Arxiu del mes: agost 2010

Final de vacances al Pirineu

dimarts , 31/08/2010

Com totes les coses bones, les vacances també tenen un final :(
Diuen que els dolços ajuden a millorar els ànims, i he pensat que aquesta Trenza de Almúdevar que vam comprar a Benasque seria fantàstica per superar la síndrome post vacacional:

Haig de reconèixer que el Pirineu em té el cor robat. Per més món que volto, per més racons bonics que descobreixo, per més muntanyes espectaculars que escalo, sempre acabo tornant al Pirineu. Per això, cada any ens reservem uns dies de vacances per anar-los a passar allà.

Enguany hem estat a Benasque, un poblet del Pirineu als peus de l’Aneto. Ens ha fet molt bon temps, de manera que hem aconseguit tots els objectius: crestejar una pila de tresmils, descobrir noves zones d’escalada esportiva, escalar vies llarguíssimes de granit adherent i fer passejades a llacs mentre collia maduixetes, gerds, móres o nabius.

Ja sabeu que el post tornant de vacances sempre Ă©s diferent, sense receptes dolces i amb quatre fotos per recordar aquests dies tan especials…

Panoràmica del cim de l’Aneto des del Pic de Corones, amb tota la rambla de gent pujant per la gelera:

Ibonets de Remuñe, un racó paradisíac de la vall de Remuñe, ideal per remullar els peus després de l’excursió:

Escalant la via Columna durruti, un 6c+ espectacular de xorreres de Sahun, equipada pel Luichy i una de les millor vies d’esportiva de la vall:

Una salamandra mig adormida que vam trobar a les 6:30 del matĂ­ en el camĂ­ de pujada al Coll de Corones:

Escalant la via llarga ETPCP de 110m i 6c a la zona d’Ampriu, amb una placa d’adherència impressionant a l’Ăşltim llarg (ressenya a La noche del loro):

Panoràmica de l’estany de Lliterola i el Pic Perdiguero, pujant cap a la cresta del Pic de Malpàs:

Collint nabius i maduixetes durant els dies de descans, la meva gran aficiĂł quan passejo pel bosc:

Pales de neu residuals de l’antiga gelera de Lliterola, sota el coll inferior de Lliterola:

IbĂłn de ParramĂł i Pic de Perdiguero, una passejada preciosa pel barranc de Batisielles:

Tot just acabo d’arribar i ja tinc ganes de tornar-hi!

Magdalenes “double” xocolata

dilluns, 16/08/2010

Com alguns ja sabeu, aquest estiu el Pol ha estat de gira amb els Amics de les Arts. Les proves de so abans dels concerts es fan molt llargues i em va semblar bona idea fer-los unes magdalenes per berenar i amenitzar la tarda.

Sé de bona font que els Amics de les Arts són molt xocolaters, de manera que vaig fer unes magdalenes amb un gust de cacau intens i molt potent. Crec que van tenir força èxit, prova d’això són aquestes fotos:

Si busqueu una recepta de magdalenes de xocolata xocolata, aquesta us encantarà. Queden esponjoses i dolces al punt, acompanyades d’una orxata ben fresqueta són un berenar deliciós ;)

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 15-20 magdalenes)

· 200g ous
· 220g sucre
· 200g oli gira-sol
· 130g farina
· 70g cacau
· 8g llevat Royal
· 40g xocolata 70%
· 1 pessic de sal

PreparaciĂł:

Batre els ous amb el sucre. Afegir l’oli de gira-sol. Incorporar la farina, el cacau, la sal i el llevat tamisats. Incorporar la xocolata lleugerament picada i deixar reposar a la nevera unes 2 hores.
Repartir la massa pels motlles omplint fins ¾. Coure-ho 10 minuts a 200º amb el foc de baix i 10 minuts més a 190º amb el foc de dalt i de baix.

Bon profit!

Mini tartaletes de xocolata i melmelada de taronja

dissabte, 14/08/2010

Tal i com ja vaig anunciar a l’últim post, ahir la Glòria i jo vam anar convidades al programa de COMRàdio La cuina de carbó de la Mireia Carbó. Per agrair-los el detall de convidar-nos, els vaig portar unes mini tartaletes amb ganache de xocolata i melmelada de taronja amarga:

Vam tenir la sort de poder compartir l’hora sencera que dura el programa, parlant de blogs de cuina i de pĂ­fies o desastres culinaris. Tot i els nervis inicials, l’hora del programa va passar volant, entre trucades d’oients, receptes i anècdotes divertides que tots vam explicar. Ens ho vam passar molt bĂ©! AixĂ­ que, Mireia, ja saps que quan vulguis ens pots tornar a convidar, eh? Je je je…

Si algú no va poder escoltar el programa, el podeu tornar a sentir aquí: àudio “La cuina de Carbó”.

Per les tarteletes em va semblar adequat provar una recepta del mateix programa de la Mireia i que va donar el pastisser LluĂ­s Estrada Canal en la seva secciĂł dels dilluns. Es tracta d’una ganache de xocolata bĂ sica que es pot utilitzar a moltes preparacions: bombons, cobertures de pastissos, trufes, tartaletes… Vaig posar en prĂ ctica un truc que va donar el LluĂ­s per evitar que es remullin les tartaletes: pintar les tartaletes amb xocolata blanca abans de ficar-hi el farcit. És un bon consell!

Si voleu escoltar-ne la recepta la trobareu aquĂ­: Ă udio ganache de xocolata.

Les tartaletes sĂłn petitĂ­ssimes, de mida de mossegada, d’aquelles que caben senceres a la boca. Crec que puc dir que van agradar molt, nomĂ©s cal escoltar el programa per estar d’acord amb mi, je je je…

AquĂ­ teniu la recepta:

Per la ganache:

Ingredients:

• 200g de nata líquida per muntar
• 180g de xocolata al 70%
• 20g de mel
• 70g de mantega a trossets

PreparaciĂł:

Picar la xocolata i deixar-la en un bol.
Bullir la nata i tirar-la sobre la xocolata. Remenar fins a obtenir una crema homogènia. Afegir la mel i tot seguit la mantega a temperatura ambient. Remenar i reservar.

Per les tartaletes:

Ingredients: (per unes 25 mini tartaletes)

• 25 mini tartaletes de pasta brisa
• Ganache de xocolata (la meitat de quantitat de la recepta anterior)
• Melmelada de taronja
• Xocolata blanca
• Grills de mandarina i fruits vermells per decorar

PreparaciĂł:

Fondre la xocolata blanca al microones a baixa potència i pintar les tartaletes amb una capa finíssima de xocolata blanca.
Un cop freda la xocolata blanca, posar una culleradeta de melmelada a cada tartaleta i acabar d’omplir-les amb la ganache acabada de fer, encara tèbia. Deixar refredar a temperatura ambient.
Decorar amb els fruits vermells i servir.

Bon profit!

Un final de setmana radiofònic

divendres, 13/08/2010

Estic molt contenta! Això de ser a Sabadell el mes d’agost té la seva part positiva: m’han convidat a la ràdio! I per partida doble!

Ahir vaig anar a Ràdio Sabadell al programa Amb molt de gust de la Maria Mas per parlar dels blocs de cuina i explicar la recepta de la coca de vidre típica de Sabadell. Aquest programa de cuina ha començat aquest estiu i tot l’equip, inclosa la Maria, són molt joves i amb ganes de fer les coses ben fetes. El programa s’emet cada dia de 13h a 13:30h al 94.6fm, amb diferents seccions al llarg de la setmana. Des d’aquí els animo a continuar i espero que a partir del setembre, quan torni la programació habitual, es mantingui el programa. Segur que tindrà molta audiència ;)

Si voleu escoltar l’àudio del programa, podeu clicar aquí:  àudio “amb molt de gust”

Però això no és tot! Avui vaig a Com Ràdio al programa La cuina de carbó de la Mireia Carbó. Tots els que em coneixeu i seguiu el blog ja us podeu imaginar que em fa MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ! La Mireia és la cuinera mediàtica més simpàtica que conec, i la cuinera amb les receptes més resultones que he provat mai. Què més cal que us digui de la Mireia? Tots la coneixeu, oi? De manera que ja estic nerviosa per ser al programa i passar una estona entretinguda, parlant de blocs de cuina juntament amb la Glòria del blog El cafè de nit. El programa s’emet de 12h a 13h al 91fm, així que ja esteu buscant una ràdio per escoltar-ho en directe! I esperem que truqueu per participar amb nosaltres, eh? Segur que serà un programa BONISSISSIM!

Gaspatxo taronja de pastanaga, taronja i gingebre

dimecres, 11/08/2010

Uf, quina calor! Passar l’agost a Sabadell pot ser molt dur. Amb les botigues tancades i els carrers solitaris, caminar perseguint les poques ombres del camí és tota una experiència. Aquests dies només em vénen de gust plats refrescants, amanides, gaspatxos, fruita i gelats. Per això avui us proposo aquesta sopa tan i tan refrescant:

La recepta me la va passar en Josep Sucarrats, director de la revista CUINA i company blocaire de cuina.cat. En el post sobre la festa de comiat del Cabaret Elèctric explicava que el xef Iker Erauzkin va preparar un aperitiu deliciós i jo sense tallar-me ni un pèl li vaig demanar les receptes :)

Els plats de l’aperitiu tenen una pinta fantĂ stica: broqueta de codony, idiazabal i pernil d’Ă nec (amb ametlla laminada i sèsam), gintònic (amb poma i espuma de iogurt), gaspatxo verd de pèsols, espĂ rrecs i pebre rosa, gaspatxo vermell de tomĂ quet raf i sĂ­ndria (amb alfĂ brega i cibulet), tòfones amb un lleuger aroma a violetes (amb sopa de violetes) i aquest gaspatxo taronja de pastanaga, taronja i gingebre.

Podeu sentir el mateix Iker explicant en directe les receptes de l’aperitiu: àudio receptes Iker. I si algú vol alguna recepta, que me la demani ;)

La idea d’aquest gaspatxo és prendre’l com aperitiu en gotets petits de xarrup. Però jo, tenint en compte la temàtica del blog, l’he provat també per postres, servit ben fred en copes o en un plat soper amb una bola de gelat. Totes dues versions m’han agradat molt, de manera que us dono un consell: feu-ne el doble de quantitat sense sal ni pebre. Una meitat la salpebreu i la presenteu d’aperitiu; a l’altra meitat hi poseu sucre i la presenteu de postres. Ja veureu com triomfareu!

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients (per a 15 xarrups)

• 1l de suc de taronja
• 4 pastanagues
• 1 culleradeta de gingebre fresc
• 1 iogurt natural
• Sal i pebre (si es vol d’aperitiu)
• Sucre al gust (si es vol per postres)

PreparaciĂł:

Coure les pastanagues fins que quedin ben tendres. Refredar en aigua amb gel.
Triturar les pastanagues amb el suc de taronja i el gingebre fins obtenir una crema fina, llisa i homogènia. Corregir de sal i pebre (si és per aperitiu) o de sucre (si és per postres) i reservar a la nevera fins el moment de servir. Acompanyar la crema amb una culleradeta de iogurt.

Bon profit!

Dolça Astúries

dilluns, 9/08/2010

Ja tornem a ser aquĂ­, les dues setmanes als Pics d’Europa han passat volant. Hem gaudit d’unes vacances fantĂ stiques descansant, escalant i fent turisme gastronòmic per AstĂşries, tastant els dolços tĂ­pics de la zona: quesadas, casadielles, carbayones, pelayos, letizias, mantecados, velones, frixuleos, suspiros, corbatas, ribasellanos… i segur que encara me’n deixo :)

Ens ha fet força bon temps, però amb la mala sort que els dos dies de pluja han coincidit amb les escalades que em feien més il·lusió: la cara est del Picu Urrielo i la via Soldados de Fortuna al Cueto Pampín. Tot i així hem escalat moltíssim i hem fet excursions a peu molt boniques. Els Pics d’Europa m’encanten!

Sens dubte, però, el millor moment del dia era quan tornant cansats d’escalar, ens fèiem una dutxa i sortíem per Cangas de Onís a prendre una sidra: l’art d’escanciar un culín de sidra sense vessar-ne una gota és digne d’admirar :)

Durant el viatge de tornada vam fer parada a Bilbao i vam dinar al restaurant del Gunggenheim, molt recomanable si voleu completar la visita al museu amb un àpat deliciós. L’equip del xef Josean Martínez Alija es mereix la fama que té!

Sort que encara ens queden vacances, així que després d’uns dies de pausa tornarem a marxar cap al Pirineu ;)