Dissabte passat vam anar a dinar a Barcelona per complir amb una cita tradicional de cada any, on és obligat el ritual de cantar una nadala davant el pessebre si vols que et donin dinar. Tenint en compte que el pessebre es treu per la Candelera el 2 de febrer, una mica més i no hi som a temps… De postres, vaig portar aquest milfulles de pera:

Per Nadal em van regalar un llibre de receptes molt especial: La Pastelería de Eva Arguiñano, dedicat i signat personalment per la pròpia Eva. Em va fer una il·lusió enorme! Sempre he seguit amb entusiasme les receptes de postres de l’Eva Arguiñano: ja fa temps, els dijous col·laborava al programa de televisió del seu germà, cosa que convertia el dijous en el meu dia de la setmana preferit. Em passava el matí esperant el moment de dinar davant la tele mirant la recepta que l’Eva feia amb el Karlos Arguiñano. El meu germà petit, sabent-ho, va tenir el detallàs de demanar a l’Eva que en signés un exemplar per regalar-me’l… Quina passada!!!

Les receptes de l’Eva Arguiñano m’agraden molt perquè són força casolanes, amb ingredients fàcils de trobar i amb uns acabats senzills que tots ens veiem capaços de fer amb les eines que tenim a casa. A més, una gran part de les seves receptes porten alguna fruita com a ingredient principal, cosa que a mi m’agrada molt. Fullejant el nou llibre de receptes, em vaig fixar en aquest pastís, que té totes les característiques que acabo d’enumerar.

El resultat és un pastís finíssim i molt lleuger, amb un gustet de canyella i de cítrics deliciós, que de textura recorda moltíssim a la famosa tarta Tatin. De la recepta haig de dir que jo només he necessitat 4 peres (eren tipus Conference força grosses i molt madures) i que pel nostre gust amb la meitat de panses hauria estat suficient. Això sí, no sigueu avars i fiqueu-hi un bon vi blanc, que podeu aprofitar per rehidratar les panses. Necessiteu més presentacions per fer aquest milfulles de pera?

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!