Arxiu de la categoria ‘Productes’

Manifest per evitar que es perdi la llonganissa de Casa Sendra

diumenge, 23/03/2014

Transcric aqu√≠ el manifest que amb els companys Pep Palau i Salvador Garcia-Arb√≥s impulsem per defensar la llonganissa de Casa Sendra com a patrimoni gastron√≤mic catal√†. Tal com ha estat d’actualitat els darrers dies, el propietari d’aquesta hist√≤rica casa d’embotits, Pau Arboix, ha decidit tancar l’empresa despr√©s d’haver d’afrontar una multa de 30.000 euros per causa del seu conflicte amb la legislaci√≥ vigent d’indicacions geogr√†fiques protegides, que li impedia etiquetar el seu producte com a “Llonganissa de Vic” si no formava part d’una IGP a la qual no volia pert√†nyer per desacords en la normativa.

Les persones que estiguin d’acord amb el manifest i s’hi vulguin adherir, han d’enviar un correu electr√≤nic a salvemllonganissa@gmail.com indicant-hi el seu nom i cognoms, professi√≥ i DNI.

casasendra.jpg

 

 

Manifest per evitar que es perdi la llonganissa de Casa Sendra

L’anunci del tancament de Casa Sendra, el llegendari elaborador de llonganisses de Vic, despr√©s de perdre el llarg litigi que mantenia amb la Generalitat, ens mou a unes reflexions que fem p√ļbliques I obrim a tothom qui les vulgui compartir.
  1. La llonganissa que elaborava Pau Arboix, amb les marques Casa Sendra i gaudeixen d’un prestigi i d’una hist√≤ria que avalen.
  2. Les llonganisses de Casa Sendra reuneixen tots els requisits d’autenticitat i qualitat i són, en opinió de prescriptors gastronòmics i de consumidors, un producte d’excel·lència.
  3. Així mateix, la llonganissa de Casa Sendra és, de ple dret, un producte local i del patrimoni culinari de Vic.
  4. La ubicaci√≥ de la f√†brica i de l’assecador en ple centre de Vic, li afegien uns atractius dignes de ser preservats.
  5. La pr√≤pia llonganissa i l’espai on es produ√Įa li confereixen car√†cter de recurs tur√≠stic a tenir en compte.
Per tot plegat, pensem que des de les administracions p√ļbliques s’haurien hagut d’esmer√ßar tots els esfor√ßos per evitar aquesta trista i lamentable desaparici√≥ i la p√®rdua irreparable que suposa per la gastronomia, els productes locals, la xarcuteria i el turisme de Catalunya.
Per això mateix, demanem a Pau Arboix que repensi la seva decisió, perquè afecta el patrimoni gastronòmic i el deixa orfe d’un producte universal.
Instem als poders p√ļblics a intentar salvar la llonganissa de Vic elaborada des de fa m√©s d’un segle sota les marques esmentades.
Si vols adherir-te al manifest, envia un correu amb el teu nom, professió i DNI a salvemllonganissa@gmail.com

 

101 anys d’orxata

dimecres, 11/09/2013
tioche1.jpg

El Tío Che és una orxateria amb molta història

L’escriptora Nora Pojomovsky, autora de diversos llibres sobre racons gormands centenaris, em va convidar a visitar la famos√≠ssima orxateria El T√≠o Che del Poblenou. Ja fa temps que viu a Barcelona, per√≤ la Nora √©s argentina i, com cal esperar de la gent d’aquell pa√≠s, √©s loqua√ß, eloq√ľent i convincent a la vegada. “Enlloc trobar√†s tanta vida com a la cantonada del T√≠o Che”, m’assegurava. La Nora sempre em porta a locals amb hist√≤ries singulars i carregades d’humanitat. La del T√≠o Che la va escriure en un opuscle entranyable i delici√≥s ‚ÄĒtitulat Che, prova!‚ÄĒ quan, l’any passat, aquesta orxateria va celebrar el centenari. Quan hi vam anar, doncs, va ser com si hi celebr√©ssim els 101 anys, que sempre √©s m√©s original.

IMG_7474_100.jpg

La Tere, somrient, com sempre

Al T√≠o Che va venir a rebre’ns la mestressa, la Tere Moreno. La Tere √©s un remol√≠: en poca estona va servir-nos orxates i gelats, mentre ens explicava les an√®cdotes del negoci, al qual ella va arribar despr√©s de casar-se amb l’Alfons Iborra, n√©t del Pere Joan i la Jer√≥nima, els fundadors. Avui, la quarta generaci√≥ ‚ÄĒla Irene i la Nat√†lia, filles de l’Alfons i la Tere‚ÄĒ ja hi treballa. Continu√Įtat assegurada.

La continu√Įtat del T√≠o Che respon a aquest comprom√≠s ancestral d’una fam√≠lia amb arrels alacantines, per√≤ tamb√© amb el respecte per l’elaboraci√≥ tradicional de l’orxata i els altres productes que serveixen. D’orxata, n’elaboren tot l’any, perqu√® tenen espai per conservar les xufes. La Tere explica, incr√®dula, com encara algun comercial despistat mira de vendre’ls preparats artificials per fer l’orxata. Tot el que fan ells surt de l’obrador propi i de T√≠o Che nom√©s n’hi ha un: vade retro les franqu√≠cies!

tio_che3.jpg

Atenció al granissat d'ordi!

La llista del que em va donar per tastar la Tere seria llargu√≠ssima. M√©s enll√† de la famosa orxata, va aconseguir sorprendre’m (agradablement) amb el granissat d’ordi, elaborat amb malta torrada, canyella i llimona. Vaja, un refresc natural que em va semblar bon√≠ssim i una alternativa ideal per als refrescos ensucrats que ens endossen sovint. Tamb√© va triomfar la llet merengada: de fet, m’acompanyava una amiga valenciana que, amb la boca petita, va dir que li agradava molt, fins i tot m√©s que la que li prepara sa mare. Tamb√© vam tastar un granissat de llet amb llimona espl√®ndid i refrescant. I encara vam fer lloc per degustar tota una colla de gelats artesans que elaboren ells mateixos: la Nora (recordeu que √©s argentina) va recomanar insistentment el de dulce de leche: “est√† fet amb el millor dulce de leche que es ven al meu pa√≠s”, va dir, sorpresa (no l’havia tastat mai fins llavors).

Aprofiteu ara, que s√≥n els √ļltims dies de la festa major del Poblenou, i visiteu (o torneu a visitar) el T√≠o Che. Feu cua per demanar orxata, llet merengada, ‘flotaors‘ (una orxata amb una bola de gelat) o atreviu-vos amb el granissat d’ordi, la revelaci√≥. Estigueu-vos-hi una estona i amareu-vos de la vida que la Tere, l’Alfons i la seva fam√≠lia donen a aquest rac√≥ d’un barri que lluita per mantenir-se aut√®ntic.

Tío Che
Rambla del Poblenou, 44-46
Barcelona
Tel. 93 309 18 72

10 bons propòsits (gastronòmics) per al 2013

diumenge, 30/12/2012

calendar2013.jpg

Aqu√≠ deixo const√†ncia p√ļblica del que em proposo de cara al 2013. Si veieu que fallo en alguna cosa, m’ho podreu recriminar p√ļblicament en els comentaris d’aquest post. Ho accepto.

1. Descobrir un restaurant molt recomanable i molt desconegut i molt amagat en algun lloc molt inesperat de Catalunya. Com el Sa√≥ de qu√® parla en Francesc Castro al CUINA d’aquest gener.

2. Assistir al Fòrum Gastronòmic de Girona i al San Sebastian Gastronomika.

3. Tornar al Pa√≠s Valenci√† per explicar-vos-en les novetats culin√†ries, que no s√≥n poques. I tamb√© a les Illes Balears. I a les Piti√ľses.

4. Tornar a l’Alkimia, a Els Casals i a l’√Äbac.

5. Escriure un llibre de temàtica gastronòmica. Que ja faig tard.

6. Dedicar un reportatge de la revista als macarrons. N’hem de saber tantes coses que desconeixem!

7. Descobrir nous pans, nous formatges i noves melmelades d’artesans d’aquells que ho fan b√© de deb√≤.

8. No beure mai més cap Coca-cola.

9. Brindar i revindicar els caves bons de Catalunya: es mereixen ser més coneguts i més valorats.

10. Actualitzar més aquest blog!

 

Dit això, bon any nou i bon profit!

 

Obert per vacances 2: un Macallan de dotze anys

dijous, 16/08/2012

Per la Mareded√©u d’Agost, a Cal Garrigosa s’hi serveix cada any un dinar d’aquells com D√©u mana per celebrar el sant de la Maria que hi viu. Toca brindar amb bons caves, tastar vins dol√ßos i prendre algun digestiu per pair tal com cal. Aquest any va ser f√†cil. La setmana passada, els companys de Fizz Bartenders ‚ÄĒuna empresa dedicada a la cocteleria‚ÄĒ i de whisky Macallan em van convidar al concert que Harry Connick Jr va oferir al Festival de Peralada, i, despr√©s, a sopar a La Parrilla dels Jardins, el restaurant a l’aire lliure que hi ha a tocar del casino i, on molts espectadors, allarguen la vetllada acabada l’actuaci√≥. A banda de la vibrant interpretaci√≥ del crooner novaiorqu√®s, el millor de la nit va ser que, a la sortida, ens van obsequiar amb una ampolla de Macallan Fine Oak envellit dotze anys al castell escoc√®s on t√© la seu aquesta marca. El vam encetar aquest 15 d’agost.

foto-10.JPG

Aquest whisky ha passat per tres barriques diferents: una de roure europeu amb aromes de xer√®s i dues de roure americ√†, una amb aromes de xer√®s i l’altra amb aromes de bourbon. I el resultat √©s un whisky delicat, al paladar i al nas.

Oh, quin bon digestiu al final d’un bon √†pat.

Obert per vacances 1: Hotel Restaurant Emporium

diumenge, 12/08/2012

Que s√≠, que estic de vacances, per√≤ que si es d√≥na el cas que em ve de gust fer alguna recomanaci√≥ gastron√≤mica a trav√©s d’aquest blog, la far√©. I aqu√≠ va la primera.

familiajorda.png

La família Jordà Giró

He passat un parell de dies a l’Empord√†. Divendres al migdia havia d’improvisar el dinar i se’m va acudir d’avan√ßar-me a la proposta que en Salvador Garcia-Arb√≥s ens recomana al proper CUINA (el de setembre): l’Hotel Restaurant Emporium, de Castell√≥ d’Emp√ļries. Per tant, no entrar√© en detalls a descriure-us com √©s aquest establiment: tingueu paci√®ncia i compreu el n√ļmero vinent! De tota manera, publico una tria dels plats que m√©s ens van agradar. Vam demanar el men√ļ de tapes (una d’aquelles ofertes incre√Įbles, de 20 ‚ā¨, beguda a part), i heus ac√≠ algunes sorpreses ben agradables:

IMG_3671.jpg

Un gaspatxo de les √ļltimes maduixes de l'any.

 

IMG_3672.jpg

Uns peus de porc delicadíssims.

 

IMG_3674.jpg

Damunt, un OUtòcton de l'Empordà. Sota, una parmentier de patata amb sobrassada i codony.

 

IMG_3676.jpg

Timbal de carn de perol i carn de xai amb base de patata.

 

IMG_3677.jpg

La crema catalana, al seu estil.

 

IMG_3679.jpg

El gelat de iogurt, boníssim!

 

Apunteu-vos el vi que ens van recomanar (i potser poca cosa m√©s podreu fer, que apuntar-vos-el: la producci√≥ √©s tan limitada que costa de trobar): un Terrer d’en Tassis-Finca Cardonera 2011. DO Empord√† (no podria ser d’altra manera, en un restaurant tan atent als bons productes de proximitat) d’una varietat blanca poc comuna a les nostres vinyes, la garnatxa gris. Hi notareu una mica de fusta i un punt fumat. M’agrada!

IMG_3669.jpg

Preneu nota d'aquest vi!

I no acabo la recomanaci√≥ sense aplaudir l’estil, la passi√≥ i l’amabilitat que els bessons M√†rius i Joan Jord√† Gir√≥ i els seus pares, Salvador i Helena, posen a l’hora d’atendre els clients. Una manera de fer les coses que els restaurants catalans no haurien d’haver perdut mai. Comproveu-ho.

 

Hotel Restaurant Emporium
Santa Clara, 31
Castell√≥ d’Emp√ļries
Tel. 972 25 05 93

A Lloret de Mar, arròs de terra endins

diumenge, 20/05/2012

Em va convidar l’√†rea de Turisme de Lloret de Mar a con√®ixer les XII Jornades de l’Arr√≤s del municipi, en qu√® trenta establiments cuinen, cada un a la seva manera i apel¬∑lant sovint a la mem√≤ria local, aquest producte. Era una oportunitat ideal de descobrir gastron√≤micament una ciutat que, probablement per massa coneguda per d’altres raons, m’havia passat per alt. Aix√≤ que un fot√≤graf col¬∑laborador del CUINA, que se l’estima, √íscar Rodbag, m’ha insistit sovint que hi vagi. I, al capdavall, una convidada √©s sempre una bona ocasi√≥ per trencar t√≤pics i prejudicis, perqu√®, com sabeu, en el m√≥n de la cuina (i en del periodisme) tot n’√©s ple.

lloret_1.jpg

Els jardins de Santa Clotilde

Em van portar als Jardins de Santa Clotilde ‚ÄĒon oblides, per moments, tants disbarats que s’han fet a la Costa Brava‚ÄĒ i despr√©s van tenir cura de pensar quin restaurant em podria agradar. No es tractava pas d’impressionar, es tractava de descobrir un Lloret que persisteix malgrat tot.

lloret_2.jpg

Façana d'El Romaní

El Roman√≠. No hi busuqueu tovalles de fil ni copes de cristall. Us rebran unes tapes i uns pintxos que, des de fa tres anys, volen ser l’ins√≠gnia del local. Me’n van deixar tastar tres. Primer, les croquetes de gambes i calamarsons (bon√≠ssimes). Despr√©s, el pop (com si sabessin que m’agrada tant! I a m√©s, aquell era pescat del mat√≠ mateix i servit per un pescador lloretenc). El tercer era un pintxo de llagostins i alvocat creat pel cuiner del local, en Joan Pau Roman√≠.

lloret_4.jpg

Les tapes i els pintxos d'en Joan Pau

Un cuiner interessant. Va obrir fa una colla d’anys aquest local, despr√©s va treballar d’actor a Barcelona, fins que, al cap d’un temps, amb la seva dona, es van embrancar en el restaurant giron√≠ El Cul de la Lleona (us el recomanem a la Guia Pr√†ctica del reportatge que dediquem al cusc√ļs al n√ļmero 131 de la revista). Reconvertit en cuiner, va tornar a El Roman√≠ i, al cor de Lloret, no renuncia a servir una proposta que atregui els forans i els locals. I √©s per aix√≤ que, en el marc d’aquestes jornades, va escollir aquest arr√≤s.

lloret_5.jpg

L'arr√≤s de Paraig√ľero

Heus ac√≠, doncs, l’arr√≤s de Paraig√ľero. No √©s un arr√≤s de mar, contr√†riament al que em podria esperar. √Čs un arr√≤s d’interior, En Joan Pau va rec√≥rrer al llibre La cuina de la Selva, de Clara Perxachs (ed. La Magrana) per buscar-hi antigues receptes d’arr√≤s, de quan els ve√Įns d’aquest tros de Costa Brava es miraven m√©s l’interior que el mar. I l’√†rr√≤s de Paraig√ľero sembla que era una recepta que cuinaven els carboners que passeven llargues temporades fent de la fusta, llenya, al cor dels boscos selvatans. Per aquest motiu, aquest arr√≤s el protagonitzen aliments de f√†cil conservaci√≥ (el bacall√† salat o la botifarra del cuet, que √©s negra) i els productes boscans que canvien segons la temporada (en aquest cas hi havia ceps dessecats i esp√†rrecs frescos). Un arr√≤s cald√≥s ben potent, tal com el necessitaven els carboners!

Us en transcric aquí la recepta:

ARRÒS DE PARAIGÜERO

  • 3 cebes
  • Alls tendres
  • 2 tomates madures
  • Morro de bacall√† dessalat
  • Ceps secs deshidratats (cal guardar l‚Äôaigua per al brou)
  • Esp√†rrecs de marge o de collita
  • Botifarra de cuet (o, si ho preferiu, del perol)
  • Oli d‚Äôoliva, sal (poca) i pebre
  • Roman√≠ o farigola

 

  1. En primer lloc, salteu els bolets (frescs o deshidratats) i els espàrrecs un parell de minuts a la cassola i reserveu-lo.
  2. Sofregiu en el mateix oli les cebes fins que quedin s√ļmmament caramel¬∑litzades.
  3. Afegiu-hi la tomata ratllada i els alls i deixeu que es cogui tot plegat.
  4. Un cop estigui al punt, afegiu-hi l’arròs i el bacallà, doneu-li alguns uns tombs i aboqueu-hi un brou suau de verdures bullent.
  5. Al cap de 8 minuts, afegiu-hi els bolets i els espàrrecs.
  6. Quan faltin un parell de minuts per acabar-ho, afegiu-hi la botifarra. Aromatitzeu-ho amb herbes del bosc. Ha de quedar un arròs més aviat caldós.

 

lloret_3.jpg

El men√ļ de l'Arr√≤s

En Joan Pau el serveix en el men√ļ que ha preparat per a les Jornades de l’Arr√≤s que acabaran aquest maig. Obre el men√ļ amb tres tapes semblants a les que ens va servir, continua amb l’arr√≤s (elaborat amb arr√≤s del Mol√≠ de Pals) i acaba amb unes postres de maduixes del temps en cinc textures. Com tots els restaurants d’aquestes jornades, ofereix amb el men√ļ els vins Aura Verdejo (de la DO Rueda) i l’Azpilicueta negre de crian√ßa (DO Rioja). Va estar d’acord amb mi que de cara a futures edicions el que convindria √©s arribar a un acord amb la DO Empord√† per servir els vins que pertocaria en aquesta zona. Tot plegat, per 27 ‚ā¨.

L’arr√≤s de Paraig√ľero d’El Romani i 29 plats m√©s d’arr√≤s us donen un pretext espl√®ndid per investigar el Lloret culinari, que estic conven√ßut que, com jo fins ara, no hav√≠eu tastat mai (si no sou gurmets de llarga traject√≤ria, dels que, fa alguns anys, vau tastar la cuina de Paula Casanovas al desaparegut Les Petxines, que va portar una estrella Michelin a la vila).

Una cru√Įlla imprescindible

dilluns, 9/04/2012

Hi heu d’anar tan aviat com pogueu. Us parlo de la cru√Įlla dels carrers Diputaci√≥ i Aribau de Barcelona. Darrerament s’hi han obert dos establiments que cal tenir en compte: la bomboneria Marina Mel (que va obrir l’estiu passat) i el forn de pa La Llibreria (amb tot just dos mesos d’hist√≤ria). En vam parlar l’altre dia a la secci√≥ Bons Vivants d’El mat√≠ de Catalunya R√†dio, en la qual col¬∑laboro de tant en tant.

foto-7.JPG

La Marina, a la bomboneria

De Marina Mel (Diputaci√≥, 207) us en puc cantar unes quantes excel¬∑l√®ncies, per√≤ intentar√© descriure essencialment el que hi trobareu. En primer lloc, una xocolatera carism√†tica, la Marina Hammam, que va deixar el seu Sao Paulo natal per venir a aprendre de grans pastissers catalans, com Oriol Balaguer o Enric Rovira. A Barcelona ha importat i perfeccionat una delicadesa que ja havia creat al Brasil: els marmels, uns bombons que nom√©s fa ella sobre la base del pa de mel i esp√®cies, tan popular a la seva ciutat. Els farceix de melmelades, que ella mateixa elabora (perqu√® no s’excedeixin de dol√ßor) amb productes ecol√≤gics, i els banya amb xocolates de primer nivell. I per si tot aix√≤ encara no us ha conven√ßut, la botiga en si mateixa mereix una visita, perqu√® la Marina t√© un vena art√≠stica que expressa en cada rac√≥ del seu local.

foto-5.JPG

En Juli amb els seus pans

A quatre passes, va obrir el febrer passat La Llibreria (Aribau, 22), un forn amb un nom que homenatja el negoci que el va precedir en aquell local. El forner √©s un valenci√† arrelat a Barcelona, en Juli √Ālvarez, que ha obert aquest negoci despr√©s de con√®ixer l’elaboraci√≥ del pa industrial i de formar-se amb els millors flequers artesans de Catalunya. Ara vol que La Llibreria sigui una fleca tal com a ell li agraden. I aix√≤ abra√ßa des de les farines que escull (gaireb√© totes franceses) fins a l’equip amb qui treballa. Ja he tastat diversos dels seus pans i us he de dir que m’ha agradat molt el de tom√†quet amb herbes de Montserrat (apa, ja us he donat una idea per celebrar el 27 d’abril, que ja √©s al caure). A banda de pans,¬† La Llibreria programa tamb√© activitats liter√†ries. Aquest dimecres 18 d’abril, a les 7 de la tarda, hi presenten la novel¬∑la El Sanatori de l’√Änima‚Ķ i ho fan dins de l’obrador mateix! Si hi voleu assistir, passeu pel forn avui mateix, compreu-hi el pa i confirmeu-hi l’assist√®ncia!

 

10 impressions d’Aliment√†ria

dijous, 29/03/2012

Alimentaria-2012.jpg

De les Aliment√†ries de quan jo era petit, recordo que, gr√†cies al meu avi ‚ÄĒque es dedicava al negoci‚ÄĒ, en sort√≠em sempre amb un ou de Pasqua enorme que ens regalaven els de Nutrexpa. Ara me la miro amb uns altres ulls, intento descobrir les novetats que m’interessen i destriar-les de tot un mar de productes destinats a altres p√ļblics. Ahir, amb les companyes de la redacci√≥, m’hi vaig passar tot el dia i en vaig treure aquestes impressions que comparteixo amb vosaltres.

  1. “√Čs la mostra amb m√©s futur de la Fira de Barcelona”. M’ho va comentar aix√≠, dilluns, un exdirectiu de la Fira, que va em va fer una an√†lisi r√†pida del sector de l’alimentaci√≥ i de com, a curt, mitj√† i llarg termini √©s molt m√©s important que qualsevol altre al nostre pa√≠s. Vist l’√®xit de convocat√≤ria, hi estic d’acord.
  2. El sector del vi catal√† se’n vol sortir. Va ser present massivament a Aliment√†ria, amb un programa d’activitats propi important√≠ssim. Un aplaudiment per a la gent que no es rendeix.
  3. Bravo per a El Pa√≠s dels 100 Formatges. Aquesta mena de salonet dins del sal√≥, que fa unes quantes edicions que comanda Enric Canut, aquest any la va encertar de ple. El treball d’harmonitzar desenes de tipus de formatges, amb altres productes i amb vins sobretot catalans, va ser excepcional. Una rever√®ncia al t√†ndem Enric Canut-Andoni Luis Ad√ļriz, responsables de l’invent.
  4. La Xina hi era, i molt. Sí, el país convidat era Mèxic, però un dels que havia contractat més estands era la Xina. Ocupaven moltíssima superfície, per bé que el que hi presentaven, des del meu punt de vista, no era gens atractiu
  5. Ens hem de replantejar els congressos gastron√≤mics. Enguany, BCNVanguardia havia canviat d’organitzadors. Jo pr√†cticament no hi vaig ser, per√≤ vaig parlar amb algun dels assistents. Em van comentar que, malgrat que enguany hi havia pocs noms rutilants (a difer√®ncia del que havia passat fins ara), algunes pon√®ncies havien estat interessant√≠ssimes. L’assist√®ncia, per√≤ ‚ÄĒi malgrat que avui l’organitzaci√≥ ha dif√≥s una nota que qualifica el congr√©s d’”√®xit”‚ÄĒ, va ser prou fluixa. Crec que el problema no √©s tan de BCNVanguardia en si, sin√≥ del model de congressos gastron√≤mics vigent durant una d√®cada, que d√≥na s√≠mptomes d’esgotament. El F√≤rum de Girona, pioner sempre en aquest tipus d’esdeveniments, ja es va avan√ßar a canviar-lo en l’edici√≥ de 2011. Aliment√†ria s’ha de plantejar si t√© sentit un congr√©s d’alta gastronomia dins de la mostra i, en tot cas, qu√® hi hauria d’aportat perqu√® interess√©s realment al p√ļblic.
  6. Els formatgers artesans catalans donen la talla. Un grup de petits formatgers de casa nostra va ser present a tota la mostra amb un dels estands m√©s modestos d’Aliment√†ria, per√≤ en qu√® vaig poder tastar alguns dels millors productes del dia. Estaven contents dels contactes internacionals que hi havien fet, i jo crec que es mereixen que els vagi molt b√©.
  7. Un sector ecoalimentari molt pansit. No parlo pas del que s’hi exposava, sin√≥ de com s’hi exposava. Crec que si de deb√≤ aquest sector vol guanyar mercat, √©s una assignatura pendent la de saber vendre els bons producres ecol√≤gics amb la mateixa efic√†cia amb qu√® se saben vendre els convencionals. √Änims!
  8. Un I+D molt potent. Empreses catalanes com Sosa o Colofruit, van presentar nous productes gastron√≤mics realment innovadors i √ļtils que feien dels seus estands una vista obligada. Tota una mostra de talent
  9. L’any del pa. Hi havia una bona colla d’empreses dedicades a la venda i distribuci√≥ de pa a l’engr√≤s. Per√≤ nom√©s una, la maresmenca Triticum, va despertar-me inter√®s gastron√≤mic de deb√≤.
  10. Els programes off-Aliment√†ria. Que la mostra vagi marxar de la fira de pla√ßa Espanya va treure ambient alimentari a Barcelona. Per√≤ en aquesta edici√≥, m√©s que cap altra, a la ciutat s’han vinculat actes gastron√≤mics paral¬∑lels programats amb el pretext d’Aliment√†ria. Els m√©s interessants, tot el programa de l’Off Men√ļ i la Garnatxa Night (una nit de tast de garnatxes d’arreu de la Mediterr√†nia) que va tenir lloc el dimarts a la nit a l’hotel Omm.

(… ja tenim cireres…)

dimecres, 21/03/2012
cireres.jpg

Seran portada!

I us ho dic aix√≠, amb la boca petita, perqu√® les hem aconseguit avui, fora de temporada, quan est√†vem conven√ßuts que no en trobar√≠em cap. Per√≤ hem anat aquest mat√≠ a Mercabarna i hi hem trobat les cireres que l’empresa ponentina SAT Eoda cull als seus hivernacles de Sucs i Almacelles. Cherries Glamour, en diuen: s√≥n aquestes mateixes que veieu a la foto. Nom√©s d’haver-les comprat, les hem deixat r√†pid, r√†pid, a l’estudi de la fot√≤grafa Becky Lawton, i ja us avancem que seran les protagonistes de la portada del n√ļmero de maig. No digueu que no fan delir!

Aix√≤ s√≠, no ens enganyem, es paguen a preu‚Ķ molt alt. Tant que, quan les pagava acompanyat de la Natalia, la directora d’art del CUINA, un altre client de la parada li ha deixat anar: “¬°C√≥mo te quiere!”

Per√≤ ser galant, amb cireres, ara us sortir√† car. Tingueu paci√®ncia. Quan la nostra portada cireraire arribi al quiosc, al mercat hi comen√ßaran a arribar les de Sant Climent, Torrelles i Santa Coloma de Llobregat, les de Miravet, les de Pa√ľls, les de Terrades‚Ķ Compreu-ne aleshores, valdran la pena!

I, si no teniu espera, ja sabeu que entre mar√ß i abril, quan enlloc m√©s del m√≥n se n’hi cullen, de les terres de Ponent surten cireres que s’exporten arreu d’Europa i, fins i tot, a Dubai, Shangai, els Estats Units i Sud √Äfrica.

Que si són bones? Bé que ho semblen! Però deixeu-nos-les fotografiar abans que ens les cruspim, que prou que ens costa aguantar la temptació.

Cheddar del bo

divendres, 3/02/2012

Oh, el cheddar √©s una llonza de pl√†stic taronja damunt de l’hamburguesa. Aix√≤ √©s el que √©s.

I amb aquest prejudici me’n vaig anar a l’acte de presentaci√≥ dels formatges Cathedral City, convidat pels meus amics Meritxell Falgueras i Enric Canut. La seva pres√®ncia era per a mi un aval, per√≤ vaig entaular-me a la sala de tast del Celler de Gelida amb totes les prevencions.

Superar aquesta predisposici√≥ √©s una manera espl√®ndida de descobrir coses interessants. I la conversa entre Mark Pitts-Tucker, cheese grader (tastador de formatges) de la marca Cathedral City, i l’Enric va ser tan il¬∑lustrativa per als qui √©rem profans en la mat√®ria, que vam convertir-nos en la fe cheddariana.

Sabem que el cheddar es fa al sud-oest d’Anglaterra i que Cheddar √©s un poblet d’aquesta zona. Que el cheddar s’elabora exclusivament amb llet de vaca. Per√≤ potser no teniu interioritzada la paraula cheddarditzaci√≥, que es refereix al proc√©s d’elaboraci√≥ singular d’aquest formatge. Resumint-ho, consisteix en partir la quallada compactada del formatge abans de moldejar-la. Els petits blocs que en resultin, s’apilen uns damunt dels altres. Al final del proc√©s, la quallada s’ha convertit en unes tires gomoses que es passaran per un molinet: se’n fan grans de formatge als quals s’afegeix sal. Aquests grans es col¬∑loquen en motllos per premsar-los. D’aqu√≠ que en sorgeixi un formatge de grans peces sense ulls. A partir d’aqu√≠ es deixa madurar fins a 4, 10, 20, 36 mesos‚Ķ La maduraci√≥ √©s la principal responsable dels canvis de sabor de cada tipus de cheddar. Actualment, s’elaboren cheddars m√©s artesanals i cheddars m√©s industrials.

Falgueras+Pitts+Canut.jpg

Mark Pitts-Tucker, Meritxell Falgueras i Enric Canut

Mr. Pitts-Tucker va oferir-nos un tast dels quatre millors cheddars de casa seva: el Mild (el m√©s jove, madurat durant quatre mesos), el Mature, l’Extra Mature, el Vintage 20 i l’anomenat formatge de concurs, una pe√ßa envellida durant 36 mesos. La Meritxell va buscar maridatges que no nom√©s hi encaixessin organol√®pticament (per contrast o per complementarietat), sin√≥ que responguessin tamb√© a criteris hist√≤rics i territorials vinculats al formatge. Aix√≠, a un formatge brit√†nic li corresponien maridatges brit√†nics. Entre els que em van agradar m√©s, el maridatge entre el Cathedral City Extra Mature i un porto Noval Tawny, el Vintage 20 amb el xer√®s olor√≥s Gonz√°lez Byass Alfonso i, sobretot, un incre√Įble whisky Ardbeg (intens√≠ssim, amb notes de fumat incre√Įbles), que es va revelar com l’√ļnica harmonia capa√ß d’enfrontar-se a la pot√®ncia del cheddar de 36 mesos.

Recepta Mature.jpg

El tast va acabar amb un dinar que ens va oferir Jo Baixas del restaurant Follia en qu√® cada plat contenia un cheddar Cathedral City: fals caf√® (era crema de trompetes de la mort) dins d’una tassa amb un terr√≤s de cheddar, ous amb bastonets de cheddar, pizza dol√ßa de postres‚Ķ Un men√ļ trapella, a l’al√ßada d’un tast per a paladars desacomplexats!