Aprofitant els ingredients que tenia de preparar el bescuit d’ametlla, vaig fer aquesta coca que també vaig portar a la feina:
Una de les coses que em sorprenen més de la pastisseria és que, a partir dels mateixos ingredients però barrejats de formes diferents i modificant-ne les proporcions, es poden obtenir una varietat enorme de pastissos, tots ben diferents entre ells.
I un bon exemple és el d’avui, que amb gairebé els mateixos ingredients que el bescuit, s’obté una coca totalment diferent. En aquest cas, és una coca que recorda la textura d’una coca de poma (amb la poma a trossets a dins), ja que queda humida i sucosa, però en canvi, el gust és ben diferent, d’ametlla i sutilment de cabell d’àngel.
La recepta voltava per casa des de fa temps i no us podria explicar perquè es diu portuguesa… No he estat mai a Portugal, de manera que no sé pas si allà es fa algun pastís semblant. Algú de vosaltres ho sap?
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
• 4 cullerades de cabell d’àngel
• 100g d’ametlla en pols
• 5 cullerades de sucre
• 5 ous
• 75g de mantega
• 1 copeta de licor
• Ratlladura de llimona
• Sucre en pols per decorar
Preparació:
Separar els rovells de les clares. Muntar els rovells amb 3 cullerades de sucre fins que quedin ben esponjosos. Afegir la ratlladura de llimona, la mantega fosa i el licor i barrejar bé. Afegir l’ametlla molta i el cabell d’àngel.
Muntar les clares a punt de neu amb la resta de sucre i afegir-les amb suavitat a la mescla anterior. Abocar-ho dins un motlle encamisat i coure al forn a 170º durant 30 minuts. Punxar-lo amb un escuradents per tal de comprovar-ne la cocció.
Deixar refredar i decorar amb sucre en pols.
Bon profit!
La Gemma Clofent és una pastissera casolana que aprofita qualsevol ocasió per portar algun detall dolç fet a casa. La necessitat d’intercanviar receptes la va dur a escriure un blog de cuina exclusivament dedicat a les postres que manté ben viu des de 2006. En el seu receptari s’hi poden trobar des de dolços tradicionals fins a propostes actuals dels principals pastissers catalans.
Ester
09/12/2010 - 08:05
Quina bomba calòrica, quina exquisidesa.
Moltes felicitats i bn profit
Ester
Sonia – L’Exquisit
09/12/2010 - 09:25
Doncs jo no tinc ni idea del per què del nom, pero la tastarem igual….es veu deliciosa…
Un petó,
Gemma
09/12/2010 - 09:27
La pastisseria jo dic que és pura màgia! Ahir vaig fer teules de damasc amb clares que m’havien sobrat de fer gelats i et ven asseguro que d’aquella barreja no em pensava pas que es transformessin amb les teules tant boniques i bones que en van sortir.
Espero que els dies de festes t’hagin sigut profitosos! un petit aperitu de les que s’acosten.
Una abraçada
MaryLou
09/12/2010 - 09:55
Té una pinta excepcional!! segur que la provarem amb el teu permís!!
Petonets
eva
09/12/2010 - 10:11
doncs del nom jo tampoc no tinc ni idea.
La tarta es veu molt bona, he trobat molt interessant que porti cabell d’àngel, crec que amb les ametlles fa una combinació perfecta.
Margarida. Elmondelacuina
09/12/2010 - 10:41
I jo que em pensava que havies passat aquests dies de pont a Portugal i que els havies aprofitat tan bé que ja eres una experta en els seus dolços!
Tinc moltes ganes de provar aquesta tarta perquè té la pinta de ser boníssima!
CRISTINAT
09/12/2010 - 10:54
Gemma,
Després de menjars-se aquests pastissos vau fer una macro sessió de gimnàstica amb el profe d´educació física????
Jo no hauria menjat en 3 dies…
La Cuina de l’Eri
09/12/2010 - 11:16
Hola,
Jo també pensava que havies estat a Portugal quan he vist el nom del pastís.. Que bé t’ha quedat i com tractes els pastissos…, fan pena de menjar de lo preciós que et queden… a part de bons, es clar! Petons,
gloria
09/12/2010 - 11:23
Els teus companys han de adorar-te. Magnific gemma!!!
Un petó
manel
09/12/2010 - 11:54
no sé pas perquè es diu portuguesa, les vegades que he estat a lisboa només he menjat pastissets de betlem, que estan boníssims, però sigui oiriginària o no d’allà, veient-la estic segur que els portuguesos l’adoptarien ràpidament.
i els teus companys t’han adoptat a tu i no et deixaran pas marxar fàcilment!
Maduixa
09/12/2010 - 12:57
Gemma, doncs jo tampoc n’havia sentit a parlar mai però fa una pinta boníssima. La provaré
Ingrid
09/12/2010 - 13:37
De resultat completament diferent però igualment saborosa! comparteixo el que dius…. la cuina és una sorpresa diaria, com podem obtenir tants resultats diferents amb quasi els mateixo ingredients. Aquesta coca es veu boníssima!
Molts petons
starbase
09/12/2010 - 13:44
A la radio acaven de dir que per Nadal agafem entre 2 i 4 kgs per persona… i la culpa és dels portuguesos!! Quin pais germà tan simpàtic, que ens fan pastissos tan bons…
elvira
09/12/2010 - 13:49
Quina bona pinta!! Sigui de Portugal, Xina o d’allà on vulgui, al portar cabell d’àngel ja m’agrada!! Petons
Els fogons de la Bordeta
09/12/2010 - 16:08
Té una pinta fantàstica!
Teresa
09/12/2010 - 17:31
Els teus companys han d’estar contentíssims!!! no et pasa que quan fa dies que no portes res, et diuen…
a mi em passa! Aquesta coca ha d’estar boníssima, a pesar de les calories!!!
Irene
09/12/2010 - 19:06
La rebosteria és química però molts cops sembla màgia! I per això surten pastissos amb una pinta com el teu
Alba
09/12/2010 - 20:18
Ostres! ja poden estar bén contents a la feina amb tu, si no pares!!
miquel
09/12/2010 - 21:22
Pues yo tampoco lo se y eso que si que estuve en Portugal pero no recuerdo haber visto un pastis asi.Pero da igual el nombre, lo importante es que tiene una pinta tremenda y a ver quies es el majo que no se come un trozo de pastis o coca de hoy??
Adeu
miquel
Maragda
09/12/2010 - 22:25
Portuguesa o no, deu ser un bocat deliciós… N’agafaria un bon tros per després de sopar! Petons!
Alba
09/12/2010 - 22:38
Jo vaig estar a Portugal fa dos estius i com a típic només vaig descobrir els Pasteis de Nata” (que són de crema, per cert) i el Bolo de Bolacha que és un pastís de galetes…aixi que no et puc ajudar massa… En qualsevol cas, sigui d’on sigui típic, sembla boníssima i t’ha quedat preciosa!
Petonets!
Queti B.
10/12/2010 - 00:00
Els teus companys tenen molta sort de treballar amb tu. Quins esmorzars més abellidors! A més, tens molta raó: amb ingredients gens exòtics s’aconsegueixen pastissos ben diferents i saborosos (sobretot si els fas tu).
Besets
María Dolores
10/12/2010 - 00:11
Pues como yo nunca he estado en Portugal me conformaré con el pastel que estará muy bueno.
Saludos
Mesilda
10/12/2010 - 00:40
Bona nit Gemma
Els dolços d’ametla sempre han sigut dels meus preferits.
Si a això li afegim el cabell d’Angel…ja és irresistible!
Besets
Carme
10/12/2010 - 01:04
Quina cosa tant bona!!, quina sort que tenen els teus companys oi?
me l’apunto.
Salut,
Maria Jose-Dit i Fet
10/12/2010 - 01:16
Jo també ho he pensat moltes vegades, els ingredients són els mateixos però en diferenta proporció varia totalment el resultat…aquesta coca ha de ser boníssima i Gemma hi ha que veure què en són d´afortunats els teus companys…un petonet
Mònica
10/12/2010 - 13:20
A la feina deuen estar encantats amb tu!!!!!!!!!
Si que és ben curiós que a partir dels mateixos ingredients surtin resultats diferents.
Bon cap de setmana!:)
Silvia
10/12/2010 - 15:21
Absolutamente delicioso y tentador. No veas qué ganas me han dado de mordisquear la pantalla… Toda una tentación. Me encanta la receta y como la has presentado.
Besos.
Gemma
10/12/2010 - 16:53
Ester, queda com una coca, no és tan calòrica com sembla… Sucada amb el cafè amb llet és un esmorzar deliciós!
Sònia, ja veig que ningú la reconeix… Hauré d’investigar d’on ve aquest nom, a veure si trobo algun pastís semblant típic de Portugal…
Gemma, teules de damasc? Què són? Si les vas fer amb clara d’ou m’imagino que deuen ser unes finetes que després pots donar-los forma, oi? A veure si penges la recepta al blog
MaryLou i Eva, la combinació d’ametlla i cabell d’àngel queda molt bé, us recomano que la proveu
Margarida, je je je… He passat el pont a Morella, que també hi fan dolços molt bons. I a Portugal no hi he anat mai, ja veig que hauré de fer-hi un viatge per intentar descobrir l’origen d’aquest pastís
CristinaT, a la feina som molta colla, de manera que en va tocar un tallet petit per cadascú, je je je… vam fer un esmorzar de degustació
La cuina de l’Eri, aquest em va quedar bastant lleig, que el motlle era molt vell i se’m va enganxar una mica… Vaig passar moltes angoixes per poder-lo desemmotllar bé
Manel, no he tastat mai aquests pastissets de betlem que comentes… Sóc molt ignorant de tota la gastronomia portuguesa, inclosos els seus dolços… Però amb aquest pastís m’han vingut ganes d’investigar una mica més sobre la pastisseria dels nostres veïns
Glòria i Maduixa, m’alegro que us agradi
Ingrid, és que llegint els ingredients de les dues receptes t’adones que són gairebé calcats… I en canvi, els resultats no poden ser més diferents, oi? Sembla màgia!
Starbase, més aviat la culpa és dels torrons d’Agramunt i dels pollastres de pota blava del Prat, je je je… Tot ben de casa nostra
Elvira, el cabell d’àngel també m’agrada molt, i en aquest pastís quedava molt bé, era molt més amorós i amb el punt just de dolç.
Gemma
10/12/2010 - 17:02
Teresa, tinc molta sort i no es queixen mai… Al contrari, tot i que saben la meva afició, sempre es mostren sorpresos quan porto algun detallet dolç, je je je…
Irene, m’encanta la teva frase!!! La pastisseria és química però molts cops sembla màgia! M’encanta, te la puc copiar? És que hi estic molt d’acord, la trobo molt encertada. Resumeix en quatre paraules el perquè m’agrada tant la pastisseria i la trobo tan apassionant i sorprenent
Alba i Margada, m’alegro que us agradi
Miquel, ja veig pels comentaris que ningú sap perquè es diu així… pensava que entre tots hi hauria algú que sabria explicar d’on ve aquesta coca tan diferent.
Alba, estic descobrint dolços portuguesos molt sorprenents i desconeguts per mi… Els dos que comentes tampoc els coneixia! I ja els val posant el nom de Nata qua és de crema, je je je…
Queti, combinant els ingredients de formes diferents tens un a pila de possibilitats diferents… ben bé per art de màgia
Maria DOlores, Mesilda i Carme, amb el cabell d’àngel resulta irresistible, oi?
Maria José i Mònica, amb farina, sucre, ous i mantega pots preparar milers de receptes ben diferents. Quanta imaginació!
Silvia, con el café con leche resulta un bizcocho muy tierno ideal para desayunar.
Pollet
10/12/2010 - 19:59
Quina pinta ! he estat a Portugal però no coneixia aquest pastís. I un altre cop el pastís cap a la feina ? els teus compis deuen estar encantats
Dulceshoras
10/12/2010 - 22:19
Doncs no tenc ni idea de si és típica portuguesa! he estat a portugal però ja fa molt de temps i enrecordo… però ben segur que estava molt bona : ) qué contents deuen estar els de la teva feina jijiji
Bon cap de setmana!
Eva
10/12/2010 - 22:40
mmmmmmm…doncs ara li direm tarta Gemma i així no dóna lloc a errors…jejeje! Apuntada queda!!!
Petunets,
Eva.
nieves
10/12/2010 - 22:50
Es cierto que variando algún ingrediente, en pastelería se obtienen resultados totalmente diferentes y tú para estos eres una experta. El bizcocho te quedó fantático, y supongo que buenísimo y el nombre… lo siento, tampoco lo sé pero a la vista de los resultados, bienvenida sea la nacionalidad que sea
Un besín.
Pol Cruells
11/12/2010 - 02:07
Quina passada de pastís, Gemma! i segur que era ben sucós! …aviam si haurem d’anar a Portugal a fer recerca…
Carme
11/12/2010 - 09:58
No coneixia aquest postre però segur que era deliciós, oi?
Petons
Vom Fass
11/12/2010 - 16:22
Hola Gemma,
quina bona pinta!!
Ana
11/12/2010 - 21:02
A la feina deuen estar contents amb tu ehh jejeje Bona recepta.
Petons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
deana@lostpastremembered
12/12/2010 - 01:14
I like portuguese cakes… they have a lovely quality and this is no exception with the pumpkin flavor..lovely cake!
Pilar
12/12/2010 - 09:42
Hola Gemma! Primer de tot felicitar-te per el teu aniversari, encara que sigui amb tant de retard. Últimament no he donat abast i no he pogut visitar el blog, però ja m´he possat al dia de tot i una vegada més estic impresionada de la teva mà per els pastissos. Pero quines coses més bones que has preparat! Sempre fas un munt d´ideas fàcils i exquisidas que son una delicia.
MOlts petons!
glutoniana
12/12/2010 - 14:06
Jo tampoc idea de lo del nom…
Per mi massa dolç, però d’aspecte un 10 com sempre.
Ana
12/12/2010 - 20:56
Quin gust Gemma, deu de estar bonisima, m’entanta!!!
Petons
Ana
Alfons/StHilari
12/12/2010 - 23:06
jo tampoc sabria dir-te el perquè del seu nom, però a diferència d’altres portuguesos que aquest any ens endollen tots els mitjans cada cinc minuts,…. aquest em sembla diví…
una abraçada
Mercè
13/12/2010 - 00:42
Gemma, tot és qüestió de química… els mateixos ingredients processats de diferent manera reaccionen diferent per donar diferents resultats. :p
Però sigui portuguesa o no, aquesta tarta ha de ser boníssima.
Petons!
Isabel Bravo Ruiz
13/12/2010 - 22:48
Ahir vaig fer cabell d’àngel, em varen regalar una carbassa i encara que una mica laborios, val la pena.
L’aprofitaré per fer aquestas delicioses tartes.
Torno a dirte. Quina sort tenen els teus companys!