La setmana passada vam celebrar a casa el sopar dels Escorpins, tota una tradició a la colla de Sabadell. De postres vaig preparar un parell de pastissos, un dels quals era aquest senzill flam de xocolata blanca:

És una d’aquelles receptes que circulen en mil versions per Internet; fent cas dels consells de l’Alicia (que sempre són fantàstics) vaig triar un preparat de flam sense sucre i enlloc de nata hi vaig posar només llet. El resultat queda dolç al punt i, tot i no portar gens de nata, la textura del flam recorda força una pannacota. Encara que no sigueu uns fanàtics de la xocolata blanca, aquest pastís segur que us agradarà, és de vici total

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 300g de xocolata blanca
· 1 sobre de flam de 8 racions (sense sucre)
· 800ml de llet

Preparació:

Dissoldre el flam en una part de la llet freda. Posar en un cassó al foc la resta de la llet amb la xocolata trossejada. Quan la xocolata s’hagi fos i estigui a punt de bullir, afegir el flam i remenar contínuament fins que bulli. Abocar dins un motlle caramel·litzat i deixar quallar a la nevera. Desemmotllar, decorar i servir ben fred.

Bon profit!

PD: Em fa molta il·lusió compartir el regal que ens va fer tota la colla, ja que és d’una temàtica molt adient a aquest blog: un sopar a l’Espai Sucre per degustar el Gran Menú de Postres. No hem trigat gaire a gastar el vale ja que divendres, sortint de la classe amb en David Lienas, vam anar directes al sopar.

Em costa força descriure amb exactitud les sensacions que vam viure. Segurament, quan algú s’imagina un menú format per 5 postres i petit fours, pensa que només serà dolç i empalagós. Tot al contrari! Les sensacions que vam tenir varen ser moltes i ben diverses: aroma, textura, temperatura, fumat, àcid, dolç, salat, amarg, color, joc, espècies, fusió, art… Només es pot entendre del tot vivint l’experiència en primera persona. Us ho recomano!

Moltes gràcies pel regal!

Per fi, l’última llepolia que vaig portar a la feina, una clàssica i senzilla pasta de full que sempre té èxit:

La pasta de full és un gran invent, ja que permet elaborar una gran diversitat de dolços de forma senzilla i amb un resultat excel·lent. A qui no li agrada una pasta cruixent amb un toc dolç de cabell d’àngel i un gustet a pinyons torrats deliciós?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 làmina de pasta de full rectangular
· 1 pot de cabell d’àngel
· 1 ou
· 1 grapat de pinyons
· Sucre en pols per decorar

Preparació:

Tallar la pasta de full en dos rectangles allargats. Punxar-los tot el llarg deixant una vora d’un dit als marges sense punxar. Coure els rectangles 10 minuts a 180º. Treure’ls del forn i pintar les vores amb ou batut. Repartir el cabell d’àngel al mig dels dos rectangles, espolsar per sobre els pinyons i coure-ho 20 minuts més a 180º fins que sigui daurat. Deixar refredar, espolsar amb sucre en pols i servir.

Bon profit!

Continuant amb el monogràfic de pastissos de l’esmorzar de la feina, avui poso el que va agradar i triomfar més de tots, un pastís refrescant inspirat en la pinya colada:

Per preparar 5 pastissos en una sola tarda es necessita molta organització: ingredients, motlles, temps de cocció, aparells… tot s’ha d’encaixar i coordinar molt bé. Per tal d’escurçar el temps total de forn, vaig triar una recepta que es pogués fer en fred i no necessités cocció, mentre tenia el forn ocupat en un altre pastís.

Aquesta recepta concreta la vaig llegir al blog Bon profit… i la tenia guardada a la carpeta “receptes senzilles, ràpides i resultones”, la meva preferida, je je je… El resultat no em va decebre gens, realment és senzilla, ràpida i resultona! A la cuina ja passa això, sovint les receptes més fàcils són les que tenen més èxit

He modificat alguns detalls de la recepta original, seguint els consells que em va donar la Marisabel per augmentar les quantitats, he suprimit el sucre i he canviat la base de melindros per una planxa de pa de pessic.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 base de pa de pessic rodona
· 6 rodanxes de pinya en almívar
· 350g de Mascarpone
· 4 sobres de quallada Royal
· 400ml de llet de coco
· 400ml de llet
· 4 ous
· Caramel líquid

Preparació:

Amb thermomix: posar tots els ingredients al vas i barrejar 10s a velocitat 4. Programar 10 minuts, temperatura 100º, velocitat 3.

Sense thermomix: dels 400ml de llet, separar-ne 1/2 vas i dissoldre-hi la quallada Royal. Batre els ous i afegir-ho a la mescla anterior.
Posar la llet de coco i la resta de llet en un cassó al foc. Quan bulli, afegir la barreja d’ous i quallada, remenant contínuament fins que bulli. Apartar uns segons del foc, remenar i tornar a posar al foc fins que bulli de nou.
Afegir el mascarpone i la pinya i triturar bé amb el túrmix, fins que quedi una barreja ben fina.

A partir d’aquí ja es fa igual: abocar la barreja dins un motlle de silicona caramel·litzat i col·locar a sobre la planxa de pessic, que s’ajusti bé a la mida del motlle. Deixar quallar a la nevera i desemmotllar capgirant el pastís. Decorar i servir.

Bon profit!

Aquest és el tercer pastís de l’esmorzar de dimecres passat. Original i fàcil de fer, és un púding ideal pels intolerants a la lactosa, que sempre tenen vetats aquests tipus de pastissos:

La combinació de l’orxata, l’ensaïmada i els dauets de préssec queda boníssima; no us faci por afegir els 100g de sucre, tot i que l’orxata ja és dolça, entre els ous i les ensaïmades es necessita aquesta mica més de dolçor. I si les ensaïmades són de qualitat i artesanes, molt millor encara, el resultat encara serà més bo!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1l d’orxata
· 8 ous
· 100g de sucre
· 4 ensaïmades del dia abans
· 150g de dolç de préssec (com el codonyat, però de préssec)
· Caramel líquid

Preparació:

Batre lleugerament els ous amb el sucre. Afegir l’orxata, les ensaïmades esmicolades i el dolç de préssec a dauets. Barrejar bé i abocar dins un motlle caramel·litzat. Coure-ho 50-60 minuts al bany Maria al forn a 170º. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

PD: Classe magistral a càrrec de Yann Duytsche!!!

Seguint el cicle iniciat amb l’Oriol Balaguer, la botiga Rubiralta de Sabadell ofereix una nova classe el proper dijous 3 de desembre de 19h a 21h, aquest cop amb el famós mestre pastisser Yann Duytsche.

Les receptes que explicarà són molt prometedores: cake de llimona dolç, copa de llima en tres textures, tatin de pera amb gelat i salsa de xocolata Pur Caribe 66%, macarons de xocolata farcits de cremós guanaja 70%, infusió de fava tonka i nougatine de grue de faves de cacau. Espectacular!

El preu del taller és de 50€ i qui vulgui apuntar-se només cal que reservi plaça al telèfon 937262182. Si voleu conèixer millor qui és en Yan Duytsche, no deixeu de visitar la web de la pastisseria Dolç que té a Sant Cugat. I no deixeu de llegir l’entrevista que li han fet a la web a fuego lento… Per llepar-se els dits, oi?

Seguim amb el monogràfic de pastissos d’aniversari que vaig portar a l’esmorzar de la feina el dimecres passat. En aquest cas, es tracta d’una variació deliciosa de la típica tarta de Santiago:

Personalment, va ser el pastís que em va agradar més. També va tenir molt èxit, sobretot perquè va quedar esponjosa, flonja i gens densa, com acostumen a ser algunes tartes de Santiago de dubtosa qualitat. D’altra banda, la capa de compota de poma li va donar una amorositat que encara la feia més humida i mengívola, tant que s’empassava xuclant. I ja se sap que la poma i l’ametlla lliguen a la perfecció… boníssima!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 làmina de pasta brisa
· 400g de compota de poma
· 250g de farina d’ametlla
· 200g de sucre
· 4 ous
· Ratlladura de llimona
· 20ml d’amaretto

Preparació:

Estendre la pasta brisa en un motlle desemotllable i coure-la 15 minuts a 180º.
Estendre la compota sobre la pasta brisa.
Amb les varilles elèctriques del túrmix, batre els ous i el sucre fins que blanquegin i tripliquin el volum. Afegir l’ametlla, la ratlladura de llimona i el licor i barrejar amb moviments suaus per evitar que s’abaixi la massa. Abocar dins el motlle i coure-ho 1 hora a 170º.
Deixar refredar, decorar amb sucre en pols i servir.

Bon profit!

El mes de novembre és el mes dels Escorpins i pel meu voltant n’hi ha una pila! De manera que amb aquest pastís inauguro un monogràfic de pastissos d’aniversari, je je je…

No sé per quin motiu, la concentració al meu voltant de familiars, amics i companys de feina que han nascut el mes de novembre és molt alta. Serà casualitat o és per què jo també sóc escorpí i m’hi fixo més? Tot plegat multiplica les celebracions d’aniversaris fins a un punt que el mes de novembre es converteix en una disbauxa contínua de pastissos, festes, dinars, sopars i celebracions!

Aquest any la cursa desenfrenada de pastissos ha començat a la feina: ahir en Jonay, la Dolors i jo, tots tres escorpins, vam convidar la resta de companys a un esmorzar per celebrar els aniversaris i crear bon ambient a la feina. Hi vaig portar uns quants pastissos i aquest de xocolata és un dels que va tenir més èxit. Va volar de seguida i els últims a arribar ja no van ser a temps de tastar-lo!

Queda esponjós i humit per dins, poc dolç i gens embafador. La combinació de xocolata, cireres, ametlles i amaretto és senzillament deliciosa! Us aconsello prendre’l tebi, tot just tret del forn i deixat reposar una mica, com si fos un brownie… Sensacional!

Aquí teniu la recepta:
(recepta adaptada de El gran libro de la Repostería paso a paso)

Ingredients:

· 1 base de pasta brisa (casolana o comprada o una base de galetes)
· 400g de cireres confitades
· 50 ml d’amaretto
· 125g de sucre en pols
· 100g de xocolata 70% de cacau
· 125g de mantega pomada
· 3 ous
· 125g d’ametlles mòltes
· 25g de farina
· 1 culleradeta de llevat en pols
· 75g de galetes d’ametlla (tipus ametllats Trias)
· 100g d’ametlles filetejades

Preparació:

Folrar un motlle desemotllable amb la pasta brisa i coure-la 15 minuts a 180º.
Deixar en remull les cireres amb l’amaretto durant ½ hora, remenant de tant en tant per tal que s’impregnin bé del licor.
Fondre la xocolata al microones a baixa potència i deixar temperar.
Batre, amb les varilles elèctriques del túrmix, la mantega i el sucre fins que blanquegi. Sense deixar de batre, afegir els ous un a un, alternant-los amb les ametlles moltes, la farina i el llevat. Finalment, incorporar les galetes triturades i la xocolata fosa.
Abocar un terç de la barreja dins el motlle, repartir les cireres escorregudes per sobre i acabar d’abocar la barreja de xocolata. Repartir les ametlles filetejades per sobre i coure-ho 50-60 minuts a 170º.
Treure del forn, deixar reposar una estona, decorar i servir tebiona.

Bon profit!

Seguint la tradició de cada mes, aquesta és la recepta que he triat de la revista CUINA de novembre, que en aquesta edició celebra el seu NÚMERO 100. Per molts anys i felicitats per la feina ben feta! Endavant i cap els 1000!

Els catalans som un poble molt llaminer, fet que es percep clarament en les celebracions: més de la meitat de les receptes d’aquest especial aniversari són de dolços! No sé si això m’ha complicat o facilitat l’elecció, je je je…

Finalment m’he decidit per una recepta plenament de temporada, una de les postres del menú de tardor que ens proposa en Pep Nogué amb la castanya com a protagonista. Senzill i sense pretensions, aquest pa de pessic queda esponjós i molt sucós; inspirat en el clàssic borratxo de la rebosteria tradicional catalana són unes postres ben de casa nostra. Boníssim!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Després de recomençar les classes al Caprabo, ara és el torn dels tallers de cuina gratuïts a l’Espai Consum del Bonpreu. L’últim taller amb en David Lienas va ser el mes de juny i molts blocaires ja tenim ganes de tornar-hi, je je je…

En David ens ha reservat 20 places pel divendres 27 de novembre a les 18h de la tarda i farà un taller monogràfic inspirat en els embotits: patates emmascarades, magret d’ànec i caramels de bull. Una cuina plenament d’hivern molt adequada al fred que tot just comença. Us animeu?

Fem com sempre, deixeu un comentari amb el nom, cognoms, e-mail i vaig fent llista. Quan arribem als 20 obro llista d’espera, ok?

Llista d’apuntats: Anna Genís, Àngels Mariano, Joan Jové, Sefa Costa, Ara Erenas, Txell Pi, Kike Palau, Maria Rodríguez, Sara Maria, Miquel Ara, Asunción Caballeria, Sílvia Soto, Montse Lama, Glòria Moreno, Josep Colet, Gemma Ruiz, Maria Solé, Oscar Gomez, Laia Gomez, Cristina Couto, Ma Teresa Suñer i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Teresa Graell, Enric Bayé, Marta Giralt, Carme Arce i Graciela Ayala.

Vinga, vinga, que 20 places s’omplen de seguida!

Dijous passat vam anar tota la colla de blocaires a la classe de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo:

En aquesta ocasió es tractava d’un especial plats catalans, on la Mireia ens va ensenyar tres receptes típiques de casa nostra: el trinxat de la Cerdanya, els canelons i la crema catalana. Poca cosa puc afegir a les detallades cròniques que ja n’han fet altres blocaire com el Cafè de Nit, deCuina o Delícies del Rebost. Simplement tornar a explicar la tarda tan interessant i divertida que ens va fer passar la Mireia, que ens va ensenyar molt més que les tres receptes bàsiques del taller, tot complementat amb bromes i anècdotes com només ella sap fer. Segur, seguríssim, que ens tornarà a tenir de clients!

Evidentment, l’estrella de la classe van ser els canelons. Tots estàvem intrigats pels trucos que ens ensenyaria la Mireia per fer uns canelons de forma pràctica i amb un resultat immillorable. I no ens va decebre gens: coure la carn al forn i farcir els canelons amb màniga pastissera van ser dos consells que van causar furor entre el públic. Tan és així, que l’endemà mateix ja vaig tenir l’ocasió de tastar els seus consells amb uns canelons que van venir a parar a casa meva, je je je…

Per sort, no haurem d’esperar gaires dies per tornar a gaudir d’una tarda amb la Mireia. Com ja ens va prometre dijous, ens ha reservat places per una de les properes classes que farà: tenim 35 places reservades pel dijous 3 de desembre a les 19:30h, amb un especial receptes de Nadal que promet ser espectacular: crema de gambes amb tres textures, canelons d’ànec amb salsa de poma oriental i tiramisú de torró. Impressionant!

Què, doncs, us animeu a venir? Fem com sempre, deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i el número de tarja client Caprabo (si ja ho tinc, no cal). Aniré fent llista fins arribar als 35 i després obriré llista d’espera.

Llista d’apuntats: Manel Bonafaccia, Marta Barrientos, Rosa M Pérez, Maria Solé, Laia Morral, Txell Pi, Kike Palau, Josep Colet, Glòria Moreno, Graciela Ayala, Helena ???, Sílvia Soto, Laura Baltrons, Marina Cáliz, Eva Montearriba, Asuncion Caballeria, Miquel Ara, Alexandra Mosquera, Maragda Royo, Cristina Sanaüja, Sara Maria, Enric Bayé, Josep Bayé, Sefa Costa, Marta Bono, Oscar Gomez, Cristina Couto, Laia Gomez, Xavi Valls, Roser Soley, Anna Muñoz, Ma Teresa Suñer, Patrícia Mussons, Glòria Ortiz, Joan Hernández i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Beth Solsona, Anna Olivé, Marta Caminal, Àngels Mariano, Joan Jové, María Rodríguez, Rosa Lleonart, Cristina Brugarolas, Marcel ???, Ruben Hernández, M. José Maicas, Pilar Alén i Núria González.

Vinga, animeu-vos, que l’especial Nadal és la classe estrella de la Mireia!

Aquests dies tots els blogs van plens de panellets, els dolços típics de la Castanyada. Volia preparar uns dolços adequats a la diada de Tots Sants que no fossin panellets i finalment m’he decidit pels Huesos de Santo tradicionals de Castella que fins ara no havia tastat mai:

Malauradament però, hi ha una anècdota que em farà recordar els huesos de santo durant molt temps: em vaig cremar amb sucre bullint! Sempre m’havien dit que la pitjor cremada a la cuina és la del caramel i ara en puc donar fe: em va sortir una butllofa enorme al dit i durant tot el dia vaig sentir un zum zum força dolorós. I a sobre, sabeu quants cops m’han dit que ¿sarna con gusto no pica?

Sort que a casa van agradar molt, enmig de les plates de panellets van ser una alternativa que va desaparèixer en un tres i no res. De gust recorden força els panellets ja que el massapà es molt semblant, però queden més melosos i humits gràcies a la crema de yema del farcit. Això sí, el rei de la nit va seguir sent el panellet de pinyons

Ah! Per cert, heu vist que les ensenyances de la Mireia Carbó a la classe del dijous passat també tenen altres aplicacions? Vaig farcir els huesos de santo amb màniga pastissera, igual que ella va fer amb els canelons, je je je…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel massapà:
· 200g de sucre
· 100g d’aigua
· 150g d’ametlla en pols (en el meu cas, ametlles de Mas, boníssimes!)
Per la crema de yema:
· 100g de sucre
· 50g d’aigua
· 4 rovells d’ou

Preparació:

Pel massapà: fer un almívar fort amb l’aigua i el sucre. Afegir l’ametlla en pols i barrejar bé fins a obtenir el massapà. Deixar refredar.
Per la crema: fer un almívar fort amb el sucre i l’aigua. Batre els rovells i abocar-hi a sobre l’almívar a raig fi sense deixar de batre. Tornar-ho al foc i remenar contínuament fins que s’espesseixi. Deixar refredar.
Muntatge: amb l’ajut d’un corró, estirar el massapà ben fi i tallar-lo en quadrats de 4cm de costat. Amb una màniga pastissera, repartir un cordó de crema de yema a cada quadrat, com si fossin canelons. Enrotllar i espolsar amb sucre en pols (en algunes receptes també es banyen amb almívar o es cremen amb un bufador).

Bon profit!