Sol i Vitamina D

És cert que si et poses molta crema de protecció solar no fabriques vitamina D?

La vitamina D és un dels pocs nutrients que el nostre cos pot sintetitzar per sí mateix. S’estima que en països assolellats com el nostre al voltant del 10% l’aportem a través dels aliments i el 90% l’obtenim per fabricació pròpia amb l’ajuda del Sol.

Les fonts alimentàries més riques en vitamina D són principalment aquells aliments més greixosos com el peix blau i el rovell d’ou. Els productes lactis sencers també en tenen una proporció destacable, sobretot mantegues.

Però la vitamina D s’obté, principalment, per l’acció dels raigs solars (raigs ultraviolats) sobre la nostra pell. La manera que té el nostre cos de fabricar-la és a través d’un component que allibera el fetge anomenat 7-dehidrocolesterol (un derivat del colesterol) i que es reparteix uniformement per les diferents capes de la pell. Els raig ultraviolats transformen aquest component en previtamina D3 que serà absorbida pels intestins i al cap de 2 ò 3 dies ja la trobarem en forma de vitamina D i a punt per a ser utilitzada per l’organisme.

Quina relació té la vitamina D amb els protectors solars?

La feina dels protectors solars és la de protegir-nos dels rajos ultraviolats (UV) que, exposats en excés sobre la nostra pell fan augmentar el risc de patir melanomes. Però (ja ens ho exposa la Lola en la seva pregunta) aquesta protecció dificulta la síntesi de vitamina D ja que, com hem comentat, aquesta necessita dels rajos UV per a poder ser fabricada.

A més a més, existeixen col·lectius de risc de patir dèficit de vitamina D. Aquests són les persones que passen moltes hores en entorns tancats sense cap mena de focus de llum natural (feines en oficines, avis, esportistes d’elit que entrenen moltes hores a l’interior, persones amb pell fosca, nadons amb poca exposició solar…).

Actualment s’estima que entre la meitat i ¾ parts de la població dels països industrialitzats pateix dèficit de vitamina D.

Nosaltres no som dermatòlegs i no ens pertoca recomanar cap mena d’exposició solar sense protecció. Però ens atrevirem a dir que es poden fer petites exposicions diàries (de 5 a 10 minuts) evitant les hores centrals del dia on el Sol està més alt (de 12 a 17h). Tampoc cal que toqui a tot el cos, només que arribi a mans i cara és suficient.

En tots els casos la millor opció és cercar el consell d’un especialista dermatòleg perquè faci un estudi individualitzat de la pell i les recomanacions necessàries.

Sí que és de la nostra competència recomanar o no el consum de suplements vitamínics per compensar la possible carència de vitamina D. Hem de tenir present que la vitamina D és una vitamina liposoluble i, per tant, el nostre cos en fa magatzem. S’haurà d’anar amb compte a l’hora de recomanar-ne la suplementació.

Abans d’actuar, i si se sospita que hi pugui haver un dèficit vitamínic, caldrà conèixer els nivells en sang a través d’una analítica. A partir d’aquí l’especialista pot decidir si cal o no cal prendre vitamina D en forma de suplements.

La recomanació general passa per augmentar lleugerament les activitats a l’aire lliure evitant les hores centrals del dia, sobretot a l’estiu, i potenciar el consum d’aquells aliments amb més concentració de vitamina D, sempre dins d’una alimentació equilibrada, variada i suficient.

Etiquetes: , ,

Comentaris

  • La menopausa | Menja sa – Educació i benestar alimentari

    18/10/2012 - 08:02

    [...] de llet, a 2 iogurts ò 125g de formatge fresc. No oblidem tampoc que l’adequada aportació de vitamina D assegura una millor fixació del calci en ossos i dents. Prendre el sol uns 10 minuts ens aporta [...]

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús