Si en Jaume Subirós em convida a celebrar el mig segle del Motel, jo hi vaig. En Jaume suma cordialitat, bonhomia, murrieria i erudició gastronòmica, però, si no el coneixeu, per comprovar-ho us remeto a l’entrevista que li ha fet en Xavier Sust i que publicarem en el número 121 del CUINA, que arriba al quiosc el 29 de juny. Altrament, també podeu comprar el llibre Històries del Motel que, sota la coordinació de Miquel Berga, acaba de publicar Ara Llibres. Tot plegat us ajudarà a entendre perquè el Motel (pronuncieu-ho mótel, si voleu semblar de Figueres) no és un restaurant qualsevol.
Doncs això, que la festa va tenir lloc ahir a Figueres. Primer, un acte multitudinari sota la cúpula del Teatre-Museu DalÃ, amb el bo i millor de la cuina catalana i, per extensió, mundial. Això vol dir Ferran Adrià , Joan Roca, Carme Ruscalleda, Elena Arzak, José Andrés i una interminable llista de xefs catalans que, si esmoleu la vista, veureu tots en la fotografia de sota.
Al vespre, amb el company Enrique Marco (fotògraf de la revista), vaig ser dels afortunats que van participar en el sopar commemoratiu que, dins dels immutables salons del Motel, ens van preparar tres xefs. El flamenc Bart Thoelen (restaurant Les Palmiers, de la Roca de l’Albera, al Rosselló), va cuinar un gaspatxo de cogombre i fonoll amb sorbet de tomà quet, unes carxofes amb lardo de Bigorra i uns llagostins de la Costa Brava en carpaccio marinats amb crustacis, corall, herbes aromà tiques i guacamole. Elena Arzak va servir el primer plat contundent de la nit, un zapoa itsas beheran (és a dir, rap marea baixa). I en Subirós va cuinar l’à nec 5 aglans rostit amb polenta.
El protocol ens va asseure en una taula molt tremenda, al costat de la Carmeta Casas —en plenÃssima forma—, de la Dolors Ollé, d’en NarcÃs Comadira, del crÃtic gastronòmic valencià Antonio Vergara, del periodista Óscar Caballero i del loquaç Comte de Sert, culpable que em resistÃs a aixecar-me de la cadira abans d’hora. L’à nec rostit i la seva conversa heterodoxa i desacomplexada van ser el millor del sopar. “Colossal”, va dir del plat d’en Subirós, el comte. I després de menjar-se el PastÃs Empordà de les postres —un classiquÃssim pa de pessic amb crema cremada, crocant i totes les prohibicions dietètiques del món—, per aplaudir-lo, va dir: “a mi estas guarradas me encantan“.
No us esvereu, per al comte això és el millor dels elogis. Llegiu, si no, què va declarar a la Contra de La Vanguardia de fa tres anys: “¡Hay que ser guarro en la comida y en el sexo, o no tiene gracia!”
El 4 de juliol presentarà el llibre del Motel a la llibreria Bertrand de Barcelona. Jo, de vosaltres, no m’ho perdria. M’hi trobareu.
Definitivament, hi ha històries que només passen al Motel. Jo ja n’hi tinc una, la d’ahir.
Els xefs celebren els 50 anys del Motel
Avui m’ha arribat a les mans el llibre Menjar-se el món, d’Ara Llibres, tot just acabat de publicar. És una recopilació de quinze entrevistes a joves emprenedors catalans de diversos sectors. En el de la gastronomia, l’autor (el periodista Vador Lladó) ha escollit encertadament Jordi Vilà . El cuiner hi fa algunes declaracions que m’ajuden a entendre els perquès de tot el que explicava abans:
Josep Sucarrats i Miró (Abrera 1975). Periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i rà dio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.
