Arxiu de la categoria ‘Revista CUINA’

Pastís de taronja amb estèvia

dilluns, 19/12/2016

Avui us porto una recepta de la revista CUINA del mes de desembre, un pastís de taronja endolcit amb estèvia:

tartaleta-estevia

tartaleta-estevia2

La recepta forma part de la secció Master Class de la Carme Ruscalleda dedicada, en aquesta ocasió, a parlar de la tan de moda estèvia. L’estèvia és una planta amb un poder edulcorant 300 vegades superior al del sucre, però té el petit inconvenient de deixar un regust semblant a la regalèssia si s’usa en excés. Tot i així, s’ha convertit en una bona alternativa al sucre i als edulcorants artificials i, per sort, avui la tenim al nostra abast molt fàcilment, en format líquid o en pols. A casa, ja fa temps que gastem l’estèvia en pols, així que la recepta d’avui m’ha especial il·lusió. Que curiós pensar que fa tot just uns anys parlar d’estèvia era gairebé gairebé fora de llei ja ja ja!

Quan vaig començar a fer la recepta estava segura que a casa tenia un pot de te matcha en pols però, misteri, quan el vaig anar a buscar no va sortir per enlloc. Però com que ja tenia a punt la resta d’ingredients de la recepta, vaig decidir tirar endavant sense el te. La base de pasta brisa de la recepta original porta te matcha i agafa un to verdós molt xulo. A més, la combinació taronja – te matcha la trobo sensacional. A casa la tartaleta ens ha encantat i té el punt just de dolçor. No trobes a faltar gens el sucre! 🙂

Aquí teniu la recepta:

receptaestevia

Bon profit!

Flam de coco amb plàtan vegà

dilluns, 3/10/2016

Avui us porto una recepta de la revista CUINA del mes d’octubre, un finíssim i deliciós flam de coco vegà amb plàtan i toffee:

flam coco platan1

Des de la renovació del CUINA el passat mes de juny, la nova secció dolça de la revista, Dolç i sa, va a càrrec del gran pastisser Jordi Bordas, amb el repte de crear dolços més saludables i igual de bons. Un repte ben difícil! En aquesta ocasió versiona tres grans clàssics de la pastisseria: un arròs amb llet, un flam i un tiramisú. El flam l’ha adaptat al món (aquest és dels catorze, oi???) vegà, substituint la llet de vaca per llet de coco, i els ous per agar-agar. El resultat parla per si sol: coco, plàtan i toffee, èxit assegurat 😉

Aquí teniu la recepta:

recepta

 

Bon profit!

Cheesecake de maduixa

dilluns, 25/07/2016

Els que em coneixeu, sabeu que sóc fan dels pastissos de formatge i que sempre vaig a la caça i captura de noves receptes d’aquest estil. La revista CUINA del juliol dedica un reportatge als cheesecakes, i no he volgut deixar passar l’ocasió de descobrir-ne algun de nou.

M’ha cridat molt l’atenció el cheesecake de coco i llima amb puré de mango, i també un cheesecake de xocolata i ametlles servit en gotet. Però, finalment, la calor m’ha fet decidir per un clàssic cheesecake quallat amb gelatina i que no necessita cocció. Qui vol encendre el forn amb la calor que fa??? 🙂

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Una escuma de menta per celebrar el nou CUINA!

dilluns, 13/06/2016

Avui us proposo una recepta deliciosa de la revista CUINA del mes de juny, una refrescant i elegant escuma de menta i julivert, recepta de la Carme Ruscalleda:

Ara feia temps que no preparava una recepta de la revista, però és que el nou disseny del CUINA es mereix dedicar-li un post! La revista té una nova imatge renovada, amb noves seccions que pretenen acostar la gastronomia a casa, donant especial èmfasi al menjar saludable i de proximitat, més atent a les noves tendències, als aspectes que vinculen gastronomia i salut i a fer una pila de propostes per als bons gormands. I tot amb un aire fresc, fet amb molt bon gust, i que convida a llegir cada secció fins a l’última paraula. Enhorabona equip del CUINA, heu fet un feina fantàstica!

La recepta de l’escuma forma part de la nova secció de la Carme Ruscalleda: masterclass, una secció on la Carme aprofundirà sobre un tema gastronòmic concret que, en el cas del mes de juny, són les escumes amb sifó. La recepta que proposa és ideal per ara a l’estiu, refrescant, de sabor elegant, ideal servida com a aperitiu o per acompanyar un entrant que combini bé amb la menta i el julivert. Com no podia ser d’altra manera, també n’he fet una versió dolça, sense julivert i afegint 50g de sucre a la barreja inicial. Jo l’he servit acompanyant unes cireres i la combinació de textures i sabors és sensacional, a part que el resultat és realment vistós. Tant la versió salada com la dolça us les recomano!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per un sifó d’un litre)

•750g d’aigua
• 100g de fulles de menta
• 20g de fulles de julivert
• Sal
• Pebre blanc
• 4 fulles de gelatina
• 2 càrregues de N2O

Preparació:

Escaldar les fulles de menta i julivert 5 segons en aigua bullint. Refrescar-les en aigua i gel per tal de fixar la clorofil·la. Escórrer les fulles i triturar-les junt amb 650g d’aigua. Salpebrar i colar ben fi. Reservar el suc verd de les fulles.
Hidratar la gelatina en aigua freda. Escalfar els 100g d’aigua restants i fondre-hi la gelatina escorreguda. Barrejar amb el suc verd reservat i tornar a colar. Deixar refredar a temperatura ambient i, abans no qualli la gelatina, omplir el sifó. Afegir la càrrega de gas, sacsejar-lo i reservar a la nevera 24 hores.

Bon profit!

Obrim la barraca! La cuina de casa fa nou anys!

dijous, 3/09/2015

Hola a tothom! Què tal les vacances? Curtes, oi? Sí, ja ho sé, les meves també. He passat un parell de setmanes als Alps i al Pirineu, gaudint de les muntanyes, la meva gran passió. Sort que encara em queda una setmaneta de vacances pendent, je je je…

Ara toca tornar a la rutina, però ho faig amb molta il·lusió, perquè aquest mes de setembre el blog fa nou anys. Uau, nou! L’any vinent una dècada! Vist així impressiona, oi? Quin vertigen!

A més, com si fos un regal d’aniversari, aquest mes de setembre la revista CUINA publica un article dedicat a les Postres amb vi, en el qual col·laboro amb quatre receptes de postres, amb el vi com a protagonista: unes figues amb granissat de porto, uns préssecs al vi amb formatge i crumble d’ametlla, un pa amb vi, sucre i fruites vermelles i una torta negra envinada (amb fotografia a la portada!). Així que ja ho sabeu: aquest mes de setembre tots al quiosc a comprar la revista! 😛

Doncs res, queda inaugurada la desena (uau!) temporada de la Cuina de Casa. Espero que us hi trobeu tan a gust com jo!

Sopa de iogurt i xocolata blanca amb mango picant

dilluns, 4/05/2015

Ara feia dies que no publicava una recepta de la revista CUINA, però aquestes del mes de maig són tan especials que no les podia passar per alt:

Des del setembre passat, la secció I per postres que feia en Jordi Roca la duu a terme el Col·lectiu 21º Brix. Aquest col·lectiu està format per un grup de 17 pastissers, la majoria joves promeses amb un merescut reconeixement unànime de tot el sector. Val la pena que feu una ullada a la seva web, flipareu amb les trobades i les creacions que fan.

Un dels pastissers del col·lectiu és en Rafa Delgado, xef de postres de l’Alkímia amb qui vaig compartir tres mesos d’stage al restaurant. Amb ell vaig aprendre moltíssim i, tot i ser una experiència dura i exigent, sempre més en tindré un gran record. D’en Rafa m’admira la seva capacitat per crear postres aparentment senzilles, però que resulten molt completes i amb grans contrastos. Té una sensibilitat especial per emplatar i una capacitat d’improvisació enorme. Aquest mes de maig les receptes del I per postres eren precisament d’en Rafa, així que ja enteneu per què no les podia passar per alt 😉

Les tres receptes combinen el iogurt amb la fruita, i tenen els tocs exòtics i aromàtics tan característics del Rafa: escuma de iogurt amb fruita vermella i cogombre, pad thai cruixent amb iogurt de cabra i sopa de iogurt i xocolata blanca amb mango picant. M’he decidit per aquesta última perquè m’encanta el iogurt amb el picant (absolutament fan). I si a més ho combinem amb el mango i la xocolata blanca… mmmm espectacular!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Àspic de raïm, com un torró

dilluns, 12/01/2015

La recepta d’avui és molt especial per mi, ja que forma part d’un menú de luxe que ha publicat la Revista CUINA del gener, on he participat escrivint el text que acompanya la recepta de postres:

Es tracta d’un menú de cap d’any de luxe, amb receptes de l’Iker Erauzkin acompanyades de textos de Salvador Garcia-Arbós, Francesc Murgadas, Laia Zieger i meu, amb fotos de la Becky Lawton. Els textos parlen de l’ingredient principal de cada recepta: la llagosta, el foie, la tòfona i el raïm (òbviament, les postres per mi, jejeje…). Em va fer molta il·lusió quan em van proposar escriure el text, i vaig acceptar encantada. Però després, amb calma, vaig pensar… què carai puc dir sobre el raïm? Vaja, que del foie o de la tòfona se’n poden omplir enciclopèdies, però del raïm, jejeje… Va resultar un repte que vaig gaudir fins a l’última paraula. Ara només falta que compreu la revista i digueu si us agrada 😉

La recepta és molt del meu gust. L’Iker proposa combinar el raïm amb el cava, molt encertat. A més, el raïm té molt poca manipulació, fet necessari tenint en compte que és un ingredient molt delicat. El tall en format torró el trobo genial ja que es tracta d’un menú de cap d’any, tot i que, si no us voleu complicar, és igual de bo en qualsevol format. Jo no he trobat el pa d’hòstia, de manera que l’he acabat amb una neula de pa d’àngel que també queda molt bé.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 2 gotims de raïm blanc
• 350ml de cava brut nature
• 1l de suc de raïm
• 6 fulles de gelatina
• pa d’hòstia

Preparació:

En un cassó a foc viu, reduir el cava fins a la meitat. Afegir el suc de raïm i deixar-ho coure 15 minuts. Retirar del foc i desfer-hi la gelatina prèviament hidratada en aigua freda. Reservar.
Pelar els grans de raïm i posar-los a la base d’un motlle de púding, tots en el mateix sentit.
Quan el suc s’hagi refredat i abans que qualli la gelatina, abocar el suc sobre el raïm fins a cobrir-lo.
Reservar a la nevera fins que es solidifiqui. En el moment de servir, tallar el púding i acabar-lo amb el pa d’hòstia, com un torró.

Bon profit!

Tomàquet confitat, maduixes i granissat de menta

dilluns, 12/05/2014

A primer cop d’ull, la recepta d’avui sembla una excepció en un blog dedicat a les postres, ja que és un plat que es menja com a entrant. Però si seguiu llegint us adonareu que en realitat no ho és tant, je je je…

Ja fa temps que sóc conscient de l’estreta relació que hi ha entre la cuina salada i la pastisseria. En Jordi Butrón, d’Espaisucre, d’aquest fet en diu sinergia entre les dues disciplines; explica que el gran salt de la cuina actual coincideix en el moment històric en què apareix la figura de xef de postres en una cuina de restaurant. L’intercanvi de tècniques i d’ingredients entre les dues disciplines, les enriqueix mútuament i les fa evolucionar. No és estrany, doncs, que a les escoles de cuina hagin aparegut estudis que englobin les dues disciplines, com el de xef d’Entrants i Postres que vaig estudiar a l’escola Bellart dirigida per en David Lienas.

Quan, en llegir el monogràfic de la revista CUINA, vaig descobrir aquesta recepta, vaig pensar que era un exemple perfecte d’això que estic explicant. Observeu les tècniques i els ingredients de la recepta: maduixes, menta, te verd, vainilla, taronja, sucre, almívar, granissat, confitat, infusió… Oi que sembla que estigui parlant d’una recepta de pastisseria???? Et voilà!

Nosaltres ens el vam menjar ahir diumenge, en un dinar familiar per celebrar l’aniversari de la meva mare. A tots ens va encantar, va tenir molt èxit. I, tot i les tècniques i els ingredients tan pastissers, us asseguro que el resultat final era ben bé com si mengessis una amanida, amb tomàquet, maduixes i aromatitzada amb menta. En el fons, tampoc és un plat tan estrany, oi?
Jo només vaig introduir un parell de canvis a la recepta. El granissat el vaig fer de menta fresca, enlloc de te de menta. I l’almívar el vaig fer amb canyella, enlloc de vainilla. Coses de no tenir els ingredients a casa…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Sopa de xocolata blanca amb bunyols de xocolata

dimarts, 4/03/2014

Ja som a la quaresma i en plena temporada de bunyols. Els aparadors de les pastisseries s’omplen de bunyols de tota mena: de vent, de l’Empordà, de crema, de carbassa… Seguint la tradició, jo també us proposo una recepta de bunyols:

Amb els anys que té el blog, he posat bunyols de tota mena: de vent, de crema, de vent farcits de crema, de carbassa, de poma, de cigrons,… però cap de xocolata! Així que quan el mes passat vaig llegir aquesta recepta d’en Pep Nogué a la revista CUINA, ja la vaig marcar com a pendent de fer en temporada de bunyols. L’article de la revista és molt interessant i fa un repàs històric i geogràfic d’aquests dolços tan tradicionals de casa nostra. Les receptes són del Pep Nogué, que a part d’aquests de xocolata, també proposa uns bunyols de sípia, uns brunyols de l’Empordà, i uns bunyols de vent de llet d’ovella farcits de crema.

Ja sabem que les receptes del Pep tenen l’èxit assegurat, però és que aquests bunyols sobrepassen les expectatives creades! S’han de menjar just acabats de fer, encara tebis, per tal que el farcit de dins sigui ben cremós i potenciï el contrast de textures: cruixent per fora i líquid per dins, la mossegada d’aquest bunyol és una explosió de xocolata líquida que no té res a envejar a les modernes esferificacions d’en Ferran Adrià!

Un parell de consells si intenteu fer la recepta:

– Un cop feta la trufa, cal posar-la a la nevera per tal que compacti i es pugui bolejar. Però tot i així queda massa líquida i no es pot manipular. Jo la vaig repartir dins d’una glaçonera de silicona i la vaig ficar al congelador. Un cop congelada, vaig clavar un escuradents a cada glaçó de trufa i els vaig desemmotllar. Amb l’ajut de l’escuradents, els vaig passar per la tempura i els vaig fregir. Un cop fregits, vaig retirar l’escuradents amb cura de no trencar el bunyol.

– Segurament a causa del tipus de farina i de la mida de l’ou, la tempura pot no necessitar tanta aigua. Comenceu afegint l’ou a la farina, i aneu afegint aigua de mica en mica fins a tenir la textura desitjada, com d’una beixamel lleugera.

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Galetes farcides de xocolata

dimarts, 11/02/2014

Fidel a la meva cita mensual amb la revista CUINA, aquesta és la recepta que he triat del mes de febrer, unes galetes tan bones com vistoses:

La recepta, com el mes passat, forma part de la secció bo i sa de la Carme Ruscalleda. En aquesta ocasió proposa un menú ben complet que dóna el tret de sortida a la temporada de calçots: un carpaccio de poltre, coliflor, carbassa i pinyons, uns calçots gratinats amb beixamel de nyores, un llenguado, patata violeta i suquet de marialluïsa i unes galetes farcides de xocolata.

Aquest mes m’ha costat escollir la recepta ja que hi havia moltes receptes que m’agradaven: les dedicades al pa de pessic d’en Jordi Roca i les dedicades als bunyols d’en Pep Nogué també tenen una pinta deliciosa. Així que no descarto fer una excepció i penjar més d’una recepta d’aquest més, je je je…

Poca cosa cal comentar de les galetes, ja es veu a les fotos que han de ser espectaculars. Cruixents, amb una massa trencadissa que es fon a la boca, amb un farcit cremós de xocolata, són de vici total. La recepta és prou senzilla de fer i la massa, si seguiu el consell de congelar-la, és molt fàcil de manipular. La Carme recomana empolsinar-les amb sals aromatitzades, jo en canvi ho he fet amb una mica de pebre rosa. El resultat també ens ha agradat molt!

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!