La pastanaga i el bronzejat

 És veritat que si menjo pastanaga em posaré més morena?

Aquesta és una pregunta que més d’un ens hem fet, i és que alguna cosa hi ha de cert en la creença que la pastanaga ajuda a adquirir un bon bronzejat. Però el que molts no saben és que hi ha altres fruites i verdures que, com la pastanaga, també contenen carotenoides, principals responsables d’aquest saludable color que agafa la pell a l’estiu. Perquè resulta que els carotenoides són una família de pigments responsables de la gamma de colors grocs, taronges o vermells presents sobretot a fruites i verdures, però també en els músculs i la pell d’alguns peixos i crustacis.

Aquests carotenoides, que en els vegetals tenen la funció de dur a terme la fotosíntesi, actuen en el nostre organisme com a antioxidants, és a dir ens protegeixen dels temibles radicals lliures, que ataquen les membranes de les cèl·lules i fan malbé el material genètic que contenen, i per tant són responsables de l’envelliment i de malalties com el càncer.

Dintre de la gran família dels carotenoides, els més estudiats són el betacarotè, el licopè, la luteïna i la zeaxantina, que es troben a diferents fruites i verdures.

Així, el betacarotè el trobem sobretot a la pastanaga, que és el segon aliment que en conté més, ja que el primer és el julivert. També en tenen els vegetals de fulla verda, les fruites i vegetals de color taronja, cols i bròquils i all i julivert.

El betacarotè, a més de ser un gran antioxidant, té la particularitat que és pot convertir en vitamina A a mesura que ho necessitem, per aquest motiu també se l’anomena provitamina A. Menjant una sola pastanaga al dia ja cobrim més del doble de les nostres necessitats d’aquesta vitamina. A més, també contribueix al bon estat de la pell, de les mucoses i de la retina. Una de les seves principals funcions, que explica l’aparició del bronzejat, és activar les cèl·lules defensives del nostre sistema immunitari i protegir-nos dels danys produïts pels rajos ultraviolats solars, i això ho fa accelerant el bronzejat de la pell com a protecció.

La luteïna, un altre carotenoide, la trobem a la zona central de la retina de l’ull, anomenada màcula, sobretot a les parts laterals, i la seva funció és protegir aquesta zona de l’acció antioxidant de la llum. Contenen luteïna els espinacs, la col arrissada, les bledes, l’enciam, el porro o l’api. Segons s’ha comprovat, les persones que incorporen luteïna a través de la dieta mostren protecció contra la degeneració d’aquesta zona de l’ull.

El carotenoide zeaxantina dóna la coloració groga típica del blat de moro, però també es troba a la carbassa, els pèsols, les taronges i el kiwi. És també un potent antioxidant, que està present a la mateixa zona que la luteïna, però a diferència d’ella es troba a la part central de la màcula, a la qual protegeix dels efectes nocius de la llum.

Pel que fa al licopè, és un carotenoide que s’extreu sobretot del tomàquet, i que s’aprofita més amb la cocció. En el cos humà està present o òrgans com fetge, pulmons, pròstata, còlon i pell. Contenen aquest pigment, a part dels tomàquets, la síndria, l’aranja rosada, la papaia o l’albercoc. Segons nombroses investigacions és protector contra malalties cardiovasculars i contra el càncer de pròstata.

Com es pot veure, els carotenoides són una gran família d’antioxidants, que exerceixen un efecte beneficiós sobretot a la pell, la vista i les mucoses, però hi ha també altres antioxidants que ens poden ajudar a frenar l’acció dels radicals lliures i són les següents

  • La vitamina C, que compleix múltiples i imprescindibles funcions i que podem trobar a cítrics, fruites vermelles i fruites tropicals i també a cols, bròquils i verdures de fulla vera, entre altres.
  • La vitamina E, anomenada vitamina de la fertilitat, present a fruita seca, llavors, germen de blat, cereals integrals, rovell d’ou i peix, i també en algunes margarines.
  • El seleni, un mineral amb acció anticancerígena, i que es troba a carn, vísceres, tonyina, salmó, ous, cereals integrals, llevat de cervesa i germen de blat.
  • El zinc, un altre mineral, fonamental per al creixement dels òrgans sexuals, i que trobem a carn vermella, peix, rovell de l’ou, formatges curats, marisc, fruita seca, llegum, cereals integrals, llevat de cerves i germen de blat, entre altres.
  • El coenzim Q-10, gran protector del cor, present sobretot a verat, salmó, sardines i cor dels animals.
  • Els flavonoides, pigments dels aliments, que podem obtenir de fruites vermelles, te verd i vi negre.

Com podem observar, la natura és molt generosa a l’hora d’oferir antioxidants, ja que estan presents en la major part dels aliments que formen part de la nostra dieta. I això segurament és així perquè l’única manera que tenim d’obtenir-los és a través de la dieta, ja que no els podem fabricar. Si la nostra alimentació és poc variada o deficient, notarem les conseqüències tant a curt termini, per exemple amb ceguesa nocturna, com a la llarga amb l’aparició de cataractes, per posar només dos exemples del que ens espera si no aprofitem els meravellosos recursos que tenim tan a l’abast.

Betacarotè (provitamina A)

  • Vegetals verds (espinacs, bleda)
  • Vegetals de color taronja (pastanaga, carbassa)
  • Fruites de color taronja (mango, papaia, meló)
  • Cols i bròquils
  • All i julivert
  • Fetge

Carotenoides (pigments dels aliments)

  • Espinacs, cols, mango, préssec, blat de moro
  • Tomàquet cuit, síndria, aranja (pomelo)

Flavonoides (pigments dels aliments)

  • Fruites vermelles, te verd, vi negre

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús