Aquest juliol m’ha passat volant, dissabte vaig acabar l’stage a Bubò! Sembla que fos ahir que m’acomiadava de vosaltres i ja ha passat tot un mes…

És difícil expressar amb paraules què ha significat aquest stage. Tinc tantes experiències per explicar que no sé per on començar… podria escriure 10 posts seguits. Això sí, és obligat començar donant les gràcies a Bubò, al Carles Mampel i a tot el personal de l’obrador per haver-me donat aquesta oportunitat d’aprendre al seu costat. Recordaré aquest mes de juliol tota la meva vida!

Ja m’esperava al·lucinar amb les quantitats i proporcions de les receptes, però la realitat ho ha superat de llarg: la recepta de l’almívar de cacau pel pa de pessic de la Sacher era de 20kg i la crema anglesa base per fer un cremós de xocolata era de 18kg! Us podeu imaginar aquestes quantitats? M’ha costat tot el mes aprendre a triar bé el recipient on pesar els ingredients, sempre massa petit!

També m’esperava treballar amb màquines més grans i més industrials, però altre cop la realitat ho ha superat: el forn era tan gran que hi podia entrar a dins a peu dret, amb capacitat per tot un carro de 40 plaques de forn industrial; el congelador eren dues habitacions contigües tan grans com el menjador de casa meva; la pasteuritzadora tenia una capacitat de 15 litres i el molí per fer el praliné de 10kg! El pitjor moment del dia era entrar al congelador a -30ºC a buscar alguna cosa, tenint en compte que com més temps perdia en trobar-ho més congelada quedava.

També imaginava que l’horari i el ritme de treball serien molt durs, però altre cop la meva imaginació va fer curt. Llevar-se a les 4:30h quan encara és fosc i treballar 9 hores seguides només parant 20 minuts és esgotador. La sensació era de que el temps passava volant! Arribar a casa cansada, amb poc temps lliure per fer altres coses i sabent que a les 9 ja m’havia de ficar al llit també ha estat complicat.

Una de les coses que m’ha costat més és trobar l’equilibri just entre la rapidesa a l’hora de treballar i la qualitat del resultat. El nivell d’exigència era altíssim, tot havia de sortir perfecte cap a les diverses botigues, i assolir aquest nivell sota la pressió d’un horari de lliurament era estressant. Patir per no rebre cap crítica però fent les coses a bon ritme era el què em feia estar més alerta.

Evidentment, he fet unes quantes cagades, algunes més grosses que altres… Per exemple, vaig pesar malament els ingedients d’una recepta o se’m va cremar una xocolata que estava fonent al microones Per sort, després de la bronca inicial sempre em donaven una nova oportunitat i seguien confiant en mi. Han tingut molta paciència

Estic molt contenta perquè des del primer dia em van fer treballar de pastissera, manipulant tots els estris i participant en totes les elaboracions. No m’he dedicat a escombrar o empaquetar bombons, cosa que em feia patir una mica abans de començar.

Com a conclusió, el balanç que en faig és molt positiu: tot i ser molt dur, he après moltíssim. Realitzar un stage com aquest és imprescindible per obtenir una formació completa com a pastissera. Ja estic rumiant on fer l’stage l’any que ve, je je je…

I per fi ha arriba el moment de les desitjades vacances… Enguany les gaudiré més que mai, després d’haver pencat tant a Bubò

Com molts ja sabeu, les meves vacances sempre tenen destins de muntanya, je je je… Aquest cop repetim a Benasque i després anem a Arco, a tocar de les Dolomites de Brenta i el llac de Garda, a escalar i pujar muntanyes. Ens veiem a la tornada, bones vancances a tothom!