El tall de digestió: mite o realitat?

Hi ha alguna manera d’evitar els talls de digestió?

Segurament que a la persona que ens fa la pregunta i a tots nosaltre ens han advertit que no és convenient tirar-se a l’aigua després d’haver menjat, sobretot si s’ha fet un àpat abundant, i ens han ensenyat a esperar unes dues hores abans de fer un bany per evitar el que es coneix com a “tall de digestió”.

Però en realitat el que s’anomena “tall de digestió” la majoria de les vegades no té res a veure amb cap procés digestiu i els accidents que es produeixen a l’aigua i que de vegades poden ser greus estan causats per un xoc per aigua freda. La paraula mèdica per definir aquests tipus d’accidents és hidrocució, que és una aturada cardiorespiratòria pel contacte de la pell amb aigua freda. Se li va donar el nom d’hidrocució pel fet que els accidents mortals per aigua i per electricitat (electrocució) presentaven analogies clíniques. 

La hidrocució és la contracció nerviosa del plexe solar, que es produeix a l’entrar en contacte amb l’aigua freda i està provocada per la diferència de temperatura de l’aigua respecte de la pell. Amb el canvi brusc de temperatura, els vasos dilatats per una exposició prolongada al sol es contrauen violentament i provoquen un xoc o síncope.

I per què es produeix aquesta síncope? L’explicació és que la pell exposada al sol agafa temperatures molt elevades que fan que la xarxa d’artèries i venes perifèriques estigui molt dilatada i acumuli un volum de sang important. Al entrar de cop en aigua freda, es produeix una constricció immediata que empeny aquesta massa de sang amb una elevada pressió a la xarxa circulatòria profunda i es produeix el xoc o aturada cardiorespirat.

En els casos en què el xoc es produeix a l’entrar en aigua freda després d’haver menjat molt, la sang està acumulada a la zona digestiva i no pot respondre ràpidament desplaçant-se per apujar la temperatura a les zones del cos que ho necessitin.

Així doncs, tot i que la hidrocució es pot donar al entrar a l’aigua freda després d’haver menjat, la majoria de les vegades no és així i es produeix per altres motius, entre ells, l’entrada brusca a l’aigua freda després d’haver pres molta estona el sol, o després d’haver fet exercici intens, sobretot si s’està transpirant, o també quan s’està molta estona dins aigua freda, que seria el cas dels naufragis. També pot sobrevenir si es fa exercici dins l’aigua que porti al límit de l’esgotament físic, quan es cau a l’aigua donant-se un fort cop a la zona del plexe solar, a l’altura del pit i fins al melic, o també després de la ingesta d’alcohol.

Hi ha uns símptomes que avisen d’una possible hidrocució, com ara:

  • Calfreds o tremolors persistents, acompanyats de pell envermellida
  • Sensació de fatiga o de cansament anormal,
  • Mal de cap o punxades al clatell
  • Picors a la panxa, braços o cames
  • Sensació de vertigen, mareig o xiulets a les orelles
  • Visió borrosa o sensació de veure llumetes
  • Rampes musculars o dolors a les articulacions
  • Sensació d’angoixa

Per evitar la hidrocució hem de prendre una sèrie de mesures. La primera seria dutxar-nos abans d’entrar a l’aigua per reduir la diferència de temperatura entre la nostra pell i l’aigua, o també podem optar per entrar gradualment a l’aigua, sobretot quan està freda i fa estona que estem exposats al sol. També ens podem mullar el clatell i el cos abans d’entrar. No hem d’oblidar beure regularment i hidratar-nos, i hauríem d’evitar exposicions massa llargues abans de tornar a l’aigua, sobretot si té una temperatura inferior a 19 graus.

Altres mesures de precaució serien no estar més de 15 minuts dintre l’aigua després d’una exposició prolongada al sol, evitar banyar-se i esperar 2 o 3 hores després d’haver begut alcohol o d’haver menjat molt, evitar capbussar-se immediatament després d’una llarga exposició al sol, evitar practicar esports intensos abans de banyar-se i fer-ho només en zones vigilades.

 

Etiquetes: , , , , ,

Comentaris

  • AliBay

    13/12/2011 - 17:25

    Pots patir un tall de digestió, de diferent grau (no tots són necessàriament mortals) prenent-te un copa de cava molt freda després de dinar, en un ambient càlid. Jo mateix l’he patit.

    Aquest relativisme amb el tema del tall de digestió és molt preocupant.

  • Mengem de pícnic a l’estiu | Menja sa – Educació i benestar alimentari

    01/08/2012 - 09:05

    [...] Respectar les hores de digestió per tal d’evitar el que popularment anomenem “tall de digestió” [...]

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús