Arxiu de la categoria ‘General’

Edetària celebra 10 anys i emprèn nous camins

diumenge, 22/06/2014
edetariacoure1.JPG

El tast a la taula del Coure

Viure a la Terra Alta i de la Terra Alta no √©s l’opci√≥ m√©s f√†cil. Amant com s√≥c dels paisatges, els olis i els vins d’aquesta comarca, sento un respecte enorme per la gent que hi viu i malda per domesticar una terra no sempre agra√Įda. Cal car√†cter. “Quan vaig tornar a casa despr√©s d’estudiar viticultura i enologia, vaig arribar¬†conven√ßut que el meu pare havia anat sempre equivocat. Vaig aplicar el que havia estudiat i, veient els resultats, el meu pare em va dir: Aix√≤ t’ha servit m√©s que tots els m√†sters que puguis fer”. Aquesta experi√®ncia la va explicar Joan √Ängel Llaberia, el fundador del celler Edet√†ria, de Gandesa. Els pagesos de la¬†vinya mediterr√†nia, com la de la Terra Alta, han acumulat uns coneixements de conreu ancestrals que no s’aprenen sempre a les aules. El pare d’en Joan¬†√Ängel, igual que els va rebre¬†dels seus pares, els va transmetre al seu fill. I avui s√≥n part d’Edet√†ria.

edetariacoure2.JPG

Els vuit vins aque vam tastar.

En Joan √Ängel va convocar-nos al restaurant Coure, de Barcelona, a celebrar el des√® aniversari d’aquest celler, que es compta entre els m√©s ben valorats de la DO Terra Alta. El dinar va servir, tamb√©, per tenir l’oportunitat de veure com han evolucionat aquests vins a trav√©s d’un tast vertical (2003, 2005, 2010, 2011 i 2012) del seu vi senyera, l’Edet√†ria Selecci√≥ Blanc. Que les darreres anyades d’aquest vi ja siguin monovarietals de garnatxa blanca ‚ÄĒla varietat emblem√†tica de la seva DO‚ÄĒ √©s indicatiu de com aquest celler vol apropar-se, cada cop m√©s, a l’ess√®ncia del seu territori. “Menys √©s m√©s”, va repetir en m√©s d’una ocasi√≥, durant el dinar, en Joan √Ängel. Menys cupatges, menys fusta, menys tecnologia‚Ķ Els nous camins que empr√®n el celler despr√©s d’aquesta primera d√®cada, segueixen aquesta ruta.

Edet√†ria, una casa reconeguda pels blancs, enceta ara tamb√© el repte d’elaborar negres 100% terraltins. Aqu√≠, en Joan √Ängel, d’acord amb el seu en√≤leg, Llu√≠s Otero, va deixar anar una altra sent√®ncia categ√≤rica: “Els negres que hem fet a la Terra Alta s’han mirat massa els del Montsant i el Priorat”. I √©s aqu√≠ on els mateixos par√†metres de “menys √©s m√©s” dels blancs s’apliquen tamb√© als nous negres. Vam tastar l’Edetana Negre 2012 (garnatxa fina, garnatxa peluda i carinyena), que ja s’aproxima a aquest estil de vi menys dur ‚ÄĒmenys for√ßat, si voleu‚ÄĒ que el d’aquells carregats de fusta. La prim√≠cia ‚ÄĒi sorpresa‚ÄĒ va arribar amb Les Pedrisses 2011, el primer monovareietal de carinyena de la casa. Sortir√† al setembre ‚ÄĒn’han fet 1.100 ampolles‚ÄĒ i, malgrat aquesta¬†tirada √©s tan curta, estic segur que contribuir√† a repensar com s’elaboren els vins negres terraltins.

coure.JPG

La tonyina amb gyoza de carabassa.

L’ocasi√≥ va servir tamb√© per descobrir la nova etapa del restaurant Coure. El seu propietari, el cuiner Albert Ventura, s’ha instal¬∑lat ara darrere els fogons del seu nou restaurant al Cercle Art√≠stic de Sant Lluc i ha destinat al Coure Ivan Sol√†, un dels cuiners de confian√ßa de Santi Santamaria a El Rac√≥ de Can Fabes. Maridar els vins d’Edet√†ria amb plats delicats com les sardines marinades amb ajoblanco i ametlla tendra o¬†el llom de tonyina en sashimi amb gyoza de carabassa¬†ens va fer entendre perqu√® la sommelier del restaurant, la Janina, segueix apostant pels vins de Joan √Ängel Llaberia, que ja fa anys que troben al Coure la seva millor ambaixada barcelonina.

El manifest de defensa de la llonganissa de Casa Sendra ha sumat 125 adhesions

diumenge, 13/04/2014
casasendra.jpg

Pau Arboix, propietari de Casa Sendra

Cent vint-i cinc professionals pertanyents de forma majorit√†ria a diferents √†mbits de la gastronomia s‚Äôhan adherit al manifest Salvem la llonganissa. L‚Äôescrit tenia com a objectiu demanar a les autoritats que fessin tot el possible per evitar el tancament de Casa Sendra de Vic, que elaborava les prestigioses marques de llonganissa Sendra i Bofill. Entre els signants figuren reconeguts cuiners com ara Nandu Jubany, Isma Prados, Pep Nogu√©, Artur Mart√≠nez o Ricard Camarena; pastissers com Enric Rovira; destacats periodistes gastron√≤mics com Pere T√†pias, Tana Collados, Josep Sucarrats o Salvador Garcia-Arb√≥s; prestigiosos prescriptors entre els que destaquen el Director General de Fundaci√≥ Al√≠cia, Toni Massan√©s o el codirector del F√≤rum Gastron√≤mic, Pep Palau; acad√®mics de la talla de N√ļria B√†guena, Xavier Medina, Jos√© A. Donaire, Jordi Tresserras; consultors com Regina Santamaria o Manel Colmenero; vin√≤fils com Miquel Bofill o Josep M. Llaurad√≥; pagesos com Josep Alsina; experts en nutrici√≥ com Anna Masdeu o Rosa Maria Espinosa i persones com Daniele Rossi, representant d‚ÄôSlow Food Barcelona, entre moltes d‚Äôaltres.

Constatem, amb pesar, la inevitable p√®rdua de la que per a molts ha estat durant anys la millor llonganissa del m√≥n, un actiu patrimonial insubstitu√Įble. La salvaci√≥ no ha estat possible. Desitgem, pel b√© de la nostra cultura del menjar que fets com aquest no es repeteixin mai m√©s.

Un matí amb Carlo Petrini

dimarts , 4/03/2014

Carlo Petrini va visitar Barcelona ahir per assistir al lliurament dels distintius Km 0 als restaurants que formen part d’aquesta xarxa. Slow Food Catalunya va convidar-me a presentar el president i fundador de Slow Food Internacional. Poder fer-ho va ser all√≤ que se’n diu un honor. Us transcric el text que vaig llegir per a l’ocasi√≥.

Carlo Petrini i Josep Sucarrats

Al costat de Carlo Petrini, en una foto que va publicar a Twitter @CincSentits

CARLO PETRINI

Quan he tingut ocasi√≥ d’impartir classes de periodisme gastron√≤mic, especialitat a la qual em dedico des de fa gaireb√© deu anys, sempre reservo una part important de les sessions a desfer els t√≤pics per transmetre, com entenc jo, la globalitat del fet gastron√≤mic. Associat freq√ľentment a certa frivolitat pendent nom√©s de les tend√®ncies i d’una determinada experimentaci√≥ t√®cnica espectacular, el periodisme gastron√≤mic, sense deixar de parlar d’aix√≤, ha de ser m√©s ambici√≥s. La fam, les crisis de preus de productes, els problemes de nutrici√≥, la desaparici√≥ d’ingredients, l’aparici√≥ d’aliments nous, els canvis profunds en el sistema d’alimentaci√≥‚Ķ Tot √©s subjecte d’inter√®s per als qui hem de parlar de gastronomia.

Avui ens acompanya una persona que ha fet aportacions enormes a aquesta manera contempor√†nia d’entendre la gastronomia. Des de la gastronomia, Carlo Petrini ha estat un agitador intel¬∑lectual i factual en diversos √†mbits: ambiental, pol√≠tic, econ√≤mic i estrictament culinari. Amb la creaci√≥ de Slow Food, l’any 1986 va formar part d’aquell primer equip de gent que entenien que, tamb√© des de la gastronomia ‚ÄĒentesa en el seu sentit m√©s ampli, probablement l’√ļnic que √©s aut√®ntic‚ÄĒ, es podia analitzar el m√≥n contemporani, se’n podien denunciar disfuncions i es podien proposar solucions.

Carlo Petrini ha estat la veu m√©s escoltada d’aquest moviment, que en aquests gaireb√© 30 anys s’ha est√®s arreu del planeta. Els qui no el conegeu o no l’hagueu escoltat mai en directe, descobrireu un comunicador nat i vehement, un home amb ganes de brega dial√®ctica des de conviccions que t√© ben arrelades i argumentades. Un home capa√ß de sintetitzar en poques paraules el sentit profund del que vol explicar. Ho va fer amb el mateix nom del moviment, Slow Food, una denominaci√≥ provocadora que va n√©ixer durant l’apogeu del fast food. Al cap de 30 anys el fast food no ha desaparegut, ni sembla que ho faci a curt termini, per√≤ el m√≥n ha trobat una denominaci√≥ efica√ß de referir-se a l’alternativa (o a les alternatives, si m√©s no).

Un altre exemple d’aquesta capacitat de s√≠ntesi √©s el t√≠tol de l’assaig que al nostre pa√≠s es va publicar l’any 2007. Bo, net i just, el va titular. Bo, perqu√® defensa els aliments bons per al paladar i per a l’organisme. Net, perqu√® defensa l’alimentaci√≥ exempta d’additius nocius o innecessaris. Just, perqu√® de res serveix la resta si tota la cadena de producci√≥ i comercialitzaci√≥ no pot viure de la seva feina ni pot desenvolupar-la amb unes m√≠nimes condicions de qualitat. El subt√≠tol de l’assaig √©s Principis d’una nova gastronomia. Discutirem en els detalls i en el com, per√≤ qui pot estar en contra d’una gastronomia bona, neta i justa?

Aquests conceptes funcionen. S√≥n intel¬∑lectualment provocadors i comunicativament efica√ßos. N’hi ha un de tercer del qual avui en parlarem molt, aqu√≠. El de Km 0 referit a l’alimentaci√≥. El producte del costat de casa, conreat, elaborat o recol¬∑lectat amb criteris de qualitat i sostenibilitat, aplicat a l’alimentaci√≥ dom√®stica i a la restauraci√≥. Un concepte que ha fet fortuna i que, si b√© remet a una manera antiga d’entendre el menjar, s’havia devaluat. Km 0 √©s un segell que leg√≠timament pertany a Slow Food, per√≤ que √©s tan descriptiu que s√≥n molts els col¬∑lectius que l’han assimilat, de la mateixa manera que despr√©s de l’Slow Food van apar√®ixer les Slow Cities i molts altres conceptes que, amb m√©s o menys encert, volen associar-se a la idea fundadora. A Catalunya, per exemple, ja tenim un banc que es publicita com la banca de Km 0. De com aquest concepte ha estat expandit o pervertit en podr√≠em parlar molt, perqu√® hi ha hagut de tot. Per√≤, en el marc de Slow Food, Km 0 √©s una expressi√≥ pr√†ctica i aut√®ntica dels principis d’aquesta nova gastronomia de qu√® parlava Petrini al seu assaig.

Quan Slow Food s’acosta a les trenta d√®cades d’exist√®ncia, Carlo Petrini segueix defensant una nova manera de produir, de cuinar i de menjar. Una manera nova que, en molts sentits, t√© arrels antigues. En qu√® hem avan√ßat i en qu√® hem retrocedit durant aquest temps? Els reptes del 2014 s√≥n els mateixos que els de 1986? Som m√©s bons, nets i justos? El Km 0 s’apropa o s’allunya? El fast es mant√©, per√≤ l’slow guanya terreny?

Una xerrada de Carlo Petrini segur que ens aporta arguments per debatre, per pensar i per actuar. Ell està disposat a donar batalla sense perdre aquest plaer profundament humà de menjar i beure bé, com a estratègia infal·lible per fer néixer les idees més grans.

 

Poblenou all’italiana

diumenge, 23/02/2014

Ara fa una setmana va tenir lloc a una xarcuteria del Poblenou¬†barcelon√≠ que heu de con√®ixer ‚ÄĒMelocomo, es diu‚ÄĒ una mostra de productes italians gurmet que va organitzar l’empresa d’importaci√≥ Mozzakimozza. L’Alessandra, la propiet√†ria d’aquesta importadora, treballa amb un cat√†leg de productes molt redu√Įt, per√≤ molt escollit, que va permetre que descobr√≠ssim formatges i embotits encara prou desconeguts a Catalunya, per√≤ que ja es troben en diversos restaurants i botigues italian√≤files de Barcelona.Vam rec√≥rrer els taulells instal¬∑lats ad hoc a Melocomo, i d’aquell passeig en van sortir aquestes descobertes que us ressenyo tot seguit.

 

1. Embotits de porc… i de vaca, i de cavall, i de ruc!

nursinus.JPG

L'Osvaldo ens presenta els seus embotits

Nurcinus √©s un obrador artesanal de Brescia, al nord d’It√†lia, que es dedica a l’elaboraci√≥ d’embotits artesans. L’Osvaldo Valzelli, el propietari, √©s un home expansiu, comunicador, capa√ß de fer-nos perdre els complexos perqu√® tastem els embotits m√©s singulars que preparen. A Melocomo va portar tastets de salame de ruc i de cavall! El cert √©s que a aquestes carns que resulten tan rares ‚ÄĒper√≤ no oblidem que, de ruc, als Pirineus tamb√© se’n menjava‚ÄĒ se’ls afegeix una proporci√≥ de porc a l’hora de convertir-les en embotits. Tamb√© vam poder degustar la bresaola i altres derivats de la carn de vaca. De tota manera, si em demaneu que us recomani un parell d’embotits de Nurcinus, ho tinc clar: la coppa (feta de la carn del coll del porc) i la pancetta (√©s a dir, la cansalada, que a It√†lia curen cargolada sobre si mateixa i ben lligada). Delicioses.

2. Favola, la reina de les mortadel·les

Mozzarella Favola

Una mortadel·la vestida de cuir!

El xampany, la torta dels Casar i moltes altres delicadeses han nascut fruit d’un error inesperat o un canvi imprevist en el proc√©s d’elaboraci√≥ del producte original. Aquesta mortadel¬∑la, que avui √©s la m√©s selecta d’It√†lia ‚ÄĒsi us plau, oblideu-vos de la d’olives d’una vegada!‚ÄĒ √©s un d’aquests casos. La fa Palmieri, una xarcuteria milanesa que ja tenia bona fama abans que present√©s la Favola. La Favola neix d’una provatura sense cap expectativa, d’embutxar la carn sobrant en cotnes de porc que es rebutjaven en la producci√≥ de la mortadel¬∑la. De cop es van trobar que aquesta carn, ben lligada dins d’aquest embolcall de cuir, quedava m√©s melosa perqu√® el greix s’hi repartia millor. Avui podem dir que √©s l’unica mortadel¬∑la del m√≥n embolicada amb cuir.

3. Formatges de vaques felices de la Puglia

Caseificio Artigiana

Formatges d'aquells que ja entren per la vista

La regi√≥ de la Puglia √©s al sud d’It√†lia i √©s, per tant, un territori sec i assolellat. Aquest paisatge s’allunya del dels prats verds i humits on associem la pastura de vaques, per√≤ una granja de Putignano, Caseificio Artigiana, ha optat per practicar aquesta ramaderia sana i ecol√≤gica. √Čs la base dels seus formatges excel¬∑lents, perqu√® tota la llet amb qu√® treballen surt de la seva pr√≤pia explotaci√≥, d’aquestes vaques nom√©s alimentades naturalment i que no estan estabulades. Fan vuit tipus de formatges i l√†ctics diferents. La meva recomanaci√≥ √©s que tasteu el t√≠pic de la regi√≥, el caciocavalli, un sec que t√© la forma d’una carabassa. I, m√©s concretament, el caciocavalli madurat a la cova, un formatge amb unes aromes humides que el converteixen en un producte de primera divisi√≥.

4. B√ļfala del nord d’It√†lia

Mozzarella Alla Santella

Una mozzarella bona de debò

El formatge m√©s conegut d’It√†lia √©s, potser, la mozzarella. Les pizzes hi han contribu√Įt molt, √©s clar. La mozarella normalment es relaciona amb la regi√≥ de la Camp√†nia, que t√© N√†pols de capital. Per√≤ a Melocomo vam tastar una mozzarrella llombarda, √©s a dir, del nord del pa√≠s. La formatgeria Alla Santella fa gaireb√© mig segle que treballa amb b√ļfales en aquest territori, i elabora una mozzarella molt delicada, francament menys salada que la majoria de mozzarelles industrials. La llet de b√ļfala tamb√© els serveix per fer altres formatges √ļnics, el m√©s reconamable de tots ‚ÄĒi preneu nota de deb√≤‚ÄĒ √©s el que ells anomenen Brie de b√ļfala, un crem√≥s amagat sota una crosta blanca gruixuda ‚ÄĒcom el brie franc√®s, √©s clar‚ÄĒ que ja comen√ßa a trobar-se en algunes botigues i restaurants de Barcelona.

 

Mozzakimozza
Josep Ferraté i Mora, 8, local 1. Barcelona.
Tel.  697 23 74 10

Melocomo. Xarcuteria italiana
Pujades, 188. Barcelona.
Tel. 693 56 76 56

Cuina catalana per a paladars indis

dissabte, 20/04/2013
7portes3.JPG

El sopar a Les 7 Portes

Era una convidada curiosa. Dijous em van proposar de compartir taula a Les 7 Portes amb un grup de professionals de la gastronomia vinguts de l’√ćndia: un xef, un parell d’importadors de vins, dues periodistes, comerciants de productes gurmet‚Ķ Els ha portat de viatge gastron√≤mic per tot l’Estat el projecte Eating with your five senses-European Quality Foods, que financien la Uni√≥ Europea, el ministeri d’Alimentaci√≥ espanyol i la Federaci√≥ d’Ind√ļstries Aliment√†ries i Begudes. Van arribar a Catalunya el mateix dijous i s’hi van estar un parell de dies. Van visitar les Garrigues, on van descobrir els olis del Grup Pons, el centre de divulgaci√≥ vin√≠cola Monv√≠nic, de Barcelona, i les caves Freixenet, de Sant Sadurn√≠ d’Anoia. Durant aquesta estada, tamb√© se’ls van donar a con√®ixer els vins de les DO catalanes. I, entremig de tanta marat√≥ de sabors, un sopar en un restaurant tradicional, Les 7 Portes: entrants de tota la vida (olivada, calamars a la romana, bunyols de bacall√†, escalivada, formatges i embotits ‚ÄĒun producte culturalment comprom√®s, per a aquella convocat√≤ria) i un dels cl√†ssics arrossos ‚ÄĒel de peix, concretament‚ÄĒ de l’establiment. Les postres m√©s sol¬∑licitades van ser la crema. El xef del grup, Manjit S. Gill ‚ÄĒde la cadena √≠ndia ITC Hotels‚ÄĒ estava encuriosit per comprovar com s’assemblava amb la creme brul√©e que ell havia conegut durant la seva estada professional a It√†lia.

7portes2.jpg

La visita a les Garrigues

L’objectiu de la visita era que els membres del grup descobrissin sabors exportables al seu pa√≠s. Poca broma: la classe mitjana √≠ndia √©s un grup creixent en nombre d’habitants i en poder adquisitiu, i la d√®ria per tastar productes ex√≤tics, des del seu punt de vista, no ha fet m√©s que comen√ßar. Dels nostres, el que ha tingut l’entrada m√©s bona ha estat l’oli d’oliva: “Ens ha encantat l’oli infusionat amb all, li trobem moltes possibilitats per incorporar-lo a la nostra cuina”, em va comentar Sonam Savlani, periodista de turisme i gastronomia de Vogue India, referint-se al tast d’olis de les Garrigues que havien fet a Grupo Pons.

Els vins s√≥n l’altre punt fort dels productes catalans amb opcions a ser exportats. Mitali Saran, de la revista Sommelier India, explicava: “Per a nosaltres √©s fonamental transmetre l’estil de vida que va associat als vins. El consum de vi augmenta a tot el pa√≠s i hi ha inter√®s per tastar bons vins a preus competitius. En aquest sentit, des de la nostra publicaci√≥, treballem per trobar els millors maridatges amb la cuina especiada de l’√ćndia”.

7portes1.jpg

El xef Manjit S. Gill en ple tast d'olis

La directora executiva del projecte, Carolina Gimeno, que resideix a Nova Delhi, m’explicava com a l’√ćndia ja s’est√† adaptant amb facilitat la cuina italiana, si b√© la versatilitat de la pasta ‚ÄĒrecordem que bona part de la poblaci√≥ del pa√≠s segueix dietes estrictament vegetarianes‚ÄĒ els ho posa molt f√†cil. Els comensals del sopar ens associaven b√†sicament a les tapes i a la paella ‚ÄĒafortunadament, la Carolina, valenciana d’origen, va aclarir-los molts conceptes‚ÄĒ, per√≤ el xef Manjit S. Gill va posar sobre la taula el debat entre cuina tradicional i cuina mol¬∑lecular (aquest √©s el concepte que tots feien servir amb naturalitat). Coneixedors de l’avantguarda culin√†ria del nostre pa√≠s, el cuiner apostava molt clarament per la cuina amb arrels tradicionals, dins i fora del seu pa√≠s. Cosa que no es contradeia, malgrat tot, amb l’impacte que els va causar el sopar avantguardista que havien fet dues nits abans a La Terraza del Casino, de Madrid, comandat pel xef Paco Roncero. De fet, amb les dues noies periodistes vam parlar de Sergi Arola i el seu nou bar de tapes de Bombai que, pel que em van explicar, causa sensaci√≥.

El grup va tornar al seu pa√≠s l’endem√†, despr√©s de con√®ixer la DO Cava. Arriben a l’√ćndia havent tastat sabors i combinacions que els resulten rares (van aplaudir el pa de coca amb tom√†quet que ens van servir a Les 7 Portes i es van interessar per com es cremava la crema) i amb ganes d’explicar o d’exportar, segons el cas, el millor del que havien tastat.

Adéu, Pau

dimarts , 12/06/2012
pau_alborna.jpg

En Pau

Poca cosa a dir, massa (tristesa) a sentir. M’assabento que el company Pau Alborn√† Torras, periodista gastron√≤mic al web 7 Can√≠bales, va morir ahir d’un accident de moto. Era massa jove. Fa menys d’una setmana que ens hav√≠em assegut junts a la nova taula del Ten’s i la conversa, com sempre, havia estat agradable i jo l’havia envejat (sanament) per tantes experi√®ncies culin√†ries que m’explicava.

Sí, trobarem a faltar el teu bon rotllo i la teva vitalitat. Molt.

Una abra√ßada a la Roser i a tot l’equip de GSR.

Una cru√Įlla imprescindible

dilluns, 9/04/2012

Hi heu d’anar tan aviat com pogueu. Us parlo de la cru√Įlla dels carrers Diputaci√≥ i Aribau de Barcelona. Darrerament s’hi han obert dos establiments que cal tenir en compte: la bomboneria Marina Mel (que va obrir l’estiu passat) i el forn de pa La Llibreria (amb tot just dos mesos d’hist√≤ria). En vam parlar l’altre dia a la secci√≥ Bons Vivants d’El mat√≠ de Catalunya R√†dio, en la qual col¬∑laboro de tant en tant.

foto-7.JPG

La Marina, a la bomboneria

De Marina Mel (Diputaci√≥, 207) us en puc cantar unes quantes excel¬∑l√®ncies, per√≤ intentar√© descriure essencialment el que hi trobareu. En primer lloc, una xocolatera carism√†tica, la Marina Hammam, que va deixar el seu Sao Paulo natal per venir a aprendre de grans pastissers catalans, com Oriol Balaguer o Enric Rovira. A Barcelona ha importat i perfeccionat una delicadesa que ja havia creat al Brasil: els marmels, uns bombons que nom√©s fa ella sobre la base del pa de mel i esp√®cies, tan popular a la seva ciutat. Els farceix de melmelades, que ella mateixa elabora (perqu√® no s’excedeixin de dol√ßor) amb productes ecol√≤gics, i els banya amb xocolates de primer nivell. I per si tot aix√≤ encara no us ha conven√ßut, la botiga en si mateixa mereix una visita, perqu√® la Marina t√© un vena art√≠stica que expressa en cada rac√≥ del seu local.

foto-5.JPG

En Juli amb els seus pans

A quatre passes, va obrir el febrer passat La Llibreria (Aribau, 22), un forn amb un nom que homenatja el negoci que el va precedir en aquell local. El forner √©s un valenci√† arrelat a Barcelona, en Juli √Ālvarez, que ha obert aquest negoci despr√©s de con√®ixer l’elaboraci√≥ del pa industrial i de formar-se amb els millors flequers artesans de Catalunya. Ara vol que La Llibreria sigui una fleca tal com a ell li agraden. I aix√≤ abra√ßa des de les farines que escull (gaireb√© totes franceses) fins a l’equip amb qui treballa. Ja he tastat diversos dels seus pans i us he de dir que m’ha agradat molt el de tom√†quet amb herbes de Montserrat (apa, ja us he donat una idea per celebrar el 27 d’abril, que ja √©s al caure). A banda de pans,¬† La Llibreria programa tamb√© activitats liter√†ries. Aquest dimecres 18 d’abril, a les 7 de la tarda, hi presenten la novel¬∑la El Sanatori de l’√Änima‚Ķ i ho fan dins de l’obrador mateix! Si hi voleu assistir, passeu pel forn avui mateix, compreu-hi el pa i confirmeu-hi l’assist√®ncia!

 

10 impressions d’Aliment√†ria

dijous, 29/03/2012

Alimentaria-2012.jpg

De les Aliment√†ries de quan jo era petit, recordo que, gr√†cies al meu avi ‚ÄĒque es dedicava al negoci‚ÄĒ, en sort√≠em sempre amb un ou de Pasqua enorme que ens regalaven els de Nutrexpa. Ara me la miro amb uns altres ulls, intento descobrir les novetats que m’interessen i destriar-les de tot un mar de productes destinats a altres p√ļblics. Ahir, amb les companyes de la redacci√≥, m’hi vaig passar tot el dia i en vaig treure aquestes impressions que comparteixo amb vosaltres.

  1. “√Čs la mostra amb m√©s futur de la Fira de Barcelona”. M’ho va comentar aix√≠, dilluns, un exdirectiu de la Fira, que va em va fer una an√†lisi r√†pida del sector de l’alimentaci√≥ i de com, a curt, mitj√† i llarg termini √©s molt m√©s important que qualsevol altre al nostre pa√≠s. Vist l’√®xit de convocat√≤ria, hi estic d’acord.
  2. El sector del vi catal√† se’n vol sortir. Va ser present massivament a Aliment√†ria, amb un programa d’activitats propi important√≠ssim. Un aplaudiment per a la gent que no es rendeix.
  3. Bravo per a El Pa√≠s dels 100 Formatges. Aquesta mena de salonet dins del sal√≥, que fa unes quantes edicions que comanda Enric Canut, aquest any la va encertar de ple. El treball d’harmonitzar desenes de tipus de formatges, amb altres productes i amb vins sobretot catalans, va ser excepcional. Una rever√®ncia al t√†ndem Enric Canut-Andoni Luis Ad√ļriz, responsables de l’invent.
  4. La Xina hi era, i molt. Sí, el país convidat era Mèxic, però un dels que havia contractat més estands era la Xina. Ocupaven moltíssima superfície, per bé que el que hi presentaven, des del meu punt de vista, no era gens atractiu
  5. Ens hem de replantejar els congressos gastron√≤mics. Enguany, BCNVanguardia havia canviat d’organitzadors. Jo pr√†cticament no hi vaig ser, per√≤ vaig parlar amb algun dels assistents. Em van comentar que, malgrat que enguany hi havia pocs noms rutilants (a difer√®ncia del que havia passat fins ara), algunes pon√®ncies havien estat interessant√≠ssimes. L’assist√®ncia, per√≤ ‚ÄĒi malgrat que avui l’organitzaci√≥ ha dif√≥s una nota que qualifica el congr√©s d’”√®xit”‚ÄĒ, va ser prou fluixa. Crec que el problema no √©s tan de BCNVanguardia en si, sin√≥ del model de congressos gastron√≤mics vigent durant una d√®cada, que d√≥na s√≠mptomes d’esgotament. El F√≤rum de Girona, pioner sempre en aquest tipus d’esdeveniments, ja es va avan√ßar a canviar-lo en l’edici√≥ de 2011. Aliment√†ria s’ha de plantejar si t√© sentit un congr√©s d’alta gastronomia dins de la mostra i, en tot cas, qu√® hi hauria d’aportat perqu√® interess√©s realment al p√ļblic.
  6. Els formatgers artesans catalans donen la talla. Un grup de petits formatgers de casa nostra va ser present a tota la mostra amb un dels estands m√©s modestos d’Aliment√†ria, per√≤ en qu√® vaig poder tastar alguns dels millors productes del dia. Estaven contents dels contactes internacionals que hi havien fet, i jo crec que es mereixen que els vagi molt b√©.
  7. Un sector ecoalimentari molt pansit. No parlo pas del que s’hi exposava, sin√≥ de com s’hi exposava. Crec que si de deb√≤ aquest sector vol guanyar mercat, √©s una assignatura pendent la de saber vendre els bons producres ecol√≤gics amb la mateixa efic√†cia amb qu√® se saben vendre els convencionals. √Änims!
  8. Un I+D molt potent. Empreses catalanes com Sosa o Colofruit, van presentar nous productes gastron√≤mics realment innovadors i √ļtils que feien dels seus estands una vista obligada. Tota una mostra de talent
  9. L’any del pa. Hi havia una bona colla d’empreses dedicades a la venda i distribuci√≥ de pa a l’engr√≤s. Per√≤ nom√©s una, la maresmenca Triticum, va despertar-me inter√®s gastron√≤mic de deb√≤.
  10. Els programes off-Aliment√†ria. Que la mostra vagi marxar de la fira de pla√ßa Espanya va treure ambient alimentari a Barcelona. Per√≤ en aquesta edici√≥, m√©s que cap altra, a la ciutat s’han vinculat actes gastron√≤mics paral¬∑lels programats amb el pretext d’Aliment√†ria. Els m√©s interessants, tot el programa de l’Off Men√ļ i la Garnatxa Night (una nit de tast de garnatxes d’arreu de la Mediterr√†nia) que va tenir lloc el dimarts a la nit a l’hotel Omm.

Receptes des de Can Brians

dijous, 3/11/2011
Imagen 009.jpg

Amb algunes de les participants a la xerrada de la biblioteca de Brians-1

 

No us n’havia parlat encara. Aquest estiu, la meva companya Montse, que fa de bibliotec√†ria al M√≤dul de Dones de Brians-1, va convidar-me a fer-hi una xerrada per explicar a un grup d’internes com es fa la revista CUINA. Va ser una experi√®ncia positiva: m√©s enll√† de les raons que porten les persones a la pres√≥, la vida en aquests centres seria molt m√©s complicada del que ja √©s si no fos per la voluntat de persones com aquesta bibliotec√†ria. La xerrada va ser distesa i participativa, i va bascular entre les queixes pels √†pats precaris de la pres√≥ i les viv√®ncies personals de cada una amb la cuina i la gastronomia. El menjar va ser, com a tot arreu, un pretext evocador de plaers que no tenim sempre a l’abast.

Moltes d’elles gaudeixen cuinant i menjant. Alguna, fins i tot, havia estat subsciptora de la revista.

Fa alguns dies, quatre d’elles (la Teresa, la Mar√≠a Jos√©, la Pilar i l’Asunci√≥n) em van fer arribar, a trav√©s de la Montse, aquestes receptes que publico a continuaci√≥. Demostren que s√≥n grans cuineres i que el gust pel menjar b√© no es perd un cop traspassats aquells murs. Estic conven√ßut que aquest regal que m’han fet els ha fet tanta il¬∑lusi√≥ a elles com a mi. Moltes gr√†cies!

 

CANELONS DE PATATES I GAMBES AMB BEIXAMEL (Teresa)
(Recepta de l’Esperan√ßa)

Ingredients per a 4 persones:

  • pasta de canelons
  • patates del bufet
  • gambes
  • mantega
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • nou moscada
  • sal fina
  • farina
  • llet de vaca
  • formatge ratllat

Preparació:

  1. Poseu l’olla al foc amb for√ßa aigua i sal.
  2. Peleu les patates i talleu-les de manera esqueixada (a trossos grossos).
  3. Quan l’aigua bulli, poseu les patates a l’olla amb un raig d’oli d’oliva.
  4. Mentrestant, passeu les gambes per la paella. Un cop siguin al punt, talleu-les a una mida mitjana.
  5. Un cop bullides, aixafeu les patates tot abocant-los el brou que n’ha quedat.
  6. Barregeu-ho tot plegat (patates i gambes) i afegiu-hi mantega i una mica de
  7. nou moscada.
  8. Tot seguit (havent-la bullit prèviament), poseu la pasta dels canelons sobre
  9. un drap de cotó o de fil humit.
  10. A continuació, farciu la pasta amb la barreja de patates i gambes.
  11. Feu la beixamel i cobriu els canelons que haureu col¬∑locat damunt d’una plata per al forn (que cal escalfar pr√®viament)
  12. Poseu el formatge ratllat i la mantega per sobre dels canelons i deixeu que es torri al gust
  13. Serviu-ho ben calent.

 

ESQUEIXADA DE BACALL√Ä, A L’ESTIL DE LA IAIA MARIETA (Teresa)
(Recepta de la meva iaia)

Ingredients per a 2 persones:

  • bacall√†
  • tom√†quets madurs
  • ceba de Figueres
  • olives negres mortes o b√© de l’Arag√≥ (tamb√© poden ser de Gr√®cia, s√≥n delicioses)
  • alls
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • aigua ben fresca
  • pa sec (millor el crost√≥)

Preparació:

  1. En un bol fondo, poseu-hi el bacallà , que prèviament, haureu posat en remull i haure desfilat  (no el talleu a trossos!).
  2. Col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts.
  3. Talleu la ceba al gust i els alls, ben petits.
  4. Poseu-hi les olives negres.
  5. Aboqueu-hi l’aigua¬† ben fresca i un bon raig d’oli d’oliva
  6. Ja teniu l’√†pat a punt. Per sucar-hi pa!

 

TRUITA DE PA, ALL I JULIVERT  (Teresa)
(Recepta del meu pare, en Jaume)

Ingredients per a 1 persona:

  • ous de granja, ben frecos
  • alls
  • sal
  • julivert
  • llet de vaca
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • molles de pa de pag√®s (de Llers)

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol, fins que que facin escuma.
  2. Poseu-hi els alls tallats ben petits.
  3. En el bol, aboqueu-hi un rajoli de llet de vaca, juntament amb la resta.
  4. Poseu-hi una mica de julivert, millor les fulles.
  5. Finalment, afegiu-hi les molles de pa.
  6. Tot en cru, barregeu-ho ben barrejat i poseu-ho a la paella amb una mica d’oli d’oliva
  7. Abaixeu el foc i deixeu que tots els ingredients es prenguin, sense deixar de vigilar la truita.
  8. Heu de fer una truita rodona. Doneu-li la volta tantes vegades com considereu oport√ļ.
  9. Aneu punxant la truita amb una forquilla per veure si està al punt del comensal.
  10. Serviu la truita amb pa amb tomàquet.

 

TRONC DE XOCOLATA, ATMELLES I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • aigua
  • galetes del tipus Maria
  • melmelades de diferents gustos
  • mantega
  • 1 bossa de xocolata en pols
  • 50 g d’atmelles triturades
  • 50 g d’encenalls de colors
  • 150 g de coco ratllat
  • sucre llustre (opcional)

Preparació:

  1. Poseu una galeta maria amb mantega, una mica de melmelada i tanqueu-la  amb un altra galeta del tipus Maria.
  2. Aneu fent-ho així fins arribar a fer un tronc de galetes, mantega i els diferents gustos de melmelades.
  3. Desfeu la xocolata amb l’aigua ben calenta
  4. Quant estigui al punt, traieu-ho del foc i poseu-hi les atmelles, el coco (opcional) i barregeu-ho tot plegat,
  5. Aboqueu aquesta barrega per sobre de les galetes.
  6. Quan sigui fred el tronc, per sobre hi podeu espolsar, opcionalment, coco, encenalls de colors i sucre llustre.
  7. Col·loqueu-ho a la nevera (a la part més freda) durant unes dues o tres hores.
  8. Serviu-ho fred, no gelat.

 

BOLETES DE PASTANAGA I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • pastanagues de pag√®s
  • 100 grs de coco ratllat

Preparació:

  1. Renteu ben bé les pastanagues.
  2. Poseu-les en un pot amb aigua bullent.
  3. Un cop cuites, poseu-les en un plat fondo i aixafeu-les bé.
  4. Afegiu-hi el coco i feu una massa homogènia, que no quedi aigualida.
  5. Reserveu coco a part per fer l’arrebossat de les boletes.
  6. Aneu fent boletes  amb la massa. Després, arrebosseu-les amb el coco.
  7. Un cop fredes del tot, poseu-les a la nevera durant 24 hores (o bé al congelador durant uns 20 minuts).
  8. Serviu-les fredes, no gelades.

 

TRUITA DE XOCOLATA (Teresa)

Ingredients per a 1 persona:

  • 2 ous frescos de pag√®s
  • sal fina
  • xocolata desfeta

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol.
  2. Aboqueu-hi un xic de sal fina i la xocolata desfeta.
  3. Berregeu-ho tot plegat i poseu-ho a la paella amb un rajol√≠ d’oli d’oliva.
  4. Abaixeu el foc i aneu fent la truita a la francesa.

 

TOMÀQUETS FARCITS (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 Tom√†quets madurs
  • 4 Fulles d‚Äôenciam.
  • 1 Llauna de olives negres sense pinyol
  • 1 Llauna de sardines en oli de oliva
  • Vinagre
  • Oli
  • Sal

Preparació:

  1. Renteu els tomàquets i talleu-los per la meitat. Buideu-los amb una cullereta i talleu la polpa a trossos petits.
  2. Esmicoleu les sardines, eliminant-ne espines i escates. Trossegeu les olives. Talleu  l’enciam. Poseu-ho tot en un bol i amaniu-ho amb oli, vinagre i sal.
  3. Introdu√Įu la barreja anterior dins de cada meitat tom√†quet.

 

CANELONS DE TONYINA (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 20 l√†mines de canelons
  • 7 llaunes de tonyina en oli d‚Äôoliva
  • 4 ous durs
  • 1 llauna d‚Äôolives farcides
  • Salsa de tom√†quet
  • Formatge rallat
  • Oli
  • Sal
  • Salsa beixamel

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb aigua abundant i una mica d’oli i sal.
  2. Quan bulli, aboqueu-hi les làmines de caneló una a una i remeneu-ho amb molta cura, que no s’enganxin.
  3. Quan estiguin al dente, traieu-les i escorreu-les.
  4. Prèviament, prepareu un parell de draps humits i esteneu-les akkpa.
  5. En un bol, esmicoleu la tonyina i barregeu-la amb les olives trossejades, els ous durs trossejats (tot molt petit) i afegiu-hi la salsa de tomàquet, fins que us quedi una barrega homogènia.
  6. Amb aquesta massa, feu unes croquetes, per posar damunt de cada l√†mina, que, despr√©s, heu d’enrotllar.
  7. Reescalfeu els canelons al grill del forn.
  8. En una una safata, disposeu-hi una base de salsa de beixamel i, al damunt, els  canelons, que heui de cobrirs amb una altra capa de salsa beixamel. Espolseu-hi el formatge i poseu-los a gratinar.

 

BESCUIT  DE IOGURT DE SOJA (María José)

Ingredients per a 6/8 persones:

  • 125 g de iogurt de soja
  • 250 g de sucre
  • 375 g de farina
  • 125 g d’oli de gira-sol
  • 4 ous.
  • 1 sobre de llevat
  • Una mica de sal

Per fer la salsa:

  • 200 g de iogurt de soja
  • 100 g de gerds silvestres

Preparació:

  1. Trenqueu els ous dins d’un bol i bateu-los amb el sucre i una mica de sal. Quan estiguin cremosos, incorporeu-hi el iogurt. Afegiu-hi l‚Äôoli de gira-sol, la farina tamisada i el llevat. Barregeu-ho ben b√©.
  2. Poseu la mescla en un motlle untat amb mantega i coeuo al forn (reescalfat a 180ª C) durant aproximadament 45 minuts.
  3. Per fer la salsa, poseu el iogurt de soja al vas de la batedora i tritureu-hi els gerds (reserveu-ne, però, uns quants per a la decoració).
  4. Serviu el bescuit amb la salsa de gerds i amb els gerds que fareu servir per decorar.

 

CANYA DE LLOM ARREBOSSADA AMB FARINA D’AMETLLES (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • una canya de llom mitjana
  • 200 g de farina d’ametlles
  • pebrots vermells i verds (al gust)
  • cebes (al gust)
  • 1 l de vi negre o rosat
  • salsa espanyola o un gotet de vodka
  • brou de carn (al gust)
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu la canya de llom i arrebosseu-la amb la farina d’atmelles.
  2. Trossegeu els pebrots i les cebes dins d’una plata del forn pr√®viament untada amb oli. Feu-ne un llit per al llom. Poseu-ho tot en cru al forn a 170 ¬ļC.
  3. Mentrestant, poseu un cassó al foc amb el vi i, a foc ben baix, deixeu-lo reduir. Si no teniu la salsa espanyola, afegiu-hi el vodka.
  4. Un cop enllestida la reducció, retireu-la del foc i reserveu-la.
  5. De tant en tant, heu de tombar el llom a dins del forn i, després, banyar-lo amb el suc de la safata.
  6. Quan el llom estigui cuit (al punt que us agradi), retireu-lo del forn i deixeu-lo refredar una estona.
  7. Mentrestant, tritureu les verdures i afegiu-los el brou de carn necessari perquè quedin al gust.
  8. Quan la canya de llom sigu tèbia, feu-ne talls no gaire gruixuts.
  9. Presenteu el plat fent-hi un llit amb les verdures trinxades, els talls de llom a sobre i un raig de la reducció pel damunt.

Maridatge recomanat:
Amb una copa d’Anna de Codorniu ben fresqueta, tindreu la combinaci√≥ perfecta gr√†cies al contrast de de sabors i temperatura.

 

PEUS DE PORC AMB MUSCLOS (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 peus de porc
  • 1 kg de musclos
  • 1 got de conyac
  • 1 l de vi blanc
  • 2 cebes grosses
  • 2 cullerades de salsa espanyola
  • brou de peix
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu els peus de porc i, dins d’una olla de pressi√≥, poseu-los amb aigua fins que quedin coberts. Deixeu-los bullir durant 1 h.
  2. En un altre fogó, poseu-hi un cassó amb vi blanc a foc ben baix, deixeu-lo reduir.
  3. Poseu els musclos en un altre cassó amb poca aigua per fer-los obrir al vapor.
  4. Quan siguin oberts, retireu-los del foc i, separeu-los de les closques i reserveu-los.
  5. En una cassola de fang, poseu-hi oli i les cebes. Deixeu-les enrossir.
  6. Quan la reducció gairebé estigui a punt de sortir del foc, afegiu-hi el conyac i acabeu-la. Aleshores, reserveu-la.
  7. Quan els peus ja siguin cuits, deixeu-los refredar prou per poder-los manipula.
  8. Trossegeu els peus i, juntament amb els musclus, poseu-los a la cassola de fang amb la çeba. Afegiu-hi una mica de brou de peix (o bé del brou que han deixat els musclos) i una mica de brou dels peus, amb un xic de la reducció. Deixeu-ho 10 minuts a foc ben baix perquè vagi fent la xup-xup.
  9. Presenteu-ho a taula amb la mateixa cassola de fang.
  10. Opcionalment, quan els peus bullin els podeu afegir verdures perquè hi doni més gust. Si us agrada, a la ceba també hi podeu afegir una picada o bé una mica de la reducció.

Maridatge recomanat:
Una copa ben fresca de vi blanc Estrissim Bach donarà la sensació completa de la frescor del mar i no amagarà el sabor dels peus.

 

TORRADETES DE SANTA TERESA (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 llesques de pa dur
  • ous
  • sucre al ¬†gust
  • canyella
  • oli

Preparació

  • Deixeu remullar el pa amb la llet.
  • Quan sigui tou, escorreula llet sobrant de les llesques i arrebosseules amb ou. Fregiu-les amb l’oli ben calent.
  • Un cop fregides, poseu les llesques en una safata folrada amb paper absorbent per eliminar-ne l’oli sobrant.
  • Finalment, espolseu-hi per sobre el sucre i la canyella.

 

LLOM A LA POMA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 kg de llom (filets)
  • 6 pomes golden grans
  • 1 llauna de sidra
  • farina
  • oli d’oliva verge extra
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Peleu les pomes i talleu-les ben fines.
  2. Salpebreu el llom i arrebosseu-lo amb la farina juntament amb les pomes.
  3. En una paella, poseu-hi l’oli suficient per a daurar una mica les pomes i el llom.
  4. En acabat, disposeu les pomes i el llom en una safata que pugui anar al forn. Ho heu de fer col·locant una capa de llom i, al damunt, una de poma, i així successivament fins que se us acabin.
  5. En un got, poseu-hi una cullerada sopera de farina amb 200 dl. d’aigua freda. Dissoleu-la b√© i aboqueu-ho a la safata del llom i les pomes. Salpebreu-ho i afegiu-hi la sidra.
  6. Enforneu-ho a temperatura forta fins que es redueixi fins a la meitat.

 

CUA DE VEDELLA O DE TORO (Asunción)

Ingredients per a 4 persones

  • 1,5 kg de cua de vedella o de toro
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 ceba gran
  • 3 dents d’all
  • 1 porro
  • 1 carbass√≥ mitj√†
  • 4 tom√†quets
  • 3 pastanagues
  • 2 pastilles de xocolata negra
  • 1 cullerada sopera de farina
  • 1 got d’aigua
  • 1 copa de brandy
  • 1 rajola de xoclata

Preparació:

  1. Talleu totes les verdures en juliana i peleu els tomàquets i feu-ne daus.
  2. Talleu les cues a talls d’un gruix m√≠nim de 2 cm.
  3. En una cassola, poseu-hi a escalfar l’oli d’olivaamb el foc fort. Quan comenci a fer bombolles, col¬∑loqueu-hi la cua fins que se sofregeixi (pels dos costats).
  4. Abaixeu el foc a la meitat, afegiu-li la copa de brandy i la rajola de xocolata (l’heu d’anar tombant fins que es desfaci). Afegiu-hi les verdures i tapeu la cassola, tombant-la de tant en tant amb suavitat fins que vegem que les verdures estan cuites .
  5. Retireu els trossos de cua de la safata i col¬∑loqueu-los en un plat. Passeu totes le verdures per la batedora fins que es converteixin en una massa homog√®nia. En un got, dissoleu la farina amb aigua i afegiu-hi la la salsa. Salpebreu la cua i doneu-li l’√ļltima bullida amb la salsa, rememenant-la tota l’estona perqu√® s’espesseixi juntament amb la carn.

 

FLAM D’OU (Asunci√≥n)

Ingredients:

  • 4 ous grossos
  • 2 llaunes de llet condensada petites
  • 1,5 l de llet sencera
  • caramel l√≠quid

Preparació:

  1. En un bol gran, col¬∑loqueu-hi els ous i la llet condensada (la mateixa llauna de la llet serveix de mesura per a la llet: n’hi heu de posar una de sencera i ¬ĺ m√©s) . Passeu-ho tot per la batedora.
  2. Aboqueu el resultat del batut i el caramel líquid en recipients petits.
  3. En una cassola, poseu-hi una mica d’aigua i, a dins, les flameres petites. Tapeu-la i deixeu-la a mig foc durant 15 minuts.
  4. En acabat, deixeu refredar les flameres fora de la cassola i acabeu de donar temperatura al flam posant-les una estona a la nevera.

 

MAR I MUNTANYA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 quarts del darrere de pollastre
  • 12 gambes grans
  • 2 cebes grans
  • farina
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre
  • tom√†quet fregit
  • 1 ampolla de cava
  • 2 culleradessoperes de tom√†quet fregit

Preparació:

  1. Peleu les cebes i talleu-les en juliana. Reserveu-les.
  2. Talleu cada peça de pollastre en 2 trossos i retireu-ne la pell. Salpebreu-los i, a continuació, arrebosseu-los amb farina.
  3. Poseu oli en una paella i, quan estigui calent, sofregiu-hi una mica el pollastre. En acabat, poseu-lo en una cassola.
  4. A la cassola, poseu-hi una mica de l’oli del sofregit i afegu-hi la ceba i les gambes. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i afegiu-hi el tom√†quet fregit. Dissoleu la farina amb una mica d’aigua freda i poseu-hp a la cassola. En acabat, afegiu-hi el cava .
  5. Cuineu-ho a foc lent tant temps com calgui perquè es redueixi tot. La salsa ha de quedar espessa, però suau.

 

GAMBES A LA LLIMONA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 g de gambes mes aviat grans
  • 3 llimones
  • 1 cullerada sopera de maionesa
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Netegeu les gambes.
    Expremeu el suc de les llimones.
  2. En una paella, poseu-hi l’oli i, quan s’escalfi, col¬∑loqueu-hi les gambes i deixeu-les al foc duran 2 min per cada costat. En acabat, col¬∑loqueu-les en una safata,
  3. A la paella, amb l’oli de fregir les gambes, aboqueu-hi el suc de les llimones i la maionesa. Ho batem b√© i, quan hagi redu√Įt una mica, ho escampem per sobre de les gambes.

 

XAMPINYONS AMB FOIE (Asunción)

Ingredients:

  • 1kg de xampinyons mes aviat grans
  • 250 g de foie d’√†nec
  • all
  • julivert
  • sal i pebre
  • oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Escalfeu el forn a 180 ¬ļC.
  2. Netegeu bé els xampinyons i deixeu-ne només el barret.
  3. Farciu els barrets amb el foie i col¬∑loqueu-los en una safata de forn. Per sobre, escampeu-hi l’all, el julivert, la sal, el pebre i, finalment, un rajol√≠ d’oli d’oliva.
  4. Introdu√Įu-ho al forn uns 15 minuts i ja els tindreu a punt per servir.

***

A més, la Teresa, ens proposa aquesta colla de restaurants que a ella li agraden:

El Trull d’en Francesc (Boadella de l’Empord√†), Cal Narra (Llan√ß√†), Ca la Maria de Cadaqu√©s (Palam√≥s), Mare Nostrum (Sitges), Hermanos Tom√°s o Casa Tom√°s (Barcelona, barri de la Trinitat), La Mola (al cim de Sant Lloren√ß del Munt: nom√©s s’hi arriba a peu. Anar-hi a sopar √©s tota una aventura!), La Brasseria (Sant Lloren√ß Savall), Fonda Rius (al centre de Sant Lloren√ß Savall).

Quins pastissos!

divendres, 14/10/2011

Els amics de Gastronomia Activa em van convidar a formar part del jurat del seu concurs anual de pastissos. Hi vaig estar acompanyat de l’Enrique Marco, fot√≤graf del CUINA, i de la M√≥nica Alcayna, que l’any passat va guanyar el primer premi del certamen i que ara es dedica professionalment a la pastisseria. Els sis participants van optar per presentar pastissos prou espectaculars, dels qual tres van obtenir premi. Us els presento a continuaci√≥:

TARTA1 copia.jpg

Premi al Millor Pastís: Madeira Sponge Cake, de Lucía Meler

TARTA2 copia.jpg

Premi a la Millor Presentació: Chocolate Wrap Cake, de Helen Vass

TARTA3.jpg

Premi del P√ļblic: Past√≠s d'Ametlla, de Sandra D√†vila

I la resta de participants van ser aquests:

IMG_0687.jpg

La Granja, de Rebeca Fern√°ndez

 

IMG_0691.jpg

Pie de Mango, de Francesca Capurro

IMG_0689.jpg

Milfulls de Xocolata, de Xavier Joubert

Moltes felicitats a tots sis!