Fidel a la meva cita mensual amb la revista CUINA, aquesta és la recepta que he triat pel mes de juliol, una copa refrescant plena de sabors i textures diferents:

En aquesta ocasió he triat una recepta de la xef Carme Ruscalleda, que en el seu menú bo i sa de cada mes ens proposa quatre plats inspirats en les coques i els pans: un ou amb pa fúcsia de remolatxa, una coca vegetal amb botifarra, una olla de pop amb patata i mongeta i un meló amb vi dolç, quallada i coca.

Són unes postres lleugeres amb una combinació de textures deliciosa gràcies al meló, la quallada i la coca de vidre, tot plegat regat amb una reducció de vi dolç. El crec-crec de la coca, el lacti de la quallada, la frescor del meló i la dolçor del vi es complementen a la perfecció, resultant unes postres dignes de restaurant. I és que les receptes de la Carme Ruscalleda tenen l’èxit assegurat!

I un consell: si us sobra meló, guardeu-lo dins la reducció del vi, us asseguro que l’endemà encara està més bo

Aquí teniu la recepta: (feu clic a la foto)

Bon profit!

Puntual a la meva cita mensual amb la revista CUINA, aquesta és la recepta que he triat pel mes de juny, un gaspatxo refrescant amb la fruita més bonica de l’any, les cireres:

Aquest mes dubtava entre aquesta recepta o la proposada per la Carme Ruscalleda, una crema de maduixes pebrades amb mosaic d’ametlles que promet molt. Però dissabte, escoltant el programa Tàpies Variades de Catalunya Ràdio centrat en les cireres, em van venir tantes ganes de cireres que finalment vaig triar aquesta. No us perdeu la proposta que va fer el xef Carles Tejedor durant el programa, un aperitiu de cireres amb foie que ha de ser deliciós.

La recepta és de la secció i per postres d’en Jordi Roca, que aquest mes proposa tres receptes amb el color vermell com a protagonista: un quètxup de tomàquet amb maduixots, uns tomàquets cirera confitats i aquest gaspatxo de cireres amb tomàquet. D’en Jordi Roca recordo haver preparat ja fa temps un gaspatxo de tomàquet i maduixots boníssim. Com aquell, aquest gaspatxo és molt original: dolç, salat i àcid alhora, resulta molt refrescant i d’un color cirera preciós. No són ben bé unes postres, més aviat aconsello servir-lo com un aperitiu o com un xarrup entre dos plats, substituint el típic sorbet de llimona que es serveix als grans convits entre un plat de peix i un plat de carn. Sens dubte, una altra recepta d’en Jordi Roca espectacular!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Ja sabeu que cada mes trio una recepta de la revista CUINA per fer-la i publicar-la al blog. Des que sóc al nou portal de Cuina.cat, aquesta tradició ha pres un caràcter especial… I puntual a la cita, aquí teniu la recepta del maig, una gelatina de poma i fonoll:

La recepta és de la secció i per postres d’en Jordi Roca, que en aquesta ocasió ens proposa cuinar amb verdures i herbes aromàtiques, ingredients ben originals en receptes de postres: un sorbet de cogombre, una crema de regalèssia amb pèsols i aquesta gelatina de poma i fonoll.

Haig de confessar que sento una debilitat pel fonoll només comparable a la que sento per la carbassa. Poques verdures a la cuina permeten tan joc en les formes de cuinar: en crema, en amanida, en germinats, en gelats, saltejat, d’acompanyament, aromatitzant… Per exemple, aquesta mussaca de fonoll i tofu fumat és un dels plats estrelles de casa! Suposo que entendreu perfectament que aquest mes m’hagi llançat directament a cuinar aquesta recepta, oi?

El resultat és espectacular, és un xarrup refrescant carregat de vitamines i sabors, que et deixa sota la llengua aquell regust d’anís tan típic del fonoll. Cada cullerada em transporta a l’aire lliure, anant d’excursió i rosegant una branqueta de fonoll acabada de collir al marge del camí…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Per inaugurar la nova etapa de La cuina de casa no vaig dubtar ni un moment quina recepta havia de fer: la que dedico cada mes a la revista CUINA! Evidentment, je je je…

En aquesta ocasió he triat una recepta del reportatge formatges italians, un monogràfic molt interessant que ens descobreix els més de 300 tipus de formatge que s’elaboren a Itàlia, des dels Alps fins a Sicília. Dins el reportatge, el xef italià Alessandro Castro proposa un menú amb quatre receptes que tenen com a protagonistes els quatre formatges més coneguts: mozzarella, parmesà, provolone i gorgonzola.

Que el formatge marida bé amb les melmelades és ben conegut; qui no ha tastat el típic canapè de formatge de cabra amb melmelada de tomàquet? Aquesta combinació, però, va molt més enllà i resulta més sorprenent: el provolone, amb el seu toc picant, marida perfectament amb la melmelada de taronja, dolça i amarga alhora. Presentades en forma de caneló i decorades amb la xocolata, són unes postres originals i senzilles de fer, que posaran el punt final dolç a un àpat temàtic inspirat en els làctics del nostre país veí.

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Puntual a la meva cita mensual amb la revista CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de març, una aposta arriscada que ha resultat ser tot un encert:

La recepta és de la secció i per postres d’en Jordi Roca, que aquest mes ens proposa convertir tres formatges tradicionals, el gorgonzola, l’idiazabal i el parmesà, en uns finals d’àpats llaminers: un milfulls de pera i gorgonzola, un pa de formatge i aquest pastís d’idiazabal amb poma.

És prou conegut el maridatge perfecte que existeix entre la pera i el gorgonzola, tant en plats salats com en postres. En canvi, la proposta d’utilitzar l’idiazabal per elaborar un pastís dolç tot combinant-lo amb la poma, em semblava realment original i força arriscat. Però tenint en compte l’autor de la recepta, valia la pena arriscar-se, oi?

El resultat és deliciós: el gust fumat propi de l’idiazabal lliga molt bé amb el dolç i l’acidesa de la poma, un contrast de sabors i aromes que farà les delícies dels autèntics amants del formatge. D’altra banda, la textura del pastís és molt cremosa i gens densa, com acostumen a ser alguns pastissos de formatge. En resum, és el pastís perfecte per oferir a un convidat gormand molt exigent!

Aquí teniu la recepta:

PD: Precisament la setmana passada vaig tenir l’ocasió de visitar la redacció de la revista CUINA a l’editorial Sapiens Edicions. Em va fer molta il·lusió conèixer en persona l’equip responsable que fa realitat aquesta revista de referència dins el món gastronòmic, una revista que demostra mes a mes que la qualitat dels continguts no està renyida amb la proximitat al lector. I és que és la nostra revista de cuina!

Puntual a la cita de cada mes amb la revista CUINA, pel febrer he triat una recepta original i molt fàcil de fer, uns petit fours de mandarina espectaculars:

La recepta és de la secció de postres d’en Jordi Roca, que en aquesta ocasió ens proposa un Joc de Cítrics aprofitant que ara és la temporada d’aquestes fruites tan saludables. Junt amb la mandarina ensucrada, també ens proposa una mousse de llima i xarop d’auró i una aranja amb gingebre, tres dolços ideals per acabar un àpat d’hivern.

Aquesta recepta és de les que m’agraden a mi: fàcil de fer, amb ingredients senzills i un resultat espectacular. A casa fins i tot algú va dir un adjectiu més fort: brutal! Podria resumir el gust i la textura d’aquests grills de mandarina dient que són com una llaminadura fresca; el primer tast és cruixent amb un crec-crec juganer i després hi ha una explosió de suc que t’omple la boca de gust de mandarina. Brutal!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Aquesta és la recepta del mes de gener de la revista CUINA, un deliciós i senzill pastís de xocolata blanca farcit de fruita vermella:

Divendres passat va venir a casa la meva fillola Olga, amb qui ja hem fet moltes coses a la cuina. Aprofitant que tenia aquesta ajudant tan bona, vam fer la recepta del petit xef, la secció que cada mes dedica la revista CUINA a una recepta infantil que elabora el xef Pep Nogué.

Aquest brownie és molt senzill i ràpid de fer, vistós i molt bo. Com que no porta gens de sucre, queda poc dolç (pel meu gust, li afegiria una cullerada de sucre) i el contrast àcid de les maduixes dóna una frescor deliciosa al pastís. Què més necessiteu per provar-lo?

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!