Arxiu de la categoria ‘General’

Receptes impossibles i cuina ‘pornogĂ strica’

diumenge, 9/05/2010

Préssecs amb tonyina!

El meu amic Esteve, va tenir la pega —culinĂ riament parlant— d’haver de passar gairebĂ© quatre anys a Rotterdam. L’Esteve venera la bona taula tant com els holandesos veneren el seu sistema de dics, però el fet Ă©s que, si bĂ© el nivell de l’enginyeria neerlandesa Ă©s enlluernador, no es pot dir el mateix —i que ens perdonin els sĂşbdits de la reina Beatriu— del seu receptari tradicional. Deixant de banda els musclos i el gouda, l’experiència holandesa del meu amic, pel que fa a la cuina diĂ ria, Ă©s mĂ©s aviat decebedora. Les salses excessivament lĂ ctiques, les sopes aigualides, una mena de despreocupaciĂł culinĂ ria reflectida en uns Ă pats massa informals —pel que sembla, el ritual d’asseure’s en una taula mĂ­nimament parada tĂ© poc valor als PaĂŻsos Baixos— van fer que el menjar, juntament amb els plugims persistents, fossin la part mĂ©s feixuga d’aquella etapa holandesa. “He desenvolupat la teoria”, va dir-me, “que es tracta d’una cuina pornogĂ strica. A veure si un en parles en un editorial de la revista”.

Mai no he escrit cap editorial sobre cuina pornogĂ strica. Hauria resultat realment forçat. Però el dia que en Thomas, un altre amic —en aquest cas belga de Valònia i resident a Barcelona—, em va explicar la recepta amb què va desconcertar en un sopar uns amics catalans seus, la meva memòria va recuperar les desventures culinĂ ries de l’Esteve.

La recepta d’en Thomas Ă©s tan increĂŻble com fĂ cil (la mĂ xima complexitat que presenta Ă©s saber obrir llaunes de conserva). L’explico. Es tracta que lligueu tonyina de llauna trinxada amb maionesa i quètxup i que feu servir aquesta preparaciĂł per farcir meitats de prĂ©ssec en almĂ­var. No em digueu que mai haurĂ­eu imaginat una combinaciĂł d’ingredients com aquesta. Doncs resulta que en Thomas —que, pel que sĂ©, tĂ© un paladar molt fi a l’hora de triar restaurants— ho ha menjat tota la vida. Fins i tot em va enviar unes quantes adreces web per demostrar-me que a Bèlgica Ă©s un plat la mar d’habitual.

Fa pocs dies, en un bar, en Thomas i jo vam coincidir amb el xef d’un dels restaurants mĂ©s top d’avui a Barcelona. No em vaig resistir de comentar la recepta, i el xef va formular (diria que amb ironia) aquest comentari: “Home, si sĂłn quatre ingredients que t’agraden per separat, ja entenc que t’agradin junts”. Vam reptar-lo a elevar aquest plat a l’alta cuina aplicant-li les modificacions que calguĂ©s, però no vam aconseguir cap compromĂ­s en aquest sentit.

Al capdavall, de receptes impossibles (pornogĂ striques?) com aquesta, en totes les cultures n’hi ha. Tot deu dependre del punt de vista del consumidor. Conec argentines que, desprĂ©s d’anys de viure aquĂ­, encara no entenen com als catalans ens poden agradar els mar i muntanya o combinar les fruites amb la carn. I això de barrejar la xocolata amb el pa amb tomĂ quet que hem fet de petits —i que, en aquest cas, sĂ­ que mĂ©s d’un cuiner d’avantguarda ho ha reconvertit en unes postres de luxe— els resulta poc menys que una barbaritat. Tant que m’agrada a mi…

I vosaltres? Quins són els plats més inversemblants que heu descobert voltant per aquests mons de Déu? Us llançareu a sorprendre els vostres comensals amb uns préssecs farcits amb tonyina, ara que en sabeu la recepta?

Guanya la cuina d’El Bulli

dimarts , 27/04/2010

Els nĂşmeros ens agraden, i posseir l’1 fa molta patxoca. Ens havĂ­em acostumat a anomenar El Bulli com el millor restaurant del mĂłn avalats per la llista The World’s 50 Best Restaurants, que l’havia entronitzat en aquesta posiciĂł. Aquest any —quan AdriĂ  ja ha anunciat que dissenyarĂ  per a El Bulli un format totalment allunyat del restaurant convencional—, passat en segona posiciĂł.

Però si ens fixem en el nou nĂşmero 1 —el Noma de Copenhague—, en el nĂşmero 3 —The Fat Duck, anglès—, els nĂşmeros 4 i 5 —El Celler de Can Roca (esplèndid!) i el basc Mugaritz— i en el nĂşmero 6 —l’Osteria Francescana, de l’italiĂ  Massimo Bottura— descobrim que en tots els restaurants de les primeres posicions la influència d’AdriĂ  hi Ă©s mĂ©s que evident.

Amb el nou Bulli AdriĂ  ja havia avançat que estarĂ  fora de classificaciĂł dels criteris habituals de les guies. Encara que el nĂşmero 1 faci patxoca, pensa que la seva guerra ara Ă©s una altra. La seva influència en els grans restaurants d’avui, això sĂ­, es mantĂ© intacta i, fins i tot, creix.

‘Top ten’ d’abril

dilluns, 26/04/2010

He fet un repàs del que podrien ser les millors 10 descobertes (o redescobertes, en algun cas) gastronomòmiques que he fet aquest mes. Què us semblen? Quines han estat les vostres?

10-La  mona de caputxina de la Pastisseria Grau d’Esparreguera. Me la va regalar la meva padrina, l’Ă via Florentina, per Pasqua. La caputxina Ă©s, en realitat, el flamet (digueu-ne tocinillo de cielo, si no en coneixĂ­eu la traducciĂł al catalĂ ). És dolça, dolcĂ­ssima (quedeu advertits!) i la veritat Ă©s que jo nomĂ©s n’he trobat a Esparreguera, tot i que segur que en algun altre poble en fan. Digueu-me en quin!

9-Els macarrons amb bolets de l’Ada Parellada. És una recepta la mar de fĂ cil, d’aquelles que et resolen un compromĂ­s i hi quedes bĂ©. La podeu trobar al cuina nĂşmero 105 (el del mes d’abril, amb els formatges italians en portada).

8-Al Contadino Sotto le Stelle. Un restaurant italiĂ  al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. El periodista Marco Bozzer m’hi va convidar en un tast de sis vins italians (bĂ sicament ecològics) que em van embadalir. Però la seva cuina autènticament italiana (oblideu-vos d’espaguetis gomosos) Ă©s el que em farĂ  repetir la visita.

7-Les patates braves del Follia de Pot. Inèdites, tota una invenció del xef Jo Baixas a partir de la clàssica patata rösti. La serveixen al Follia de Pot, el gastrobar ubicat sota el restaurant Follia de Sant Joan Despí.

6-La paella DO Barceloneta del Suquet de l’Almirall. El xef Quim Marquès ha investigat com es fa una autèntica paella i la serveix al seu restaurant de la Barceloneta. Ep! I cada plat nou plat que en serveix va numerat. El 9 d’abril havia superat ja el 1.800.

5-La Flor de Sal de Sal de Ibiza. Una sal natural que ve directament de les PitiĂĽses. Del millor d’aquesta illa, segur.

4-El formatge asturiĂ  de Los Beyos. El van presentar a AlimentĂ ria, la redacciĂł del CUINA sencera el vam tastar i, immediatament, ens van venir ganes d’anar a visitar les gorgues de Los Beyos i descobrir-hi en directe com l’elaboren.

3-El vi La Fou de Batea. L’aposta de la famĂ­lia Roqueta a la DO Terra Alta m’ha convençut. Pur terroir.

2-Els pèsols del Senyoret. El Senyoret és un pagès del Prat de Llobregat. Dijous passat vaig tastar els primers pèsols de la seva collita i em vaig sentir un privilegiat de veres.

1-La crema d’arrels amb caviar. Va ser el primer plat que els germans Torres (bĂ©, de fet nomĂ©s el Javier, perquè el Sergio estava atrapat a Frankfurt per culpa d’un volcĂ  islandès) van servir en el lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia. Un inici de sopar immillorable. És a dir, que us recomanem que aneu al Dos Cielos, si encara no hi heu anat.

Ja hi som!

dimarts , 20/04/2010

Sí. Recordo encara aquell matí calorós del 26 d’agost de l’any passat quan vam presentar el nou disseny del CUINA a l’hotel Omm de Barcelona. Ja vam avançar aleshores que el següent pas seria estrenar el web de la revista. Avui toca això, i amb el web estreno també aquest blog, Li he hagut de posar títol i tot, i m’he decantat pel d’Escudella barrejada perquè penso que serà això: un espai on us parlaré de tot allò que es queda al rebost de la redacció del CUINA. Perquè, al capdavall, més enllà del que podeu llegir a la nostra revista —que, per cert, acaba de celebrar el 9è aniversari: anem cap al desè!— pel camí queden moltes idees, temes, converses i descobertes que ara serà més fàcil de compartir amb vosaltres.

Us deixo. Me’n vaig a tastar les primeres cireres d’aquesta primavera.