Quin tipus d’aliment és la castanya?

Aquesta pregunta és bastant freqüent quan arriba la tardor i per tant ens acostem a la celebració de la castanyada, una tradició molt arrelada a Catalunya que se celebra la nit abans de Tots Sants i que últimament conviu amb una altra festa, el Halloween, que de mica en mica va guanyant terreny.

Segons algunes teories el castanyer ve de l’Àsia Menor des d’on va ser introduït pels romans a molts països mediterranis ja que dels fruits se’n feia pa per a les tropes i també servien d’aliment als cavalls. Segons estudis més recents l’ origen podria ser molt més ampli, ja que se n’han trobat restes fossilitzades a la península ibèrica de més de 2.500 anys d’antiguitat.

La castanya ha estat un aliment de gran utilitat en èpoques difícils en què escassejaven altres recursos alimentaris, com per exemple en temps de guerres o en èpoques en què es passava gana. Moltes poblacions van poder sobreviure a base de castanyes, ja que de la farina se’n pot elaborar un substitut del pa.

De fet, la composició de la castanya, que botànicament és una llavor o una nou, s’assembla molt més a la dels grans dels cereals que a la d’altres fruits secs. Així doncs, la castanya és un dels aliments més rics en hidrats de carboni que ens ofereix la natura, ja que en conté un 37 per cent, quantitat comparable només amb la que contenen els llegums i els cereals. La castanya conté sobretot midó, un sucre complex que dóna energia durant molta estona. En canvi, conté molt poca quantitat de proteïnes i de greixos.

La castanya és doncs un aliment energètic, que proporciona unes 200 calories per cada cent grams, una quantitat bastant superior a la de la patata, que en té 80, bastant semblant a la del pa, que n’aporta 250, i molt inferior a l’energia continguda en els fruits secs, que ronda les 650 calories per cada cent grams.

Pel que fa a vitamines i minerals, la castanya porta sobretot vitamines del grup B, una mica de vitamina C, molt potassi i certes quantitats de magnesi, ferro, calci i fòsfor. El fet de tenir molt poc sodi i molt potassi, la fa molt recomanable en cas d’hipertensió o afeccions cardiovasculars.

Cal dir que també conté una quantitat apreciable de fibra i que en el nostre organisme actua com un tonificant muscular, i a més és alcalinitzant, astringent i galactògena (augmenta la secreció de llet). Per tant, està molt indicada en els següents casos:

• Estats de fatiga física i cansament a causa d’un exercici muscular intens, com el que fan els esportistes o els treballadors manuals, als quals dóna sensació d’energia i benestar.
• Èpoques de creixement. Ja que és una bona font d’energia, vitamines i minerals molt recomanable per al creixement ossi i muscular dels adolescents.
• Arterioesclerosi i problemes de circulació i del cor. La castanya aporta molt energia i molt potassi i en canvi poc greix i poc sodi i tot això contribueix a evitar la tensió arterial.
• Diarrees. Sobretot en forma de puré és un bon aliment quan hi ha descomposició intestinal, ja que té un efecte astringent i regulador.
• Insuficiència renal. La castanya té un efecte alcalinitzant que pot compensar l’excés d’àcids a la sang, com l’àcid úric o la urea que es poden acumular quan el ronyó no compleix les seves funcions. I a més té poques proteïnes, cosa que és favorable en insuficiència renal.
• Lactància materna. La castanya és un aliment que augmenta la secreció de llet en les dones que alleten, a més d’aportar nutrients necessaris en aquesta etapa.

Les castanyes es poden preparar de moltes maneres si bé habitualment les consumim torrades i només durant l’època de la castanyada. Si es deixen assecar es conserven durant molt temps i es poden utilitzar durant tot l’any, sobretot per fer guisats amb carn. En cru val més menjar-les només quan són molt tendres i tot i així s’han de mastegar molt bé, perquè només d’aquesta manera els enzims de la saliva les poden començar a pair.

També es poden cuinar bullint-les en aigua durant 20 o 30 minuts com si fossin patates i afegint-hi herbes aromàtiques com el comí, el fonoll o la farigola. Una deliciosa manera de preparar-les és torrades al foc en una paella foradada després d’haver-los fet un tall a la pell per evitar que explotin.

També es poden servir en forma de puré, al qual s’hi pot afegir sucre moreno o mel o també llet. I finalment, les castanyes són aptes fins i tot per preparar postres, com el famós marron glacé, un dolç exquisit típic de França, elaborat amb castanyes de la màxima qualitat i clara d’ou.

Les úniques precaucions que s’han de prendre amb les castanyes és mastegar-les i ensalivar-les bé, ja que si no es fa així en poden arribar fragments no digerits al budell gruixut i produir flatulència. De la manera que resulten més digestives és en forma de puré. Les persones amb sobrepès o obeses i també els diabètics han de consumir les castanyes amb precaució, per la seva gran riquesa en hidrats de carboni, que les fan altament energètiques.

Etiquetes: aliment alcalinitzant, aliment energètic, castanyada, creixement, fibra, hidrats de carboni, insuficiència renal, lactància, potassi

Entrada publicada a General el dimecres, 26/10/2011 a les 08:00.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.