Acomiado l’any amb una recepta nadalenca del Descobrir CUINA de desembre, proposada pel cuiner de postres Jordi Roca:

El reportatge principal d’aquest mes està centrat en el Nadal que celebren els germans Roca, de manera que m’ha fet gràcia triar una de les receptes del germà petit, en Jordi. A la seva secció de postres versiona els tradicionals torrons nadalencs presentant una rajola de xocolata i caramels, un torró de coco i el que he triat jo, un torró cruixent de blat de moro, altrament dits kikos o també xurruques pels sabadellencs. El resultat, tal com explica en Jordi, és un torró amb sabors americans i un divertiment dolç – salat que sorprèn agradablement el paladar.

Segurament aquests dies tots hem menjat forces torrons, però aquest de xocolata és diferent dels típics de xixona, de massapà o de yema cremada, així que complementa bé la varietat de torrons a una taula de Nadal. D’altra banda, no deixa de ser una llaminadura apte per menjar tot l’any, ja que la xocolata sempre ve de gust… heus ací una nova recepta per a xocoddictes, ji ji ji…

Aquí teniu la recepta:

Bon profit i Bon Any Nou!

Acabo d’arribar d’unes mini vacances al Pirineu, on hem passat quatre dies gaudint de la neu i dels paisatges idíl·lics i solitaris de les muntanyes hivernals… Demà ja és Nadal i aprofito un d’aquests paisatges que hem fotografiat per tal de desitjar-vos unes Bones Festes a tots.

Els que passeu sovint per aquest blog, ja sabeu que entre recepta i recepta de tant en tant s’escolen algunes imatges de muntanya; aquests quatre dies han estat tan fantàstics que no m’he pogut resistir! Ens ha fet un sol espectacular, hem gaudit de bona neu, hem realitzat excursions molt boniques i hem descansat de l’estrés acumulat… un inici de vacances de Nadal immillorable

I això no és tot, je je je… després de Sant Esteve, tornem a marxar uns dies, aquest cop buscant roca i sol enlloc de neu, cap a terres del sud. Passarem uns dies a Gandia, escalant, fent turisme per la zona i visitant algunes pastisseries famoses i alguns restaurants que m’ha recomanat el Francesc Prometo fer la crònica de les visites a la tornada!

Per acabar l’estampa nadalenca del post, us deixo unes fotos de les excursions que hem fet aquests dies al Pic de la Font Blanca i a la Pala Serrera, que mostren uns paisatges nevats molt nadalencs

Bon Nadal i, sobretot, no us empatxeu amb els torrons!

Per fi tinc un moment per escriure la recepta de l’últim pastís que vaig portar per esmorzar a la feina el dia del meu aniversari… tenint en compte que avui és 19 de desembre i l’esmorzar va ser el 19 de novembre, he trigat un mes a posar la recepta! Però diuen que val més tard que mai

Des de fa temps, tenia ganes de provar alguna coca o pastís a base de pastanaga. He llegit forces receptes diferents, totes amb molt bona pinta, on la pastanaga aconsegueix que la coca sigui melosa i esponjosa. Després de remirar i remirar, em vaig decidir per una recepta del blog la Zuccheriera, de qui ja he fet altres postres i sempre surten bé. Si no el coneixeu, visiteu-lo, que val la pena!

La gràcia d’aquesta recepta és que substitueix part de la farina per festucs triturats que fan molt gustós el pastís. A més, la barreja d’espècies dóna un toc exòtic i diferenciat a un pastís que resulta sorprenent, melós i lleuger alhora. La glaça de xocolata blanca l’endolceix i el vesteix de festa, llàstima que les fotos que tinc són d’abans de l’acabat…

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 300g de pastanagues
· 150g de sucre
· 150g de festucs pelats sense sal (si són salats, no cal posar la sal indicada a la recepta)
· 40g de farina
· 4 ous
· 16g de llevat Royal
· 2 culleradetes d’espècies en pols (vainilla, gingebre, canyella, clau, anís…)
· 1 culleradeta d’aroma de vainilla
· Ratlladura d’una llimona
· 1 polsim de sal
Per la glaça:
· 100g de xocolata blanca
· 20g de mantega
· 1 cullerada de licor Limoncello
· Ratlladura d’una llimona

Preparació:

Triturar els festucs i el sucre amb un robot de cuina (va molt bé l’accessori de ganivetes del túrmix).
A part, triturar amb el túrmix les pastanagues i els ous, fins que quedi una crema escumosa. Afegir els festucs triturats i barrejar bé. Afegir la farina i el llevat tamisats, la sal, les espècies i la vainilla. Barrejar bé i abocar-ho dins un motlle untat amb mantega i farina.
Coure-ho al forn a 160º els primers 10 minuts i a 180º 30 minuts més. Deixar refredar i desemmotllar.
Per la glaça, fondre tots els ingredients al bany Maria i abocar-ho ràpidament sobre el pastís. Deixar endurir la cobertura i servir.

Bon profit!

Ara s’acosten uns dies plens de celebracions amb àpats molt especials i cuidats fins a l’últim detall. Segurament molts de nosaltres ja estem pensant en els menús que farem per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis… I val la pena començar a avançar feina, oi? Amb els cafès m’agrada treure a taula algun detallet dolç però petit, normalment de xocolata, sempre hi ha algú que s’ha quedat amb un forat i acaba picant Aquest any he fet unes trufes que es guarden molt bé a la nevera o al congelador fins el dia que les necessitem:

Com que diumenge venia la parentela de Vic a dinar (a la meva família els dinars de Nadal comencen molt aviat, je je je…) vaig aprofitar per preparar les trufes i portar-ne una safata per picar amb els cafès. Crec que van tenir força èxit!

La recepta l’he vista a molts llocs diferents i es fa difícil saber-ne l’origen exacte… Anant enrere d’un blog a l’altre, em sembla que he arribat a la font: la Maria José de la web Mundorecetas. És la recepta de trufes més fàcil que he provat mai: barrejar els ingredients és rapidíssim, la massa és molt fàcil de manejar i fer les boles no porta cap complicació. L’acabat de les trufes es pot fer al gust de cadascú, però jo aconsello fermament l’arrebossat amb coco, li dóna un gustet molt especial. És una recepta que val la pena de repetir!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 24 melindros dels durs
· 250g de Mascarpone
· 200g de xocolata negra
· 1 rajolí de licor
· Coco ratllat per arrebossar

Preparació:

Triturar els melindros fins que quedin fets farina (amb l’accessori de ganivetes del túrmix va molt bé). Fondre la xocolata al microones a baixa potència per tal que no es cremi. Barrejar-la amb els melindros, el licor i el mascarpone fins que quedi ben homogeni.
Deixar reposar a la nevera 1 hora com a mínim. Fer boletes i arrebossar-les amb el coco o el que agradi més.

Bon profit!

Després de parlar amb el restaurant, confirmar la demostració a can Rubiralta i refer el llistat dels assistents, actualitzo tota la informació que tenim fins ara.

Dia: divendres 9 de gener de 2009
Lloc: Sabadell

Demostració de Thermomix a can Rubiralta:

Hora: de 19h a 21h (podem quedar 15min abans)
Lloc: via Massagué, 43 08201 Sabadell
Capacitat màxima: 30 persones

Llista d’apuntats: amiga de la Maria i el seu marit, Manel Bonafacia, Marta Giralt, Marta Jubert, Mar Calpena, Anna Olivé, Maria Solé, Tere Pons, Anna Pié, Andreu, Araceli Erenas, Eva Montearriba, Sara Maria Aixàs, Sefa Costa, Txell Pi, Kike Palau, Xaro Morral, Eva Urbano, Amiga de l’Eva, Mercè Dalmau, mare de la Mercè, Àngels Mariano, Joan Jové, Josep Àngel Guimerà, Sílvia Miranda i Gemma Clofent.

Sopar al Racó del Campanar:

Hora: a partir de les 21h
Lloc: C/ Església, 3 08201 Sabadell
Preu: 25€ + 7% IVA

Finalment hi ha hagut un canvi en el restaurant. El Racó del Campanar és un restaurant excel·lent i el porta la mateixa família que el restaurant Al Tanto que va de Canto, on volíem anar inicialment. En Jordi, el propietari, ens ha atès molt bé i ens ofereix un menú amb dos primers, dos segons i dues postres per escollir. El preu inclou begudes, cafè i el cava de regal, un detall del restaurant a tota la colla blocaire
Per tal de facilitar-los les coses, aniria molt bé que tots els apuntats escollíssiu cada plat amb antelació; proposo que deixeu un comentari triant 1a o 1b, 2a o 2b, 3a o 3b. Dos dies abans hem de confirmar el nombre exacte d’assistents, de manera que si hi ha alguna alta o baixa d’última hora caldria avisar-me amb un comentari aquí o amb un e-mail.

Menú:

1r plat a escollir:
1a. Amanida tèbia de verduretes en juliana i llagostins
1b. Púding de carbassó als tres formatges

2n plat a escollir:
2a. Filets de pollastre amb salsa a la taronja
2b. Suprema de salmó confitat amb salsa d’anxoves

Postres a escollir:
3a. Tarta tatin
3b. Gelat d’avellanes amb xocolata

Blanc – Casa la Hermita
Negre – Imus
Cafès i cava

Llista d’apuntats: Judith (grup Laia)(1a, 2a, 3a), Antònia Montañes (1a, 2a, 3a), Eva Poveda (1a, 2a, 3a), Àngels Reverter (1a, 2a, 3a), Carles (marit de la Laia) (1a, 2b, 3b), Laia Morral (1a, 2a, 3a), Marta Jubert (1a, 2b, 3a),Mar Calpena (1b, 2a, 3a), Anna Olivé (1a, 2b, 3a), Anna Pié (1a, 2a, 3a), Andreu (1b, 2b, 3b), Araceli Erenas (1b, 2a, 3a), Glòria Moreno (1b, 2b, 3a), Josep Colet (1a, 2a, 3b), Sara Maria Aixàs (1b, 2a, 3a), Txell Pi (1a, 2a, 3b), Kike Palau (1a, 2a, 3a), Xaro Morral (1b, 2a, 3a), Tere Pons (1a, 2a, 3a), Joan (marit de la Tere) (1a, 2b, 3a), Manel Bonafacia (1a, 2b, 3a), Mercè Dalmau (1a, 2a, 3a), mare de la Mercè (1a, 2b, 3a), Àngels Mariano (1a, 2a, 3a), Joan Jové (1b, 2b, 3b), Josep Àngel Guimerà (1b, 2b, 3a) i Gemma Clofent (1a, 2a, 3a).

Com arribar

He actualitzat el mapa amb el canvi de restaurant. També he marcat les estacions de RENFE i de Ferrocarrils més properes, així com el Pàrquing més proper, amb un itinerari d’accés des de l’autopista C-58. Si algú necessita més informació per arribar, que m’ho digui

Ver mapa más grande
D’altra banda, hi ha el tema dels cotxes, alguns no en tenen i d’altres han ofert places lliures… Rellegint els comentaris, he fet una primera aproximació de l’oferta i la demanda sobre aquest tema, però segurament caldrà anar-la actualitzant. Deixeu comentaris sobre aquesta qüestió,val?

Necessiten cotxe: Mar Calpena, Sara Maria, Josep Àngel (Massitet) i Ruben (des de Mollet).
Ofereixen cotxe: Glòria Moreno (2 places), Àngels Mariano (2 places) i Parella Vermella (des de Mollet).

Bé, segurament em deixo coses i hi haurà errors a la llista, entre tants comentaris m’ha costat una mica je je je… qualsevol cosa que no estigui bé, si m’he deixat algú, si algú està apuntat on no toca… aviseu i ho arreglo de seguida

A totes dues activitats encara queden places, de manera que si encara hi ha algú que no s’ha apuntat, encara hi és a temps!!!!

Tinc algunes receptes endarrerides i necessito posar-me al dia… Encara tinc pendent dos pastissos que vaig portar per esmorzar a la feina el dia del meu aniversari i com que alguns companys m’han demanat la recepta d’aquesta, és la primera que penjo:

La recepta la vaig treure del blog Cocinando entre amigos i és precisament la primera recepta que va posar la Cristina al seu blog. Després de fer-la i tastar-la, entenc perfectament perquè va triar aquesta i no una altra! Tal com explica ella, la coca és molt senzilla de fer, qualsevol recepta que sapigueu i que us agradi quedarà bé. Però el resultat després d’emborratxar-la és espectacular: el secret està en aconseguir que la coca quedi esponjosa i ben impregnada de l’almívar amb el licor… queda tan sucosa i melosa, que al cap de 2 dies de fer-la encara és més bona! Sobretot, no us faci por abocar TOT l’almívar de la llauna, en un principi sembla molta quantitat i fa por que quedi massa xop, però no, la coca l’absorbeix bé i queda al punt de borratxa.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 100g de mantega
· 125g de sucre
· 150g de farina
· 1 sobre de llevat Royal
· 4 ous
· 1 llauna de pinya en almívar (de 560g sense escórrer)
· Cireres confitades
· 100ml de Cointreau
· Caramel líquid

Preparació:

Cobrir el fons del motlle amb caramel líquid i repartir les rodanxes de pinya que quedin ben posades. Posar una cirera al forat de cada rodanxa.
En un bol barrejar el sucre, la mantega i els rovells d’ou amb les varilles elèctriques del túrmix. Afegir la farina amb el llevat tamisats i barrejar bé. A part, muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la mescla amb suavitat, vigilant que no s’abaixin. Abocar la mescla dins el motlle i coure’l al forn durant 50 minuts a 160º.
Quan la coca s’hagi refredat, barrejar TOT l’almívar de la llauna amb el licor i abocar-ho ben repartit per tota la superfície de la coca. Un cop s’hagi absorbit tot el líquid, desemmotllar la coca cap per avall, de manera que les rodanxes de pinya de la base quedin a la part de dalt.

Bon profit!

Ahir vam tornar a assistir a un dels tallers de cuina gratuïts que organitza el Bonpreu amb el xef David Lienas. Aquesta vegada, l’única cara nova de tota la colla era la de l’Anna, una nova incorporació als blocaires gastronòmics: Núria Andújar, Àngels Mariano, Joan Jové, Maria Solé, Glòria Moreno, Josep Colet, Anna Olivé, Maria Rosa Pons, Sara Maria Aixàs, Sefa Costa, Anna Pié, Maria Vallvé, Anna Genís i Gemma Clofent.

Les receptes d’ahir estaven clarament enfocades a les dates nadalenques que s’acosten: Pollastre farcit a la catalana amb salsa de rostit al vi ranci, on el David ens va ensenyar una manera molt pràctica per fer aquesta recepta tradicional de Nadal però en racions individuals, per estalviar-nos la feinada de tallar el pollastre a l’hora de servir-lo a taula; Sopa de Nadal amb crosta, una altra recepta tradicional de Nadal però amb una presentació diferent, amb galets farcits i pasta de full gratinada, cosa que la fa més vistosa i festiva; i Tronc de lluç a la Bilbaïna, un plat senzill de fer però que amb producte de qualitat es converteix també en una recepta de Nadal.

La manera de fer del David és fantàstica. Acompanya tot el que fa amb un munt d’explicacions complementàries, tant de receptes com de tècniques culinàries, i transmet una passió per la cuina que s’encomana a cada paraula. Ahir, per exemple, ens va explicar el truquet de farcir els galets amb una màniga pastissera, o com coure el pollastre amb la salsa tot a dins d’unes bosses de plàstic que poden anar al forn. Tot plegat, fa que l’estona de la classe passi volant i que surtis amb la sensació d’haver après molt més que les tres receptes previstes al taller. L’amabilitat i la paciència del David a l’hora de respondre i aclarir els dubtes de l’audiència demostren que a part de ser un bon xef, té una vocació i un do especial per a la docència.

Després de la classe, va haver-hi el tast dels plats, la xerradeta entre nosaltres i amb el propi David, que ens va prometre assistir a alguna de les trobades de blocaires que organitzem sovint. Vam trobar molt a faltar a la Txell i el Kike de la Cuina Vermella, que tot i l’estat de salut de la Txell havien fet un esforç per venir… un petó molt gros a tots dos de part de tota la colla!

Finalment, va haver-hi la foto de grup i els comiats, aquest cop ja amb frases de “bones festes i bon Nadal”, ja que la propera cita de tota la colla ja serà després de festes. Només em falta agrair la paciència i l’atenció que ens dediquen els del Bonpreu a tot el grup. Moltes, moltes, moltes gràcies!

A la resta… ens veiem el 9 de gener a Sabadell!

Com que el sondeig que vaig fer en l’últim post ha estat positiu, tirem endavant la proposta per a una tercera trobada blocaire a Sabadell. De moment, escric el que ja sabem segur i a poc a poc aniré actualitzant la informació a mida que tinguem clars tots els detalls.

La trobada serà el divendres 9 de gener i tindrà dues parts: primer una demostració gratuïta a can Rubiralta i després un sopar a un restaurant de Sabadell.

Demostració a can Rubiralta:

Hora: de 19h a 21h (podem quedar 15min abans)
Lloc: via Massagué, 43 08201 Sabadell
Capacitat màxima: 30 persones

En principi, la demostració només pot ser d’una sola cosa. La més fàcil d’organitzar és la de Thermomix, ja que ells la fan molt sovint; les altres propostes (ganivets, motlles…) no donen per una demostració de dues hores amb receptes de cuina. Possiblement sí es podria fer d’olla a pressió, però no sé si interessa a gaire gent. Si us sembla bé, de moment demano la de Thermomix.

Sopar al Tanto que va de Canto:

Hora: a partir de les 21h
Lloc: C/ St. Pau, 37 Sabadell

El restaurant està pendent de confirmar, però encara falten dies… Per grups grans, aquest restaurant ofereix un menú amb un tastet de tots els seus plats, aigua, vi i cafè per 30€ per persona.
Si volem, en el mateix restaurant es podria organitzar una partida a la botifarra per després de sopar

Poso un mapa amb els dos llocs marcats; si cal puc preparar una mini ressenya de com arribar i on aparcar… El tema dels cotxes pels que veniu de fora em sembla que no serà cap problema, ja que hi ha gent que ha ofert places al seu cotxe

Ver mapa más grande

A partir dels comentaris en el post anterior, he elaborat una llista amb tots els interessats a venir, però estaria bé que m’ho confirméssiu i, en cas que algú només vingui a una de les dues activitats, que també ho digui. A can Rubiralta només hi ha lloc per 30 places i al restaurant també haurem de dir quants som…

La llista provisional és la següent:

Núria Andújar, Anna Pié, Andreu, Araceli Erenas, Eva Montearriba, Glòria Moreno, Josep Colet, Sara Maria Aixàs, Sefa Costa, Txell Pi, Kike Palau, Xaro Morral, Tere Pons, Manel Bonafacia, Eva Urbano, Marta Giralt, Ruben Hernández, Mercè Dalmau, Àngels Mariano, Joan Jové i Gemma Clofent.

Vinga, animeu-vos!

Des de fa temps em cridaven l’atenció els cursos de cuina de can Rubiralta, una botiga de Sabadell de productes de disseny contemporani per la llar i objectes de regal. Com que la Laia i la Xaro me’n van parlar molt bé, finalment em vaig apuntar al curs El Nadal fàcil de la Montse Tàpia, ja que la descripció “unes receptes senzilles i vistoses per quedar bé sense massa feina” era molt prometedora.

La cuina de la botiga és molt acollidora i la classe amb la Montse va ser molt amena i interessant. Al llarg de dues sessions de dues hores cadascuna, ens va ensenyar a fer uns farcellets d’espinacs amb formatge de cabra, una amanida de pasta amb escamarlans, un lluç amb pa i tomàquet, un sorbet de llimona al cava, unes tartaletes de poma i botifarra negra, una crema d’escamarlans amb bolets, uns jarrets de vedella a l’oporto i una mousse de pinya amb gerds. Al final de cada classe, menjàvem els quatre plats cuinats durant la sessió, de manera que arribava a casa ja sopada, je je je…

Totes les receptes em van agradar molt i ja tinc ganes de posar en pràctica tot el què ens va ensenyar la Montse… No trigaré gaire a provar el sorbet de llimona al cava i ben aviat el veureu penjat al blog

La proposta:

Com que volia fer fotos i crònica del curs al blog, vaig preguntar a a la Montse Tàpia i a l’Anna de can Rubiralta si tenien cap inconvenient per les fotos o per sortir al blog. Els vaig explicar tot el tema de blocs gastronòmics i els va fer molta gràcia saber-ho.

Tot parlant, l’Anna em va proposar d’organitzar una demostració gratuïta a la cuina de la botiga per tota la colla de blocaires que ens acostumem a trobar… Al mateix temps, la Mercè ens proposava organitzar una trobada el 9 de gener, aprofitant que ella ve a Catalunya per les vacances de Nadal… Alhora, la Xaro proposava fer la trobada a Sabadell i sopar al restaurant “al Tanto que va de Canto”, ja que molts som d’algun dels dos Vallès i la majoria de vegades ens hem trobat a Barcelona… Total, que jo, embolicaire com sóc, vaig pensar… i si ajuntem totes les propostes? En resum, que aquí llanço una idea per tal que si agrada ho acabem d’organitzar:

Fer una nova trobada blocaire el divendres 9 de gener a les 7 de la tarda a Sabadell. La trobada consistiria en una demostració gratuïta de dues hores a can Rubiralta i després en un sopar al Tanto que va de Canto, un lloc prou informal que permetria fer després una partideta a la botifarra…

Les demostracions que ens ofereix l’Anna són molt variades: de thermomix, d’olla a pressió, de ganivets ceràmics, de motlles de silicona… A mi em fa l’efecte que la més interessant i completa és la de thermomix a un nivell mig, ja que així aprendrem a cuinar alguna recepta. Més endavant, si agrada la idea, es podrien organitzar d’altres demostracions. La cuina de can Rubiralta té una capacitat màxima de 30 persones i per tal d’organitzar la demostració hauríem de ser un mínim de 10.

Com sempre, aquestes trobades són obertes a TOTHOM, tinguin bloc o no, participin o no, siguin nous o siguin coneguts! Què us sembla la idea? Hi ha quòrum i tirem endavant la proposta?