar. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Muntar la mona com s’explica aquí. Cobrir-lo amb la crema de mantega i enganxar l’ametlla laminada al voltant. Empolsinar amb el sucre en pols i decorar amb les plomes i els ous de xocolata.

Bon profit!

Qui té ganes de tornar a un dels cursos genials de la Mireia Carbó al Caprabo? Des del mes de febrer que no hi anem i jo en tinc moltes ganes, je je je…

La Mireia ens ha reservat 25 places pel dijous 30 d’abril a les 19:30h i ja sabem quins plats prepararà: uns pebrots italians farcits de carn, un bacallà amb salsa de codonys i perfum de cítrics i un gelat casolà de iogurt grec i maduixes naturals. Està molt bé, oi? A mi personalment el bacallà no m’agrada gaire, però en canvi tinc molta curiositat per descobrir com farà el gelat casolà…

Si us sembla, fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, si encara no me l’heu donat, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 25 i després obriré llista d’espera

Llista d’apuntats: Graciela Ayala, Anna Genís, Maria Solé, Rosa Lleonart, Àngels Mariano, Joan Jové, Mariló Mata, Anna Olivé, Oscar Gómez, Laia Gómez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep Bayé, Glòria Moreno, Josep Colet, Núria Andujar, Nati Solís, Sara Maria i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Marisabel Garcia.

Vinga animeu-vos, que les classes de la Mireia són molt divertides!

Estem passant les vacances de Setmana Santa a Sant Carles de la Ràpita i avui que plou ens hem dedicat al turisme gastronòmic. Aquest post l’escric des d’un ciber point de la Ràpita i està dedicat als dolços típics de Setmana Santa d’aquestes terres: les mones, els micos i les farinoses. El títol del post l’he manllevat d’un fill de Vinaròs molt conegut entre la colla de blocaries, en Massitet de l’Olleta de Verdures.

La ruta gastronòmica ha consistit en tres visites diferents: el forn de pa i bolleria Massita de Vinaròs, la bolleria Sant Antoni de Sant Carles de la Ràpita i un dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita.

A Vinaròs m’he sentit molt ben acollida per la família Massita, on m’he presentat com admiradora seva arran de la propaganda que en fa el Massitet. He conegut a la Rosalia, l’Elena i en Sergio, que m’han ensenyat l’obrador i m’han explicat la història del forn, del qual ja en són la cinquena generació. Per mala sort, havien acabat de fer les farinoses i a l’obrador ara només hi feien pa. Per compensar-ho, he comprat una farinosa de cabell d’àngel seguint els consells de total la clientela, molt preocupada per les obres de remodelació del mercat. La farinosa l’hem trobada tan bona i deliciosa que abans de tornar en comprarem una altra de moniato. Aquí us deixo quatre fotos de la visita:

A la bolleria Sant Antoni he tingut més sort, ja que l’obrador bullia d’activitat fent mones, micos i farinoses a una velocitat impressionant. S’hi respirava un ambient familiar molt distès que he aprofitat per satisfer la meva curiositat sobre els orígens d’aquests dolços poc coneguts per mi: les formes rodones de les mones o quadrades dels micos, els diversos farcits de les farinoses (de cabell d’àngel o moniato les més antigues i de xocolata o crema les més modernes), la tradició de regalar-la els padrins als fillols… He fet un vídeo on es veu com fan les farinoses:

Finalment, hem anat a dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita, on hem menjat una graellada de marisc, uns calamarsets amb favetes i bolets i unes espardenyes amb llagostins i pernil ibèric. Un gelat de mantecado amb nous caramel·litzades i salsa de xocolata calenta ha posat fi a una visita gastronòmica completa i molt rodona.

A part de les visites gastronòmiques, cal destacar les escalades que hem fet a la Roca Blanca de la Serralada del Montsià i a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona. Tots dos llocs amaguen unes escoles d’escalada d’una qualitat sorprenent, no m’estranya que els locals de la zona els costi tan divulgar-les… s’hi respira una tranquil·litat envejable i difícil de trobar a altres zones d’escalada força més massificades.

També vam passejar pel Delta i vam passar per la Firabril del Perelló, una fira de la mel i de l’oli que vam llegir anunciada a la revista Descobrir CUINA. Allà hi vam tastar els bunyols de la bunyolada popular amb mel i oli del Perelló, boníssims per berenar després d’un dia d’escalada esgotador. Us deixo quatre fotos barreja de tot plegat:

I tot això quan encara queden la meitat de les vacances!

Diumenge passat vam celebrar amb una mica de retard el tradicional dinar de Sant Josep que fem a casa cada any amb tota la família. Tot i haver passat el Sant Josep, per postres vaig fer igualment la típica crema de Sant Josep, acompanyada amb unes teules de taronja fetes amb les clares d’ou sobreres de la crema:

Aquest any, entre tota la colla de blocaires, hem fet sense proposar-nos una bona mostra de receptes que es poden fer per aprofitar les clares d’ou que sobren de la crema de Sant Josep; l’Enric mateix n’ha fet un bon recull aquí.

Tot i que inicialment pensava fer una altra recepta (uns pastissets de trufa i coco que ja faré més endavant amb les clares que encara tinc al congelador), em va semblar que amb la crema seria massa menjar. De manera que al final em vaig decidir per aquestes teules, un petit four ideal per sucar a la crema de Sant Josep. Cruixents i amb el gustet de l’ametlla i la taronja queden senzillament delicioses.

La recepta la vaig treure d’un curs que vam fer fa uns dies al Rubiralta juntament amb la Laia i la Xaro. La Ma Àngels Pallàs va realitzar un monogràfic de pastisseria molt interessant: a part de les teules amb taronja confitada, també ens va ensenyar a fer una tarta Tatin, un pastís de formatge i gerds, unes boles de meló amb gelatina d’oporto i pinyons torrats, unes tartaletes fines de xocolata i unes piruletes de xocolata per decorar. Tot i ser unes receptes força bàsiques, la classe va resultar molt interessant, ja que va explicar una pila de trucs i idees complementàries que ja he posat en pràctica (ella va ser qui em va recomanar el formatge Cremette).

La recepta la vaig modificar una mica, ja que vaig substituir l’ou sencer pel pes equivalent en clares d’ou. A més, no tenia prou taronja confiada, de manera que vaig posar la meitat de taronja i la meitat de figues confitades.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 20-25 teules)

· 65g de sucre en pols
· 1 ou (en el meu cas, 65g de clares d’ou)
· un polsim de sal
· 65g de granet d’ametlla
· 35g de pell de taronja confitada
· ratlladura de pell de taronja
· 40g de farina

Preparació:

Blanquejar l’ou amb el sucre i la sal. Incorporar-hi el granet d’ametlla, la taronja confitada, la ratlladura i la farina tamisada. Barrejar bé.
Damunt un paper de forn, escudellar botons de pasta, aplanant-les amb els dits untats amb ou batut i coure-les al forn a 200º durant 8-10 minuts.
Retirar-les del forn i donar la forma de teula ràpidament abans no es refredin. Deixar refredar i guardar en un lloc ben sec fins el moment de servir.

Bon profit!

Després de participar en forces ocasions a la convocatòria mensual del Hecho En Mi Cocina, aquest mes en sóc l’amfitriona. Com a temàtica principal he triat la pasta de full, una proposta molt versàtil per deixar volar la imaginació.

La pasta de full admet tot tipus d’elaboracions, tant dolces com salades. En podem fer tartes, vol-au-vents, galetes, milfulles, croissants, palmeres… Pot completar plats com un consomé en crosta o un filet encamisat. I també es pot farcir de qualsevol ingredient que puguem imaginar: fruita, carn, verdura, formatge, peix… Dóna joc, oi?

Per no complicar la recepta, la pasta de full pot ser comprada. Clar que si algú s’atreveix a fer-la a casa… endavant, eh?

Participar és molt senzill: cal penjar una recepta al vostre blog (millor si és amb foto) i deixar un comentari al Hemc 32 amb un vincle a la vostra recepta. Teniu temps fins el 25 d’abril.

Vinga, animeu-vos, que espero les vostres receptes!

El grup de supermercats Bonpreu juntament amb la productora de televisió Anar Fent d’en Carles Capdevila graven un programa de cuina que s’emet cada dia a través de la xarxa de televisions locals XTVL. La temporada passada el programa Cuina a bon preu i amb nens! estava presentat pel cuiner Pep Nogué a qui alguns de la colla de blocaires hem tingut ocasió de conèixer en persona durant un dels seus tallers. Aquesta temporada, la cuinera del programa és l’Ada Parellada que, ajudada per dos nens, cuina cada dia una recepta fàcil de fer, amb aliments sans i una mica diferents dels que acostumen a menjar a casa.

Van oferir a les meves nebodes la possibilitat de sortir al programa i van acceptar encantades, no van trigar ni un moment a decidir-se! Així doncs, fa un mes, van rodar el programa a la mateixa cuina que la colla de blocaires coneixem tan bé dels tallers d’en David Lienas al Bonpreu. Durant el rodatge, van descobrir les dificultats de gravar un programa per la tele, però alhora van gaudir de la companyia de l’Ada, de la cuina i de la festa en general que va significar per elles aquell dia de rodatge.

El capítol es va emetre el passat 27 de març i han penjat el vídeo a la web del programa. Per primera vegada en 3 anys de bloc, avui us ofereixo una recepta SALADA: un rodó de pollastre amb paté i dàtils.

Aquí teniu la recepta:

Iniciatives com la d’aquest programa, on s’intenta motivar els nens a posar-se a la cuina i als pares a fer participar més els seus fills, alhora que es donen consells alimentaris i informacions sobre la importància de menjar bé i de forma saludable, són molt positives i s’haurien de potenciar més. Des d’aquí m’agradaria felicitar el programa i desitjar-los ànims i molta sort.

Motes gràcies i bon profit!

Dijous va ser l’aniversari de la meva neboda Aina, que va fer 9 anys! Per celebrar-ho ahir ens van convidar a tota la família a sopar a casa seva i de postres vaig portar aquest pastís d’aniversari:

La recepta és del llibre Chocolate de l’editorial Parragon i em va captivar per la base de cereals, avellanes i xocolata que porta, ben diferent de la típica de galetes esmicolades. També em va agradar l’aspecte marbrejat del pastís, que queda original i vistós. Tot plegat fa que sigui un pastís força lent i laboriós, però les nebodes bé es mereixen l’esforç, oi?

La base ens va agradar molt, queda cruixent i rústica, estic segura que la repetiré més d’un cop com a substituta de les galetes. La part blanca del farcit queda deliciosa, es nota tant la xocolata com el formatge i queda dolç al punt. Aquest cop vaig provar un formatge diferent al típic Philadelphia i que m’havien recomanat molt bé: el Cremette marca Hochland, una recomanació molt encertada! La part negra del farcit, si no sou gaire xocaddictes, queda un pèl forta de gust de xocolata. Recomanaria canviar la xocolata negra per xocolata amb llet, ja que l’efecte marbrejat s’aconsegueix igual i queda amb un gust més compensat. En resum, és un d’aquells pastissos dignes de grans celebracions que repetiré segur

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la base:
· 225g de flocs de civada torrats
· 50g d’avellanes torrades picades
· 55g de mantega
· 25g de xocolata negra

Pel farcit:
· 350g formatge cremós
· 150g de sucre en pols
· 200ml de iogurt grec
· 300ml de nata per muntar
· 6 fulls de gelatina
· 175g de xocolata negra de cobertura (jo recomano amb llet)
· 175g de xocolata blanca de cobertura

Preparació:

Per la base, triturar una mica els flocs de civada amb un robot de cuina i barrejar-los amb les avellanes picades.
Fondre la xocolata i la mantega al microones a baixa potència, vigilant que no es cremi la xocolata. Remenar fins a obtenir una mescla homogènia i brillant. Abocar la xocolata sobre la civada i barrejar-ho bé.
Estendre la mescla pel fons d’un motlle desemotllable de 24cm pressionant per tal que quedi ben compacta i sense forats a les vores. Reservar a la nevera.

Pel farcit, fondre les xocolates al microones a baixa potència vigilant que no es cremin. Reservar.
Posar en remull la gelatina en aigua freda per tal que es rehidrati. Escalfar al microones una petita part de la nata (un ditet) i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Barrejar bé el formatge, el sucre i el iogurt. Afegir la gelatina dissolta i barrejar bé fins que quedi homogeni. Incorporar-hi la nata semi muntada amb moviments suaus per tal que no s’abaixi.
Separar la mescla en dues parts; a una barrejar-hi la xocolata negra i a l’altra, la xocolata blanca. Abocar cullerades de les dues cremes alternades sobre la base de cereals. Remoure una mica amb la punta d’un ganivet per tal de crear l’efecte marbre. Allisar la superfície i reservar a la nevera fins que qualli.
Decorar i servir fresc de nevera.

Bon profit!

Amb aquesta recepta participo al HEMC 31, dedicat a la quinoa com a ingredient protagonista:

La Sole del blog Sole empieza a cocinar és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del març i ha triat la quinoa com a temàtica del mes. M’agrada la seva elecció, ja que per mi la quinoa era una autèntica desconeguda i ha representat un gran descobriment. És un cereal originari dels Andes que aquí s’utilitza poc, però que és un aliment bàsic a d’altres cultures degut a que aporta una proteïna completa i té un alt contingut en ferro. A la cuina accepta les mateixes elaboracions que l’arròs, i amb la seva farina es poden fer receptes semblants a les que nosaltres fem amb el blat. L’únic que cal vigilar és rentar-la bé abans de cuinar per treure-li la capa de protecció externa que la faria un pèl amargant.

Buscant quina recepta dolça podia fer amb la quinoa, vaig pensar en l’arròs amb llet, unes postres que a casa no agraden gaire i que no acostumo a fer. En canvi, l’adaptació amb la quinoa ens ha encantat, no s’assembla gens a la pasterada empalagosa que associem a l’arròs amb llet. Al contrari, queda lleuger i esponjós, poc dolç i força original, ja que per tal de fer-lo ben diferent he canviat l’aroma de la canyella tradicional per l’aroma d’anís estrellat. I per acabar de fer-ho ben diferent, he canviat la llet de vaca per la llet de soja. El resultat final de la recepta es pot dir que s’assembla poc a la recepta original d’arròs amb llet que m’ha inspirat, oi? Je je je…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 tassa de quinoa
· 2 tasses d’aigua
· 3 tasses de llet de soja
· 1 anís estrellat
· 100g de sucre

Preparació:

Rentar bé la quinoa esbandint-la sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
Posar la meitat de la llet de soja a infusionar en un cassó al foc amb l’anís estrellat. Quan arrenqui el bull, treure l’anís i reservar.
Posar la quinoa amb l’aigua en un cassó al foc. Quan arrenqui a bullir, afegir la llet infusionada amb l’anís i deixar coure a foc baix uns 20 minuts. Afegir la resta de la llet de soja i el sucre i deixar coure uns 10 minuts més a foc baix, remenant de tant en tant. Quan tingui el punt d’espessor desitjat, abocar sobre una plata i deixar refredar.
Servir fred de nevera amb, opcionalment, una mica d’anís en pols espolsat per sobre.

Bon profit!

Ahir vam assistir a una nova classe d’en David Lienas al Bonpreu, ben diferent de totes les que havíem fet fins ara, ja que ens va ensenyar algunes de les tècniques que ara estan tant de moda: les escumes, els aires, les esferificacions, els gelificants, els espessants… Com que a casa tenia un sifó mig mort de riure, m’he decidit a treure-li la pols posant en pràctica una de les receptes que ens va fer ahir:

A part de l’escuma de tiramisú feta amb el sifó, el David ens va preparar una amanida en textures que volia ser una mostra de les tècniques més rellevants d’aquest estil: una maionesa de maduixa espessida amb goma de xantana i emulsionada amb glice, un aire de taronja fet amb lecitina de soja i una esferificació de iogurt amb formatge realitzada amb alginat sòdic.

Qualsevol que hagués escoltat una estona en David sense saber de què parlava, s’hauria pensat que estava fent una classe de química enlloc d’una classe de cuina. Paraules com sinèresi, ph, osmosi, gluconalactat, xantana, alginat, N2O, densitat, proteïnes, solució, emulsió, viscositat, estabilitzant… van sonar contínuament durant tota la classe. Cal reconèixer que en algun moment ens vam perdre una mica, però com que el David ja s’ho imaginava, ens va passar uns apunts molt ben explicats, amb tots els termes ben descrits i els petits trucs, consells o perills marcats en negreta

El principal inconvenient d’aquests jocs culinaris és la dificultat d’aconseguir les eines i les matèries primeres necessàries per totes aquestes tècniques: el sifó, la bàscula de precisió, els gels, els espessants… tot és força car i es ven en quantitats massa grans per a un consum casolà

Va ser una classe diferent, sense receptes de cuina tradicionals, però molt divertida i original. Tots vam acabar dient que el millor d’aquestes tècniques és fer-les com un joc, on tan important és el procés d’elaboració com el resultat final de la recepta. Podria ser una bona manera de passar una tarda entretinguda cuinant amb els propis convidats, gaudint tots plegats de l’íntima relació que existeix entre la química i la cuina.

Després de tastar els plats, parlar amb el David i fer les fotos de rigor, en Manel ens va explicar una proposta per a una propera trobada de blocaires a Castellterçol, amb una sèrie de visites molt interessants a diferents establiments de la comarca (inclosa una visita a Sosa, on venen tots aquests productes de la classe d’ahir). Estigueu pendents del seu blog, que ben aviat ens dirà alguna cosa

Els assistents a la classe d’ahir vam ser els 24 següents: Anna Genís, Rosa Lleonart, Marta Giralt, Núria Ferrer, Natàlia Gras, Mariló Mata, Graciela Ayala, Rubén Hernández, Mercè Ayguavives, Josep Bayé, Cristina Vidal, Joan Jové, Àngels Mariano, Manel Bonafacia, Sílvia Soto, Eva Urbano, Glòria Bertran, Txell Pi, Kike Palau, Maria Solé, Sara Maria, Xaro Morral, Araceli Erenas i Gemma Clofent. Va ser un gust conèixer a tota la gent nova que, com que a la classe només érem nosaltres, va ser més fàcil que altres cops. Des d’aquí i en nom de tots, vull agrair al Bonpreu i al David Lienas l’oportunitat que ens van donar d’assistir un cop més als seus tallers de cuina. Moltes gràcies!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 175g de mascarpone
· 175g de nata per muntar
· 175g de llet
· 20ml d’amaretto
· 1 culleradeta de cafè soluble
· 90g de sucre
· Cacau en pols
· 2 càrregues de sifó de crema

Preparació:

Barrejar la llet, la nata i el mascarpone. Afegir l’amaretto, el cafè, el sucre i barrejar. Abocar-ho dins un sifó d’1 litre i carregar amb 2 càrregues de gas. Reservar a la nevera.
Realitzar l’escuma en una copa i decorar amb cacau en pols just al moment de servir.

Bon profit!

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de març:

Com el mes de febrer, torna a ser una recepta de les Cuineres de Sils, ja que en aquesta ocasió la recepta em va captivar de seguida: un flam fet amb un producte tan nostre com la ratafia havia de ser bo per força. I així és, ho prometo! El fet de no aromatitzar la llet amb cap aroma afegida (canyella, vainilla, pell de llimona, anís…) fa que el gust de l’ou i de la ratafia es notin molt i siguin els protagonistes absoluts del flam. És ideal acompanyar-lo d’unes nous i d’un gotet de ratafia o, com aconsellen les pròpies Cuineres, regar-lo amb unes cullerades de ratafia pel damunt. El resultat són unes postres que faran les delícies de tothom, unes postres de menjar a culleradetes petites per tal de fer-les allargar…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!