Arxiu de la categoria ‘General’

Gelat de iogurt grec i maduixes. Crònica de la classe amb la Mireia Carbó

divendres, 8/05/2009

Dijous passat vam repetir una classe al Caprabo amb la Mireia Carbó. Aquesta vegada m’interessava molt la recepta de postres, un gelat de iogurt, ja que ara que comença la calor sempre vénen de gust. I ja veieu que no he trigat gaire a posar en pràctica la recepta:


A la classe la Mireia ens va fer dues receptes més a part del gelat: uns pebrots italians farcits i un bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítric amb canonets de figues. Totes dues receptes són molt interessants, d’aquelles pràctiques de fer a casa i amb un resultat excel·lent. És gairebé impossible que no surtin bones! Sobretot em va agradar la salsa amb codonyat, fàcil de fer i amb un secret imprescindible: la ratlladura de llimona. A més, és una salsa comodí, tan pot lligar amb un bacallà com amb una tonyina o un salmó, o fins i tot amb un filet o un magret d’ànec si es canvia el caldo de peix per un brou de pollastre. La decoració amb els canonets de figa és senzilla i espectacular, per deixar els convidats amb la boca oberta. Finalment, la recepta dels pebrots italians, la vaig trobar perfecta per fer-ne força quantitat i amb els pebrots que sobren… dins un tupper i cap a la feina! 😉

Aquest cop la colla de blocaires vam ser els següents: Anna Genís, Graciela Ayala, Maria Solé, Rosa Lleonart, Àngels Mariano, Joan Jové, Mariló Mata, Oscar Gómez, Laia Gómez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep Bayé, Glòria Moreno, Josep Colet, Núria Andujar, Sara Maria i Gemma Clofent. A la foto no hi sortim tots, ja que sent vigília del pont de l’1 de maig alguns blocaires van marxar amb pressa. No us perdeu les cròniques que n’han fet el cafè de nit i decuina. Són molt interessants i divertides!

El gelat és boníssim, amb un gust a iogurt grec deliciós. Es nota que és casolà perquè no queda tan cremós com els de les gelateries, però el fet de muntar les clares i els rovells aconsegueix que quedi prou esponjós. I la barreja marbrejada amb el puré de maduixes queda molt vistosa i sorprenent, a part de donar un contrast de sabors molt bo. Ja tinc ganes de provar les altres idees que ens va donar la Mireia: amb mango, amb préssecs en almívar, amb fruites vermelles…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 ous
· 100g de sucre
· 400ml de nata per muntar
· 1 iogurt grec
· 1 pessic de sal
· 250g de maduixes
· 50g de maduixes

Preparació:

Triturar les maduixes amb el sucre fins aconseguir una crema homogènia. Coure-la durant 5 minuts, treure del foc i deixar refredar.
Muntar les clares a punt de neu amb un pessic de sal. Muntar els rovells amb el sucre fins que tripliquin el volum. Semi muntar la nata. Barrejar els rovells amb el iogurt i afegir-hi amb cura les clares i la nata.
Disposar el gelat dins dels motlles alternant amb el puré de maduixes. Reservar al congelador fins el moment de servir.

Bon profit!

Galetes Snowmen

dimarts, 5/05/2009

Divendres passat, que amb l’Aina i l’Olga vam fer la crema de coco, també vam aprofitar per fer unes galetes que teníem pendents des de feia moooooolt de temps:




La Mercè, a qui vaig conèixer a la trobada blocaire del gener, em va regalar un paquet per fer Snowmen Cookies, unes galetes que fan als EUA per Nadal i que pengen als arbres de Nadal decorades com si fossin ninots de neu. En el preparat hi va una barreja de farina, sucre, llevat i vainilla i només cal afegir mantega, llet i un ou per tenir la massa base de les galetes. Un cop cuites, es decoren amb una glassa de sucre que dóna el color blanc típic dels ninots de neu. Nosaltres, com que Nadal ja ens quedava una mica lluny, vam preferir donar altres formes a les galetes: els cors i les floretes triomfen molt amb les meves nebodes, je je je…




El gust de les galetes és molt neutre i queden poc dolces, ja que estan pensades per afegir-hi la glassa de sucre que les fa més dolces. Com que l’Aina i l’Olga són poc llamineres, nosaltres vam preferir deixar-les tal qual, sense la glassa. Això sí, pel Nadal que ve, ja tenim feina pendent a fer les galetes en forma de ninot, amb glassa i tot, per tal de penjar-les al seu arbre de Nadal. Mercè, moltes gràcies per aquest regal!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 paquet de preparat per galetes
· 1 ou
· 85g de mantega pomada
· 2 cullerades de llet

Preparació:

Barrejar tots els ingredients. Estirar la massa damunt el marbre enfarinat i taller les galetes amb el motlle. Posar les galetes en una plata de forn coberta de paper de forn i coure-les a 180º entre 9 i 11 minuts, fins que siguin daurades. Deixar refredar i decorar al gust.

Bon profit!

Piruletes de Xocolata i una nova proposta

divendres, 1/05/2009

Dissabte passat tota la colla de blocaires vam assistir al taller piruletes de xocolata al Museu de la Xocolata de Barcelona. Vam fer una pila de piruletes diferents, combinant les tres xocolates i els diversos ingredients per tal de donar sabors i textures diferents a cadascuna:




El taller va ser molt interessant, ens van explicar la tècnica per temperar la xocolata i la vam posar en pràctica nosaltres mateixos. Un cop temperada, vam començar a fer les nostres pròpies piruletes, fent volar la imaginació a l’hora d’elaborar les formes i combinar gustos amb els ingredients. El resultat va ser una col·lecció de piruletes prou bonica, tenint en compte que era el primer cop que en fèiem… Mentre esperàvem que es refredessin, encara vam tenir temps de visitar el museu i al·lucinar amb les figures que hi tenen exposades. Ningú diria que amb la xocolata es poden fer aquestes obres d’art!

La colla de blocaires vam ser Anna Genís, Anna Pié, Xaro Morral, Glòria Moreno, Josep Colet, Ester Giró, Maria Solé, Sara Maria, Marta Giralt, Marta Jubert, Txell Pi, Kike Palau, Mercè Ayguavives, Sílvia Soto, Eva Urbano, Marta Barrientos, Carme Arce, Eva Pujol i Gemma Clofent. Si voleu llegir les seves cròniques, aneu a el cafè de nit, cuinetes i delícies del rebost. Són molt interessants, expliquen amb tot detall el procés de temperar la xocolata i els orígens del cacau. Val la pena llegir-les.

Tots plegats vam gaudir molt del taller, ens va encantar participar activament elaborant les nostres piruletes i fent anar la imaginació. L’atenció per part del museu i de la Muntsa, la monitora, va tornar a ser un cop més excel·lent. A més, vam arribar a casa carregats de piruletes, un bon record de l’activitat, que haig de confessar que no va durar gaire, je je je… al vespre ja no en quedava ni una!!!!!!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Xocolata blanca
· Xocolata negra
· Xocolata amb llet
· Ingredients extres: sal màldon, gingebre en pols, vainilla, pebre negre, sucre moreno, ratlladura de llima, pipes, cacauets, kikos, mores, gerds, plàtan, alquequenjes…

Preparació:

Temperar les tres xocolates, cadascuna a la temperatura adient (a delícies del rebost està molt ben explicat amb un vídeo on es veu com ho vam fer). Ficar la xocolata en mànigues pastisseres i formar les piruletes sobre un paper film. Posar-hi el bastonet i afegir-hi els ingredients al gust. Deixar refredar, treure del paper film i reservar en un lloc fresc fins el moment de servir.

Bon profit!

PD: UNA NOVA PROPOSTA

Al final de l’activitat vam omplir unes enquestes de valoració del taller i tots vam demanar que ens muntessin un taller de bombons, ja que aquest de piruletes va anar tan bé que ens vam quedar amb ganes de repetir. En Paco Gil, director del Museu, ens ha respost així:

“He estat donant voltes a la idea que ens proposeu. Fer un taller de bombons és molt complicat, a nivell tècnic i a nivell de durada d’hores. En aquest sentit, us en proposo un de molt divertit i original: un curs de Postres d’Autor o Postres de Restaurant. Tothom faria la seva elaboració, com si d’un plat de postres de restaurant es tractés i al final, tothom menjaria el que ha fet el company de treball de la taula, amb degustació de cava.
La durada seria de 2 hores, el dissabte 23 de maig a les 11h. Hi hauria d’haver un mínim de 16 persones i un màxim de 26 persones. El preu per persona seria de 30€
.

Bé, què me’n dieu? Us interessa? Podem fer com sempre, em deixeu un comentari aquí i vaig fent llista. Em sembla que pot ser molt interessant, oi? Vinga, vinga, animeu-vos!

Llista d’apuntats: Arnau Clofent, Patrícia Mussons, Patrícia Gabriel, Maria Solé, Roger Compte, Txell Pi, Kike Palau, Carme Arce, Rosa Lleonart, Marta Barrientos, Martí Sans, Núria Andújar, Marta Jubert, Glòria Moreno, Josep Colet i Gemma Clofent.

Resum del HEMC 32 – Hojaldre

dimarts, 28/04/2009

Finalment ja està publicat el resum del HEMC 32 – Hojaldre, de qui era l’amfitriona. Val la pena visitar-lo i llegir-ne les receptes, ha quedat un recull molt interessant. Per no repetir el mateix, us deixo una còpia de la introducció i un vídeo que tot sol resumeix en imatges la qualitat de les receptes presentades.

Para empezar, quiero dar las gracias a todos por vuestra participación. El tiempo, el esfuerzo y la imaginación que habéis dedicado al HEMC 32 – Hojaldre han dado como fruto un total de 118 recetas merecedoras de ser recopiladas en un útil recetario monotemático.

Escogí el tema del hojaldre porque imaginé que su gran versatilidad permitiría dar rienda suelta a la imaginación y presentar una gran variedad de recetas al HEMC, tal y como ha quedado demostrado viendo el resultado. Desde la receta más tradicional, a la más transgresora; desde la combinación de ingredientes más clásica a la más original; desde la forma de hojaldre más básica a la más sorprendente… todo ello está recogido en este interesantísimo resumen.

Muchos se han atrevido con el hojaldre casero, algunos incluso han experimentando con pequeños cambios en la pasta base; mención especial se merecen los celíacos, que con un tema tan complicado para ellos han superado el reto con muy buena nota. Muchas gracias especialmente a ellos.

Hay un hecho a destacar: de todas las recetas aportadas, ¡la mitad han sido postres! ¿Será que nos va el dulce? Je je je…

Por último y antes de dar paso al resumen, estoy encantada de haber sido la anfitriona de este mes ya que eso me ha permitido descubrir un montón de blogs que no conocía, todos con algo distinto que les hace especiales… ¡Muchas gracias a todos!

Para facilitar la lectura del resumen, he clasificado las recetas en primeros, segundos y postres, aunque con alguna receta he dudado un poco. Espero no haberme dejado a nadie, con tantos comentarios no me extrañaría nada. Y si hay algún error, por favor, comunicádmelo y en seguida lo arreglo 😉

Un abrazo a todos y… ¡a disfrutar del hojaldre una vez más!

Un cop més, gràcies a tots per la vostra participació!

Crema de Coco

dissabte, 25/04/2009

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes d’abril:


Tot i que el tema central d’aquest mes és el pa de pessic i que les llaminadures d’en Jordi Roca també són molt temptadores, finalment he escollit la crema de coco perquè és la recepta de la secció de cuina infantil El petit xef, que poques vegades és de postres i quan ho és s’ha d’aprofitar. D’altra banda, com que ahir vaig quedar amb les meves nebodes per fer galetes, vam aprofitar per fer també aquesta crema tan bona. Es nota que es van fent grans, ja que vam fer alhora dues receptes ben diferents sense equivocar-nos i sense que se’ns cremés res, je je je…


La recepta és d’en Pep Nogué i, tal com diu la revista, és una delícia de sabors tropicals per assaborir a cullerades. Senzilla i fàcil de fer amb els nens, us aconsello fermament que la proveu!

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

Kremna Rezina

dimarts, 21/04/2009

Com que sóc l’amfitriona del HEMC-Hojaldre, tenia ganes de fer una recepta senzilla però especial alhora. Després de pensar-hi una mica he triat una recepta que té un significat especial per mi perquè em porta molts bons records. És un pastís que vam menjar durant les nostres vacances a Eslovènia l’agost del 2007 i que recordem sovint amb enyorança. Què ho deu fer que tot és millor i més bo quan estàs de vacances?



hemc 32 - hojaldre
El Kremna Rezina el vam tastar en una terrassa de l’Hotel Park, on va ésser inventat el 1953, a la vora del preciós llac de Bled, mentre planificàvem les nostres excursions pels Alps Julians. És un pastís sense pretensions a base de pasta de full, crema i nata, però que ha esdevingut emblemàtic de la zona i se n’han arribat a fer més de 9 milions de racions. El seu nom significa “tall de crema” i la gent d’allà l’anomena simplement Kremšnita. La suma explosiva de nata i crema demostren la voluntat de satisfer la golafreria del turisme austríac que tradicionalment ocupava l’Hotel. Són gustos molt coneguts per nosaltres, ja que no deixa de ser una fusió dels nostres tortells de crema i nata en un complet 2×1: simplement exquisit.

La recepta del pastís és un secret gelosament protegit pel pastisser de l’Hotel Park de manera que jo he fet una adaptació a partir del que vam menjar nosaltres.

Aquí teniu la recepta:

Ingredeints: (per 5 persones)

· 1 làmina de pasta de full
· 500ml de crema pastissera aromatitzada amb vainilla
· 250ml de nata líquida per muntar
· 50g de sucre
· Sucre en pols

Preparació:

Tallar la pasta de full en 10 rectangles individuals amb l’ajut d’un motlle rectangular (dels que només tenen parets, sense base). Punxar-los amb una forquilla per evitar que pugi la pasta de full i coure’ls a 210º fins que estiguin daurats. Deixar refredar.
Muntar la nata amb el sucre i reservar.
Muntar el pastís: posar un rectangle de full dins el motlle rectangular, omplir amb una capa de crema i una altra de nata. Acabar amb un segon rectangle de full. Empolsar generosament amb sucre en pols i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Pastís Carmelites Descalces de Sevilla

divendres, 17/04/2009

La Mercè, que he conegut arran de les classes de cuina al Caprabo i al Bonpreu, va regalar-me fa dies una massa mare que es va passant d’una persona a l’altra i que serveix per preparar una coca boníssima:



Després de tenir la massa mare durant deu dies i seguir unes instruccions molt detallades, cal dividir la massa resultant en quatre parts. Una part te la quedes per fer la coca i les altres tres les regales a tres persones diferents per tal que continuïn la llarga cadena del pastís. Aquesta història és força antiga i ja fa anys que n’havia sentit a parlar. El més bonic de la cadena però, és que regalar la massa mare significar desitjar salut i bona sort.

El resultat final és una coca flonja, esponjosa, sucosa i molt gustosa, ideal per esmorzar amb un cafè amb llet. Qui sap si, voltant, voltant, tornarà a venir a parar a la meva cuina…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 got de massa mare
· 3 gots de sucre
· 4 gots de farina
· 2 gots de llet
· 1 got d’oli
· 1 sobre de llevat
· 2 ous
· 1 poma
· 1 pessic de sal
· 1 pessic de canyella
· 180g de panses

Preparació:

No utilitzar batedora elèctrica ni nevera.
Dia 1: en un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja.
Dia 2: es barreja tot amb una cullera.
Dies 3 i 4: no es toca.
Dia 5: s’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja.
Dia 6: es barreja tot.
Dies 7, 8 i 9: no es toca.
Dia 10: es separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitges salut i sort. A la massa que queda li afegeixes: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat, 2 ous, una poma trossejada, un pessic de sal, un pessic de canyella i 180g de panses. Es barreja tot i s’aboca dins un motlle untat amb mantega i farina. Es cou al forn pre-escalfat a 180º durant 50 minuts.

Bon profit!

Mona de Sara

dimarts, 14/04/2009

A casa la mona de Sara no agrada gaire, per això sempre acabo fent la de Gema. Tot i així, aquest any he fet una mona petita de Sara, que de tant en tant està bé variar les tradicions… Ara bé, per si de cas algú arrufava massa el nas, també n’he preparat una de Yema, no volia que ningú es quedés sense menjar mona!





El motiu d’haver-me decidit a trencar la tradició és que el dia 1 d’abril una colla d’alumnes de batxillerat del IES Jonqueres vam assistir a la classe de cuina de la Mireia Carbó al Caprabo, una classe que teníem pendent des que la Mireia va venir a l’institut a fer la conferència inaugural del curs 2008-2009. Tal i com exigia la proximitat de la Setmana Santa, la classe de la Mireia va tenir un únic tema: la mona de Pasqua. Ens va ensenyar a fer les dues versions més tradicionals: la crema de yema i la crema de mantega. Em va agradar tant la seva recepta de Sara que em vaig decidir a provar-la. A diferència d’altres receptes que havia llegit, aquesta de la Mireia no és tan empalagosa, porta menys mantega i queda molt més esponjosa. A casa ha agradat tant que a partir d’ara em tocarà fer sempre més les dues versions!

Les alumnes del IES Jonqueres van gaudir molt de la classe al Caprabo i s’han convertit en unes autèntiques fans de la Mireia, je je je… Van aprendre una recepta fantàstica per fer la mona de Pasqua a casa, van descobrir els trucs per muntar clares d’ou, aconseguir un pa de pessic esponjós o obtenir una crema de yema ben fina… i tot plegat mentre reien de les bromes constants de la Mireia, que era conscient que aquell dia la mitjana d’edat de la classe era més baixa que l’habitual. Després de fer les fotos de rigor, vam sortir corrent a buscar el metro i el tren, ja que s’havia fet tardíssim. Durant el viatge de tornada, entre elogis a la Mireia i converses entusiasmades sobre la classe, van prometre intentar fer la mona a casa durant les vacances de Setmana Santa i enviar-me les fotos del resultat… Així que espero les vostres fotos, eh?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pastís:
· 1 pa de pessic
· Almívar
· Melmelada d’albercoc
· Ametlla laminada
· Sucre en pols

Per la Sara:
· 200g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou
· 250g de mantega pomada

Preparació:

Pel pastís, preparar el pa de pessic i l’almívar com s’explica aquí.
Per la Sara, bullir l’aigua amb el sucre durant 3 o 4 minuts fins aconseguir un almívar espès. Abocar l’almívar en forma de rajolí sobre els rovells sense deixar de batre amb les varilles elèctriques fins que es refredi l’almívar. Incorporar la mantega i batre fins que quedi ben homogeni. Reservar.
Muntar la mona com s’explica aquí. Cobrir-lo amb la crema de mantega i enganxar l’ametlla laminada al voltant. Empolsinar amb el sucre en pols i decorar amb les plomes i els ous de xocolata.

Bon profit!

Nova classe amb la Mireia Carbó

dissabte, 11/04/2009

Qui té ganes de tornar a un dels cursos genials de la Mireia Carbó al Caprabo? Des del mes de febrer que no hi anem i jo en tinc moltes ganes, je je je…


La Mireia ens ha reservat 25 places pel dijous 30 d’abril a les 19:30h i ja sabem quins plats prepararà: uns pebrots italians farcits de carn, un bacallà amb salsa de codonys i perfum de cítrics i un gelat casolà de iogurt grec i maduixes naturals. Està molt bé, oi? A mi personalment el bacallà no m’agrada gaire, però en canvi tinc molta curiositat per descobrir com farà el gelat casolà…

Si us sembla, fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, si encara no me l’heu donat, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client). Aniré fent llista fins arribar als 25 i després obriré llista d’espera 😉

Llista d’apuntats: Graciela Ayala, Anna Genís, Maria Solé, Rosa Lleonart, Àngels Mariano, Joan Jové, Mariló Mata, Anna Olivé, Oscar Gómez, Laia Gómez, Sefa Costa, Carme Arce, Txell Pi, Kike Palau, Marta Barrientos, Marta Jubert, Josep Bayé, Glòria Moreno, Josep Colet, Núria Andujar, Nati Solís, Sara Maria i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Marisabel Garcia.

Vinga animeu-vos, que les classes de la Mireia són molt divertides!

Mones, Micos i Farinoses

dimarts, 7/04/2009

Estem passant les vacances de Setmana Santa a Sant Carles de la Ràpita i avui que plou ens hem dedicat al turisme gastronòmic. Aquest post l’escric des d’un ciber point de la Ràpita i està dedicat als dolços típics de Setmana Santa d’aquestes terres: les mones, els micos i les farinoses. El títol del post l’he manllevat d’un fill de Vinaròs molt conegut entre la colla de blocaries, en Massitet de l’Olleta de Verdures.


La ruta gastronòmica ha consistit en tres visites diferents: el forn de pa i bolleria Massita de Vinaròs, la bolleria Sant Antoni de Sant Carles de la Ràpita i un dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita.

A Vinaròs m’he sentit molt ben acollida per la família Massita, on m’he presentat com admiradora seva arran de la propaganda que en fa el Massitet. He conegut a la Rosalia, l’Elena i en Sergio, que m’han ensenyat l’obrador i m’han explicat la història del forn, del qual ja en són la cinquena generació. Per mala sort, havien acabat de fer les farinoses i a l’obrador ara només hi feien pa. Per compensar-ho, he comprat una farinosa de cabell d’àngel seguint els consells de total la clientela, molt preocupada per les obres de remodelació del mercat. La farinosa l’hem trobada tan bona i deliciosa que abans de tornar en comprarem una altra de moniato. Aquí us deixo quatre fotos de la visita:

A la bolleria Sant Antoni he tingut més sort, ja que l’obrador bullia d’activitat fent mones, micos i farinoses a una velocitat impressionant. S’hi respirava un ambient familiar molt distès que he aprofitat per satisfer la meva curiositat sobre els orígens d’aquests dolços poc coneguts per mi: les formes rodones de les mones o quadrades dels micos, els diversos farcits de les farinoses (de cabell d’àngel o moniato les més antigues i de xocolata o crema les més modernes), la tradició de regalar-la els padrins als fillols… He fet un vídeo on es veu com fan les farinoses:

Finalment, hem anat a dinar al restaurant Miami can Pons de la Ràpita, on hem menjat una graellada de marisc, uns calamarsets amb favetes i bolets i unes espardenyes amb llagostins i pernil ibèric. Un gelat de mantecado amb nous caramel·litzades i salsa de xocolata calenta ha posat fi a una visita gastronòmica completa i molt rodona.

A part de les visites gastronòmiques, cal destacar les escalades que hem fet a la Roca Blanca de la Serralada del Montsià i a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona. Tots dos llocs amaguen unes escoles d’escalada d’una qualitat sorprenent, no m’estranya que els locals de la zona els costi tan divulgar-les… s’hi respira una tranquil·litat envejable i difícil de trobar a altres zones d’escalada força més massificades.

També vam passejar pel Delta i vam passar per la Firabril del Perelló, una fira de la mel i de l’oli que vam llegir anunciada a la revista Descobrir CUINA. Allà hi vam tastar els bunyols de la bunyolada popular amb mel i oli del Perelló, boníssims per berenar després d’un dia d’escalada esgotador. Us deixo quatre fotos barreja de tot plegat:

I tot això quan encara queden la meitat de les vacances!