Dissabte passat vam assistir a la 2a trobada de blocaires que organitzava el Fòrum Gastronòmic de Girona. Dins de l’extens programa del Fòrum, hi havia planificats uns tallers i unes xerrades dirigides a aquest col·lectiu en expansió que som els blocaires gastronòmics.

El primer taller, Fotografia gastronòmica, entre el document gràfic i l’obra d’art, el van impartir el fotògraf Francesc Guillamet, especialitzat en fotografia gastronòmica, i el cuiner Marc Cuspineda, col·laborador d’elBulli encarregat dels treballs d’estilisme fotogràfic de les publicacions de Ferran Adrià i elBulli.
Durant una primera part més teòrica, van fer un recorregut per les diverses publicacions que han publicat, explicant amb tot detall les diferents característiques de cada reportatge. Van assegurar que les seves fotos no tenen trampa, és a dir, que tot està fotografiat tal i com surt de la cuina, de manera que els plats són absolutament comestibles (fins i tot les espumes i els gelats!):

A la segona part, més pràctica, van fer una demostració en directe intentant reproduir una sessió fotogràfica de les que acostumen a fer. No hauria dit mai que per fer una foto calgués tanta gent! Entre cuiners, fotògrafs, ajudants, càmeres… gairebé no es veia el plat, je je je…

Durant el descans entre tallers, vam aprofitar per fer una volta pels expositors del fòrum, on es podia trobar de tot: productors i elaboradors d’aliments i begudes d’alta qualitat, fabricants d’equipaments de cuina, distribuïdors, empreses de serveis, editorials i publicacions gastronòmiques… Vam fer tastos de tot el que ens van deixar: gelats (de gamba, de wasabi, d’ensaïmada de Mallorca, de pinyons, de te verd, de gingebre…), formatges, embotits, coques i pans… Alguns blocaires van aprofitar per fer un tast de la cervesa Inedit de DAMM mentre jo aprofitava per tastar la nova selecció de postres La Guinda de DANONE, ja que en volia fer una bona crítica

La segona part de la trobada blocaire va consistir en una xerrada d’en Manuel Gago, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, titulada Blocs i sector enogastronòmic: una relació en construcció, on va parlar sobre la consolidació dels blocs gastronòmics en termes de regularitat, qualitat i audiència. Va fer una profunda reflexió sobre els vincles de comunicació que s’han establert entre els blocaires i els agents del sector enogastronòmics i de quina manera pot afectar aquesta situació als blocs: poden afectar els seus continguts? Com han de ser les relacions entre blocs i els professionals del sector?

La xerrada va acabar amb una tertúlia protagonitzada pel propi Manuel Gago i a la qual s’hi van afegir en Joan Gómez Pallarès, editor de De vinis i en Roberto González, editor de El Pingüe.

Finalment, va haver-hi la lectura del manifest Codi Cuina per part de la Mar de Baixa Gastronomia i de la Sol de la Caja de los Hilos, la foto de rigor i els comiats d’alguns (jo entre ells), mentre d’altres blocaires continuaven la festa anant de copes per Girona. En resum, una trobada realment apassionant!

Aquest cap de setmana ha estat esgotador. Ahir vaig tenir festa a la feina i vam aprofitar per sortir els tres dies i fer un parèntesis a la rutina de cada setmana: dissabte al Fòrum Gastronòmic de Girona, diumenge a escalar a Coll de Nargó i dilluns a estrenar els esquís del Temps de Neu a Andorra, que ja tocava! De manera que ja som a dimarts i encara tinc pendent fer la crònica del Fòrum, llegir les cròniques que ja han escrit els altres blocaires aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí…, contestar els comentaris a l’últim post, penjar una recepta que tinc pendent… però a poc a poc, per ordre i sense estressar-me!

Avui, ràpidament, us faig una proposta de les que ja coneixeu i que sempre tenen èxit: l’Espai Consum del Bonpreu ens ha reservat 25 places pel taller del David Lienas el divendres 20 de març a les 6 de la tarda. Fem com sempre, eh? Qui vulgui venir, em deixa un comentari aquí i vaig fent llista!

Llista d’apuntats: Anna Genís, Rosa Lleonart, Núria Ferrer, Òscar Gómez, Natàlia Gras, Mariló Mata, Graciela Ayala, Rubén Hernández, Mercè Ayguavives, Josep Bayé, Cristina Vidal, Joan Jové, Àngels Mariano, Manel Bonafacia, Sílvia Soto, Eva Urbano, Glòria Bertran, Gemma Ruiz, Marta Giralt, Txell Pi, Kike Palau, Vanesa Granado, Maria Solé, Sara Maria, Mar Calpena, Xaro Morral, Araceli Erenas, Sefa Costa i Gemma Clofent.

Vinga, vinga, animeu-vos!

PD: No me’n puc estar, vull posar una foto, je je je… És que són tan xulos… moltes gràcies, Temps de Neu!

En el taller de pastisseria en miniatura que vam realitzar uns quants blocaires al Museu de la Xocolata, ens van ensenyar a fer una glaça de xocolata molt brillant per cobrir alguns pastissos com el famós Sacher. Aquell dia em va quedar el dubte de si tota sola i amb les eines casolanes de la meva cuina, seria capaç de reproduir la recepta amb el mateix bon resultat… De manera que ahir mateix vaig fer la prova:

El bescuit de dins no té cap complicació, vaig triar una recepta senzilla que no em sabés greu de llençar en cas que la cobertura acabés en desastre: és una simple coca tallada en tres capes i farcida de melmelada.

La part interessant del post d’avui és precisament la glaça de xocolata. I us puc assegurar que és fàcil i queda brillant i llisa com la que vam fer al Museu. Comprovat! Els punts claus del procés són colar la glaça abans de reservar-la a la nevera i vigilar no passar-se escalfant-la quan l’haguem d’utilitzar. D’altra banda, té moltes avantatges: es pot preparar amb força antelació i la part que sobra o que regalima del pastís es pot guardar i reutilitzar un altre cop. A mi me n’ha sobrat força quantitat, de manera que l’he congelat per veure si després també queda igual de bé. Us animo a provar aquesta recepta, és senzilla i us prometo que funciona: només cal veure com es reflecteixen les rajoles de la paret sobre la superfície del pastís!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients pel bescuit:

· 100g de mantega
· 125g de sucre
· 150g de farina
· 1 sobre de llevat
· 4 ous
· Ratlladura de llimona
· Melmelada al gust

Preparació:

En un bol barrejar el sucre, la mantega i els rovells d’ou amb les varilles elèctriques del túrmix. Afegir la ratlladura de llimona, la farina amb el llevat tamisats i barrejar bé. A part, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la mescla amb suavitat, vigilant que no s’abaixin. Abocar la mescla dins el motlle i coure’l al forn durant 50 minuts a 160º. Deixar refredar, tallar en tres parts iguals i escampar una mica de melmelada entre capa i capa. Reservar.

Ingredients per la glaça:

· 66g d’aigua mineral
· 480g de sucre
· 320g de nata per muntar
· 100g de cacau en pols
· 3 i ½ fulles de gelatina

Preparació:

Hidratar la gelatina en aigua freda.
En una cassó, posar a bullir l’aigua, el sucre i la nata. Quan bulli, apartar del foc, afegir el cacau amarg i remenar bé. Homogeneïtzar la barreja amb un turmix a baixa velocitat evitant que entri aire a la mescla.
Escórrer la gelatina i dissoldre-la en la barreja anterior. Colar, deixar refredar i reservar-la a la nevera un mínim de 6 hores.
En el moment de fer servir, escalfar la glassa al microones a baixa potència fins a una temperatura d’uns 40º. Abocar per sobre la superfície i reservar el pastís a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de febrer:

He estat temptada de fer una de les galetes espectaculars que proposa en Jordi Roca a la seva secció de dolços, però per diversos motius finalment he triat aquests bunyols de poma: en primer lloc, la setmana que ve comença la quaresma, amb els clàssics bunyols com a dolços típics d’aquestes dates. Com que en el blog ja hi tinc posats els bunyols de vent i els de carbassa, he pensat que aquests de poma també serien adequats per aquests dies. D’altra banda, m’ha fet gràcia que la recepta fos de les famoses Cuineres de Sils: la Mercè Serra, la Dolors Masó, la Rosa Siurana i la Maria Furroi. Sabíeu que també tenen un blog? Finalment, tenia ganes de tornar a participar al HEMC 30 dedicat a la poma, haig d’aprofitar que aquest ingredient és ideal per fer postres per si de cas el mes que ve no hi puc participar

Dels bunyols haig de dir que ens han agradat molt, però tenen poc gust a poma. Recorden força als bunyols de vent i queden més melosos gràcies a la humitat que li dóna la fruita. També creixen molt al fregir-los, però no queden buits de dins, si no que queden esponjosos i gens oliosos. Amb les quantitats indicades a la recepta en surten molts, tot i que com que són un “dóna’m, dóna’m” això no és cap problema, je je je… I per tal de trobar-los al punt just de dolç, us aconsello arrebossar-los bé de sucre, abans d’arrebossar-los els vam trobar poc dolços.

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

La setmana que ve ja és dijous gras, amb la coca de llardons com a protagonista. Com que després de tres anys ja he posat al blog una pila de receptes de coques tradicionals (la de brioix, la de llardons, la de cabell d’àngel, la de vidre, la de crema…), aquest cop tenia clar que havia de fer la que em faltava: la coca de Llavaneres!

Buscant receptes de la coca, m’he adonat que bàsicament hi ha dues versions de la mateixa coca (podeu veure la de l’Eva al Cullerot Festuc i la de Nanfemo a Mundorecetas). De totes dues versions m’agradaven coses diferents, de manera que he optat per fer una barreja de les dues: d’una agafo la idea de preparar un massapà d’ametlles i de l’altra agafo la idea d’acabar la superfície de tota la coca amb una merenga de clares d’ou a punt de neu. El resultat ens ha agradat moltíssim; el massapà li dóna un gustet d’ametlla que recorda sabors nadalencs, mentre que la de merenga li dóna un toc cruixent i un color gratinat molt vistós. Proveu-la i ja m’ho direu!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 2 làmines de pasta de full
· 1/2l de crema pastissera
· 75g d’ametlla en pols
· 100g de sucre
· 1 culleradeta d’essència de llimona
· 1 culleradeta de vainilla líquida
· 100g de clara d’ou
· Un grapat de pinyons

Preparació:

Fer un massapà barrejant l’ametlla, 75g de sucre i les aromes en un bol, afegir la meitat de les clares d’ou a poc a poc fins que tingui una textura de puré. Reservar.
Estirar una làmina de pasta de full molt fina i posar-la sobre una plata amb paper de forn. Repartir-hi la crema pastissera deixant un marge al voltant. Doblegar el marge per sobre de la crema, pintar amb ou i cobrir amb l’altra làmina de pasta de full.
Cobrir la coca amb el puré de massapà, repartint-lo bé per tota la superfície. Muntar a punt de neu la resta de les clares d’ou i cobrir el massapà, repartint-les bé per tota la superfície. Empolsinar amb els pinyons i la resta de sucre i coure al forn preescalfat a 190º durant 30 minuts.
Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Dissabte vam anar a dinar a Les Cols, una masia preciosa d’Olot reconvertida a restaurant que compta amb un reconeixement molt merescut. Enmig d’un entorn idíl·lic, la seva cuina vol recuperar els productes de proximitat, de temporada i propis de la Garrotxa: el fajol, la patata de la vall d’en Bas, el blat de moro, l’aviram de pagès, els fesols de Santa Pau, la ratafia, el tortell d’Olot, el porc i els seus embotits, el cargol, el senglar, la tòfona, el nap, els bolets…

Una de les seves especialitats pel que fa a les postres és el gelat de tortell d’Olot, que elaboren ells mateixos de forma artesanal. Com que per dinar vaig triar unes altres postres, em vaig quedar amb les ganes de tastar-lo… i jo, que sempre dic que per demanar no es perd res, vaig preguntar si me’n podrien vendre una mica per emportar a casa… i em van dir que sí! Ahir mateix vaig preparar unes tulipes senzilles que estiguessin a l’alçada del gelat que havien d’acompanyar:

Ens vam sentir molt ben atesos per tot l’equip de Les Cols: abans de començar ens van ensenyar la masia, el celler i la gran sala central típica de les masies catalanes. Després, ens van obsequiar amb uns aperitius boníssims i durant tot el dinar ens van explicar amb tot detall la procedència dels diferents productes de la comarca que anàvem tastant. Finalment, una rajola de xocolata elaborada per ells i una coca dels Hostalets d’en Bas van ser els detalls que posaven punt i final al dinar. I abans de marxar, encara una altra sorpresa: la Fina Puigdevall ens va venir a saludar i ens va ensenyar la cuina personalment!

La xocolata que ens van regalar també la vaig aprofitar per ficar a les tulipes, aconseguint unes postres totalment elaborades amb productes de Les Cols. El gelat és deliciós, dels més bons que he tastat mai. No em faria res repetir-ne cada dia! Les tulipes són molt senzilles de fer, només tenen una petita complicació: cal ser ràpid en el moment de donar la forma a la galeta, ja que si es refreda ja no es pot moldejar.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per unes 12 tulipes)

· 125g de clara d’ou
· 125g de sucre en pols
· 75g de farina
· 60g de mantega
· Xocolata ratllada
· Gelat de tortell d’Olot

Preparació:

Barrejar el sucre i la farina tamisada. Afegir la clara d’ou i la mantega fosa. Barrejar sense esponjar ni blanquejar. Reservar a la nevera per tal que agafi consistència.
Estendre la massa amb una cullera sobre una plata coberta amb paper de forn, formant cercles d’uns 15cm de diàmetre el més fins possibles. Escampar per sobre la xocolata ratllada i coure-ho al forn preescalfat a 180º fins que agafi color (uns 10 minuts).
Treure del forn i, ràpidament abans no es refredin, donar la forma de tulipa posant la massa sobre una tassa i apretant bé les vores amb les mans.
Deixar refredar i, al moment de servir, posar unes boles de gelat a dins.

Bon profit!

Amb aquesta recepta participo al HEMC 30, dedicat a la poma com a ingredient protagonista:

La Vanesa del blog Mis deseos más dulces és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del febrer i ha triat la poma com a temàtica del mes. Estic molt contenta amb aquesta elecció ja que en les últimes edicions, amb els calamars i la matança com a protagonistes, no he pogut participar amb cap recepta dolça. Així que aquest cop m’he afanyat a preparar unes postres a l’alçada de l’ocasió, i no descarto tornar a participar amb una altra recepta, je je je…

Aquest púding torna a ser ideal per a xocoaddictes, però la poma li dóna una lleugeresa i una frescor que fa que agradi a tothom. I ja sabem que la poma i la xocolata formen una parella perfecta… Entra tan bé que segur que més d’un comensal en repetirà un tros

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 2 pomes
· 1 cullerada de mantega
· 2 cullerades de sucre
· 150g de xocolata per a postres
· 200g de sucre
· 400ml de llet
· 3 ous
· Caramel líquid

Preparació:

En un paella fer una caramel amb la mantega i les dues cullerades de sucre. Quan comenci a agafar color, afegir la poma tallada a daus i deixar-ho un minut a foc baix. Reservar.
En un cassó al foc, escalfar la llet i fondre-hi la xocolata. Deixar refredar una mica i quan estigui tèbia afegir-hi els ous, el sucre i barrejar bé.
Untar un motlle amb el caramel líquid i repartir-hi la poma reservada. Abocar la barreja a dins i coure-ho al forn al bany maria durant uns 45 minuts a 170º.
Deixar refredar, desemmotllar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

Arran del curs de Pastisseria en Miniatura, ha sortit la idea de demanar al Museu de la Xocolata que ens organitzi un taller semblant per a tota la colla de blocaires que ens anem trobant des de fa temps.

Després de parlar amb el museu, m’han dit que un taller de pastisseria és força complicat d’organitzar perquè els mestres pastissers ja tenen tot el calendari ple de cursos. Però en canvi, ens fan la següent proposta: fer un taller de piruletes de xocolata. La idea és treballar amb les tres xocolates, la negra, la blanca i amb llet, per tal d’elaborar piruletes de diferents formes i colors, combinant-les amb altres ingredients i sabors (pebre, gingebre, petazetas, fruits secs, fruites deshidratades…). El taller és força interessant perquè ens ensenyaran el procés de temperar la xocolata, el maridatge entre les xocolates i els gustos dels altres ingredients i la tècnica per donar forma a les piruletes. Què us sembla la idea?

Ens han reservat el dissabte 25 d’abril (no tenen cap més dissabte lliure fins llavors!) a les 11h del matí. El taller dura dues hores i el preu és de 16€, que pagarem allà mateix abans de començar. El grup com a molt pot ser de 20 persones, ja que si som més els monitors no poden atendre bé a tothom. Al final del taller, ens podrem endur a casa les nostres piruletes

Com que en els comentaris a l’últim post ja hi havia molts interessats pel taller, he fet una llista d’apuntats, posant un interrogant als que dubtàveu en funció del dia. Tot i així, deixeu-me un comentari confirmant que podeu venir ja que les 20 places s’han omplert de seguida i ja hi ha llista d’espera…

Llista d’apuntats: Anna Genís, Anna Pié, Xaro Morral, Glòria Moreno, Josep Colet, Ester Giró, Maria Solé, Sara Maria, Mar Calpena, Marisabel Garcia, Marta Giralt, Marta Jubert, Txell Pi, Kike Palau, Mercè Ayguavives, Sílvia Soto, Eva Urbano, Marta Barrientos, i Gemma Clofent.

Llista d’espera: Carme Arce, Gema?, Carme?, i Ivanca López.

El Museu de la Xocolata ofereix uns tallers de pastisseria per aficionats i dissabte, junt amb la Laia, l’Eva, el Josep, la Glòria i la Xaro, vam assistir al de Pastisseria en Miniatura. A part d’aquests blocaires, més tard vam conèixer la Sílvia, també blocaire, que escriu amb en Roger (que vam conèixer al curs de risottos) al blog de Cuina amb Compte.

En el taller ens van ensenyar a fer dos clàssics de la pastisseria: el Brownie i el pastís Sacher. La classe va ser molt amena, ja que van combinar una part teòrica, on el xef elaborava la recepta, amb una part pràctica, on ens va tocar embrutar-nos les mans per fer l’acabat finals dels dos pastissos. Així, vam utilitzar la màniga pastissera per acabar el Brownie i vam fer anar la paleta de pastisser per allisar la cobertura brillant del Sacher.

L’organització del taller va ser perfecta, ho tenien tot previst: les taules parades, les eines, els davantals i el barret de pastisser, la matèria primera… i vam estar molt ben atesos per uns monitors que anaven passant per les taules resolent els dubtes i ajudant quan feia falta.

Mentre fèiem el Sacher, el Brownie es coïa al forn, de manera que al final del taller vam poder degustar els dos pastissos que havíem fet, tot ben acompanyat per una copa de cava regal del Museu. Eren boníssims! De regal per portar a casa, vam rebre una mostra – degustació dels dos pastissos prèviament elaborats a l’obrador del Museu i molt ben embolicats per a regal.

En resum, no podria afegir o canviar res per millorar el taller, vam passar una tarda divertida, profitosa, amena i instructiva i, a més, vam tornar a casa plens de regals. Què més es pot demanar?

Tan sols em va quedar un petit dubte: per què el títol de Pastisseria en Miniatura? També s’hauria pogut dir Pastissos de Xocolata (el fan el 18 d’abril) o Pastisseria per Enamorar (el fan el 14 de febrer), no? Ja veig que per resoldre el dubte hauré d’anar als altres tallers, je je je…

Com que el Cafè de Nit ja ha fet la seva crònica, alguns de vosaltres heu preguntat la recepta de la cobertura de xocolata pel Sacher. Ens van dir que és la mateixa recepta que pel pastís d’aniversari dels 25 anys de TV3, de manera que us deixo un parell de vídeos: el del programa Dolça Catalunya on ensenyaven a fer el pastís (a partir del minut 9 i mig), i el que vaig gravar jo aquest dissabte mentre el xef preparava la cobertura (no està gaire bé ja que no s’acaben de veure tots els passos…):

PD: Una proposta.

Malauradament, no podré resoldre el meu dubte sobre el títol del taller, ja que tots els altres ja estan plens…
Però no passa res! Sortint de la classe vam preguntar si seria possible organitzar un taller a mida a per a un grup tancat. Què us sembla la idea? Us interessa? Caldria decidir dia i temàtica (en podríem triar algun dels que ja ofereixen o similar). Qui s’hi apunta?

Dijous passat vam tornar als cursos de cuina organitzats pel Club Social Caprabo, aquest cop per assistir a una classe de risottos impartida pel xef Nicola Marino del restaurant Piazze d’Italia:

La colla de blocaires assistents vam ser: Marta Jubert, Sara Maria, Eva Urbano, Glòria (amiga de l’Eva), Roger Compte, Roser Ruaix, Àngels Mariano, Joan Jové, Anna Pié, Maria Vallvé, Núria Andújar, Araceli Erenas, Maria Solé, Manel Bonafacia, Núria Ruiz, Sefa Costa, Mercè Ayguavives, Xaro Morral, Marta Giralt, Anna Genís, Eva Montearriba i Gemma Clofent, tot i que a la foto falta algú que va haver de marxar més aviat (el proper cop us heu de quedar almenys fins a la foto, eh?). Aquesta vegada hi havia poques cares noves, la Núria, el Roger i la Roser, i va ser un gust poder conèixer-los després de tant de temps. Benvinguts! Espero que a partir d’ara es converteixin ja en habituals

Personalment, tenia moltes ganes de saludar a la Roser de Vic, amb qui hem anat descobrint una pila de casualitats i coneixences comunes, tan de Vic (on jo hi tinc família), com de la UES (la Roser també és excursionista), com de les Duestraces (un grup d’esquí de muntanya que aglutina esquiadors de tot Catalunya). Només ens faltava descobrir que som família, je je je…

Pel què fa a la classe de cuina, ens van ensenyar tres receptes, un risotto d’espàrrecs i parmesà, un risotto al perfum de llimona amb alfàbrega i un ristto amb gambes i cloïsses al perfum de taronja i menta. Amb un llenguatge amè i contundent, en Nicola ens va ensenyar els secrets de la base d’un bon risotto, on a partir d’uns primers passos comuns s’obre un ventall enorme de possibilitats a l’hora de combinar gustos i ingredients. Entre els blocaires assistents hi havia en Manel, el més expert en risottos de tota la colla. Ell ha fet una crònica de la classe molt completa i us recomano que la llegiu, ja que, gràcies a la seva experiència en risottos, explica els continguts de la classe d’una forma excel·lent.

La classe amb els dos xefs italians va transcórrer ràpidament, enmig de l’admiració del públic femení davant d’uns professors tan captivadors. Entre el savoir affaire d’en Nicola i l’aceite de codo d’en Francesco, va quedar demostrat un cop més que els italians són uns autèntics professionals de la seducció

Després de la classe va haver-hi temps per xerrar entre nosaltres i amb els xefs, per fer les fotos de rigor i fer una promesa gairebé signada per anar a sopar tota la colla de blocaires al Piazze d’Italia, on la Mireia Carbó (aquest cop asseguda entre el públic, je je je…) va dir que també vindria!

Si voleu llegir més cròniques, aneu a cuinar és generós, delícies del rebost i cuina amb compte.

PD: Classe amb la Mireia Carbó pel mes de febrer:

Després de la classe, la Mireia va aprofitar per confirmar-nos que ens ha reservat places per anar a un dels seus cursos del mes de febrer: tenim 30 places pel dijous 26 de febrer a les 19:30h.

Fem com sempre, eh? Deixeu un comentari aquí amb el nom, cognom, e-mail i, sobretot sobretot, obligatori a partir d’ara, el vostre número de tarja client de Caprabo (si no en teniu, aneu a qualsevol súper Caprabo i la demaneu, es gratis i al moment us donen el número de client).

Llista d’apuntats: Teo Mellén, Roser Ruaix, Mercè Ayguavives, MªJesus de la Iglesia, Encarna Conde, Marta Giralt, Cristina Vidal, Araceli Erenas, Jordi Talón, Maragda Royo, Eva Urbano, Glòria Bertran, Glòria Moreno, Josep Colet, Marisabel Garcia , Ana Genís, Manel Bonafacia, Xaro Morral, Ruben Hernández, Sara Maria, Núria Andújar, mare de la Núria, Àngels Mariano, Joan Jové, Eva Montearriba, Sefa Costa, Kike Palau, Txell Pi, Roger Compte, Sílvia Campàs i Gemma Clofent.