Arxiu del mes: abril 2010

PastĂ­s Sant Marc

dijous, 29/04/2010

El pastís Sant Marc es un clàssic de la rebosteria ben conegut per tothom; és d’aquells pastissos que mai passaran de moda. Tot i la cuina creativa d’espumes, gelatines i esferificacions, aquestes postres sempre seguiran triomfant ;)

Ja veieu que avui nomĂ©s tinc foto del tall… i es que he tingut un ACCIDENT! :(
DesprĂ©s de tant temps fent pastissos, no recordo cap desastre tan gros: ja tenia tot el pastĂ­s muntat, amb la yema, l’ametlla, la xocolata… m’havia quedat una monada… i PATAPAM, al moment de posar-lo a la safata de blondes, PATAPAM, el pastĂ­s m’ha caigut sobre el marbre! Evidentment, ha quedat totalment impresentable, de manera que no l’he pogut portar a l’aniversari de Vic on anava destinat… Quina pena, desprĂ©s de tanta feina!

Ă’bviament el pastĂ­s no l’he llençat pas… i ara! que tot el duia era bo! L’he reconstruĂŻt com he pogut i ens l’hem cruspit a casa per postres de dinar. Haig de reconèixer que ha quedat bonĂ­ssim, amb el pa de pessic emborratxat, la trufa amb xocolata de qualitat, la yema ben dolça… Però avui us haig de dir que per primera vegada no he gaudit menjant les postres que havia fet! M’enteneu, oi?

Ingredients: (per un motlle de 18cm)

· 1 pa de pessic
· 150ml d’almívar
· 300g de yema
· 250g de trufa
· 250g de nata muntada (amb 25g de sucre)
· Ametlla filetejada torrada
· Sucre per cremar

Muntatge:

Tallar el pa de pessic en tres pisos. Mullar amb almívar un primer pis. Escampar la trufa per sobre i cobrir amb un segon pis. Mullar-lo amb almívar i escampar la nata muntada per sobre. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar.
Cobrir tot el pastís de yema deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant.
Espolsar tota la superfĂ­cie amb sucre i cremar-la amb un bufador. Adornar al gust de cadascĂş i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Rotlles de provolone amb melmelada de taronja

dilluns, 26/04/2010

Per inaugurar la nova etapa de La cuina de casa no vaig dubtar ni un moment quina recepta havia de fer: la que dedico cada mes a la revista CUINA! Evidentment, je je je…

En aquesta ocasió he triat una recepta del reportatge formatges italians, un monogràfic molt interessant que ens descobreix els més de 300 tipus de formatge que s’elaboren a Itàlia, des dels Alps fins a Sicília. Dins el reportatge, el xef italià Alessandro Castro proposa un menú amb quatre receptes que tenen com a protagonistes els quatre formatges més coneguts: mozzarella, parmesà, provolone i gorgonzola.

Que el formatge marida bé amb les melmelades és ben conegut; qui no ha tastat el típic canapè de formatge de cabra amb melmelada de tomàquet? Aquesta combinació, però, va molt més enllà i resulta més sorprenent: el provolone, amb el seu toc picant, marida perfectament amb la melmelada de taronja, dolça i amarga alhora. Presentades en forma de caneló i decorades amb la xocolata, són unes postres originals i senzilles de fer, que posaran el punt final dolç a un àpat temàtic inspirat en els làctics del nostre país veí.

AquĂ­ teniu la recepta:

Bon profit!

Benvinguts a la nova Cuina de casa!

dijous, 22/04/2010

Avui comença la nova etapa de La cuina de casa. Després de 3 anys i mig anant pel meu compte a Blogger, avui estreno nova casa i nous companys de viatge. I em fa molta il·lusió!

http://lh6.ggpht.com/_X6WL_9EGeN0/S8_suzV3uVI/AAAAAAAABU4/aTUY86IKOGE/s400/blogs.jpg

Aquests Ăşltims dies han estat maratonians entre la migraciĂł del blog antic i començar a aprendre aquest nou entorn de treball. Espero que mica en mica tots ens anirem situant… De moment, si sou lectors antics i m’esteu llegint, significa que m’heu seguit fins aquĂ­, genial! Espero que estigueu còmodes en aquesta nova cuina que, tot i canviar d’aspecte, no canviarĂ  pas de continguts.

Com que la migració de Blogger a WordPress és complicada, hi ha alguns detalls que no han quedat bé: s’han perdut comentaris i no funcionen els Slides :-( Per sort, tota la resta ha quedat prou bé! Degut a aquests petits detalls, el blog d’abans no el tancaré, de manera que si utilitzeu algun lector de blogs (Google Reader o similar) haureu d’actualitzar a mà la nova URL, és a dir, canviar http://lacuinadecasa.blogspot.com per http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa

Començo aquesta nova etapa amb molta il·lusió, conscient que ara La cuina de casa forma part d’un projecte molt més gran i ambiciós. Tinc la ferma esperança que si sou lectors antics us hi seguireu trobant a gust com fins ara; si sou lectors per primer cop, us dono la benvinguda i desitjo que a partir d’ara visiteu aquest blog ben sovint.

Ens seguirem llegint, oi?

Caramels de nous decoratius

dilluns, 19/04/2010

Aquesta és la meva participació al HEMC del mes d’abril, unes nous amb caramel ideals per decorar. Amb aquesta proposta podreu convertir unes postres senzilles en un plat de festa, gairebé una obra d’art:




Aquest mes Chyntia, del blog Aroma de mi cocina, ha triat com a tema principal les nous i els fruits secs en general. La quantitat de receptes dolces amb aquest ingredient és molt gran, però en canvi jo us proposo un joc visual enlloc d’una clàssica recepta. Amb una nou d’aquestes podreu decorar unes postres de luxe que ben segur arrencaran els ohhhhhs dels convidats. Però sobretot, no expliqueu que és tan fàcil de fer, eh? ;)

hemc #43 - nueces
AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· Nous
· Caramels

PreparaciĂł:

Posar els caramels separats sobre una plata de forn coberta amb paper sulfuritzat. Introduir-los al forn a 180Âş uns minuts fins que es fonguin. Amb compte, agafar una nou i cobrir-la amb el caramel, separant-la a poc a poc de la safata per tal de formar el fil de decoraciĂł.

Bon profit!

Classe d’abril amb en David Lienas

divendres, 16/04/2010

Tornem a tenir places reservades per un dels tallers de cuina gratuïts amb el xef David Lienas a l’Espai Consum del Bonpreu:


La cita Ă©s el proper divendres 30 d’abril a les 18h de la tarda. En aquesta ocasiĂł el taller serĂ  un monogrĂ fic centrat en la nova cuina catalana, amb tres receptes que sorprendran tant a cuiners novells com a cuiners experimentats: la deconstrucciĂł d’un empedrat, uns raviolis de favetes i cargols i una escuma de crema catalana. Tots tres plats sĂłn molt prometedors, oi?

Per apuntar-vos, només cal que deixeu un comentari aquí amb el vostre nom, cognom i un e-mail de contacte. Aniré fent llista!

Llista d’apuntats: Gema Seca, Carme Cañisa, NĂşria Molinos, Carme Arce, Anna GenĂ­s, Marta Caminal, Mireia Ferrer, Ă€ngels VallespĂ­n, Manel Calduch, Angelita Lorca Josep BayĂ©, Xavi Valls, Roser Soley, Marta Giralt, MarĂ­a RodrĂ­guez, Teresa PĂ©rez, Maria SolĂ©, Gemma Ruiz, Josep Colet, Montse Lama, Mercè Corbera, Glòria Moreno, Miquel Ara, Asuncion Caballeria, Cristina Brugarolas, Ma JosĂ© Maicas, Anna Muñoz, PatrĂ­cia Mussoms, Teresa Suñer i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Sara Maria, Cristina Sanuja, Georgina.

Animeu-vos, que aquestes classes sempre sĂłn una passada!

PastĂ­s Tortuga Gertrudis

dimarts , 13/04/2010

El divendres just abans de Setmana Santa vam celebrar l’aniversari de l’Aina, que complia una edat molt especial: 10 anys! Per celebrar l’estrena de les dues xifres, vaig preparar un pastís ben divertit amb la intenció que el recordés durant molt de temps:



Aquest pastís és un dels que fa més temps que tenia a la llista de pendents ja que me’l guardava per una ocasió especial i de temàtica infantil. La recepta volta per Internet i consisteix en una capa exterior de braç de gitano que simula la closca d’una tortuga i un farcit que va al gust de cadascú. En el meu cas vaig triar una mousse de crema catalana, però pot quedar igual de bé amb una mousse de xocolata o de maduixa o de qualsevol altre gust. Tot i que pot semblar complicat, és un pastís molt fàcil de fer i que queda molt vistós.

La mousse de l’interior va quedar molt esponjosa i va resultar un pastís lleuger, llaminer, amb una textura suau que s’empassava com si fos un núvol. Boníssim!

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 braços de gitano
· 400g de crema catalana
· 4 clares
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
· 50ml de llet
· 40g de sucre
· 6 puntes de brioix

PreparaciĂł:

Cobrir un bol gros amb paper de film. Tallar el pa de pessic en rodanxes d’1cm i cobrir tot el motlle.
Per la mousse, posar en remull la gelatina en aigua freda. Escalfar la llet i fondre-hi la gelatina escorreguda. Barrejar la gelatina amb la crema catalana. Semi muntar la nata i incorpora-la suaument. Muntar les clares a punt de neu amb el sucre i incorpora-les suaument a la barreja.
Abocar la mousse dins el bol i tapar-la amb més rodanxes de pa de pessic. Deixar a la nevera fins que qualli, millor d’un dia per l’altre. Al moment de servir, desemmotllar la tortuga girant el bol i decorar amb les puntes de brioix simulant les potes, el cap i la cua.

Bon profit!

Una nova etapa després del milió de visites

dissabte, 10/04/2010

Estic molt contenta perquè aquesta setmana La Cuina de Casa ha arribat a la gran fita del milió de visites! Quan vaig començar no m’hauria imaginat mai que això fos possible, qui ho havia de dir! Però, com diu la dita, de mica en mica s’omple la pica i, clic a clic, el comptador ha marcat el milió.


És evident que aquesta fita no seria possible sense tots vosaltres, que passeu per aquĂ­ a llegir, a comentar… De vegades de forma anònima, d’altres regularment, tots hi heu contribuĂŻt i a tots us estic molt agraĂŻda.

Aquest esdeveniment ha coincidit amb una proposta que m’ha fet la revista CUINA: m’ofereix integrar el blog al portal web que inaugurarĂ  properament. Ha estat una decisiĂł complicada, però desprĂ©s de sospesar els pros i els contres he acceptat amb molt de gust. Me n’ha convençut el fet que els agrada el blog tal com Ă©s ara i no n’hauria de canviar res. D’altra banda, tots coneixeu la meva admiraciĂł per la revista, i poder formar part del seu portal a Internet em fa molta il·lusiĂł. D’alguna cosa m’havia de servir fer-ne una recepta cada mes, je je je…

Encara queden aspectes a determinar: la data d’inici, el format de la pĂ gina, el disseny, l’adreça web definitiva… però per a vosaltres els canvis seran mĂ­nims i automĂ tics. A mĂ©s, els continguts del blog seguiran sent els mateixos: pastissos, dolços, postres i llaminadures amb les excuses de sempre: aniversaris familiars, calçotades amb amics, trobades blogaires, cuina amb les nebodes, amb l’Institut, tallers de cuina blogaires… el de sempre, vaja!

Espero de tot cor que em seguiu en aquesta nova etapa. Jo us seguiré visitant a vosaltres com fins ara. Moltes gràcies a tots!

Festival de Mones i un Joc Mental

dimecres, 7/04/2010

Com mana la tradició, el dilluns de Pasqua el padrí ha de regalar la Mona als fillols. A casa sempre m’encarrego de fer les de l’Aina i l’Olga però aquest any n’he fet una més. Aquesta tercera Mona em fa molta il·lusió perquè és per la Gaia, la nova incorporació a la família que tot just té 11 mesos.







La Gaia viu a les terres de l’Ebre i fins l’últim moment he estat temptada a fer una Mona com les d’allĂ , amb brioix i ous durs. Però com que el padrĂ­ Ă©s de Sabadell, finalment m’he decantat per la Mona d’aquĂ­, aixĂ­ la Gaia coneixerĂ  les dues tradicions. Les receptes de les Mones ja les he posat mĂ©s d’un cop aquĂ­, aquĂ­, aquĂ­… de manera que aquest cop tinc poca feina :)

Tot i que la recepta habitual de pa de pessic ja m’agrada, aquest any he volgut provar la que aconsella la Mireia Carbó. De les tres mones, una l’he fet seguint la seva recepta, que com tot el que fa la Mireia surt bonissíssim! La barreja de farines aconsegueix un pa de pessic més flonjo i més gustós que el tradicional. Proveu-lo que val la pena!

AquĂ­ teniu la recepta:

Ingredients:

· 3 rovells d’ou
· 1 ou sencer
· 50 g de sucre
· Ratlladura de llimona
· 80 g de farina tamisada
· 20 g de Maizena
· 30 g d’ametlla en pols
· 3 clares d’ou
· 80 g de sucre

PreparaciĂł:

Batre els rovells amb l’ou, el sucre i la ratlladura de llimona fins que quedin ben esponjats.
A part, batre les clares incorporant el sucre a poc a poc, fins que quedin esponjades.
Barrejar lleugerament els rovells batuts a les clares esponjades i seguidament les farines molt suaument.
Dipositar el pa de pessic dins un motlle i coure’l al forn, prèviament escalfat, a 180ºC durant 20 minuts. Deixar-lo reposar (millor si es per l’endemà).

Bon profit!

PD: un joc mental inspirat en la Mona de Pasqua
Com que avui tinc poca feina amb la recepta, us proposo un repte:
Dissabte passat era a la cuina fent les Mones de Pasqua mentre escoltava el programa El Suplement de Catalunya Ràdio. En Jordi Batllori, l’especialista en Jocs Mentals, en va proposar un inspirat en la Mona. Em va fer tanta gràcia la coincidència que avui us el proposo a vosaltres i us animo a resoldre’l.

Ă€nims, que la soluciĂł Ă©s molt fĂ cil!

Eivissa dolça

diumenge, 4/04/2010

DesprĂ©s de les curtes però intenses vacances a Eivissa reprenc el ritme habitual del blog amb uns records dolços d’aquesta illa paradisĂ­aca del mediterrani. GrĂ cies a les recomanacions d’alguns blogaires vaig marxar amb una idea força clara de la gastronomia eivissenca aixĂ­ com dels dolços tĂ­pics que no em podia perdre de cap de les maneres. I ja veureu que he fet els deures força bĂ©, je je je…


Per començar, l’estrella gastronòmica de l’illa, el flaó eivissenc que m’heu recomanat la majoria. Coincideixo totalment amb vosaltres, és un pastís finíssim amb un gustet de menta deliciós. Si hagués de repetir, segur que triaria aquest! Algú en coneix una recepta fiable i autèntica?


La greixonera, també molt recomanada, és potser el segon pastís més típic de l’illa. És un púding d’ensaïmada molt fi i amb un gustet de canyella molt bo. El nom li ve per la cassola de fang que s’utilitza en coure-la el forn.


Els robiols, uns pastissets farcits de cabell d’àngel (o brossat) que són típics de totes les balears. Boníssims com a pasta de te de mitja tarda.


La magdalena eivissenca, un bescuit individual farcit d’una pasta d’ametlles semblant a un massapà boníssim. Acompanyades d’una rajola de xocolata són un berenar deliciós.


Les orelletes, unes pastes individuals fregides que recorden els nostres bunyols i que estan aromatitzades amb anĂ­s. BonĂ­ssimes!


La coca de poma, amb una base de massa brisa i un farcit semblant a un flam, ben sucosa i carregada de poma, com m’agrada a mi ;)


El tortell, típic sobretot per Rams però que també en fan tot l’any, de pasta de full i farcit de cabell d’àngel o crema pastissera. I tot ben cobert d’ametlles torrades senceres.

DesprĂ©s d’un hivern força plujĂłs, hem trobat una illa preciosa de paisatges verds, camps florits i boscos frondosos. Amb la presència de l’home escampada aquĂ­ i allĂ , l’Eivissa interior ens ha agradat molt. La part costanera tĂ© de tot, des de platges excessivament edificades fins a cales amagades i ben conservades… Però el què ens ha sorprès de veritat Ă©s l’escalada que es pot realitzar a l’illa, l’objectiu principal del nostre viatge: forces zones d’escalada amb diversitat de roca i tipus de vies. Sobretot la zona coneguda com a Buda ens ha agradat molt. Qui ho vulgui llegir ho hem explicat al blog Roca Vertical.

I per acabar, us deixo quatre fotos que resumeixen les vacances. No us perdeu la foto de la sargantana eivissenca, ha estat la nostra companya d’escalada inseparable, je je je…





Això sí que és desconnectar!