Dijous passat vam anar a la classe de la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. El taller era un monogràfic de receptes dolces tradicionals i entre elles, aquests pets de monja tan típics catalans:
En aquesta ocasió la Mireia va escollir tres receptes dolces tradicionals d’arreu del món: una tarta de Santiago típica de Galícia, un pastís de pastanaga amb cobertura de formatge típica dels EUA i uns pets de monja típics d’aquí. I és que a la cuina, primer cal començar per les receptes tradicionals, oi? Tal com va comentar la Mireia a la classe, ara que ja ens ha ensenyat a fer carquinyolis, panellets, ametllats i pets de monja, ja ens pot ensenyar a fer cupcakes, muffins i cake pops!
Totes tres receptes són ben senzilles de fer, només cal tenir unes varetes elèctriques i quatre ingredients bàsics. Aquesta vegada ens va deixar tastar el pastís de pastanaga i us asseguro que la cobertura era molt fina i gens pesada, cosa d’agrair tenint en compte algunes cobertures que circulen… Els pets de monja ja els coneixeu, són unes galetes seques poc gustoses, però que conviden a degustar-les tot mullant-les en un bon vi dolç. La recepta és ben senzilla de fer, i si no us queda la forma exacta no passa res, perquè són bones igualment.
Mireia, ja estem a punt pels teus cupcakes! 
Aquí teniu les receptes:
Ingredients:
• 250g de farina
• 150g de sucre
• 3 ous
• Ratlladura de llimona
Preparació:
Batre els ous amb el sucre fins que doblin el volum.
Incorporar la ratlladura de llimona i la farina tamisada.
Formar les galetes amb una màniga pastissera i coure-les a 180º fins que siguin daurades.
Bon profit!
La Gemma Clofent és una pastissera casolana que aprofita qualsevol ocasió per portar algun detall dolç fet a casa. La necessitat d’intercanviar receptes la va dur a escriure un blog de cuina exclusivament dedicat a les postres que manté ben viu des de 2006. En el seu receptari s’hi poden trobar des de dolços tradicionals fins a propostes actuals dels principals pastissers catalans.
Els fogons de la Bordeta
05/02/2013 - 08:42
Ostres, que bé! La de temps que fa que busco una bona recepta de pets de monja! jejeje
Petonets
Sandra
marina
05/02/2013 - 08:44
T’han quedat ben bé amb la forma, eh? Jo ho vaig provar una vegada però em van quedar aixafadets, que bons ja n’eren, ja, però no semblaven pets de monja… boníssima recepta de la Mireia!
Roser
05/02/2013 - 09:32
t’han quedat fantàstics!! quina pinta amb la punteta perfecte!!
cinta
05/02/2013 - 09:32
Em recorden a quan era petita, em feien molta gràcia… encara recordo el gust com si fos avui i a més, eren totalment adictius!
Carme
05/02/2013 - 10:31
Ummmm que bons!!!!!!!!!!! quina sort poder anar a les classes de la Mireia, em feu molta enveja
Petonets
Anna Llopart
05/02/2013 - 10:37
T’han quedat perfectes, ets tota una professional, per cert jo vaig fer el pastís de pastanaga, molt bé, un petit problemilla la capa del formatge no em va qudar molt fina, però de gust bé.
Gemma
05/02/2013 - 11:10
Ostres, pets de monja, que bons!!! Els meus fills no n’han menjar mai, o sigui que provaré la recepta.
Gràcies, guapa!
Laura
05/02/2013 - 11:10
es un d’aquells postres de tota la vida, jo no els he tastat mai, però sempre hi ha una primera vegada.
Si posses el pastis de pastanaga si que m’agradaria perqué l’altre dia en faig fer un que vaig trobar per internet y no em va acabar de convencer. Encara que no li vaig possar cap cobertura. Però segur que el de la Mireia es un 10!!
Petonets!!
Teresa
05/02/2013 - 11:43
Gemma, ja veig que ho he de tornar a intentar… ja veuràs el meu resultat… jo els vaig convertir en galetetes… però a la feina tothom deia què els recordaven els pets de monja…així que la fórmula és bona!! t’han quedat molt macos!!!
Dolça
05/02/2013 - 15:11
Recepta apuntada!!!
PTNTS
Dolça
Bet
05/02/2013 - 15:51
Ostres aquesta sí que la faré!! quan era petita recordo que la meva iaia acostumava a comprar pets de monja, però els comprava a una botiga que ja van tancar. Feia molt temps que no en veia, quants records de cop i volta!
miquel
05/02/2013 - 16:09
una receta muy buena y que tu has plasmado muy bien y hasta la forma caracteristica
peto
SUSANNA
05/02/2013 - 16:49
Hola Gemma guapa tu
M´encanten els pets de monja, em recorda quan era petita
mil petonets Susanna
gemma
05/02/2013 - 17:55
Quins records em porten, quant era petita sempre en menjava.
Muas!
Isabel Bravo Ruiz
05/02/2013 - 18:52
Aquesta serà la meva propera recepta de dolç.
Petons
CRISTINAT
05/02/2013 - 20:45
Jo me´ls menjo com les pipes! Ja tinc la recepta…T´han quedat estupendos.
Neus Garcia
05/02/2013 - 21:11
t’han qudat genials!!! em va agradar molt la classe de la mireia i espero repetir!!
Iris
05/02/2013 - 21:55
Oooooh, què bons i quina enveja no poder anar a les classes de la Carbó! Com us trobo a faltar a tots!!!
FRANCESC
05/02/2013 - 22:30
Quina sort poder gaudir de les classes de la Carbó!!! T’han quedat boníssims aquests “pets de monja”. Ets una artista!! Aquesta recepta me l’apunte!!! Quin nom més divertit per a aquest dolç tan abellidor. Salutacions
Lluna
05/02/2013 - 22:55
Gemma! Va estar molt bé la classe! Jo també vaig fer els pets de monja ja fa dies i van ser tot un èxit. Ja he provat de fer la tarta de santiago i també ha volat, ja només em queda el pastís de pastanaga (i tinc els ingredients a la nevera jeje). Era el primer cop que hi anava però en vaig sortir molt satisfeta!
quima
05/02/2013 - 23:03
T’han quedat perfectes !!
Petons
Marina
05/02/2013 - 23:22
De petita em posava “fina” amb els pets de monja. Redéu, que bons! Això queda a la meua llista de pendents!
Petonets!
silvia
05/02/2013 - 23:35
M’agraden les receptes d’aqui!!!
Dolores-Mi Gran Diversion
05/02/2013 - 23:52
Que buenos y ricos recuerdos que me trae, la pinta es fabulosa..
Bss
nieves
06/02/2013 - 00:02
Me parece muy acertado, que alguien que imparta clases de cocina, comience por la base. No entiendo muy bien el hecho de ponerse a elaborar cupcakes, si nunca se hicieron magdalenas, pero bueno, ésto va en criterios. De todos modos, a tí lo que te sobra es BASE para poder continuar emprendiendo lo que te propongas. Las galletitas que yo recuerdo haber comido hace años, te quedaron fantásticas.
Un besín.
titaniii
06/02/2013 - 00:13
M’agradaria probar de fer-los a casa. A vegades he menjat, però segur que els de la Mireia són més bons.
Petonets, Gemma.
ANABDN
06/02/2013 - 01:14
Jo també els recordo de quan era petita.
T’han quedat molt bé, la forma es perfecta.
Petons.
starbase
06/02/2013 - 08:06
Doncs ja em perdonareu, però a les fotos a mi mes que pets de monja em semblen pits de ídem…
Ep! que cap problema
Mon
06/02/2013 - 16:28
Huy Gemma, m’encanten els pets de monja!!!! son una “tonteria” supergolosa, qeu començes amb un i no pares… i semblen fàcils. Gràcies!!!!
Maria
06/02/2013 - 22:08
Que bons i esponjosos!
I el nom m’encanta!!
Besets
judith
07/02/2013 - 00:38
ooooooo, quants records em porten els pets de monja!!! m’agraden moltíssim, i fa tant temps que no en menjo… a veure si m’anino i el sfaig. petonets
Catieu
07/02/2013 - 18:03
Simplement perfectes. T’han quedat molt bé i segur que ben bons…
Petonets
RUBEN
07/02/2013 - 21:21
Gemma, pel que veig dijous passat vas fer “doblete”, no?
Pol Cruells
07/02/2013 - 23:42
Quina passada! Espectaculars!
magda
08/02/2013 - 00:50
Jo com en Pol ” ESPECTACULARS ”
petonets.
gemma
08/02/2013 - 09:29
Sandra, doncs ja tens la recepta perfecta!
Marina, quan escudilles amb la màniga pastisera has de formar les galetes tirant cap amunt, no rodones. Així, encara que s’abaixi una mica la massa, al final queda la punxeta típica del pet de monja.
Roser, moltes gràcies
Cinta, a mi també em porta records de petita, je je je… crec que a tots ens passa el mateix.
Carme, aquestes classes de la Mireia són fantàstiques! I tot un luxe tenint en compte els temps que córren ara amb les retallades…
Ana, jo encara tinc pendent el pastís de pastanaga i la cobertura de formatge. Per què no et va quedar fina? Pel sucre? o tenia grumolls?
Gemma, de veritat els teus fills no han tastat mai els pets de monja??? Sembla impossible! Doncs ja hi estàs posant remei
Laura, et deico el link a un blog que ja l’han fet, tot i que només la base, sense la cobertura de formatge… a veure si jo també el faig aviat i poso la recepta
http://comacasa-res.blogspot.com.es/2013/02/pastis-de-pastanagues.html
gemma
08/02/2013 - 09:33
Teresa, ja he vist les teves galetes banaydes amb xocolata, així encara són més bones! I la forma és el de menys
Dolça, si la fas ja m’ho diràs
Bet, els pets de monja són les galetes de les àvies, oi? je je je…. Doncs ara ja tens la recepta per fer-les tu mateixa
Miquel i Susanna, són unes galetes ben senzilles de fer que a tots ens porten molt bons records de la infantesa…
Gemma i Isabel, si les feu ja m’ho direu, que són ben senzilles de fer!
CristinaT, je ej ej… molt millor que les pipes, ja ho crec! Prova aquesta recepta que no falla mai
gemma
08/02/2013 - 09:35
Neus, va ser una classe fantàstica, amb unes receptes dolces tradicionals sensacionals. La propera que faré serà el de pastanaga
Iris, a veure si et pots escapar algun dia i tornes a venir, eh?
Dos entre bambalinas
08/02/2013 - 11:54
Quina pinta! No els he provat mai i de segur que estan boníssims!
petons
Maria Jose-Dit i fet
08/02/2013 - 12:13
Quina gràcia em feia aquest nom quan era nena, no les menjo des de llavors…m’ha agtadat molt poder tenir aquesta recepta!! Un petonet
gemma
08/02/2013 - 17:32
Francesc, assistir a les classes de la Mireia és un luxe! Quin greu que estiguis tan lluny… I el nom és divertit, diu la llegenda que antigament es deien “pits de monja”
Lluna, m’alegro que t’agradés la classe! A mi també només em falta per fer el pastís de pastanaga, que la cobertura de formatge em va agradar molt
Marina, és curiós que a tots ens portin records d’infantesa… jo ara feia molt temps que no en menjava, segurament també des que era ben petita…
Quima, Silvia i Dolores, m’alegro que us agradin, ara que teniu la recepta ja no teniu cap excusa per no fer-les
Nieves, empezar con las recetas tradicionales es muy importante para tener buena base. Ya habrá tiempo más adelante para otras recetas… Además, saber hacer nuestros dulces de aquí me parece más interesante que aprender otras cosas tan de moda últimamente…
Titanii, doncs ara que ja tens la recepta no tens cap excusa. A més, els ingredients són ben senzills de tenir a casa!
gemma
08/02/2013 - 17:49
Starbase, diu la història que antigament es deien “pits de monja”, però que per qüestions òbvies es van passar a dir pets de monja. Tot i que francament, crec que prefereixo el nom original, je je je…
Ruben, sí, aquell dia vaig fer doblet, per això em vaig haver d’escapar tan ràpid de la classe amb el Raül Balam. M’hauria encantat poder-me quedar més estona a xerrar amb vosaltres…
ANABDN, Maria, Mon, Pol, Judith, Catieu, Magda, Maria José, ja veieu que són unes galetes ben fàcils de fer, així que us animo a provar-les
magda
08/02/2013 - 17:52
Gemma,jo no les vaig verura com quedaban ,ja que com saps tenia el tren esperant ,sol-lament he possat espectacular perque ancara que semblin facilsl!!!!tenen el seu truquillo, dons es te que tindre manya per que et surtin tan boniques.
gemma
08/02/2013 - 18:49
Magda, la Mireia va explicar molt bé com fer servir la màniga pastissera. Amb una mica de pràctica queden amb la forma típica dels pets de monja
Et vas perdre la degustació del pastís de pastanaga, llàstima que vas haver de marxar tan aviat…
magda
09/02/2013 - 20:23
aixo que va dir que no ens el deixaria probar…joooooooooooo
Anna i Cristina
11/02/2013 - 01:37
Un postre ben clàssic els pets de monja!
jo els recordo de menjar-ne de petita.
ptns!!
Erika
11/02/2013 - 18:10
No se si es mi traductor pero me sale que se llaman “pedos de monja”, es así? Que nombre más curioso! Pensándolo bien, se entiende que no tengan un sabor muy pronunciado, no?
joaquina
11/02/2013 - 19:49
Així de fàcil ???? amb aquests poquets ingredients ??? doncs els faré, a casa ens agradan molt. I un toc d´anis ??? recordo aquest gustet.. petons,
Silvia
12/02/2013 - 00:31
Gemma, pues no te digo yo que no a unos cuantos peditos estos de monja. Tienen que saber a gloria.
Besos.
jordibeumala
14/02/2013 - 11:59
Darrerament els dolços que fem al forn ens surten un punt cremats….sembla que la falta de pràctica ens ha fet perdre el punt! A veure si amb aquests pets devots Déunostresnyor ens il·lumina i tornem al camí recte. Amén!
Cuinetes
22/02/2013 - 23:38
De petita me n’havia fet farts de pets de monja! És un postre que em recorda a la meva àvia (i no era monja ni es tirava massa pets! eh??)! Ja se sap que la cuina és emoció i hi ha menjars que els relaciones inevitablement amb una època determinada de la nostra vida… en aquest cas la infantesa!
Petons Gemma!
Els faré a casa i els hi explicaré la història de la iaia als meus nens!