Arxiu de la categoria ‘General’

Cuina catalana per a paladars indis

dissabte, 20/04/2013
7portes3.JPG

El sopar a Les 7 Portes

Era una convidada curiosa. Dijous em van proposar de compartir taula a Les 7 Portes amb un grup de professionals de la gastronomia vinguts de l’Índia: un xef, un parell d’importadors de vins, dues periodistes, comerciants de productes gurmet… Els ha portat de viatge gastronòmic per tot l’Estat el projecte Eating with your five senses-European Quality Foods, que financien la Unió Europea, el ministeri d’Alimentació espanyol i la Federació d’Indústries Alimentàries i Begudes. Van arribar a Catalunya el mateix dijous i s’hi van estar un parell de dies. Van visitar les Garrigues, on van descobrir els olis del Grup Pons, el centre de divulgació vinícola Monvínic, de Barcelona, i les caves Freixenet, de Sant Sadurní d’Anoia. Durant aquesta estada, també se’ls van donar a conèixer els vins de les DO catalanes. I, entremig de tanta marató de sabors, un sopar en un restaurant tradicional, Les 7 Portes: entrants de tota la vida (olivada, calamars a la romana, bunyols de bacallà, escalivada, formatges i embotits —un producte culturalment compromès, per a aquella convocatòria) i un dels clàssics arrossos —el de peix, concretament— de l’establiment. Les postres més sol·licitades van ser la crema. El xef del grup, Manjit S. Gill —de la cadena índia ITC Hotels— estava encuriosit per comprovar com s’assemblava amb la creme brulée que ell havia conegut durant la seva estada professional a Itàlia.

7portes2.jpg

La visita a les Garrigues

L’objectiu de la visita era que els membres del grup descobrissin sabors exportables al seu país. Poca broma: la classe mitjana índia és un grup creixent en nombre d’habitants i en poder adquisitiu, i la dèria per tastar productes exòtics, des del seu punt de vista, no ha fet més que començar. Dels nostres, el que ha tingut l’entrada més bona ha estat l’oli d’oliva: “Ens ha encantat l’oli infusionat amb all, li trobem moltes possibilitats per incorporar-lo a la nostra cuina”, em va comentar Sonam Savlani, periodista de turisme i gastronomia de Vogue India, referint-se al tast d’olis de les Garrigues que havien fet a Grupo Pons.

Els vins són l’altre punt fort dels productes catalans amb opcions a ser exportats. Mitali Saran, de la revista Sommelier India, explicava: “Per a nosaltres és fonamental transmetre l’estil de vida que va associat als vins. El consum de vi augmenta a tot el país i hi ha interès per tastar bons vins a preus competitius. En aquest sentit, des de la nostra publicació, treballem per trobar els millors maridatges amb la cuina especiada de l’Índia”.

7portes1.jpg

El xef Manjit S. Gill en ple tast d'olis

La directora executiva del projecte, Carolina Gimeno, que resideix a Nova Delhi, m’explicava com a l’Índia ja s’està adaptant amb facilitat la cuina italiana, si bé la versatilitat de la pasta —recordem que bona part de la població del país segueix dietes estrictament vegetarianes— els ho posa molt fàcil. Els comensals del sopar ens associaven bàsicament a les tapes i a la paella —afortunadament, la Carolina, valenciana d’origen, va aclarir-los molts conceptes—, però el xef Manjit S. Gill va posar sobre la taula el debat entre cuina tradicional i cuina mol·lecular (aquest és el concepte que tots feien servir amb naturalitat). Coneixedors de l’avantguarda culinària del nostre país, el cuiner apostava molt clarament per la cuina amb arrels tradicionals, dins i fora del seu país. Cosa que no es contradeia, malgrat tot, amb l’impacte que els va causar el sopar avantguardista que havien fet dues nits abans a La Terraza del Casino, de Madrid, comandat pel xef Paco Roncero. De fet, amb les dues noies periodistes vam parlar de Sergi Arola i el seu nou bar de tapes de Bombai que, pel que em van explicar, causa sensació.

El grup va tornar al seu país l’endemà, després de conèixer la DO Cava. Arriben a l’Índia havent tastat sabors i combinacions que els resulten rares (van aplaudir el pa de coca amb tomàquet que ens van servir a Les 7 Portes i es van interessar per com es cremava la crema) i amb ganes d’explicar o d’exportar, segons el cas, el millor del que havien tastat.

Adéu, Pau

dimarts , 12/06/2012
pau_alborna.jpg

En Pau

Poca cosa a dir, massa (tristesa) a sentir. M’assabento que el company Pau Albornà Torras, periodista gastronòmic al web 7 Caníbales, va morir ahir d’un accident de moto. Era massa jove. Fa menys d’una setmana que ens havíem assegut junts a la nova taula del Ten’s i la conversa, com sempre, havia estat agradable i jo l’havia envejat (sanament) per tantes experiències culinàries que m’explicava.

Sí, trobarem a faltar el teu bon rotllo i la teva vitalitat. Molt.

Una abraçada a la Roser i a tot l’equip de GSR.

Una cruïlla imprescindible

dilluns, 9/04/2012

Hi heu d’anar tan aviat com pogueu. Us parlo de la cruïlla dels carrers Diputació i Aribau de Barcelona. Darrerament s’hi han obert dos establiments que cal tenir en compte: la bomboneria Marina Mel (que va obrir l’estiu passat) i el forn de pa La Llibreria (amb tot just dos mesos d’història). En vam parlar l’altre dia a la secció Bons Vivants d’El matí de Catalunya Ràdio, en la qual col·laboro de tant en tant.

foto-7.JPG

La Marina, a la bomboneria

De Marina Mel (Diputació, 207) us en puc cantar unes quantes excel·lències, però intentaré descriure essencialment el que hi trobareu. En primer lloc, una xocolatera carismàtica, la Marina Hammam, que va deixar el seu Sao Paulo natal per venir a aprendre de grans pastissers catalans, com Oriol Balaguer o Enric Rovira. A Barcelona ha importat i perfeccionat una delicadesa que ja havia creat al Brasil: els marmels, uns bombons que només fa ella sobre la base del pa de mel i espècies, tan popular a la seva ciutat. Els farceix de melmelades, que ella mateixa elabora (perquè no s’excedeixin de dolçor) amb productes ecològics, i els banya amb xocolates de primer nivell. I per si tot això encara no us ha convençut, la botiga en si mateixa mereix una visita, perquè la Marina té un vena artística que expressa en cada racó del seu local.

foto-5.JPG

En Juli amb els seus pans

A quatre passes, va obrir el febrer passat La Llibreria (Aribau, 22), un forn amb un nom que homenatja el negoci que el va precedir en aquell local. El forner és un valencià arrelat a Barcelona, en Juli Álvarez, que ha obert aquest negoci després de conèixer l’elaboració del pa industrial i de formar-se amb els millors flequers artesans de Catalunya. Ara vol que La Llibreria sigui una fleca tal com a ell li agraden. I això abraça des de les farines que escull (gairebé totes franceses) fins a l’equip amb qui treballa. Ja he tastat diversos dels seus pans i us he de dir que m’ha agradat molt el de tomàquet amb herbes de Montserrat (apa, ja us he donat una idea per celebrar el 27 d’abril, que ja és al caure). A banda de pans,  La Llibreria programa també activitats literàries. Aquest dimecres 18 d’abril, a les 7 de la tarda, hi presenten la novel·la El Sanatori de l’Ànima… i ho fan dins de l’obrador mateix! Si hi voleu assistir, passeu pel forn avui mateix, compreu-hi el pa i confirmeu-hi l’assistència!

 

10 impressions d’Alimentària

dijous, 29/03/2012

Alimentaria-2012.jpg

De les Alimentàries de quan jo era petit, recordo que, gràcies al meu avi —que es dedicava al negoci—, en sortíem sempre amb un ou de Pasqua enorme que ens regalaven els de Nutrexpa. Ara me la miro amb uns altres ulls, intento descobrir les novetats que m’interessen i destriar-les de tot un mar de productes destinats a altres públics. Ahir, amb les companyes de la redacció, m’hi vaig passar tot el dia i en vaig treure aquestes impressions que comparteixo amb vosaltres.

  1. “És la mostra amb més futur de la Fira de Barcelona”. M’ho va comentar així, dilluns, un exdirectiu de la Fira, que va em va fer una anàlisi ràpida del sector de l’alimentació i de com, a curt, mitjà i llarg termini és molt més important que qualsevol altre al nostre país. Vist l’èxit de convocatòria, hi estic d’acord.
  2. El sector del vi català se’n vol sortir. Va ser present massivament a Alimentària, amb un programa d’activitats propi importantíssim. Un aplaudiment per a la gent que no es rendeix.
  3. Bravo per a El País dels 100 Formatges. Aquesta mena de salonet dins del saló, que fa unes quantes edicions que comanda Enric Canut, aquest any la va encertar de ple. El treball d’harmonitzar desenes de tipus de formatges, amb altres productes i amb vins sobretot catalans, va ser excepcional. Una reverència al tàndem Enric Canut-Andoni Luis Adúriz, responsables de l’invent.
  4. La Xina hi era, i molt. Sí, el país convidat era Mèxic, però un dels que havia contractat més estands era la Xina. Ocupaven moltíssima superfície, per bé que el que hi presentaven, des del meu punt de vista, no era gens atractiu
  5. Ens hem de replantejar els congressos gastronòmics. Enguany, BCNVanguardia havia canviat d’organitzadors. Jo pràcticament no hi vaig ser, però vaig parlar amb algun dels assistents. Em van comentar que, malgrat que enguany hi havia pocs noms rutilants (a diferència del que havia passat fins ara), algunes ponències havien estat interessantíssimes. L’assistència, però —i malgrat que avui l’organització ha difós una nota que qualifica el congrés d’”èxit”—, va ser prou fluixa. Crec que el problema no és tan de BCNVanguardia en si, sinó del model de congressos gastronòmics vigent durant una dècada, que dóna símptomes d’esgotament. El Fòrum de Girona, pioner sempre en aquest tipus d’esdeveniments, ja es va avançar a canviar-lo en l’edició de 2011. Alimentària s’ha de plantejar si té sentit un congrés d’alta gastronomia dins de la mostra i, en tot cas, què hi hauria d’aportat perquè interessés realment al públic.
  6. Els formatgers artesans catalans donen la talla. Un grup de petits formatgers de casa nostra va ser present a tota la mostra amb un dels estands més modestos d’Alimentària, però en què vaig poder tastar alguns dels millors productes del dia. Estaven contents dels contactes internacionals que hi havien fet, i jo crec que es mereixen que els vagi molt bé.
  7. Un sector ecoalimentari molt pansit. No parlo pas del que s’hi exposava, sinó de com s’hi exposava. Crec que si de debò aquest sector vol guanyar mercat, és una assignatura pendent la de saber vendre els bons producres ecològics amb la mateixa eficàcia amb què se saben vendre els convencionals. Ànims!
  8. Un I+D molt potent. Empreses catalanes com Sosa o Colofruit, van presentar nous productes gastronòmics realment innovadors i útils que feien dels seus estands una vista obligada. Tota una mostra de talent
  9. L’any del pa. Hi havia una bona colla d’empreses dedicades a la venda i distribució de pa a l’engròs. Però només una, la maresmenca Triticum, va despertar-me interès gastronòmic de debò.
  10. Els programes off-Alimentària. Que la mostra vagi marxar de la fira de plaça Espanya va treure ambient alimentari a Barcelona. Però en aquesta edició, més que cap altra, a la ciutat s’han vinculat actes gastronòmics paral·lels programats amb el pretext d’Alimentària. Els més interessants, tot el programa de l’Off Menú i la Garnatxa Night (una nit de tast de garnatxes d’arreu de la Mediterrània) que va tenir lloc el dimarts a la nit a l’hotel Omm.

Receptes des de Can Brians

dijous, 3/11/2011
Imagen 009.jpg

Amb algunes de les participants a la xerrada de la biblioteca de Brians-1

 

No us n’havia parlat encara. Aquest estiu, la meva companya Montse, que fa de bibliotecària al Mòdul de Dones de Brians-1, va convidar-me a fer-hi una xerrada per explicar a un grup d’internes com es fa la revista CUINA. Va ser una experiència positiva: més enllà de les raons que porten les persones a la presó, la vida en aquests centres seria molt més complicada del que ja és si no fos per la voluntat de persones com aquesta bibliotecària. La xerrada va ser distesa i participativa, i va bascular entre les queixes pels àpats precaris de la presó i les vivències personals de cada una amb la cuina i la gastronomia. El menjar va ser, com a tot arreu, un pretext evocador de plaers que no tenim sempre a l’abast.

Moltes d’elles gaudeixen cuinant i menjant. Alguna, fins i tot, havia estat subsciptora de la revista.

Fa alguns dies, quatre d’elles (la Teresa, la María José, la Pilar i l’Asunción) em van fer arribar, a través de la Montse, aquestes receptes que publico a continuació. Demostren que són grans cuineres i que el gust pel menjar bé no es perd un cop traspassats aquells murs. Estic convençut que aquest regal que m’han fet els ha fet tanta il·lusió a elles com a mi. Moltes gràcies!

 

CANELONS DE PATATES I GAMBES AMB BEIXAMEL (Teresa)
(Recepta de l’Esperança)

Ingredients per a 4 persones:

  • pasta de canelons
  • patates del bufet
  • gambes
  • mantega
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • nou moscada
  • sal fina
  • farina
  • llet de vaca
  • formatge ratllat

Preparació:

  1. Poseu l’olla al foc amb força aigua i sal.
  2. Peleu les patates i talleu-les de manera esqueixada (a trossos grossos).
  3. Quan l’aigua bulli, poseu les patates a l’olla amb un raig d’oli d’oliva.
  4. Mentrestant, passeu les gambes per la paella. Un cop siguin al punt, talleu-les a una mida mitjana.
  5. Un cop bullides, aixafeu les patates tot abocant-los el brou que n’ha quedat.
  6. Barregeu-ho tot plegat (patates i gambes) i afegiu-hi mantega i una mica de
  7. nou moscada.
  8. Tot seguit (havent-la bullit prèviament), poseu la pasta dels canelons sobre
  9. un drap de cotó o de fil humit.
  10. A continuació, farciu la pasta amb la barreja de patates i gambes.
  11. Feu la beixamel i cobriu els canelons que haureu col·locat damunt d’una plata per al forn (que cal escalfar prèviament)
  12. Poseu el formatge ratllat i la mantega per sobre dels canelons i deixeu que es torri al gust
  13. Serviu-ho ben calent.

 

ESQUEIXADA DE BACALLÀ, A L’ESTIL DE LA IAIA MARIETA (Teresa)
(Recepta de la meva iaia)

Ingredients per a 2 persones:

  • bacallà
  • tomàquets madurs
  • ceba de Figueres
  • olives negres mortes o bé de l’Aragó (també poden ser de Grècia, són delicioses)
  • alls
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • aigua ben fresca
  • pa sec (millor el crostó)

Preparació:

  1. En un bol fondo, poseu-hi el bacallà , que prèviament, haureu posat en remull i haure desfilat  (no el talleu a trossos!).
  2. Col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts.
  3. Talleu la ceba al gust i els alls, ben petits.
  4. Poseu-hi les olives negres.
  5. Aboqueu-hi l’aigua  ben fresca i un bon raig d’oli d’oliva
  6. Ja teniu l’àpat a punt. Per sucar-hi pa!

 

TRUITA DE PA, ALL I JULIVERT  (Teresa)
(Recepta del meu pare, en Jaume)

Ingredients per a 1 persona:

  • ous de granja, ben frecos
  • alls
  • sal
  • julivert
  • llet de vaca
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • molles de pa de pagès (de Llers)

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol, fins que que facin escuma.
  2. Poseu-hi els alls tallats ben petits.
  3. En el bol, aboqueu-hi un rajoli de llet de vaca, juntament amb la resta.
  4. Poseu-hi una mica de julivert, millor les fulles.
  5. Finalment, afegiu-hi les molles de pa.
  6. Tot en cru, barregeu-ho ben barrejat i poseu-ho a la paella amb una mica d’oli d’oliva
  7. Abaixeu el foc i deixeu que tots els ingredients es prenguin, sense deixar de vigilar la truita.
  8. Heu de fer una truita rodona. Doneu-li la volta tantes vegades com considereu oportú.
  9. Aneu punxant la truita amb una forquilla per veure si està al punt del comensal.
  10. Serviu la truita amb pa amb tomàquet.

 

TRONC DE XOCOLATA, ATMELLES I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • aigua
  • galetes del tipus Maria
  • melmelades de diferents gustos
  • mantega
  • 1 bossa de xocolata en pols
  • 50 g d’atmelles triturades
  • 50 g d’encenalls de colors
  • 150 g de coco ratllat
  • sucre llustre (opcional)

Preparació:

  1. Poseu una galeta maria amb mantega, una mica de melmelada i tanqueu-la  amb un altra galeta del tipus Maria.
  2. Aneu fent-ho així fins arribar a fer un tronc de galetes, mantega i els diferents gustos de melmelades.
  3. Desfeu la xocolata amb l’aigua ben calenta
  4. Quant estigui al punt, traieu-ho del foc i poseu-hi les atmelles, el coco (opcional) i barregeu-ho tot plegat,
  5. Aboqueu aquesta barrega per sobre de les galetes.
  6. Quan sigui fred el tronc, per sobre hi podeu espolsar, opcionalment, coco, encenalls de colors i sucre llustre.
  7. Col·loqueu-ho a la nevera (a la part més freda) durant unes dues o tres hores.
  8. Serviu-ho fred, no gelat.

 

BOLETES DE PASTANAGA I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • pastanagues de pagès
  • 100 grs de coco ratllat

Preparació:

  1. Renteu ben bé les pastanagues.
  2. Poseu-les en un pot amb aigua bullent.
  3. Un cop cuites, poseu-les en un plat fondo i aixafeu-les bé.
  4. Afegiu-hi el coco i feu una massa homogènia, que no quedi aigualida.
  5. Reserveu coco a part per fer l’arrebossat de les boletes.
  6. Aneu fent boletes  amb la massa. Després, arrebosseu-les amb el coco.
  7. Un cop fredes del tot, poseu-les a la nevera durant 24 hores (o bé al congelador durant uns 20 minuts).
  8. Serviu-les fredes, no gelades.

 

TRUITA DE XOCOLATA (Teresa)

Ingredients per a 1 persona:

  • 2 ous frescos de pagès
  • sal fina
  • xocolata desfeta

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol.
  2. Aboqueu-hi un xic de sal fina i la xocolata desfeta.
  3. Berregeu-ho tot plegat i poseu-ho a la paella amb un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Abaixeu el foc i aneu fent la truita a la francesa.

 

TOMÀQUETS FARCITS (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 Tomàquets madurs
  • 4 Fulles d’enciam.
  • 1 Llauna de olives negres sense pinyol
  • 1 Llauna de sardines en oli de oliva
  • Vinagre
  • Oli
  • Sal

Preparació:

  1. Renteu els tomàquets i talleu-los per la meitat. Buideu-los amb una cullereta i talleu la polpa a trossos petits.
  2. Esmicoleu les sardines, eliminant-ne espines i escates. Trossegeu les olives. Talleu  l’enciam. Poseu-ho tot en un bol i amaniu-ho amb oli, vinagre i sal.
  3. Introduïu la barreja anterior dins de cada meitat tomàquet.

 

CANELONS DE TONYINA (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 20 làmines de canelons
  • 7 llaunes de tonyina en oli d’oliva
  • 4 ous durs
  • 1 llauna d’olives farcides
  • Salsa de tomàquet
  • Formatge rallat
  • Oli
  • Sal
  • Salsa beixamel

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb aigua abundant i una mica d’oli i sal.
  2. Quan bulli, aboqueu-hi les làmines de caneló una a una i remeneu-ho amb molta cura, que no s’enganxin.
  3. Quan estiguin al dente, traieu-les i escorreu-les.
  4. Prèviament, prepareu un parell de draps humits i esteneu-les akkpa.
  5. En un bol, esmicoleu la tonyina i barregeu-la amb les olives trossejades, els ous durs trossejats (tot molt petit) i afegiu-hi la salsa de tomàquet, fins que us quedi una barrega homogènia.
  6. Amb aquesta massa, feu unes croquetes, per posar damunt de cada làmina, que, després, heu d’enrotllar.
  7. Reescalfeu els canelons al grill del forn.
  8. En una una safata, disposeu-hi una base de salsa de beixamel i, al damunt, els  canelons, que heui de cobrirs amb una altra capa de salsa beixamel. Espolseu-hi el formatge i poseu-los a gratinar.

 

BESCUIT  DE IOGURT DE SOJA (María José)

Ingredients per a 6/8 persones:

  • 125 g de iogurt de soja
  • 250 g de sucre
  • 375 g de farina
  • 125 g d’oli de gira-sol
  • 4 ous.
  • 1 sobre de llevat
  • Una mica de sal

Per fer la salsa:

  • 200 g de iogurt de soja
  • 100 g de gerds silvestres

Preparació:

  1. Trenqueu els ous dins d’un bol i bateu-los amb el sucre i una mica de sal. Quan estiguin cremosos, incorporeu-hi el iogurt. Afegiu-hi l’oli de gira-sol, la farina tamisada i el llevat. Barregeu-ho ben bé.
  2. Poseu la mescla en un motlle untat amb mantega i coeuo al forn (reescalfat a 180ª C) durant aproximadament 45 minuts.
  3. Per fer la salsa, poseu el iogurt de soja al vas de la batedora i tritureu-hi els gerds (reserveu-ne, però, uns quants per a la decoració).
  4. Serviu el bescuit amb la salsa de gerds i amb els gerds que fareu servir per decorar.

 

CANYA DE LLOM ARREBOSSADA AMB FARINA D’AMETLLES (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • una canya de llom mitjana
  • 200 g de farina d’ametlles
  • pebrots vermells i verds (al gust)
  • cebes (al gust)
  • 1 l de vi negre o rosat
  • salsa espanyola o un gotet de vodka
  • brou de carn (al gust)
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu la canya de llom i arrebosseu-la amb la farina d’atmelles.
  2. Trossegeu els pebrots i les cebes dins d’una plata del forn prèviament untada amb oli. Feu-ne un llit per al llom. Poseu-ho tot en cru al forn a 170 ºC.
  3. Mentrestant, poseu un cassó al foc amb el vi i, a foc ben baix, deixeu-lo reduir. Si no teniu la salsa espanyola, afegiu-hi el vodka.
  4. Un cop enllestida la reducció, retireu-la del foc i reserveu-la.
  5. De tant en tant, heu de tombar el llom a dins del forn i, després, banyar-lo amb el suc de la safata.
  6. Quan el llom estigui cuit (al punt que us agradi), retireu-lo del forn i deixeu-lo refredar una estona.
  7. Mentrestant, tritureu les verdures i afegiu-los el brou de carn necessari perquè quedin al gust.
  8. Quan la canya de llom sigu tèbia, feu-ne talls no gaire gruixuts.
  9. Presenteu el plat fent-hi un llit amb les verdures trinxades, els talls de llom a sobre i un raig de la reducció pel damunt.

Maridatge recomanat:
Amb una copa d’Anna de Codorniu ben fresqueta, tindreu la combinació perfecta gràcies al contrast de de sabors i temperatura.

 

PEUS DE PORC AMB MUSCLOS (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 peus de porc
  • 1 kg de musclos
  • 1 got de conyac
  • 1 l de vi blanc
  • 2 cebes grosses
  • 2 cullerades de salsa espanyola
  • brou de peix
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu els peus de porc i, dins d’una olla de pressió, poseu-los amb aigua fins que quedin coberts. Deixeu-los bullir durant 1 h.
  2. En un altre fogó, poseu-hi un cassó amb vi blanc a foc ben baix, deixeu-lo reduir.
  3. Poseu els musclos en un altre cassó amb poca aigua per fer-los obrir al vapor.
  4. Quan siguin oberts, retireu-los del foc i, separeu-los de les closques i reserveu-los.
  5. En una cassola de fang, poseu-hi oli i les cebes. Deixeu-les enrossir.
  6. Quan la reducció gairebé estigui a punt de sortir del foc, afegiu-hi el conyac i acabeu-la. Aleshores, reserveu-la.
  7. Quan els peus ja siguin cuits, deixeu-los refredar prou per poder-los manipula.
  8. Trossegeu els peus i, juntament amb els musclus, poseu-los a la cassola de fang amb la çeba. Afegiu-hi una mica de brou de peix (o bé del brou que han deixat els musclos) i una mica de brou dels peus, amb un xic de la reducció. Deixeu-ho 10 minuts a foc ben baix perquè vagi fent la xup-xup.
  9. Presenteu-ho a taula amb la mateixa cassola de fang.
  10. Opcionalment, quan els peus bullin els podeu afegir verdures perquè hi doni més gust. Si us agrada, a la ceba també hi podeu afegir una picada o bé una mica de la reducció.

Maridatge recomanat:
Una copa ben fresca de vi blanc Estrissim Bach donarà la sensació completa de la frescor del mar i no amagarà el sabor dels peus.

 

TORRADETES DE SANTA TERESA (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 llesques de pa dur
  • ous
  • sucre al  gust
  • canyella
  • oli

Preparació

  • Deixeu remullar el pa amb la llet.
  • Quan sigui tou, escorreula llet sobrant de les llesques i arrebosseules amb ou. Fregiu-les amb l’oli ben calent.
  • Un cop fregides, poseu les llesques en una safata folrada amb paper absorbent per eliminar-ne l’oli sobrant.
  • Finalment, espolseu-hi per sobre el sucre i la canyella.

 

LLOM A LA POMA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 kg de llom (filets)
  • 6 pomes golden grans
  • 1 llauna de sidra
  • farina
  • oli d’oliva verge extra
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Peleu les pomes i talleu-les ben fines.
  2. Salpebreu el llom i arrebosseu-lo amb la farina juntament amb les pomes.
  3. En una paella, poseu-hi l’oli suficient per a daurar una mica les pomes i el llom.
  4. En acabat, disposeu les pomes i el llom en una safata que pugui anar al forn. Ho heu de fer col·locant una capa de llom i, al damunt, una de poma, i així successivament fins que se us acabin.
  5. En un got, poseu-hi una cullerada sopera de farina amb 200 dl. d’aigua freda. Dissoleu-la bé i aboqueu-ho a la safata del llom i les pomes. Salpebreu-ho i afegiu-hi la sidra.
  6. Enforneu-ho a temperatura forta fins que es redueixi fins a la meitat.

 

CUA DE VEDELLA O DE TORO (Asunción)

Ingredients per a 4 persones

  • 1,5 kg de cua de vedella o de toro
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 ceba gran
  • 3 dents d’all
  • 1 porro
  • 1 carbassó mitjà
  • 4 tomàquets
  • 3 pastanagues
  • 2 pastilles de xocolata negra
  • 1 cullerada sopera de farina
  • 1 got d’aigua
  • 1 copa de brandy
  • 1 rajola de xoclata

Preparació:

  1. Talleu totes les verdures en juliana i peleu els tomàquets i feu-ne daus.
  2. Talleu les cues a talls d’un gruix mínim de 2 cm.
  3. En una cassola, poseu-hi a escalfar l’oli d’olivaamb el foc fort. Quan comenci a fer bombolles, col·loqueu-hi la cua fins que se sofregeixi (pels dos costats).
  4. Abaixeu el foc a la meitat, afegiu-li la copa de brandy i la rajola de xocolata (l’heu d’anar tombant fins que es desfaci). Afegiu-hi les verdures i tapeu la cassola, tombant-la de tant en tant amb suavitat fins que vegem que les verdures estan cuites .
  5. Retireu els trossos de cua de la safata i col·loqueu-los en un plat. Passeu totes le verdures per la batedora fins que es converteixin en una massa homogènia. En un got, dissoleu la farina amb aigua i afegiu-hi la la salsa. Salpebreu la cua i doneu-li l’última bullida amb la salsa, rememenant-la tota l’estona perquè s’espesseixi juntament amb la carn.

 

FLAM D’OU (Asunción)

Ingredients:

  • 4 ous grossos
  • 2 llaunes de llet condensada petites
  • 1,5 l de llet sencera
  • caramel líquid

Preparació:

  1. En un bol gran, col·loqueu-hi els ous i la llet condensada (la mateixa llauna de la llet serveix de mesura per a la llet: n’hi heu de posar una de sencera i ¾ més) . Passeu-ho tot per la batedora.
  2. Aboqueu el resultat del batut i el caramel líquid en recipients petits.
  3. En una cassola, poseu-hi una mica d’aigua i, a dins, les flameres petites. Tapeu-la i deixeu-la a mig foc durant 15 minuts.
  4. En acabat, deixeu refredar les flameres fora de la cassola i acabeu de donar temperatura al flam posant-les una estona a la nevera.

 

MAR I MUNTANYA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 quarts del darrere de pollastre
  • 12 gambes grans
  • 2 cebes grans
  • farina
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre
  • tomàquet fregit
  • 1 ampolla de cava
  • 2 culleradessoperes de tomàquet fregit

Preparació:

  1. Peleu les cebes i talleu-les en juliana. Reserveu-les.
  2. Talleu cada peça de pollastre en 2 trossos i retireu-ne la pell. Salpebreu-los i, a continuació, arrebosseu-los amb farina.
  3. Poseu oli en una paella i, quan estigui calent, sofregiu-hi una mica el pollastre. En acabat, poseu-lo en una cassola.
  4. A la cassola, poseu-hi una mica de l’oli del sofregit i afegu-hi la ceba i les gambes. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i afegiu-hi el tomàquet fregit. Dissoleu la farina amb una mica d’aigua freda i poseu-hp a la cassola. En acabat, afegiu-hi el cava .
  5. Cuineu-ho a foc lent tant temps com calgui perquè es redueixi tot. La salsa ha de quedar espessa, però suau.

 

GAMBES A LA LLIMONA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 g de gambes mes aviat grans
  • 3 llimones
  • 1 cullerada sopera de maionesa
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Netegeu les gambes.
    Expremeu el suc de les llimones.
  2. En una paella, poseu-hi l’oli i, quan s’escalfi, col·loqueu-hi les gambes i deixeu-les al foc duran 2 min per cada costat. En acabat, col·loqueu-les en una safata,
  3. A la paella, amb l’oli de fregir les gambes, aboqueu-hi el suc de les llimones i la maionesa. Ho batem bé i, quan hagi reduït una mica, ho escampem per sobre de les gambes.

 

XAMPINYONS AMB FOIE (Asunción)

Ingredients:

  • 1kg de xampinyons mes aviat grans
  • 250 g de foie d’ànec
  • all
  • julivert
  • sal i pebre
  • oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Escalfeu el forn a 180 ºC.
  2. Netegeu bé els xampinyons i deixeu-ne només el barret.
  3. Farciu els barrets amb el foie i col·loqueu-los en una safata de forn. Per sobre, escampeu-hi l’all, el julivert, la sal, el pebre i, finalment, un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Introduïu-ho al forn uns 15 minuts i ja els tindreu a punt per servir.

***

A més, la Teresa, ens proposa aquesta colla de restaurants que a ella li agraden:

El Trull d’en Francesc (Boadella de l’Empordà), Cal Narra (Llançà), Ca la Maria de Cadaqués (Palamós), Mare Nostrum (Sitges), Hermanos Tomás o Casa Tomás (Barcelona, barri de la Trinitat), La Mola (al cim de Sant Llorenç del Munt: només s’hi arriba a peu. Anar-hi a sopar és tota una aventura!), La Brasseria (Sant Llorenç Savall), Fonda Rius (al centre de Sant Llorenç Savall).

Quins pastissos!

divendres, 14/10/2011

Els amics de Gastronomia Activa em van convidar a formar part del jurat del seu concurs anual de pastissos. Hi vaig estar acompanyat de l’Enrique Marco, fotògraf del CUINA, i de la Mónica Alcayna, que l’any passat va guanyar el primer premi del certamen i que ara es dedica professionalment a la pastisseria. Els sis participants van optar per presentar pastissos prou espectaculars, dels qual tres van obtenir premi. Us els presento a continuació:

TARTA1 copia.jpg

Premi al Millor Pastís: Madeira Sponge Cake, de Lucía Meler

TARTA2 copia.jpg

Premi a la Millor Presentació: Chocolate Wrap Cake, de Helen Vass

TARTA3.jpg

Premi del Públic: Pastís d'Ametlla, de Sandra Dàvila

I la resta de participants van ser aquests:

IMG_0687.jpg

La Granja, de Rebeca Fernández

 

IMG_0691.jpg

Pie de Mango, de Francesca Capurro

IMG_0689.jpg

Milfulls de Xocolata, de Xavier Joubert

Moltes felicitats a tots sis!

Àpats reposats entre vinyes

dimarts , 31/05/2011
SALA DE BOTES[3].JPG

El menjador del Tríbia

Fa tres anys, la terrassenca Laura Clols va guanyar el concurs de cuiners de la seva ciutat. Vaig formar part d’aquell jurat i, quan l’he tornada a trobar fa poc, ara davant dels fogons del Tríbia de Can Bonastre (Masquefa, Anoia), he ratificat l’encert del veredicte: la Laura és una molt bona cuinera que sap equilibrar i actualitzar els sabors tradicionals. Aquest és l’encàrrec que li van fer els germans Vallès, ànimes del projecte. Ella l’executa impecablement.

La carta del Tríbia és, doncs, clàssica i reposada, amb plats de tota la vida —coca d’escalivada i anxoves, espatlla de xai melosa, costelles a la brasa— i algunes filigranes que posen un apunt sumptuós a la recepta canònica: el gall del Penedès es farceix amb prunes i orellanes —com mana l’àvia—, però també amb pernil de gla. L’esqueixada de bacalla s’acompanya de caviar Von Ketalachs. La crema de carxofes banya una vieira. I arriba l’arròs amb escamarlans i parmesà perquè sucumbim al bon ofici de la xef.
A fora, la vista de les vinyes masquefines, amb Montserrat al fons, ens garanteix una sobretaula tranquil·la. Pau, i que duri.

***

Restaurant Tribia

Can Bonastre Wine Resort. Ctra. B-224, km 1,32.

Masquefa

Preu del menú (tancat): 45 €

I heus ací la mona de caputxina

dilluns, 25/04/2011
caputxina.JPG

La meva mona de caputxina

Tal com us vaig prometre en el post d’ahir, us publico la foto de la meva mona.

L’àvia Florentina, la meva padrina, no va fallar i ahir —tal com vam quedar que marca la tradició— em va regalar la mítica mona de caputxina de la Pastisseria Grau d’Esparreguera. Ens en vam menjar un tros, però la resta la deixem per a la costellada d’avui, si la pluja ho permet, és clar.

La mona, el diumenge de Pasqua

dissabte, 23/04/2011

Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

amadesarxiu.jpg

Joan Amades

He cercat aquests versos citats per Joan Amades per defensar una cosa que em porta de cap: la mona de Pasqua es regala i es consumeix, justament, el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, en tot cas, les restes. Amades parla de la mona i de quan es regalava en el capítol dedicat al Diumenge de Pasqua —o Pasqua Florida—, mentre que en el capítol de Dilluns de Pasqua, ni l’esmenta. Els meus pares, els meus avis i els meus besavis, sense haver llegit necessàriament el Costumari català, ho han fet així sempre.

Em veig empès a escriure-ho en el meu blog perquè, cada cop més, em trobo gent que, durant aquestes festes, quan els ho expliques, posen cara de mirar TV3 i t’insisteixen: “Però la mona no es regala el Dilluns de Pasqua?”. Doncs no, si bé ja em sembla correcte que cadascú la regali quan li vingui de gust, que prou sabem que les tradicions són canviants. Però no donem per certes coses que no ho són! De fet, he cercat els termes mona i Dilluns de Pasqua al Google i des de la Viquipèdia fins a La Gastroteca, passant per Cuina.cat (que, ai las, resulta ser el mitjà que dirigeixo jo!), tots donem per cert que la mona es regala el dilluns. És com dir que el tió s’ha de fer cagar la nit de Nadal o per Sant Esteve (una altra idea que circula de manera més o menys descontrolada), quan la tradició més estricta dicta que s’ha de fer cagar el mateix dia de Nadal. Però, com abans, ja em sembla bé que cadascú ho faci quan vulgui!

Doncs bé, avui, que és Dissabte de Glòria, com que ja espero amb impaciència —encara— la mona que em regalarà demà l’àvia Florentina, que és la meva padrina, no em dóna la gana d’haver d’allargar l’espera fins demà passat a causa d’una falsa teoria sobre aquesta tradició.

Espero que, com cada any, m’arribi una mona de caputxina de la pastisseria Grau d’Esparreguera. De mones de caputxina, jo no n’he vist en cap altre poble més, però entre els esparreguerins de tota la vida tenen gran predicament. Si algú de vosaltres en té localitzades en altres llocs, us agrairé que m’ho digueu! Pels qui no sapigueu què és una mona de caputxina, us diré que es tracta del pastís típic de la mona recobert de la pasta del flamet o, per si la nomenclatura castellana us hi ajuda més, tocinillo de cielo. Dolcíssimia i calòricament insostenible, però tu, un cop l’any no passa res, i més quan sortim de quaranta dies de Quaresma. Quan en tingui la foto, ja us la penjaré en aquest blog.

Regaleu-la o mengeu-la demà —Pasqua Florida—, demà passat —Dilluns de Pasqua— o quan ho cregueu oportú, tant fa. Però, això sí, gaudiu d’una mona de Pasqua com cal!

Sospitosos

dilluns, 14/03/2011

Fa pocs minuts que hem tancat el número d’abril, que ja és de camí cap a la impremta. M’acostuma a passar el mateix. La setmana prèvia al tancament tinc tantes coses per resoldre, que deixo el blog a mig gas, o fins i tot en punt mort. Ha tornat a ser el cas. Me’n disculpo. I ara, mentre fora plou a bots i a barrals, m’agafa la inspiració per escriure un nou post.

Bé, de fet la inspiració em ve de dissabte, un altre dia inclement, meteorològicament parlant. Resulta que aquest cap de setmana jo estava convidat (ho avanço abans que algú m’ho pregunti) al Vaixell dels Sabors, on s’havien d’embarcar cuiners italians i catalans en un viatge fins a Roma. A bord, uns i altres cuinarien receptes pròpies i intercanviarien productes i tècniques. Al final, però, el viatge s’ha ajornat sine die. Tindrem paciència. Però abans d’ahir, amb el xàfec que queia, ja em va venir bé rondar per casa sense fer massa res. I per substituir la frustrada escapada italiana vaig recórrer a una novel·la siciliana. Vaig deixar córrer les hores amb la lectura plàcida de A cadascú el que és seu, de Leonardo Sciascia. Ja sé que el que es porta de fa mesos és la novel·la negra nòrdica (si ja n’ha passat la moda, aviseu-me, si us plau!), però a mi em segueix enganxant més la mediterrània, amb les seves trames disperses i els seus personatges polièdrics i viscerals. Que els suecs amb prou feines mengen anet! Bah!

A cadascu el que es seu.jpgA mitja lectura, vaig fer una pausa i no se’m va acudir altra idea que anar a revisar el meu blog, gairebé oblidat, com us he dit. Llegeixo els comentaris al darrer post. I, déus de l’Olimp, quin esverament que m’hi trobo! I jo que m’havia plantejava aquesta Escudella barrejada com un espai amable i distès per compartir experiències gormandes… Tots els meus companys blogaires de Cuina.cat reben comentaris positius i benintencionats als seus posts (ho he comprovat), i jo, en canvi, m’hi trobo una audiència baladrera i bel·licosa amb certa tendència a fotre’s els plats pel cap o a fotre-me’ls a mi i tot, quan ho veuen convenient. És com si jo tingués una intenció inicial de recuperar l’esperit del Com a casa de la Mari Pau Huguet i la pròpia dinàmica del blog me’l convertís en una mena de Sálvame de Tele 5.

Mentre aquesta evidència se’m revelava amb tota la seva cruesa, enfrascat com estava en el retrat literari de l’opaca Sícilia de Sciascia, em veia reflectit en el pobre farmacèutic Manno, incomprensiblement assassinat enmig del silenci dels seus veïns, els quals passen d’aplaudir-ne la bonhomia —com, no en dubteu (i disculpeu-me la immodèstia), també passaria amb mi— a fer córrer tota mena d’hipòtesis malèvoles sobre les raons que en justificaven l’assassinat —sospito que també jo seria víctima de les mateixes enraonies (i torneu-me a disculpar la immodèstia). Potser seria acusat d’aixecar enveges gratuïtes divulgant els meus festins gastronòmics. O de tractar amb displicència la gastronomia popular. O de no mullar-me prou a favor de l’antivegeterianisme. Hi hauria tantes raons per liquidar-me…!

I tot plegat, convertiria els abrandats comentaristes dels meus posts (excepte l’spam, malgrat que és el que més hi intervé, darrerament) en sospitosos de la meva desaparició. Insensats! Que no us n’adoneu?

¿Què n’hauríem de pensar, d’en Vicent, que es demana capciosament com he aconseguit una reserva a El Bulli? ¿Ressentiment?

¿Com m’hauria de prendre la defensa aferrissada que fa de mi en Pablo? ¿És sincera o és una estratègia de camuflatge elaborada per una ment freda i calculadora capaç de tramar la manera d’esborrar-me del mapa?

¿I l’obsessió d’en Pau Cortijo per valorar maternalment la meva actitud —”avui t’has comportat”—, avaluar els posts com si es tractés d’un examen —”M’ha agradat el text. Felicitats Sucarrats, tot i que no aportes tantes coses com amb l’anterior”— i voler fer-me dir el que no dic —”I això, el Sucarrats, que en sap molt, ho sap molt bé. Com goseu demanar-li que recomani restaurants vegetarians”—? ¿No us resultaria sospitosa?

Ai, tampoc no em convenç el sarcasme de la bella Patrícia quan engega a en Cortijo aquell “I no et moris, encara que sigui de riure…”. ¿Si no s’ha de morir en Cortijo, vol dir que m’he de morir jo?

Només m’hi faltava la intervenció d’en Carles Vñ, qui s’incorpora en la batalla amb un contundent “se me’n refot,” en referència al poc interès que li desperta la meva manera d’accedir a El Bulli. Un desinterès que trobo del tot justificat, si bé temo que el “se me’n refot” contribueixi més a remoure les aigües turbulentes del meu blog que no pas a encalmar-les.

Perdut entre aquests pensaments, m’adono que la paranoia em diverteix. Potser el personatge de víctima no és el que més em convenceria de l’A cadascú el que és seu —passen només dos capítols i tururut—, però, en canvi, m’asseuria a la taula de Paolo Laurana, el professor d’italià reconvertit en investigador del crim del farmacèutic Manno: Sciascia escriu que és la seva mare qui li prepara el dinar. Un dinar d’una mamma siciliana ha de ser fastuós per força. Com ho són els àpats que Adelina prepara al comissari Salvo Montalbano (un altre sicilià, nascut del talent novel·lesc d’Andrea Camilleri). I també m’agradaria tastar les receptes que doña Francisca Pérez Larios va llegar al seu nét, Pepe Carvalho (bé, en realitat el que de debò m’hauria agradat és entaular-me amb Vázquez Montalbán en persona, segur que hauríem halat la mar de bé). Ja us he dit abans que la novel·la negra mediterrània em convenç més que la nòrdica, i suposo que és ben comprensible per què.

No em direu que no: ben tip de bona cuina, seria una manera digna d’anar a espetegar al clot, si és que algú té previst de facturar-m’hi.

IMG_0212.JPG

Amb les cuineres de Sils

Per si de cas, i sense haver-ho previst, la setmana passada ja vaig avançar feina. Dijous, les cuineres de Sils em van convidar al primer dels tres sopars que van fer, fins dissabte passat, al restaurant Loidi de l’Hotel Condes de Barcelona. Quin goig, veure aquelles senyores, cuineres tan excel·lents com anònimes, oferint-nos aquells plats que els lectors d’aquest blog solen reclamar i exalçar: escudella i carn d’olla, pollastre amb salsifins, vedella amb bolets, peus de porc amb salsifins, mandonguilles amb sípia, crema, bunyols de Quaresma, coca de ratafia… Ni Montalbano ni Carvalho hi haguessin fet pas mal paper! Les senyores de Sils són dignes competidores de l’Adelina i de doña Francisca…

Després d’un sopar així, és ben bé que ja em podeu liquidar. Només us demano una mica de paciència. Deixeu-me que acabi la novel·la de Sciascia. I que passi la nit de demà. És que m’esperen per sopar al Sant Pau.