Arxiu de la categoria ‘Cuina’

Avui, la cuina ‘pornogĂ strica’ a iCatFM

divendres, 21/05/2010

Vist l’èxit que va tenir el post Receptes impossibles i cuina pornogĂ strica, avui en parlarĂ© a la secciĂł MĂşsica electrònica amb pa amb tomĂ quet del programa El Cabaret Elèctric, d’iCatFM. No sĂ© si l’heu escoltat mai, Ă©s una col·laboraciĂł que faig setmanalment (els divendres a les 23.30 h) amb aquest programa i on comparteixo estudi amb la Montse Virgili, la presentadora, i l’Ă’scar Broc, el DJ que il·lustra els temes gastronòmics amb mĂşsica electrònica escollida ad hoc. SĂ­, la cosa Ă©s estrambòtica, però ja fa un parell de temporades que ho experimentem i el resultat… Doncs tambĂ© Ă©s estrambòtic!

Com que, posats a ser estrambòtics, entenc que l’hora d’emissiĂł de la secciĂł tambĂ© n’Ă©s, d’estrambòtica, si ho preferiu podeu fer-ne podcast i escoltar-ho quan vulgueu en aquest enllaç. Ara bĂ©, si ens seguiu en directe a travĂ©s del web d’iCatFM podreu veure’ns, fins i tot, per webcam i participar del sidral que es munta a l’estudi.

Avui, a mĂ©s, intervindrĂ  en l’emissiĂł el belga Thomas Zannoni, que defensarĂ  la ja famosĂ­ssima recepta de prĂ©ssecs en almĂ­var farcits amb tonyina de llauna, quètxup i maionesa.

Ja ho sabeu, a les 23.30 h d’avui, a iCatFM, la gastronomia mĂ©s estrambòtica en antena!

Hem tastat els peixos sense preu, i ens han agradat!

dimecres, 19/05/2010

Alguns dels xefs participants a la Slow Cook Jam Session.

Un salmorejo amb lluça, maires a l’estil de la senyora Rosa, all cremat de moixina, congre amb pèsols… SĂłn tres de les receptes que vam tastar l’equip del CUINA dimarts passat. Aquell dia vam escapar-nos de la redacciĂł per assistir a la Slow Cook Jam Session que va tenir lloc a la Boqueria. Ja fa temps que sabĂ­em de la tasca que la xarxa de cuiners Terra Madre (vinculada al moviment Slow Food) fa per recuperar l’Ăşs culinari dels que ells anomenen peixos sense preu. Parlem d’quelles espècies que, arribades a port, sĂłn injustament menyspreades pels canals comercials del peix i que tenen per competència els venudĂ­ssims (i, sovint, carĂ­ssims) lluços, raps, salmons o llenguados.

Gastronòmicament, aquest menysteniment no tĂ© cap justificaciĂł. Els xefs que van participar en l’activitat van reivindicar-los com a peixos saborosos —que en sĂłn— i com una alternativa econòmica —menjar peix no tĂ© perquè ser car!— i sostenible —perquè evita la sobreexplotaciĂł de les espècies mĂ©s apreciades—. Per demostrar-ho, van cuinar plats on els peixos sense preu excel·lien com a ingredient. No negareu que la proposta Ă©s atractiva.

A la jornada vam coincidir amb cuiners amics. Hi era el nostre assessor Pep NoguĂ©; la Lola Puig d’El Fort d’Ullastret i veĂŻna de blog (llegiu-la a L’Ecocuina); en ValentĂ­ Mongay, de La Salseta de Sitges; en MatĂ­as Fernández, del Quinoa de Falset; la Maria Solivellas, de Ca na Toneta de Caimari, a Mallorca (la coneixereu en un reportatge que llegireu ben aviat!)…

TambĂ© vam descobrir de primera mĂ  l’experiència dels pescadors artesanals que, en contra dels criteris dels grans majoristes, s’esforcen per revalorar aquests peixos. A travĂ©s del patrĂł major de la Confraria de Pescadors de l’Escala, en LluĂ­s Sureda, vam conèixer les dificultats d’arribar al gran pĂşblic amb una oferta de peix diferent a l’habitual, però tambĂ© vam aplaudir la seva bona pensada de crear una llotja digital que permet participar virtualment i en temps real de les subhastes (una iniciativa molt Ăştil perquè els xefs puguin comprar directament el seu peix des del restaurant). TambĂ© ens va agradar l’experiència de Lonxanet, una empresa gallega de distribuciĂł directa de peix pescat amb criteris sostenibles i que tambĂ© va ser present en la Slow Cook Jam Session.

El rerefons de l’escapada Ă©s que al CUINA del mes de juliol publicarem un reportatge dedicat a aquests peixos. Digueu-ne peixos sense preu, peixos senzills o peixos de platja. Però us demostrarem com el Mediterrani Ă©s ple d’espècies que els nostres avis sabien apreciar i que nosaltres hem oblidat. En el text, l’Ă€gata Olivella —que tambĂ© ens va acompanyar a la Boqueria— us explicarĂ  quins peixos sĂłn, on els podeu trobar i com els podeu cuinar. I, per posar-vos l’èxit culinari a l’abast, us proposarem les receptes que en ValentĂ­ Mongay i en Pep NoguĂ© han preparat per a nosaltres amb maires, congres, bruixes i aranyes.

Us agrada la idea?

L'equip del Cuina, brindant durant l'acte. D'esquerra a dreta: Carme MeliĂ , Natalia Mazzarella, Josep Sucarrats i Carme Gasull.


Carta des de la Cerdanya

dilluns, 17/05/2010

Una setmana sense actualitzar el blog… Que em disculpin els lectors! La veritat Ă©s que —i les excuses no valen, ho sé— la setmana passada va ser de tancament del pròxim nĂşmero del CUINA i vam estar molt enfeinats. M’he d’organitzar mĂ©s bĂ© per mantenir el contacte amb vosaltres, m’hi comprometo!

AixĂ­ doncs, divendres ja va arribar a la impremta la revista de juny. En portada, una coca de Sant Joan trencadora com a avançament del menĂş de revetlla que us proposem a l’interior. És la nostra manera d’ajudar-vos a resoldre el sopar de la nit mĂ©s curta de l’any. Res, si teniu una mica de paciència ben aviat ho trobareu al quiosc. Estem segurs que us agradarĂ .

Aquesta seguretat de pensar que encertarem en la tria dels temes del CUINA l’anem afermant escoltant-vos a vosaltres. La nostra intenciĂł, d’entrada, Ă©s agradar-vos sempre. Cada nĂşmero Ă©s un risc, però intentem aplicar-hi totes les crĂ­tiques que ens feu arribar, siguin bones o dolentes. Les rebem per correu electrònic, a travĂ©s dels fòrums de Cuina.cat, en les opinions que escriviu en aquest blog o, fins i tot, encara avui, per carta.

Aquest va ser el cas de la setmana de tancament. En plena vorĂ gine, ens va arribar per correu postal un sobre que portava el remitent de la senyora EulĂ lia Segarra de PuigcerdĂ . Dins del sobre, una postal amb panorĂ miques dels pobles de la Cerdanya i un “GrĂ cies per la revista CUINA!” al revers. I encara una carta de dues pĂ gines que explicava la raĂł de l’agraĂŻment: el reportatge que vam publicar el gener passat sobre els secrets gastronòmics de la seva comarca. “Hi surten tres cerdans que estimen la comarca on viuen”, ens escriu l’EulĂ lia.

Si a més de lectors del blog sou lectors de la revista, deureu recordar aquell reportatge. El vam pensar, com us deia, per agradar-vos. La Cerdanya és una comarca bonica i en pocs mesos, anàvem sumant descobertes gastronòmiques que justificàvem que les anéssim a tastar in situ: les melmelades Ple de Bo de Travesseres, el restaurant El Rebost de Ger i els formatges de la Vall de Meranges ens havien desvetllat la curiositat.

Sovint, els lectors ens pregunten com descobrim aquestes adreces. I sovint, tambĂ©, hem d’aclarir que aquestes eleccions no van subjectes a cap tipus d’acord econòmic o comercial amb els protagonistes de les nostres tries: el fals periodisme gastronòmic ha fet molt de mal, en aquest sentit. No Ă©s el nostre cas. La nostra elecciĂł Ă©s lliure i respon a criteris professionals: us garantim que us proposem restaurants, productes i activitats la qualitat de les quals ve avalada per la nostra pròpia experiència.

Us explico el cas del reportatge de la Cerdanya.

Vaig conèixer la NĂşria Burnat de Ple de Bo l’any passat, a la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell. Vaig tastar les seves melmelades fetes amb fruites i hortalisses del seu propi hort i vaig entendre que no eren qualsevol cosa (sobretot —però això Ă©s cosa de gustos personals— la de tres tomĂ quets amb taronja amarga). Em va explicar com les feia i això em va acabar de convèncer. I amb una targeta seva dins de la carpeta vaig deixar la seva parada sabent que el CUINA n’hauria de parlar.

Dels formatges de la Vall de Meranges ja fa mĂ©s temps que a la redacciĂł n’havĂ­em sentit a parlar. És d’aquelles formatgeries que amb el temps s’han anat consolidant i, tot i aixĂ­, encara no li havĂ­em dedicat l’espai que mereixia. I això que fins i tot havĂ­em parlat de les inquietuds agrĂ­coles del seu propietari, l’Albert Pons, quan fa mesos us vam explicar que amb altres cerdans ha impulsat la plantaciĂł d’una vinya al costat de l’estany de Meranges per fer-hi vi de gel. Tot i això, quan vam programar el reportatge dels encants gastronòmics de la Cerdanya, sabĂ­em que els formatges de l’Albert hi tindrien un paper.

El primer a parlar-nos del restaurant El Rebost de Ger va ser l’Enrique Marco. L’Enrique Ă©s un dels fotògrafs habituals del CUINA, i des del primer nĂşmero s’encarrega de la secciĂł Genis del foc, grĂ cies a la qual ha recorregut els millors restaurants de Catalunya. Això permet confiar —i molt— en el seu paladar. I va ser aixĂ­ com El Rebost de Ger va convertir-se en el tercer protagonista d’aquell reportatge.

Faltava trobar els autors que l’escrivissin i el fotografiessin. La periodista Pepa Mañé —que sempre se’n surt bĂ© a l’hora de descriure els personatges que apareixen als reportatges— i el fotògraf Marcelo Isarrualde —una de les darreres incorporacions al nostre equip de col·laboradors— ens asseguraven un bon resultat. Aleshores els vam enviar a investigar les nostres descobertes sobre el terreny.

La carta de l’EulĂ lia Segarra —que parla de la Pepa i en Marcelo com dos “molt bons professionals i simpĂ tics”, comentari que jo corroboro— ens fa pensar que en aquell cas no ens vam equivocar gens. GrĂ cies, EulĂ lia!

I vosaltres? Vau llegir el reportatge? Ja heu anat a la Cerdanya a descobrir aquests tresors saborosos? Què us han semblat?

(I si no hi heu anat encara penseu que, tal com ens escriu l’EulĂ lia, a la Cerdanya s’hi pot anar “tot l’any!”).

Brindarem per tu, Jordi

divendres, 30/04/2010

Res Ă©s mĂ©s trist que començar el dia amb la notĂ­cia de la mort d’un amic. Jordi Estadella n’era un. Sempre que ens trobĂ vem solĂ­em comentar com el seu De boca en boca, a COM RĂ dio, i el nostre CUINA eren dos projectes gairebĂ© germans, perquè van nĂ©ixer a la mateixa època i es miren la gastronomia des d’un prisma semblant. L’Estadella va aparèixer a les nostres pĂ gines, nosaltres havĂ­em anat al seu programa (l’entrevista que mĂ©s recordo de les que m’han fet, me la va fer ell: una conversa tranquil·la, densa, agradable). Des de fa un any i mig, fins i tot, compartĂ­em redactora, la Carme Gasull (una abraçada per a tu, Carme!).

Aquestes profitoses interferències entre en Jordi Estadella i el CUINA no responien a cap planificaciĂł, van sorgir sempre amb naturalitat. Per aquesta filosofia compartida d’uns i altres. Per això aquesta mort avui Ă©s tan sentida a la nostra redacciĂł.

La darrera vegada que ens vam veure amb en Jordi, va ser el 9 d’abril al seu restaurant preferit, El Suquet de l’Almirall. AllĂ  el van investir padrĂ­ de la paella DO Barceloneta, i ell i jo ens vam comprometre a compartir-ne una amb en Philippe Regol, mĂ©s endavant. Aquell dia no sabĂ­em que no hi serĂ­em a temps. Però farem un bon tec en el teu honor, Jordi. Estic segur que Ă©s l’homenatge que esperes de nosaltres, i te’l mereixes. Hi brindarem per tu, Jordi!

‘Top ten’ d’abril

dilluns, 26/04/2010

He fet un repàs del que podrien ser les millors 10 descobertes (o redescobertes, en algun cas) gastronomòmiques que he fet aquest mes. Què us semblen? Quines han estat les vostres?

10-La  mona de caputxina de la Pastisseria Grau d’Esparreguera. Me la va regalar la meva padrina, l’Ă via Florentina, per Pasqua. La caputxina Ă©s, en realitat, el flamet (digueu-ne tocinillo de cielo, si no en coneixĂ­eu la traducciĂł al catalĂ ). És dolça, dolcĂ­ssima (quedeu advertits!) i la veritat Ă©s que jo nomĂ©s n’he trobat a Esparreguera, tot i que segur que en algun altre poble en fan. Digueu-me en quin!

9-Els macarrons amb bolets de l’Ada Parellada. És una recepta la mar de fĂ cil, d’aquelles que et resolen un compromĂ­s i hi quedes bĂ©. La podeu trobar al cuina nĂşmero 105 (el del mes d’abril, amb els formatges italians en portada).

8-Al Contadino Sotto le Stelle. Un restaurant italiĂ  al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. El periodista Marco Bozzer m’hi va convidar en un tast de sis vins italians (bĂ sicament ecològics) que em van embadalir. Però la seva cuina autènticament italiana (oblideu-vos d’espaguetis gomosos) Ă©s el que em farĂ  repetir la visita.

7-Les patates braves del Follia de Pot. Inèdites, tota una invenció del xef Jo Baixas a partir de la clàssica patata rösti. La serveixen al Follia de Pot, el gastrobar ubicat sota el restaurant Follia de Sant Joan Despí.

6-La paella DO Barceloneta del Suquet de l’Almirall. El xef Quim Marquès ha investigat com es fa una autèntica paella i la serveix al seu restaurant de la Barceloneta. Ep! I cada plat nou plat que en serveix va numerat. El 9 d’abril havia superat ja el 1.800.

5-La Flor de Sal de Sal de Ibiza. Una sal natural que ve directament de les PitiĂĽses. Del millor d’aquesta illa, segur.

4-El formatge asturiĂ  de Los Beyos. El van presentar a AlimentĂ ria, la redacciĂł del CUINA sencera el vam tastar i, immediatament, ens van venir ganes d’anar a visitar les gorgues de Los Beyos i descobrir-hi en directe com l’elaboren.

3-El vi La Fou de Batea. L’aposta de la famĂ­lia Roqueta a la DO Terra Alta m’ha convençut. Pur terroir.

2-Els pèsols del Senyoret. El Senyoret és un pagès del Prat de Llobregat. Dijous passat vaig tastar els primers pèsols de la seva collita i em vaig sentir un privilegiat de veres.

1-La crema d’arrels amb caviar. Va ser el primer plat que els germans Torres (bĂ©, de fet nomĂ©s el Javier, perquè el Sergio estava atrapat a Frankfurt per culpa d’un volcĂ  islandès) van servir en el lliurament dels Premis Nacionals de Gastronomia. Un inici de sopar immillorable. És a dir, que us recomanem que aneu al Dos Cielos, si encara no hi heu anat.