El juny passat vaig participar com a professor al curs de Food Event Design (és a dir, de disseny d’esdeveniments gastronòmics) que l’Instituto Europeo di Design va organitzar a Barcelona. El grup de vuit alumnes que hi assistia era dinàmic i amb talent, aquestes coses es noten quan fas de mestre. N’he fet ja en algunes ocasions, i quan et trobes amb un auditori que et transmet feed-backs interessants, em diverteix molt. Va ser el cas. Els alumnes del curs tenien trajectòries diferents (venien del món del màrqueting, de l’empresa, de la fotografia gastronòmica…). Una noia colombiana, la Lucy, era l’única que tenia restaurant, i em va convidar a visitar-lo. I com que em va quedar un bon record del curs, no podia declinar aquella invitació.

Així, ahir a la nit, amb un amic hi vam anar a sopar. El restaurant es diu SMS Delícies. És al número 33 del carrer d’Astúries de Barcelona i té aquest aire de bistrot de disseny que tenen tants restaurants graciencs. La Lucy és agradable, vaja, agradabilíssima, i el restaurant és com ella. El va obrir fa tres anys. L’espai entre clients és just, sí, però l’inconvenient es converteix en una virtut, perquè el local transpira allò que els francesos en diuen bonheur (una altra característica pròpia dels bons bistrots), i això ajuda als comensals a saludar-se, a conversar i a desitjar-se bona nit quan acaben l’àpat. Des d’aquella cantonada de carrers estrets, amb la xerrera arrencada, bevent la copa que ens va servir la Lucy… Tenia tot un aire de pel·lícula d’Eric Rohmer que em resultava la mar de confortable. Perquè a mi les pel·lícules d’Eric Rohmer la veritat és que m’agraden entre molt i moltíssim. Punt a favor del restaurant! De fet, la Lucy —que va arribar a Barcelona l’any de les meravelles, el 1992, se’n va enamorar i s’hi va instal·lar— havia passat abans per París, i alguna cosa (bona) se’n va endur d’allà.

El restaurant és petit, però l’activitat és intensa. Ahir hi havia dos cuiners (els fogons són a la vista), tot i que normalment n’hi ha tres. Faltava el cap de cuina, però el menjar que ens van servir no se’n ressentia. Cuina mediterrània de fusió amb moltes influències asiàtiques, aquesta modernitat culinària de fa alguns anys que gairebé s’està convertint en la gastronomia que identifica Gràcia avui, perquè molts petits restaurants de la zona s’hi dediquen. Ara, si la cuina està bé, doncs endavant! I la del SMS em va semblar molt correcta, a més, a preus ideals per sopar sortint del cine Verdi: per menys de 20 € a la nit fas un molt bon àpat.

Bonehur, Eric Rohmer, cuina moderna, bon preu. De moment anem bé.

Un consell: deixeu-vos aconsellar pel cambrer, que aconsella bé. Ell ens va recomanar els fideus yakishoba i el filet de bou amb salsa d’Oporto, que va ser el millor de la nit. També em va agradar el plat de tres minihamburgueses de carns i condiments diferents, que es ve a sumar a aquesta passió per les bones hamburgueses que aquest any hi ha a Barcelona. Vam compartir una mousse de tres xocolates força contundent, però què hi voleu fer, som xocolaters de mena i ens va encantar. Per obrir l’àpat, la Lucy ens va convidar a unes gambes embolicades amb bacon i amb un punt de gingebre (bastant potents) i a una vichysoisse de poma que va refrescar el final de l’aperitiu.

“A veure si veniu a les festes de Gràcia i passeu a saludar-nos”, ens va dir la Lucy, per acomiadar-nos. “Fem els millors mojitos!”, assegura. Bon rotllo d’estiu, ja ho veieu.

I quan arribi la tardor i ens asseguem darrere dels vidres del SMS Delícies, mentre fora plou, pensarem que sí, que estem en un tros de París, presos de la bonheur de la ciutat i esperant que en qualsevol moment, sense saber d’on, ens aparegui Eric Rohmer amb una càmera per robar-nos la conversa.

Quina delícia.

La cantonada Astúries/Badia

SMS Delícies
Carrer d’Astúries, 33
Barcelona (Gràcia)
Tel. 93 217 95 47