Els Amics de les Arts estan en plena gravació del nou disc Espècies per Catalogar. Han passat un parell de setmanes a un estudi de Girona gravant les bases dels temes i em va fer il·lusió preparar-los un detallet per picar durant el descans entre cançó i cançó:

Sembla ser que la gravació va a bon ritme i els temes estan quedant molt i molt bé. D’altra banda, com ja ens tenen acostumats, cada dia ens trobem amb alguna sorpresa al seu blog que ens alegra el dia, des de notícies sobre la nova gira o el llançament del disc fins a vídeos carregats de bon humor (no us perdeu el microsingle del Pol al minut 1:30, je je je…).

Aquests carquinyolis són molt originals. Sense perdre l’essència d’aquest dolç tan típic català, mossegar el carquinyoli i descobrir el gust de pipes resulta sorprenent, tot un joc al paladar. Vaig pensar que els Amics, que tenen aquest caràcter tan nostrat però amb un punt irònic i subversiu, sabrien apreciar com es mereixen aquests carquinyolis tunejats.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 100g de pipes garapinyades
• 175g de farina
• 100g de sucre
• 1 ou
• Ratlladura de ½ taronja
• 1 culleradeta de llevat en pols
• 1 rajolí d’anís

Preparació:

Batre l’ou amb el sucre i la ratlladura de taronja. Incorporar la farina amb el llevat i barrejar-ho bé. Afegir les pipes, l’anís i barrejar.
Amb la massa fer dues barres llargues i coure-ho al forn a 180º uns 20 minuts. Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i posar-los estesos sobre la safata del forn. Coure’ls uns 5 minuts més fins que s’assequin i agafin color.

Bon profit!

Ningú s’ho imagina però la vida de músic és molt dura. Fa un parell de setmanes vaig preparar aquest pastís per una banda de músics amb la intenció d’endolcir-los una dura jornada d’actuació:

Carregar la furgoneta amb els instruments, conduir fins a Valls, muntar l’equip, realitzar les proves de so, sopar a peu dret, començar el concert a les 00:30h de la nit, tocar 1 hora, desmuntar l’equip de so, carregar la furgoneta, conduir fins a casa, descarregar el material i acabar ficant-se al llit a les 5 del matí amb el sopar als peus és una moguda que només fas si sents passió de músic.

I això és el que fan el Pol i la seva Banda quan tenen algun bolo lluny de casa. Ja fa dies els vaig prometre que quan tinguessin un d’aquests concerts esgotadors, els faria un pastís per menjar-se’l de ressopó i calmar la gana que se’ls obra amb tanta activitat. El 6 de maig van tocar a Valls i va ser l’excusa perfecte per preparar aquest pastís de mató. Crec que se’l van cruspir molt de gust, je je je…

La recepta me la van passar la M. Rosa i la Montse de la parada Queviures Brossa del Mercat Central de Sabadell. Totes dues cuinen molt bé i són molt aficionades a les postres casolanes, de manera que la recepta tenia l’èxit assegurat. És una recepta ben diferent a d’altres pastissos de formatge que he fet, ja que no porta farina ni Maizena: duu molla de pa remullada amb llet, fet que amoroseix el pastís i el fa més melós i lleuger. Proveu-lo que us agradarà!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pastís:
• 500g de mató
• 250g de sucre
• 3 ous
• 200g de molla de pa
• 1 iogurt de llimona
• Llet

Per la cobertura:
• 250g de melmelada de fruits vermells
• 2 fulles de gelatina.

Preparació:

Posar en remull la molla de pa amb la llet que absorbeixi.
Separar els rovells de les clares. Reservar 50g de sucre.
Triturar amb el túrmix tots els ingredients excepte les clares i el sucre reservat.
Muntar les clares a punt de neu afegint el sucre reservat quan estiguin a mig muntar. Incorporar-les amb suavitat a la barreja anterior.
Abocar la mescla en un motlle untat de mantega i farina. Coure-ho al forn a 170º durant 1 hora. Deixar refredar.

Posar en remull la gelatina. Escalfar una mica d’aigua i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Escalfar una mica la melmelada per tal de liquar-la un pèl. Afegir-hi la gelatina i barrejar-ho bé.
Abocar la melmelada per sobre la superfície del pastís i deixar refredar.
Reservar a la nevera fins el moment de servir. Servir a temperatura ambient.

Bon profit!

Aprofitant que s’acaba la temporada de mandarines, avui us proposo una copa refrescant amb dues textures de crema i de mousse a base de cítrics:

Tant la crema de mandarines com la mousse de lemon curd són dues receptes que ja he fet per separat força sovint i que sempre tenen èxit. Avui les he combinat per preparar unes postres ideals per un final digestiu d’un àpat contundent. Us asseguro que encara que els comensals hagin quedat tips amb el primer i segon plat, escuraran aquesta copa fins a l’última cullerada, je je je…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la crema:
• 500ml de suc de mandarina
• Ratlladura de mandarina
• 125g de sucre
• 25g de Maizena
• 2 ous

Per la mousse:
• 100g de formatge cremós
• 100g de nata líquida per muntar
• 50g de lemond curd
• Ratlladura de llimona

Preparació:

La crema:
Dissoldre la Maizena en un rajolí de suc fred.
En un cassó al foc, escalfar la resta del suc amb el sucre i la ratlladura de mandarina.
A part, barrejar els ous amb la Maizena. Afegir el suc calent, barrejar i tornar a posar la crema al foc, remenant sense parar. A la que arrenqui a bullir, treure del foc i repartir a les copes de servir. Deixar refredar i reservar a la nevera

La mousse:
Barrejar el formatge, el lemon curd i la ratlladura de llimona. Afegir la nata semi muntada amb moviments suaus per tal que no s’abaixi. Repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir

Bon profit!

Ahir van venir a berenar uns amics que feia molt temps que no vèiem. Com que sé que són grans amants dels pastissos de formatge, vaig fer-ne un per acompanyar el cafè de mitja tarda:

Els que em seguiu pels blogs ja sabeu que m’encanten els pastissos de formatge, siguin de la mena que siguin. Hi ha tantes receptes de pastissos de formatge que entre tots podríem fer un receptari llarguíssim, ple de bones receptes i totes diferents entre elles…
Amb el temps, m’he adonat que prefereixo els que tenen un farcit més lleuger, que s’aconsegueix incorporant les clares per separat muntades a punt de neu.

La recepta d’avui és amb formatge de cabra, però evidentment es pot canviar per un altre formatge que us agradi més. El resultat ens va agradar molt ja que, tot i el potent gust de formatge, el pastís va quedar lleuger de menjar, amb el farcit esponjós que comentava abans. I el contrast cruixent i dolç de la massa brisa casolana, semblant a una galeta, quedava boníssim amb el formatge. Totalment recomanable!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la pasta brisa:
• 225g de farina
• 125g de mantega
• 50g de sucre en pols
• 1 ou
• 1 pessic de sal
Pel farcit:
• 150g de formatge de cabra
• 250ml de nata líquida
• 4 ous
• 150ml de llet condensada

Preparació:

La base:
Posar la farina i la sal en un bol. Afegir la mantega freda tallada a dauets barrejar-ho pessigant amb dits fins que tingui una textura arenosa. Afegir el sucre, l’ou i barrejar el mínim fins que quedi incorporat i formi una bola. Embolicar-la amb paper film i deixar-la a la nevera dues hores.
Estendre la massa amb l’ajut d’un corró i cobrir la base i les parets d’un motlle desemotllable. Punxar-la amb una forquilla, posar-hi un pes a dins (uns cigrons secs) i coure-la 15 minuts a 190º. Treure del forn, retirar el pes i reservar.
El farcit:
Escalfar la nata en un cassó i afegir-hi el formatge de cabra trossejat. Remenar fins que s’hagi desfet tot el formatge.
Separar els rovells de les clares. Barrejar els rovells amb la llet condensada. Afegir la nata amb el formatge i barrejar bé. Muntar les clares a punt de neu i incorporar-les amb suavitat a la barreja.
Abocar-ho dins el motlle reservat i coure-ho 30 minuts a 170º amb el forn pre escalfat.

Bon profit!