Els partits de futbol a St Feliu del Racó són una tradició molt arrelada a la colla del Pol. El més important de tots és el que es juga el dia de St Esteve (que ajuda a pair els dinars de Nadal) però al llarg de l’any se’n fan molts més. També és habitual organitzar un dinar per després del partit, ja sigui calçotada, arrossada o barbacoa.

En l’última ocasió, vaig portar de postres unes profiteroles fetes a casa, farcides de nata, de crema i de trufa. Estaven per llepar-se els dits!!

Un mica més i no me’n queda cap per portar al dinar…

Bon profit!

Avui proposo una recepta ideal per aprofitar els excessos de fruita. Els meus pares tenen arbres fruiters i, com que la fruita ve tota de cop, a vegades ens costa donar a l’abast amb tots els kilos de fruita que produeixen. Segur que a tots ens ha passat alguna vegada…

Aquesta tarta es pot fer amb qualsevol tipus de fruita, és fàcil i porta poca feina. Les fotos que he penjat són amb nespres i amb préssecs. Us animeu a provar-la amb altres fruites?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 làmina de pasta de full
• 1kg de fruita
• 2 ous
• 200ml de nata líquida per muntar
• 3 cullerades de sucre
• 2 cullerades de farina
• mermelada adient a la fruita

Preparació:

Extendre la pasta de full en un motlle de tarta i punxar-la bé per tal que la pasta de full no s’infli. Posar uns cigrons secs a dins (per evitar que s’infli) i coure-la al forn durant 20 minuts a 180º.
Pelar la fruita i tallar-la a daus o a grills d’una mida mitjana.
Batre amb el túrmix els ous, la nata, el sucre i la farina.
Treure el motlle del forn i buidar-lo de cigrons. Abocar la fruita dins el motlle i cobrir-la amb la barreja d’ous i nata. Tornar a posar-ho al forn a 180º durant 30 minuts.
Un cop freda, es pot abrillantar la tarta amb una mica de mermelada d’un gust adequat a la fruita del farcit.

Bon profit!

Fa uns dies van venir a sopar uns amics escaladors, amb la intenció de compartir les fotografies fetes durant els nostres viatges a Sardenya. Aquesta illa és un paradís de l’escalada esportiva: quilòmetres i quilòmetres de parets espectaculars d’una roca calcària de qualitat excepcional.

Vaig pensar que mentre disfrutàvem recordant les escalades fetes aquestes últimes vacances, seria fantàstic degustar un pastís dolç amb una textura cremosa de xocolata blanca no apte pels poc llaminers.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 200g de xocolata blanca
• 300g de nata líquida per muntar
• 40ml de licor de cirera
• 3 rovells d’ou
• 2 fulls de gelatina
• 400g de cireres
• 80g de sucre
• 20g de mantega
• pebre negre
• melindros o galetes per la base

Preparació:

Desossar les cireres i saltar-les en una paella amb la mantega i el sucre. Afegir la meitat del licor i pebre negre mòlt al gust.
En uns motlles cilíndrics individuals (d’uns 8cm de diàmetre) fer una base amb els melindros esmicolats i emborratxar-los amb el suc de les cireres.
Posar la gelatina a remullar.
Fondre la xocolata al bany Maria. Afegir la gelatina remullada, el licor restant i els rovells d’ou. Incorporar delicadament la nata muntada. Repartir la mescla pels motlles, posant 3 o 4 cireres a dins.
Deixar refredar els pastissets a la nevera, desmotllar i decorar amb les cireres i el suc de la seva cocció.

Bon profit!

El dijous va ser l’aniversari de la meva fillola. L’Olga ha fet 4 anyets!!! Per celebrar-ho avui anem a dinar a casa seva amb tota la familia i hi durem un parell de pastissos.

En aquesta ocasió m’he decantat per un pastís de pinya.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1kg de pinya de llauna al natural (no en almívar) escorreguda
• 600g del suc que hi havia a la llauna
• 200g de sucre
• 1 llimona
• 3 sobres de gelatina neutra
• 200g de nata líquida per muntar
• melindros o galetes per a la base (al gust de cadascú)

Preparació:

En un motlle de 26cm fer una base amb melindros o galetes esmicolades. Escórrer la pinya i guardar-ne el suc. Triturar la pinya, el sucre i el suc de la llimona fins a obtenir un puré ben fi.
A part, dissoldre la gelatina en el suc de la pinya tal i com indiquen les instruccions de la gelatina.
Afegir la gelatina al puré de pinya i barrejar-ho bé. Afegir la nata sense muntar i abocar-ho al motlle.
Posar el pastís a la nevera fins que cualli.
Decorar al gust de cadascú. És millor que el feu el dia abans.

Jo l´he decorat amb una capa de gelatina que he fet amb 250ml de suc de pinya de brick, normal i corrent. Una rodantxa de pinya i uns fils de pell de llimona.

Bon profit!

El divendres vam anar a sopar a l’Espai Sucre amb el meu germà Arnau perquè no ens havíem vist des d’abans de les vacances i ens volíem explicar totes les novetats: pis nou, canvis de feina, vacances, cotxe nou, apartament a la Cerdanya…

Amb el Pol ja havíem estat a l’Espai Sucre en una ocasió, però era hivern i volíem provar-lo a l’estiu, ja que moltes postres són amb gelat.
Vam triar el gran menú de postres, que consisteix en 5 plats de postres de restaurant, plenes de gustos sorprenents i textures diferents. També vam fer el maridatge de vins, un per cada plat, amb una explicació tan del plat com del vi per part del cambrer.
Cal dir que, encara que siguin postres, el menú no és excessivament dolç ja que juga amb altres gustos com el picant, el fumat, l’àcid, les espècies, flors i herbes aromàtiques… El resultat final és un sopar-safari de gustos gens embafador.

I per acabar, un cafè amb pastes en consonància amb la resta del sopar:

Aquesta tarta és el resultat de voler solucionar un accident que, com tots els aficionats a la cuina, tenim tan sovint.

Aquest divendres van venir a sopar el Raül i l’Encar i vaig fer la recepta de mousse de mocad’en Carlos Valencia. Però com que vaig utilitzar un motlle massa gran, em va quedar una tarta molt baixeta (gairebé ridícula) i vaig pensar que podia afegir una segona capa de cuajada per fer-la més alta… Però el resultat va ser que es van mesclar les dues capes i, com que de gust era bona, em va semblar que només li calia canviar el nom

No escric la recepta ja que us aconsello que feu l’original d’en Carlos Valencia. Això sí, dupliqueu totes les quantitats!!

Aquest pa d’espècies és ideal per esmorzar. A França és un tipus de pa molt freqüent i es caracteritza pel seu gust de mel i d’espècies. Ja feia temps que tenia ganes de fer-ne i la recepta és molt senzilla. El millor de tot és la seva flexibilitat: enlloc de sucre Moscovado o Demerara es pot utilitzar sucre normal, enlloc de farina de sègol, farina normal i la barreja d’espècies pot ser al gust de cadascú.

Aquest pa el vaig fer aquest estiu per portar-lo a la Roureda, on la meva família passava uns dies de vacances i em va semblar que els agradaria prendre’n per esmorzar.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 100g de mel
• 50g de sucre Muscovado
• 50g de sucre Demerara
• 75g de mantega
• 100g d’ous
• 50g de llet
• 120g de farina de blat
• 120g de farina de sègol
• ratlladura de pell de llimona
• 20g d’espècies en pols (canyella, anís, gingebre, clau, comí, nou moscada…)
• 10g de llevat en pols

Preparació:

Escalfar la llet i dissoldre-hi la mel, els sucres i les espècies. Deixar refredar una mica i afegir la mantega, els ous i la ratlladura de llimona. Afegir les farines tamisades, el llevat i barrejar bé. Abocar la barreja en un motlle tipus “plum cake” i coure-ho al forn durant 40 minuts, primer a 190º i al cap d’uns 15 minuts a 170º.

Bon profit!

Ara que és temps de figues, aquest pastís de pasta de full farcit amb figues és fabulós. El vaig fer el diumenge passat, que a Sabadell era Festa Major i vam quedar amb uns amics per berenar.

La recepta és d’en Carlos Valencia, que té unes receptes de postres espectaculars. El seu blog és magnífic i val la pena que us el mireu. Les presentacions que fa són genials!!!

Aquí us deixo un enllaç directe a la recepta d’avui. L’únic comentari que faig sobre la recpeta és que jo no vaig posar tant sucre a la crema pastissera…

Bon profit!

Per fi m’he decidit a crear el meu blog de cuina, amb la idea d’anar publicant les receptes elaborades en motiu d’ocasions especials.

Avui, per començar, es tracta d’una tarta que vaig fer per celebrar l’aniversari de la meva mare.

Aquí teniu la recepta: