El sopar a Les 7 Portes
Era una convidada curiosa. Dijous em van proposar de compartir taula a Les 7 Portes amb un grup de professionals de la gastronomia vinguts de l’Índia: un xef, un parell d’importadors de vins, dues periodistes, comerciants de productes gurmet… Els ha portat de viatge gastronòmic per tot l’Estat el projecte Eating with your five senses-European Quality Foods, que financien la Unió Europea, el ministeri d’Alimentació espanyol i la Federació d’Indústries Alimentàries i Begudes. Van arribar a Catalunya el mateix dijous i s’hi van estar un parell de dies. Van visitar les Garrigues, on van descobrir els olis del Grup Pons, el centre de divulgació vinícola Monvínic, de Barcelona, i les caves Freixenet, de Sant Sadurní d’Anoia. Durant aquesta estada, també se’ls van donar a conèixer els vins de les DO catalanes. I, entremig de tanta marató de sabors, un sopar en un restaurant tradicional, Les 7 Portes: entrants de tota la vida (olivada, calamars a la romana, bunyols de bacallà, escalivada, formatges i embotits —un producte culturalment compromès, per a aquella convocatòria) i un dels clàssics arrossos —el de peix, concretament— de l’establiment. Les postres més sol·licitades van ser la crema. El xef del grup, Manjit S. Gill —de la cadena índia ITC Hotels— estava encuriosit per comprovar com s’assemblava amb la creme brulée que ell havia conegut durant la seva estada professional a Itàlia.
La visita a les Garrigues
L’objectiu de la visita era que els membres del grup descobrissin sabors exportables al seu país. Poca broma: la classe mitjana índia és un grup creixent en nombre d’habitants i en poder adquisitiu, i la dèria per tastar productes exòtics, des del seu punt de vista, no ha fet més que començar. Dels nostres, el que ha tingut l’entrada més bona ha estat l’oli d’oliva: “Ens ha encantat l’oli infusionat amb all, li trobem moltes possibilitats per incorporar-lo a la nostra cuina”, em va comentar Sonam Savlani, periodista de turisme i gastronomia de Vogue India, referint-se al tast d’olis de les Garrigues que havien fet a Grupo Pons.
Els vins són l’altre punt fort dels productes catalans amb opcions a ser exportats. Mitali Saran, de la revista Sommelier India, explicava: “Per a nosaltres és fonamental transmetre l’estil de vida que va associat als vins. El consum de vi augmenta a tot el país i hi ha interès per tastar bons vins a preus competitius. En aquest sentit, des de la nostra publicació, treballem per trobar els millors maridatges amb la cuina especiada de l’Índia”.
El xef Manjit S. Gill en ple tast d'olis
La directora executiva del projecte, Carolina Gimeno, que resideix a Nova Delhi, m’explicava com a l’Índia ja s’està adaptant amb facilitat la cuina italiana, si bé la versatilitat de la pasta —recordem que bona part de la població del país segueix dietes estrictament vegetarianes— els ho posa molt fàcil. Els comensals del sopar ens associaven bàsicament a les tapes i a la paella —afortunadament, la Carolina, valenciana d’origen, va aclarir-los molts conceptes—, però el xef Manjit S. Gill va posar sobre la taula el debat entre cuina tradicional i cuina mol·lecular (aquest és el concepte que tots feien servir amb naturalitat). Coneixedors de l’avantguarda culinària del nostre país, el cuiner apostava molt clarament per la cuina amb arrels tradicionals, dins i fora del seu país. Cosa que no es contradeia, malgrat tot, amb l’impacte que els va causar el sopar avantguardista que havien fet dues nits abans a La Terraza del Casino, de Madrid, comandat pel xef Paco Roncero. De fet, amb les dues noies periodistes vam parlar de Sergi Arola i el seu nou bar de tapes de Bombai que, pel que em van explicar, causa sensació.
El grup va tornar al seu país l’endemà, després de conèixer la DO Cava. Arriben a l’Índia havent tastat sabors i combinacions que els resulten rares (van aplaudir el pa de coca amb tomàquet que ens van servir a Les 7 Portes i es van interessar per com es cremava la crema) i amb ganes d’explicar o d’exportar, segons el cas, el millor del que havien tastat.
![SALA DE BOTES[3].JPG](http://lh3.ggpht.com/-YjK5owRyhXA/TeTg1geUS-I/AAAAAAAAAr0/IPt5-afsmGA/SALA%252520DE%252520BOTES%25255B3%25255D.JPG?imgmax=640 "El menjador del Tríbia")
A mitja lectura, vaig fer una pausa i no se’m va acudir altra idea que anar a revisar el meu blog, gairebé oblidat, com us he dit. Llegeixo els comentaris al darrer post. I, déus de l’Olimp, quin esverament que m’hi trobo! I jo que m’havia plantejava aquesta Escudella barrejada com un espai amable i distès per compartir experiències gormandes… Tots els meus companys blogaires de 
Josep Sucarrats i Miró (Abrera 1975). Periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i ràdio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.
