Arxiu de la categoria ‘Llibres’

‘Top ten’ de maig

dilluns, 31/05/2010

Com vaig fer a l’abril, us revelo ara les deu descobertes gastronòmiques més interessants que he fet aquest mes:

10-Els préssecs farcits de tonyina (recepta típica belga). Confesso que encara no els he tastat, però, entre el post que els vaig dedicar i la secció d’El Cabaret Elèctric on en vam parlar, han provocat tan rebombori que mereixen un lloc en aquesta llista.

9-Soul Kitchen, l’enèsima pel·lícula gastronòmica dels darrers anys. Acceptant que la gastronomia era un mer pretext de la història, la trama és divertida, els actors són bons i, mireu, em va provocar la mateixa empatia que molts xefs joves del nostre país.

8-El vi Pater, un garnatxa negra 100% de Ficaria Vins (DO Montsant). Un vi amb cos, amb tots els ets i uts dels negres d’aquesta denominació.

7-La paella que em van servir a Sueca, cuinada pel xef local Jesús Maldonado, del restaurant Ri-ra. Ja ho sabeu, típicament valenciana, sense peix: pollastre, conill, bajoques (mongetes tendres), garrofons (unes mongetes seques molt grosses), vaquetes (és a dir, cargols)… I una varietat nova d’arròs: l’albufera.

6-L’oli d’oliva vera d’Artés (Bages). Ja he tastat el de la darrera collita. No té denominació, ni ben bé marca, només la confiança que em dóna el Joan Altimira, el pagès que en conrea l’olivar, que no és poca. Un sabor diferent al de l’arbequina habitual, gràcies a una varietat que cuidem massa poc (la vera).

5-El mar i muntanya de galta de vedella i escamarlà que Nandu Jubany va cuinar especialment per al sopar de gala que Eurotoques (l’associació que aplega els principals xefs de l’Estat) va celebrar a Barcelona el 17 de maig. Diu que fa deu anys que no el té a la carta del restaurant, o sigui que va ser un privilegi (us ho asseguro) tastar-lo.

4-Els formatges d’El Molí de Ger que vaig tastar en el concurs Lactium de Vic. Una de les iniciatives més interessants en el sector dels làctics artesanals de Catalunya.

3-El restaurant Suc de Viladecans. La veritat és que el vaig descobrir a principi d’any, però ara l’he recuperat gràcies a la crítica que en Lluís Garcia Petit fa al Cuina que teniu ara al quiosc. Cuina jove i moderna de debò (no focs artificials). Aneu-hi.

2-La sípia amb xocolata que Quim i Manel Marqués, del Suquet de l’Almirall, van servir en la presentació del seu llibre Cuina marinera. En Quim va explicar que l’ha après del cuiner tarragoní David Solé, d’El Barquet. Olé per a tots tres.

1-Les mongetes tendres de la Teresa i l’Andreu de Cabrera de Mar. Els bons hortolans són els orfebres de l’agricultura!

‘El que es menjava a casa’: regaleu-vos-el!

divendres, 23/04/2010

blog jsucarrats1.jpg

Caurem en el tòpic, perquè és Sant Jordi i, com que a més de gormand sóc una mica bibliòfil, no em puc estar de recomanar un llibre. Bo i sabent que bons amics i amigues —com la Carme Ruscalleda, l’Ada Parellada, en Pep Nogué, la Marta Carnicero i d’altres — avui signaran una muntanya d’exemplars dels seus receptaris, si em permeteu us en recomano un de singular. Es titula El que es menjava a casa, i l’ha escrit en Carles Ginès, un activíssim jubilat gironí que podeu conèixer al web www.aficionat.com.

En Carles va demanar-me si podia intervenir en la presentació que va fer a la Llibreria Catalònia de Barcelona a mitjan febrer i em va enviar el seu llibre. Hi explica els plats que cuinaven a casa seva de petit, alguns de memorablement modestos i ben resolts —com uns canelons sense beixamel que em moro de ganes de tastar. El fet és que, a banda de l’interès gastronòmic —i, en molts casos, també antropològic— de les receptes, em van cridar molt l’atenció els apunts de la vida privada de la família Ginés que acompanyen algunes receptes. Sapigueu que jo —atenció, aviso!—, a banda de gormand i una mica bibliòfil també sóc força xafaerderot, i aquestes coses m’atrauen.

I com que el receptari és molt interessant; satisfà la meva part gormanda; i com que el llibre està delicadament editat i deliciosament il·lustrat i dissenyat, satisfà la meva part bibliòfila; i com que el text és farcit d’anècdotes casolanes —pobra Quimeta! Atureu-vos en aquest passatge…—, satisfà la meva part xafardera.

Si no fos que ja el tinc, us agrairia que me’l regaléssiu. Això no treu, però, que us el pogueu regalar a vosaltres mateixos, us agradarà!

El que es menjava a casa. Carles Ginès. Riurau Editors, Barcelona, 2009. Preu: 30 €.