El pastís Sant Marc es un clàssic de la rebosteria ben conegut per tothom; és d’aquells pastissos que mai passaran de moda. Tot i la cuina creativa d’espumes, gelatines i esferificacions, aquestes postres sempre seguiran triomfant

Ja veieu que avui només tinc foto del tall… i es que he tingut un ACCIDENT!
Després de tant temps fent pastissos, no recordo cap desastre tan gros: ja tenia tot el pastís muntat, amb la yema, l’ametlla, la xocolata… m’havia quedat una monada… i PATAPAM, al moment de posar-lo a la safata de blondes, PATAPAM, el pastís m’ha caigut sobre el marbre! Evidentment, ha quedat totalment impresentable, de manera que no l’he pogut portar a l’aniversari de Vic on anava destinat… Quina pena, després de tanta feina!

Òbviament el pastís no l’he llençat pas… i ara! que tot el duia era bo! L’he reconstruït com he pogut i ens l’hem cruspit a casa per postres de dinar. Haig de reconèixer que ha quedat boníssim, amb el pa de pessic emborratxat, la trufa amb xocolata de qualitat, la yema ben dolça… Però avui us haig de dir que per primera vegada no he gaudit menjant les postres que havia fet! M’enteneu, oi?

Ingredients: (per un motlle de 18cm)

· 1 pa de pessic
· 150ml d’almívar
· 300g de yema
· 250g de trufa
· 250g de nata muntada (amb 25g de sucre)
· Ametlla filetejada torrada
· Sucre per cremar

Muntatge:

Tallar el pa de pessic en tres pisos. Mullar amb almívar un primer pis. Escampar la trufa per sobre i cobrir amb un segon pis. Mullar-lo amb almívar i escampar la nata muntada per sobre. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar.
Cobrir tot el pastís de yema deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant.
Espolsar tota la superfície amb sucre i cremar-la amb un bufador. Adornar al gust de cadascú i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

El divendres just abans de Setmana Santa vam celebrar l’aniversari de l’Aina, que complia una edat molt especial: 10 anys! Per celebrar l’estrena de les dues xifres, vaig preparar un pastís ben divertit amb la intenció que el recordés durant molt de temps:

Aquest pastís és un dels que fa més temps que tenia a la llista de pendents ja que me’l guardava per una ocasió especial i de temàtica infantil. La recepta volta per Internet i consisteix en una capa exterior de braç de gitano que simula la closca d’una tortuga i un farcit que va al gust de cadascú. En el meu cas vaig triar una mousse de crema catalana, però pot quedar igual de bé amb una mousse de xocolata o de maduixa o de qualsevol altre gust. Tot i que pot semblar complicat, és un pastís molt fàcil de fer i que queda molt vistós.

La mousse de l’interior va quedar molt esponjosa i va resultar un pastís lleuger, llaminer, amb una textura suau que s’empassava com si fos un núvol. Boníssim!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 braços de gitano
· 400g de crema catalana
· 4 clares
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
· 50ml de llet
· 40g de sucre
· 6 puntes de brioix

Preparació:

Cobrir un bol gros amb paper de film. Tallar el pa de pessic en rodanxes d’1cm i cobrir tot el motlle.
Per la mousse, posar en remull la gelatina en aigua freda. Escalfar la llet i fondre-hi la gelatina escorreguda. Barrejar la gelatina amb la crema catalana. Semi muntar la nata i incorpora-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorpora-les suaument a la barreja.
Abocar la mousse dins el bol i tapar-la amb més rodanxes de pa de pessic. Deixar a la nevera fins que qualli, millor d’un dia per l’altre. Al moment de servir, desemmotllar la tortuga girant el bol i decorar amb les puntes de brioix simulant les potes, el cap i la cua.

Bon profit!

Com mana la tradició, el dilluns de Pasqua el padrí ha de regalar la Mona als fillols. A casa sempre m’encarrego de fer les de l’Aina i l’Olga però aquest any n’he fet una més. Aquesta tercera Mona em fa molta il·lusió perquè és per la Gaia, la nova incorporació a la família que tot just té 11 mesos.

La Gaia viu a les terres de l’Ebre i fins l’últim moment he estat temptada a fer una Mona com les d’allà, amb brioix i ous durs. Però com que el padrí és de Sabadell, finalment m’he decantat per la Mona d’aquí, així la Gaia coneixerà les dues tradicions. Les receptes de les Mones ja les he posat més d’un cop aquí, aquí, aquí… de manera que aquest cop tinc poca feina

Tot i que la recepta habitual de pa de pessic ja m’agrada, aquest any he volgut provar la que aconsella la Mireia Carbó. De les tres mones, una l’he fet seguint la seva recepta, que com tot el que fa la Mireia surt bonissíssim! La barreja de farines aconsegueix un pa de pessic més flonjo i més gustós que el tradicional. Proveu-lo que val la pena!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 rovells d’ou
· 1 ou sencer
· 50 g de sucre
· Ratlladura de llimona
· 80 g de farina tamisada
· 20 g de Maizena
· 30 g d’ametlla en pols
· 3 clares d’ou
· 80 g de sucre

Preparació:

Batre els rovells amb l’ou, el sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats.
A part, batre les clares incorporant el sucre a poc a poc, fins que quedin esponjades.
Barrejar lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament les farines molt suaument.
Dipositar el pa de pessic dins un motlle i coure’l al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts. Deixar-lo reposar (millor si es per l’endemà).

Bon profit!

PD: un joc mental inspirat en la Mona de Pasqua
Com que avui tinc poca feina amb la recepta, us proposo un repte:
Dissabte passat era a la cuina fent les Mones de Pasqua mentre escoltava el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En Jordi Batllori, l’especialista en Jocs Mentals, en va proposar un inspirat en la Mona. Em va fer tanta gràcia la coincidència que avui us el proposo a vosaltres i us animo a resoldre’l.

Ànims, que la solució és molt fàcil!