Arxiu de la categoria ‘General’

La Merc猫 amb els Freixa

dimecres, 29/09/2010

Primer de tot, una pr猫via. A un periodista se li suposa un cert distanciament respecte dels protagonistes de les seves not铆cies i reportatges. Si es tracta d’un periodista gastron貌mic, doncs tamb茅: analitzar脿 els restaurants amb rigor, amb el m脿xim d’imparcialitat i sense deixar-se influir per les simpaties o antipaties que pugui sentir pels responsables del negoci. Conec una colla de periodistes gastron貌mics que s贸n bons professionals, molts dels quals col路laboren, han col路laborat o espero que ben aviat col路laborin al CUINA. Per貌 ara us parlar茅 d’un dia en qu猫 vaig desconnectar-me de la meva vena period铆stica i em vaig deixar convidar, amb tota la satisfacci贸 del m贸n, pel Josep Maria Freixa i la Dori Riera al seu establiment, el Freixa Tradici贸. Aquell dissabte no vaig seguir altra deontologia professional que la de fer el que em venia de gust. I aix铆 us ho explico.

En Josep Maria i la Dori

En Josep Maria i la Dori

Al capdavall, en aquest blog parlo de coses que em passen menjant i bevent per aquests mons de D茅u amb certa desinhibici贸, tal com raja. El que m’agrada, m’agrada, i el que no m’agrada, no. I el Freixa Tradici贸 sempre m’ha agradat. Entre d’altres 鈥攄e la cuina en parlar茅 m茅s endavant鈥 perqu猫 els Freixa sempre m’han semblat uns perfectes amfitrions per a un restaurant: tant quan hi he anat com a client, com quan m’hi han convidat com a periodista, he percebut una familiaritat agradabil铆ssima que fa que, quan amics i coneguts em demanen la meva llista de restaurants preferits, aquest sempre sigui un dels citats.

La setmana passada, la Dori em va convidar a tastar el men煤 de festa major que servien al Freixa amb motiu de la Merc猫. La proposta, 茅s clar, era irrenunciable, i vaig demanar-li a la Virgili que m’hi acompany茅s (no li va costar gens d’acceptar-la). La Virgili 茅s la Montse Virgili, exconductora del Cabaret El猫ctric d’iCat FM 鈥攑er cert, no us ho havia dit encara, per貌 aquesta temporada l’脪scar Broc i jo hi tornem a participar com sempre, els divendres a quarts de 12 de la nit, aquest cop amb l’Albert Miralles entremig: a veure si ens escolteu!

A banda d’aix貌, i de moltes coses m茅s, la Virgili 鈥攇ormanda gormand铆ssima鈥 tamb茅 col路labora a les p脿gines de menjar i beure del Time Out Barcelona, perqu猫 menjar i beure (a m茅s de parlar i escriure) s贸n dues de les coses que m茅s b茅 sap fer. De fet, us recomano que la seguiu al Time Out, perqu猫 m’he fet devot de la seva manera desacomplexada i irreverent d’escriure sobre gastronomia, que, la veritat, en la nostra professi贸 ja conv茅. Doncs b茅, la Virgili, partenaire ideal per a una vetllada gastron貌mica, no coneixia el Freixa Tradici贸 i calia resoldre aquesta mancan莽a.

I prou que la vam resoldre!

El men煤 de festa major va resultar ser tot un senyor men煤. Em sap greu, lectors, que quan llegiu aquest post el men煤 ja no estar脿 disponible com a tal. Per貌 la majoria de plats els trobareu a la carta del Freixa Tradici贸 d’aquesta tardor, o sigui que si els hi voleu tastar, nom茅s cal que hi aneu.

Vam comen莽ar amb la classiqu铆ssima croqueta de la casa, d’aquelles en qu猫 l’arrebossat t茅 el cruixent just. Van servir-nos tamb茅 un bunyol de bacall脿, de sensaci贸 casolana i execuci贸 professional. A continuaci贸, el primer hit del restaurant: mitja raci贸 dels millors macarrons de Barcelona, que s贸n els que fa en Josep Maria, i en aix貌 no admeto discussi贸 de cap de les maneres. I un canel贸 100 % Ignasi Dom猫nech, tamb茅 d’aplaudiment. La revelaci贸 del dinar va arribar amb el rostit de tres carns 鈥攃onill, 脿nec i vedella鈥 que, si hi comptem la botifarra de perol que les acompanya, en realitat s贸n quatre. Va ser literalment per sucar-hi pa, perqu猫 aix貌 茅s el que vam fer exactament amb el suc del fons del plat. El pa tamb茅 茅s pastat i cuit d’en Josep Maria, i 茅s un dels millors pans que se serveixen als restaurants de Barcelona.

Unes postres d’abans: alm铆vars de pinya, pr茅ssec i cirera, amb nata i flam d’ou casol脿. Un pijama, vaja. La Dori ens va explicar que va ser idea seva, record de les festes majors que havien celebrat abans de baixar a viure a Barcelona. Tamb茅 devem a la Dori que ens serv铆s un vi que va acompanyar b茅 tot l’脿pat: una de les darreres ampolles que els quedaven al celler de PSI de Pingus (casem-nos!, que exclamaria la Virgili).

Al CUINA de paper ja vam dedicar un comentari elogi贸s al pa de pessic que ofereixen com a petit four, per tant no cal repetir-ho. Nom茅s volia dir-vos que, ja sense gana, no em vaig poder resistir de tastar-lo.

Al final, en Josep Maria ens va regalar un dels seus pans, un pa de mantega de motlle fet per ell mateix que l’endem脿 la Virgili i jo vam torrar per esmorzar (cadasc煤 a casa seva, eh! No f茅ssim c贸rrer per la xarxa coses que no s贸n, ara). Qu猫 voleu que us digui, si cada diumenge em llev茅s amb aquest pa a taula, els llen莽ols se m’enganxarien menys.

Creieu-me: si podeu celebrar aix铆 la Merc猫, el piromusical ni fa falta.

Hem acabat la verema

diumenge, 26/09/2010
A la vinya de M茅s Amunt

A la vinya de M茅s Amunt

Aquest estiu us parlava de les vinyes de Cal Garrigosa i de com n’estaven, d’esponeroses. Despr茅s de l’hivern de sequera i de la primavera diluviana que l’any 2008 va fer anar de corcoll els ceps i de la pedregada inoportuna que el juny de l’any passat va malmetre bona part de la collita, enguany la verema ha estat generosa. Les pluges de final d’estiu, que han perjudicat l’anyada en moltes zones vin铆coles, a Abrera han estat m茅s respectuoses. El ra茂m havia crescut sa i fort i aix貌 l’ha fet aguantar b茅. Despr茅s de quinze dies de collita, ahir vam entrar la darrera carretada al cup.

En plena collita

En plena collita

La desolaci贸 que provoca una pedregada en un viticultor 茅s incomparablement menys intensa que el gaudi que comporta una bona collita. L’emoci贸 d’omplir els coves de ra茂ms lluents, de tastar-ne el most quan s’han acabat d’aixafar, de llevar-se al mat铆 i sentir l’aire embriagat de les aromes del vi que fermenta鈥 S贸n d’aquelles coses que nom茅s es perceben a pag猫s, i que potser avui guanyen m茅s valor entre els resistents que conserven les vinyes a resguard de l’asfalt i els maons, malgrat tot.

La verema 茅s cansada, i ho dic jo que, en realitat, me la miro des de la dist脿ncia. Per貌 les hores de treball sota el clima suau de la tardor primerenca i la satisfacci贸 que se sent quan s’enllesteix una vinya i s’omple el cup fan que, alguns dies, la verema sigui tamb茅 una festa. Les imatges que acompanyen aquest post s贸n del 19 de setembre i s贸n un reflex del que us explico.

L'Antonio, a la feina

L'Antonio, a la feina

L’anyada ja 茅s al cup, ara nom茅s cal esperar el tast del vi novell, que encetarem al novembre. Mentrestant, a Abrera, ja hi pot ploure.

Quina ra茂mada!

Quina ra茂mada!

Cava o xampany?

dilluns, 30/08/2010

Aquesta tarda, el programa El Secret d’estiu, de Catalunya R脿dio, m’ha convidat a participar en un debat sobre si 茅s millor el cava o el xampany. Si b茅 茅s cert que penso que, d’entrada, hi ha m茅s aviat poc a debatre 鈥攅l bon cava 茅s millor que el mal xampany; o el mal cava 茅s pitjor que el bon xampany, no hi ha m茅s!鈥, hi participar茅 en defensa del cava. La veritat 茅s que des de fa alguns anys hi ha cavistes que estan treballant de valent per millorar el seu producte, que estem descobrint el potencial desconegut del xarel路lo, que el millor valor del cava ja no 茅s nom茅s el preu, sin贸 tamb茅 la qualitat i la singularitat que li d贸na el seu cupatge 煤nic (xarel路lo, macabeu i parellada). Per aix貌 lluito contra l’esnobisme estereotipat d’aquells que asseveren categ貌ricament que “res com el xampany”, sobretot si s贸n catalans: no s’adonen del que passa al costat de casa! A mi el xampany m’agrada entre molt i molt铆ssim, per貌, si em donen una tribuna, dedicar茅 els meus esfor莽os a defensar el bon cava i a trencar els prejudicis dels qui s’han encasellat en la imatge m铆tica del xampany franc猫s, i no accepten que sovint no 茅s or tot el que llu.

Espero el vostre suport, aquesta tarda a les 5, a Catalunya R脿dio!

Bye, bye, Cabaret!

dijous, 15/07/2010

Aquesta nit acaba la temporada d’El Cabaret El猫ctric, el programa d’iCat FM on, des de fa dos anys, comparteixo micr貌fons amb 脪scar Broc en la secci贸 Pa amb tom脿quet i m煤sica electr貌nica. La Txell Bonet va tenir la bona idea d’ubicar la secci贸 de gastronomia just abans de la sessi贸 electr貌nica, i va ser en bona part culpa d’ella que un i altre espai s’interferissin per generar una tert煤lia culinariomusical in猫dita, distesa i s铆, sovint delirant i absurda! L’horari d’emissi贸 鈥攁bsolutament estramb貌tic: de 2/4 de 12 a les 12 de la nit de divendres鈥 suposo que ens ajudava a la desinhibici贸鈥 El matxembrament entre els dos tertulians i les seves 脿rees tem脿tiques respectives va arribar tan enll脿 que quan la Montse Virgili va substituir la Txell, les dues seccions es van convertir pels segles dels segles, en una de sola.

Broc & Sucatti

Broc & Sucatti

Entre el millor d’aquests anys, la connexi贸 en directe des del F貌rum Gastron貌mic de Girona, l’especial que vam emetre des de Madrid (i tot el que va passar despr茅s), el tast de caves Berdi茅 amb els germans Jovani, les converses sobre els b煤lgaros de Ca la Marciala (la pastisseria, o expastisseria 鈥攏o tinc clar si ja han tancat鈥, del meu carrer), el debat que vam dedicar a la cuina pornog脿strica i els pr茅ssecs farcits de tonyina belgues i, d’una manera especial, el dia que la Txell i jo mateix vam afegir les nostres 脿vies a l’audici贸 de m煤sica electr貌nica, es compten entre els moments m茅s inaudits i m茅s recordats d’aquestes dues temporades.

B茅, si us ho heu perdut, no patiu: podeu recuperar-nos pel podcast! Prou s茅 que la Gemma Clofent, de La Cuina de Casa, hi ha passat m茅s d’un dissabte al mat铆 enganxada escoltant el programa de la nit anterior. L’Ada Parellada, m茅s tranuitadora, ens escoltava en directe, des de casa o des del Semproniana.

Avui, l’equip de la Virgili & Co. prometen festassa. M’han demanat que hi vagi acompanyat i m’hi presentar茅 amb el cuiner Iker Erauzkin i el sommelier Xavier Ayala, a veure qu猫 ens expliquen. Ens podeu escoltar a partir de les 10 de la nit.

Ah! I si sentiu que durant el programa s’adrecen a un tal Sucatti, s铆, s贸c jo. Vestigis de les meves 猫poques universit脿ries!

M’entra melangia quan penso que divendres que ve ja far茅 festa del que vam qualificar com l’espai m茅s absurd de la hist貌ria de la radiodifusi贸 mundial鈥

Bon embotit+bona cervesa: doblement bo!

dimarts , 15/06/2010

Fa un parell de dissabtes vaig assistir a la I Jornada de la Terra a la Cuina que es va celebrar a Vic. Hi havia un mercat d’artesans agroalimentaris d’aquells que s贸n 煤tils per descobrir-hi rareses interessants. En aquesta ocasi贸, va ser l’Urbici, de Casa Oms de Vic, qui em a donar l’oportunitat de tastar la innovadora llonganissa amb cervesa negra del Montseny, que ja est脿 avalada amb una medalla d’or de la Fira IFFA de Frankfurt.

S铆, en la base d’aquest embotit s’hi ha afegit una dosi de cervesa negra de la Companyia Cervesera del Montseny (si consulteu el n煤mero 107 del CUINA, que ara 茅s al quiosc, hi trobareu un reportatge que parla d’aquesta empresa). La combinaci贸 茅s espl猫ndida: la llonganissa 茅s ben curada i al final del tast apareix el sabor de la cervesa, ben integrat, que allarga el plaer del mos. Tot un encert.

L’endem脿 la vaig posar a l’aperitiu de migdia i va triomfar.

Trobo que la col路laboraci贸 entre Casa Oms i els cervesers del Montseny 茅s una bona mostra de com la suma de bons elaboradors de producte artesanal pot reeixir. No en penseu el mateix?

‘Top ten’ de maig

dilluns, 31/05/2010

Com vaig fer a l’abril, us revelo ara les deu descobertes gastron貌miques m茅s interessants que he fet aquest mes:

10-Els pr茅ssecs farcits de tonyina (recepta t铆pica belga). Confesso que encara no els he tastat, per貌, entre el post que els vaig dedicar i la secci贸 d’El Cabaret El猫ctric on en vam parlar, han provocat tan rebombori que mereixen un lloc en aquesta llista.

9-Soul Kitchen, l’en猫sima pel路l铆cula gastron貌mica dels darrers anys. Acceptant que la gastronomia era un mer pretext de la hist貌ria, la trama 茅s divertida, els actors s贸n bons i, mireu, em va provocar la mateixa empatia que molts xefs joves del nostre pa铆s.

8-El vi Pater, un garnatxa negra 100% de Ficaria Vins (DO Montsant). Un vi amb cos, amb tots els ets i uts dels negres d’aquesta denominaci贸.

7-La paella que em van servir a Sueca, cuinada pel xef local Jes煤s Maldonado, del restaurant Ri-ra. Ja ho sabeu, t铆picament valenciana, sense peix: pollastre, conill, bajoques (mongetes tendres), garrofons (unes mongetes seques molt grosses), vaquetes (茅s a dir, cargols)… I una varietat nova d’arr貌s: l’albufera.

6-L’oli d’oliva vera d’Art茅s (Bages). Ja he tastat el de la darrera collita. No t茅 denominaci贸, ni ben b茅 marca, nom茅s la confian莽a que em d贸na el Joan Altimira, el pag猫s que en conrea l’olivar, que no 茅s poca. Un sabor diferent al de l’arbequina habitual, gr脿cies a una varietat que cuidem massa poc (la vera).

5-El mar i muntanya de galta de vedella i escamarl脿 que Nandu Jubany va cuinar especialment per al sopar de gala que Eurotoques (l’associaci贸 que aplega els principals xefs de l’Estat) va celebrar a Barcelona el 17 de maig. Diu que fa deu anys que no el t茅 a la carta del restaurant, o sigui que va ser un privilegi (us ho asseguro) tastar-lo.

4-Els formatges d’El Mol铆 de Ger que vaig tastar en el concurs Lactium de Vic. Una de les iniciatives m茅s interessants en el sector dels l脿ctics artesanals de Catalunya.

3-El restaurant Suc de Viladecans. La veritat 茅s que el vaig descobrir a principi d’any, per貌 ara l’he recuperat gr脿cies a la cr铆tica que en Llu铆s Garcia Petit fa al Cuina que teniu ara al quiosc. Cuina jove i moderna de deb貌 (no focs artificials). Aneu-hi.

2-La s铆pia amb xocolata que Quim i Manel Marqu茅s, del Suquet de l’Almirall, van servir en la presentaci贸 del seu llibre Cuina marinera. En Quim va explicar que l’ha apr猫s del cuiner tarragon铆 David Sol茅, d’El Barquet. Ol茅 per a tots tres.

1-Les mongetes tendres de la Teresa i l’Andreu de Cabrera de Mar. Els bons hortolans s贸n els orfebres de l’agricultura!

Receptes impossibles i cuina ‘pornog脿strica’

diumenge, 9/05/2010

Pr茅ssecs amb tonyina!

El meu amic Esteve, va tenir la pega 鈥攃ulin脿riament parlant鈥 d’haver de passar gaireb茅 quatre anys a Rotterdam. L’Esteve venera la bona taula tant com els holandesos veneren el seu sistema de dics, per貌 el fet 茅s que, si b茅 el nivell de l’enginyeria neerlandesa 茅s enlluernador, no es pot dir el mateix 鈥攊 que ens perdonin els s煤bdits de la reina Beatriu鈥 del seu receptari tradicional. Deixant de banda els musclos i el gouda, l’experi猫ncia holandesa del meu amic, pel que fa a la cuina di脿ria, 茅s m茅s aviat decebedora. Les salses excessivament l脿ctiques, les sopes aigualides, una mena de despreocupaci贸 culin脿ria reflectida en uns 脿pats massa informals 鈥攑el que sembla, el ritual d’asseure’s en una taula m铆nimament parada t茅 poc valor als Pa茂sos Baixos鈥 van fer que el menjar, juntament amb els plugims persistents, fossin la part m茅s feixuga d’aquella etapa holandesa. “He desenvolupat la teoria”, va dir-me, “que es tracta d’una cuina pornog脿strica. A veure si un en parles en un editorial de la revista”.

Mai no he escrit cap editorial sobre cuina pornog脿strica. Hauria resultat realment for莽at. Per貌 el dia que en Thomas, un altre amic 鈥攅n aquest cas belga de Val貌nia i resident a Barcelona鈥, em va explicar la recepta amb qu猫 va desconcertar en un sopar uns amics catalans seus, la meva mem貌ria va recuperar les desventures culin脿ries de l’Esteve.

La recepta d’en Thomas 茅s tan incre茂ble com f脿cil (la m脿xima complexitat que presenta 茅s saber obrir llaunes de conserva). L’explico. Es tracta que lligueu tonyina de llauna trinxada amb maionesa i qu猫txup i que feu servir aquesta preparaci贸 per farcir meitats de pr茅ssec en alm铆var. No em digueu que mai haur铆eu imaginat una combinaci贸 d’ingredients com aquesta. Doncs resulta que en Thomas 鈥攓ue, pel que s茅, t茅 un paladar molt fi a l’hora de triar restaurants鈥 ho ha menjat tota la vida. Fins i tot em va enviar unes quantes adreces web per demostrar-me que a B猫lgica 茅s un plat la mar d’habitual.

Fa pocs dies, en un bar, en Thomas i jo vam coincidir amb el xef d’un dels restaurants m茅s top d’avui a Barcelona. No em vaig resistir de comentar la recepta, i el xef va formular (diria que amb ironia) aquest comentari: “Home, si s贸n quatre ingredients que t’agraden per separat, ja entenc que t’agradin junts”. Vam reptar-lo a elevar aquest plat a l’alta cuina aplicant-li les modificacions que calgu茅s, per貌 no vam aconseguir cap comprom铆s en aquest sentit.

Al capdavall, de receptes impossibles (pornog脿striques?) com aquesta, en totes les cultures n’hi ha. Tot deu dependre del punt de vista del consumidor. Conec argentines que, despr茅s d’anys de viure aqu铆, encara no entenen com als catalans ens poden agradar els mar i muntanya o combinar les fruites amb la carn. I aix貌 de barrejar la xocolata amb el pa amb tom脿quet que hem fet de petits 鈥攊 que, en aquest cas, s铆 que m茅s d’un cuiner d’avantguarda ho ha reconvertit en unes postres de luxe鈥 els resulta poc menys que una barbaritat. Tant que m’agrada a mi…

I vosaltres? Quins s贸n els plats m茅s inversemblants que heu descobert voltant per aquests mons de D茅u? Us llan莽areu a sorprendre els vostres comensals amb uns pr茅ssecs farcits amb tonyina, ara que en sabeu la recepta?

Guanya la cuina d’El Bulli

dimarts , 27/04/2010

Els n煤meros ens agraden, i posseir l’1 fa molta patxoca. Ens hav铆em acostumat a anomenar El Bulli com el millor restaurant del m贸n avalats per la llista The World’s 50 Best Restaurants, que l’havia entronitzat en aquesta posici贸. Aquest any 鈥攓uan Adri脿 ja ha anunciat que dissenyar脿 per a El Bulli un format totalment allunyat del restaurant convencional鈥, passat en segona posici贸.

Per貌 si ens fixem en el nou n煤mero 1 鈥攅l Noma de Copenhague鈥, en el n煤mero 3 鈥The Fat Duck, angl猫s鈥, els n煤meros 4 i 5 鈥El Celler de Can Roca (espl猫ndid!) i el basc Mugaritz鈥 i en el n煤mero 6 鈥攍’Osteria Francescana, de l’itali脿 Massimo Bottura鈥 descobrim que en tots els restaurants de les primeres posicions la influ猫ncia d’Adri脿 hi 茅s m茅s que evident.

Amb el nou Bulli Adri脿 ja havia avan莽at que estar脿 fora de classificaci贸 dels criteris habituals de les guies. Encara que el n煤mero 1 faci patxoca, pensa que la seva guerra ara 茅s una altra. La seva influ猫ncia en els grans restaurants d’avui, aix貌 s铆, es mant茅 intacta i, fins i tot, creix.

‘Top ten’ d’abril

dilluns, 26/04/2010

He fet un rep脿s del que podrien ser les millors 10 descobertes (o redescobertes, en algun cas) gastronom貌miques que he fet aquest mes. Qu猫 us semblen? Quines han estat les vostres?

10-La聽 mona de caputxina de la Pastisseria Grau d’Esparreguera. Me la va regalar la meva padrina, l’脿via Florentina, per Pasqua. La caputxina 茅s, en realitat, el flamet (digueu-ne tocinillo de cielo, si no en coneix铆eu la traducci贸 al catal脿). 脡s dol莽a, dolc铆ssima (quedeu advertits!) i la veritat 茅s que jo nom茅s n’he trobat a Esparreguera, tot i que segur que en algun altre poble en fan. Digueu-me en quin!

9-Els macarrons amb bolets de l’Ada Parellada. 脡s una recepta la mar de f脿cil, d’aquelles que et resolen un comprom铆s i hi quedes b茅. La podeu trobar al cuina n煤mero 105 (el del mes d’abril, amb els formatges italians en portada).

8-Al Contadino Sotto le Stelle. Un restaurant itali脿 al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. El periodista Marco Bozzer m’hi va convidar en un tast de sis vins italians (b脿sicament ecol貌gics) que em van embadalir. Per貌 la seva cuina aut猫nticament italiana (oblideu-vos d’espaguetis gomosos) 茅s el que em far脿 repetir la visita.

7-Les patates braves del Follia de Pot. In猫dites, tota una invenci贸 del xef Jo Baixas a partir de la cl脿ssica patata r枚sti. La serveixen al Follia de Pot, el gastrobar ubicat sota el restaurant Follia de Sant Joan Desp铆.

6-La paella DO Barceloneta del Suquet de l’Almirall. El xef Quim Marqu猫s ha investigat com es fa una aut猫ntica paella i la serveix al seu restaurant de la Barceloneta. Ep! I cada plat nou plat que en serveix va numerat. El 9 d’abril havia superat ja el 1.800.

5-La Flor de Sal de Sal de Ibiza. Una sal natural que ve directament de les Piti眉ses. Del millor d’aquesta illa, segur.

4-El formatge asturi脿 de Los Beyos. El van presentar a Aliment脿ria, la redacci贸 del CUINA sencera el vam tastar i, immediatament, ens van venir ganes d’anar a visitar les gorgues de Los Beyos i descobrir-hi en directe com l’elaboren.

3-El vi La Fou de Batea. L’aposta de la fam铆lia Roqueta a la DO Terra Alta m’ha conven莽ut. Pur terroir.

2-Els p猫sols del Senyoret. El Senyoret 茅s un pag猫s del Prat de Llobregat. Dijous passat vaig tastar els primers p猫sols de la seva collita i em vaig sentir un privilegiat de veres.

1-La crema d’arrels amb caviar. Va ser el primer plat que els germans Torres (b茅, de fet nom茅s el Javier, perqu猫 el Sergio estava atrapat a Frankfurt per culpa d’un volc脿 island猫s) van servir en el lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia. Un inici de sopar immillorable. 脡s a dir, que us recomanem que aneu al Dos Cielos, si encara no hi heu anat.

Ja hi som!

dimarts , 20/04/2010

S铆. Recordo encara aquell mat铆 calor贸s del 26 d鈥檃gost de l鈥檃ny passat quan vam presentar el nou disseny del CUINA a l鈥檋otel Omm de Barcelona. Ja vam avan莽ar aleshores que el seg眉ent pas seria estrenar el web de la revista. Avui toca aix貌, i amb el web estreno tamb茅 aquest blog, Li he hagut de posar t铆tol i tot, i m鈥檋e decantat pel d鈥Escudella barrejada perqu猫 penso que ser脿 aix貌: un espai on us parlar茅 de tot all貌 que es queda al rebost de la redacci贸 del CUINA. Perqu猫, al capdavall, m茅s enll脿 del que podeu llegir a la nostra revista 鈥攓ue, per cert, acaba de celebrar el 9猫 aniversari: anem cap al des猫!鈥 pel cam铆 queden moltes idees, temes, converses i descobertes que ara ser脿 m茅s f脿cil de compartir amb vosaltres.

Us deixo. Me鈥檔 vaig a tastar les primeres cireres d鈥檃questa primavera.