Arxiu de la categoria ‘Cuina’

La setmana dels Roca

diumenge, 5/05/2013
portada_baja.jpg

La portada del llibre que distribuirem amb La Vanguardia

Aquesta setmana ha estat la del Celler de Can Roca: si fa set dies la revista Restaurant els proclamava com el millor restaurant del món, avui, a l’Arts Santa Mònica, estrenen la seva òpera gastronòmica El Somni. Deunidó. A la redacció del CUINA hem anat ben atabalats, amb tanta actualitat roquiana. Us avanço que hem preparat un llibre que, el cap de setmana que ve, es vendrà amb La Vanguardia i amb El Punt-Avui només per 9,95 €. Hi recopilem algunes de les millors receptes que Jordi Roca ha publicat en els darrers mesos a la nostra revista. Cuinem a casa les postres de Jordi Roca, l’hem titulat. El nostre cuiner de postres s’ha apuntat al projecte del llibre perquè li serà útil per donar suport a una iniciativa amb què s’ha compromès: donarà la seva part de drets d’autor als centres de distribució d’aliments que la Fundació Banc dels Aliments de Girona, Càritas i altres entitats gestionen a les comarques gironines. Per tot plegat, creieu-me, és un bon llibre per tenir als prestatges de la cuina!

El mateix dia que rebien la distinció, el diari Ara em va demanar un article d’anàlisi de què suposava aquest premi. Us el reprodueixo a continuació i celebro amb tots vosaltres que un restaurant català, que justament és el Celler de Can Roca, sigui considerat el millor del món.

 

D’arreu del món a Taialà

El Celler de Can Roca serà, per a molts, la porta d’entrada a la nostra gastronomia

Diríem que la revista Restaurant ens estima. L’any 2005 es van empescar el rànquing The World’s 50 Best Restaurants i hi van mantenir El Bulli al capdamunt durant cinc anys seguits. Només amb un breu parèntesi danès de dos anys, el número u torna a Catalunya. Als ulls anglosaxons —més generosos, en aquest cas, que els gals— la nostra avantguarda culinària continua trencant fronteres d’excel·lència. A la classificació que ha portat El Celler de Can Roca al punt més alt del podi, li agrada el rock’n roll: als gironins els segueixen un danès que reivindica la suculència dels vegetals del fred glacial, un italià que s’ha oblidat de la mamma i un basc que prefereix la subtilesa boscana a la contundència càrnia. Els electors de la llista —que són desenes i d’arreu del món— semblen, pel que es demostra cada any, gurmets temeraris, amants d’experiències inèdites.

I, malgrat tot, amb el trofeu a la mà i des de l’escenari, ahir els tres germans Roca van definir el seu restaurant amb conceptes impropis de rock stars: “Generositat, hospitalitat”, va remarcar en Joan. Són els mateixos que descriuen, uns metres més enllà d’El Celler, Can Roca, la casa de menjars familiar que sosté la filosofia roquiana. Però van esmentar un tercer concepte: creativitat. Aquest colofó fa que trobem en els plats d’aquest trio —el cuiner, el sommelier i l’autodenominat postrer— una peculiar convivència del record i la imaginació. I això no neix de la frivolitat. Per coure el memorable garrí ibèric amb salsa pebrada i terrina d’alls i codonys, van fer evolucionar la tècnica del buit. Per aconseguir els popets al fum de bitxo de la Vera van inventar una pipa mecànica per controlar el fumatge. Per convertir el cava en la salsa adient per a les ostres, van crear una gelatina que en conserva el carbònic… L’aportació tècnica dels Roca ha transcendit els límits del seu restaurant.

El nou millor restaurant del món és un restaurant, per tant, de bases sòlides, i això es reflecteix en tots els plats, a la sala i al celler. Cap títol com el de “millor restaurant del món” pot atreure gent de tot el planeta a menjar al nostre país. Els carrers obrers del barri de Taialà podran ser, per a molts, el punt de partida per descobrir —o redescobrir— la gastronomia catalana. Els Roca seran agents actius d’aquesta oportunitat que se’ns obre. Poc avesats com estem darrerament als números u, no l’hauríem de desaprofitar. I, per bé que tot rànquing té un punt d’arbitrarietat —que, quan ens va en contra, magnifiquem—, ara que només els optimistes voluntariosos semblen aspirar a ser els primers, el treball metòdic d’aquests germans, interferit per rauxes d’incontinència creativa, justifica sobradament la posició que van guanyar ahir.

El triomf dels Roca es va filtrar una hora i mitja abans del que tocava i tots ens vam poder avançar a celebrar-lo. Perquè, per molt que els Roca —geni i figura— no es van poder estar de dir “We don’t know if we are the best restaurant”, la revista Restaurant ens ha recordat que, en gastronomia, som referents.

 

Enamorat de la garnatxa

diumenge, 27/01/2013

grenaches1.JPG

Ara fa quatre anys que el meu pare i el meu germà van replantar una de les vinyes de Cal Garrigosa amb ceps de garnatxa blanca, una varietat que a Abrera havia desaparegut del tot, per bé que és la que sempre havia conreat el meu besavi. La garnatxa —blanca, negra, roja o peluda— s’escampa per la Mediterrània, d’Occident a Orient, i és protagonista d’alguns dels millors vins dels nostre tros de món: els vins càlids de les vinyes catalanes, els dolços de Banyuls i Ribesaltes, els potents ‘cannonau’ (que es com anomenen allà la garnatxa) de Sardenya, els rosats lleugers navarresos o els vins de les denominacions muntanyenques de l’Aragó. Fins i tot la DO Vinos de Madrid en fa, de bones garnatxes: que quedi clar que les coses bones s’han de gaudir, vinguin d’on vinguin. Ho afirmo i ho confirmo: la garnatxa m’enamora.

Aquest dijous em van convidat a formar part de la vuitantenta de professionals que hem fet de jurat del Primer Concurs Internacional de Garnatxes del Món que s’ha celebrat a Perpinyà. M’agrada que això converteixi la capital del Rosselló en la capital internacional de la garnatxa. Per mèrits propis, aquell territori mereix ser-ne. De fet, al concurs hi van participar gairebé 370 garnatxes —n’hi havia, fins i tot, d’Austràlia i de Sud-àfrica— i les que van aconseguir les medalles més importants van ser majoritàriament rossellonenques.

grenaches2.JPG I és aquí on volia arribar: entre els nou vins que van merèixer la Gran Medalla d’Or —la màxima distinció—, n’hi va haver un de català, La Fou els Amelers 2011, el garnatxa blanca de la DO Terra Alta que elabora el jove Ramon Roqueta. Justament, vam parlar d’aquest vi al CUINA número 137, el de l’octubre passat. En Ramon, fill d’una de les nissagues vinícoles més importants del Bages i format principalment a França, es va confessar completament seduït per la garnatxa. A la Terra Alta, la DO que suma més hectàrees de garnatxa blanca, ha trobat un camp de treball que, com s’ha comprovat ara, està generant resultats excel·lents.

A Perpinyà s’hi van presentar 40 vins del Principat, dels quals 13 van aconseguir diverses medalles. Us en deixo la llista amb la recomanació d’anar-los tastant i de descobrir aquesta varietat que tan bé descriu el nostre paisatge al paladar.

Gran Medalla d’Or
La Fou els Amelers 2011. DO Terra Alta.

Medalla d’Or
La Basseta 2010. Celler Mas Alta. DOQ Priorat
La Creueta d’Scala Dei 2010. Celler Scala Dei. DOQ Priorat.
Señora Carmen 2010. Vins del Tros. DO Terra Alta.

Medalla de Plata
Cabrida Garnatxa Vinyes Velles 2010. Celler de Capçanes. DO Montsant.
Castell de Falset Garnatxa Blanca 2010. Agrícola Falset-Marçà. DO Montsant.
Coma Vella 2008. Viticultors Mas d’en Gil. DOQ Priorat.
Diorama Garnatxa Blanca 2011. Bodegas Pinord. DO Terra Alta.
Dom Elias 2011. Vinícola de Gandesa. DO Catalunya.
Ètim Verema Tardana 2011. Agrícola Falset-Marçà. DO Montsant.
Finca Viladellops 2009. Viladellops Vinícola. DO Penedès.
Furvus 2011. Vinyes Domènech. DO Montsant.
Tosalet Vinyes Velles 2011. Vinnico Export. DOQ Priorat.

grenaches3.JPG

El jurat en plena feina

10 bons propòsits (gastronòmics) per al 2013

diumenge, 30/12/2012

calendar2013.jpg

Aquí deixo constància pública del que em proposo de cara al 2013. Si veieu que fallo en alguna cosa, m’ho podreu recriminar públicament en els comentaris d’aquest post. Ho accepto.

1. Descobrir un restaurant molt recomanable i molt desconegut i molt amagat en algun lloc molt inesperat de Catalunya. Com el Saó de què parla en Francesc Castro al CUINA d’aquest gener.

2. Assistir al Fòrum Gastronòmic de Girona i al San Sebastian Gastronomika.

3. Tornar al País Valencià per explicar-vos-en les novetats culinàries, que no són poques. I també a les Illes Balears. I a les Pitiüses.

4. Tornar a l’Alkimia, a Els Casals i a l’Àbac.

5. Escriure un llibre de temàtica gastronòmica. Que ja faig tard.

6. Dedicar un reportatge de la revista als macarrons. N’hem de saber tantes coses que desconeixem!

7. Descobrir nous pans, nous formatges i noves melmelades d’artesans d’aquells que ho fan bé de debò.

8. No beure mai més cap Coca-cola.

9. Brindar i revindicar els caves bons de Catalunya: es mereixen ser més coneguts i més valorats.

10. Actualitzar més aquest blog!

 

Dit això, bon any nou i bon profit!

 

Ens caldrà consultar la Isidra

dissabte, 28/07/2012

foto-9.JPG

Em truca, aquesta nit, la Núria i em diu que la seva mare ja ha mort. Feia prou temps que la Isidra s’anava apagant. Se n’ha anat als 93 anys, i, als qui participem del món de la gastronomia catalana, ens ha deixat un llegat de gran valor. Isidra Maranges va ser una estudiosa pionera de la història de la nostra cuina, i, per això, Xavier Sust la va entrevistar al número 94 del CUINA (maig del 2009). La Isidra recordava, en aquella entrevista, els anys que va passar a l’Institut-Escola republicà, que la van portar, ja de gran —”devien ser els anys 60, o potser ja els 70, del segle passat”—, a interessar-se per col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans. I va resultar que, en aquell moment, el secretari de l’IEC era un antic professor seu. No pas qualsevol professor, estem parlant de Ramon Aramon. “Va ser ell”, ens va explicar la Isidra, “que em va comentar que una cosa que calia i que algú hauria de fer era una lexicografia de la nostra literatura medieval. Agafar els llibres i anar anotant, fent fitxes, paraula per paraula”. I després d’indexar el lèxic d’indumentària, Aramon li va encarregar el de cuina, tot i que, aleshores, “de cuina medieval en concret, [jo] no en sabia res. El senyor Aramon em va dir: ‘No has de fer un llibre de cuina, has de fer una lexicografia’. I d’aquí vénen la resta de llibres que he escrit”. Un dels darrers va ser l’imprescindible La cuina catalana medieval, un festí per als sentits (Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2006). “En aquest llibre hi ha tot el que en sé [de cuina medieval]“, va dir-li a en Xavier Sust.

img_15718_1.jpg

Vaig conèixer personalment la Isidra quan, amb el fotògraf Enrique Marco, vam quedar amb ella per fer-li el retrat de l’entrevista a les sales de la Biblioteca Nacional de Catalunya. A mi em sabia greu fer venir massa d’hora, al matí (la biblioteca va ser inflexible en això), a una senyora de 90 anys. Quines ganes de molestar-la. Però va aparèixer la Isidra i, sense mandra i amb una lleugeresa impròpia de la seva edat, va enfilar aquelles escales tan dretes de l’antic hospital de la Santa Creu, que avui allotja la BNC. Era tímida, li costava mirar la càmera, però va ser disciplinada durant tota la sessió. El retrat de l’Enrique reflecteix ben bé aquesta manera de ser discreta i col·laboradora. Era el seu caràcter.

Estic content que vàgim publicar aquesta entrevista, tan allunyada dels continguts habituals de l’actualitat gastronòmica. Com també m’agrada haver format part del comitè dels Premis Josep Mercader que, durant el Fòrum Gastronòmic de Girona 2011, li va atorgar el guardó per la seva intensa tasca de divulgació. La Isidra, que ja no estava tan valenta, va assistir en persona al lliurament del premi i hi va llegir un discurs lúcid, brillant, apassionat. Si bé es va convertir en historiadora gastronòmica per casualitat, el cert és que va ser la primera estudiosa autènticament experta en cuina catalana medieval. Mireu, si no, com Xavier Sust, en aquella entrevista, transcriu unes paraules de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, parlant de la Isidra:

“No em consta que la Isidra arribés a conèixer personalment Arnau de Vilanova o l’autor del Sent Soví. Però qualsevol ho diria, sentint-la explicar els seus menjars, beuratges i dolços amb familiaritat, destresa i aquella seguretat tan amable que la proximitat atorga. El seu mestratge és imprescindible per acostar-se a l’autèntic flavor (el Termcat acaba d’acceptar el terme) de la nostra cuina medieval”.

Sobre la seva obra, ella mateixa va comentar al CUINA: “A l’editorial Dalmau em van explicar que aquests llibres queden per sempre. I que al cap dels anys es reediten perquè continuen sent vigents: el dia de demà hi haurà persones que voldran saber com era la nostra cuina medieval i els podran consultar”.

No tinguis cap dubte que ens caldrà consultar-los, Isidra. De tot cor, moltes gràcies per la teva feina!

Adéu, Pau

dimarts , 12/06/2012
pau_alborna.jpg

En Pau

Poca cosa a dir, massa (tristesa) a sentir. M’assabento que el company Pau Albornà Torras, periodista gastronòmic al web 7 Caníbales, va morir ahir d’un accident de moto. Era massa jove. Fa menys d’una setmana que ens havíem assegut junts a la nova taula del Ten’s i la conversa, com sempre, havia estat agradable i jo l’havia envejat (sanament) per tantes experiències culinàries que m’explicava.

Sí, trobarem a faltar el teu bon rotllo i la teva vitalitat. Molt.

Una abraçada a la Roser i a tot l’equip de GSR.

A Lloret de Mar, arròs de terra endins

diumenge, 20/05/2012

Em va convidar l’àrea de Turisme de Lloret de Mar a conèixer les XII Jornades de l’Arròs del municipi, en què trenta establiments cuinen, cada un a la seva manera i apel·lant sovint a la memòria local, aquest producte. Era una oportunitat ideal de descobrir gastronòmicament una ciutat que, probablement per massa coneguda per d’altres raons, m’havia passat per alt. Això que un fotògraf col·laborador del CUINA, que se l’estima, Ã’scar Rodbag, m’ha insistit sovint que hi vagi. I, al capdavall, una convidada és sempre una bona ocasió per trencar tòpics i prejudicis, perquè, com sabeu, en el món de la cuina (i en del periodisme) tot n’és ple.

lloret_1.jpg

Els jardins de Santa Clotilde

Em van portar als Jardins de Santa Clotilde —on oblides, per moments, tants disbarats que s’han fet a la Costa Brava— i després van tenir cura de pensar quin restaurant em podria agradar. No es tractava pas d’impressionar, es tractava de descobrir un Lloret que persisteix malgrat tot.

lloret_2.jpg

Façana d'El Romaní

El Romaní. No hi busuqueu tovalles de fil ni copes de cristall. Us rebran unes tapes i uns pintxos que, des de fa tres anys, volen ser l’insígnia del local. Me’n van deixar tastar tres. Primer, les croquetes de gambes i calamarsons (boníssimes). Després, el pop (com si sabessin que m’agrada tant! I a més, aquell era pescat del matí mateix i servit per un pescador lloretenc). El tercer era un pintxo de llagostins i alvocat creat pel cuiner del local, en Joan Pau Romaní.

lloret_4.jpg

Les tapes i els pintxos d'en Joan Pau

Un cuiner interessant. Va obrir fa una colla d’anys aquest local, després va treballar d’actor a Barcelona, fins que, al cap d’un temps, amb la seva dona, es van embrancar en el restaurant gironí El Cul de la Lleona (us el recomanem a la Guia Pràctica del reportatge que dediquem al cuscús al número 131 de la revista). Reconvertit en cuiner, va tornar a El Romaní i, al cor de Lloret, no renuncia a servir una proposta que atregui els forans i els locals. I és per això que, en el marc d’aquestes jornades, va escollir aquest arròs.

lloret_5.jpg

L'arròs de Paraigüero

Heus ací, doncs, l’arròs de Paraigüero. No és un arròs de mar, contràriament al que em podria esperar. És un arròs d’interior, En Joan Pau va recórrer al llibre La cuina de la Selva, de Clara Perxachs (ed. La Magrana) per buscar-hi antigues receptes d’arròs, de quan els veïns d’aquest tros de Costa Brava es miraven més l’interior que el mar. I l’àrròs de Paraigüero sembla que era una recepta que cuinaven els carboners que passeven llargues temporades fent de la fusta, llenya, al cor dels boscos selvatans. Per aquest motiu, aquest arròs el protagonitzen aliments de fàcil conservació (el bacallà salat o la botifarra del cuet, que és negra) i els productes boscans que canvien segons la temporada (en aquest cas hi havia ceps dessecats i espàrrecs frescos). Un arròs caldós ben potent, tal com el necessitaven els carboners!

Us en transcric aquí la recepta:

ARRÃ’S DE PARAIGÃœERO

  • 3 cebes
  • Alls tendres
  • 2 tomates madures
  • Morro de bacallà dessalat
  • Ceps secs deshidratats (cal guardar l’aigua per al brou)
  • Espàrrecs de marge o de collita
  • Botifarra de cuet (o, si ho preferiu, del perol)
  • Oli d’oliva, sal (poca) i pebre
  • Romaní o farigola

 

  1. En primer lloc, salteu els bolets (frescs o deshidratats) i els espàrrecs un parell de minuts a la cassola i reserveu-lo.
  2. Sofregiu en el mateix oli les cebes fins que quedin súmmament caramel·litzades.
  3. Afegiu-hi la tomata ratllada i els alls i deixeu que es cogui tot plegat.
  4. Un cop estigui al punt, afegiu-hi l’arròs i el bacallà, doneu-li alguns uns tombs i aboqueu-hi un brou suau de verdures bullent.
  5. Al cap de 8 minuts, afegiu-hi els bolets i els espàrrecs.
  6. Quan faltin un parell de minuts per acabar-ho, afegiu-hi la botifarra. Aromatitzeu-ho amb herbes del bosc. Ha de quedar un arròs més aviat caldós.

 

lloret_3.jpg

El menú de l'Arròs

En Joan Pau el serveix en el menú que ha preparat per a les Jornades de l’Arròs que acabaran aquest maig. Obre el menú amb tres tapes semblants a les que ens va servir, continua amb l’arròs (elaborat amb arròs del Molí de Pals) i acaba amb unes postres de maduixes del temps en cinc textures. Com tots els restaurants d’aquestes jornades, ofereix amb el menú els vins Aura Verdejo (de la DO Rueda) i l’Azpilicueta negre de criança (DO Rioja). Va estar d’acord amb mi que de cara a futures edicions el que convindria és arribar a un acord amb la DO Empordà per servir els vins que pertocaria en aquesta zona. Tot plegat, per 27 €.

L’arròs de Paraigüero d’El Romani i 29 plats més d’arròs us donen un pretext esplèndid per investigar el Lloret culinari, que estic convençut que, com jo fins ara, no havíeu tastat mai (si no sou gurmets de llarga trajectòria, dels que, fa alguns anys, vau tastar la cuina de Paula Casanovas al desaparegut Les Petxines, que va portar una estrella Michelin a la vila).

10 impressions d’Alimentària

dijous, 29/03/2012

Alimentaria-2012.jpg

De les Alimentàries de quan jo era petit, recordo que, gràcies al meu avi —que es dedicava al negoci—, en sortíem sempre amb un ou de Pasqua enorme que ens regalaven els de Nutrexpa. Ara me la miro amb uns altres ulls, intento descobrir les novetats que m’interessen i destriar-les de tot un mar de productes destinats a altres públics. Ahir, amb les companyes de la redacció, m’hi vaig passar tot el dia i en vaig treure aquestes impressions que comparteixo amb vosaltres.

  1. “És la mostra amb més futur de la Fira de Barcelona”. M’ho va comentar així, dilluns, un exdirectiu de la Fira, que va em va fer una anàlisi ràpida del sector de l’alimentació i de com, a curt, mitjà i llarg termini és molt més important que qualsevol altre al nostre país. Vist l’èxit de convocatòria, hi estic d’acord.
  2. El sector del vi català se’n vol sortir. Va ser present massivament a Alimentària, amb un programa d’activitats propi importantíssim. Un aplaudiment per a la gent que no es rendeix.
  3. Bravo per a El País dels 100 Formatges. Aquesta mena de salonet dins del saló, que fa unes quantes edicions que comanda Enric Canut, aquest any la va encertar de ple. El treball d’harmonitzar desenes de tipus de formatges, amb altres productes i amb vins sobretot catalans, va ser excepcional. Una reverència al tàndem Enric Canut-Andoni Luis Adúriz, responsables de l’invent.
  4. La Xina hi era, i molt. Sí, el país convidat era Mèxic, però un dels que havia contractat més estands era la Xina. Ocupaven moltíssima superfície, per bé que el que hi presentaven, des del meu punt de vista, no era gens atractiu
  5. Ens hem de replantejar els congressos gastronòmics. Enguany, BCNVanguardia havia canviat d’organitzadors. Jo pràcticament no hi vaig ser, però vaig parlar amb algun dels assistents. Em van comentar que, malgrat que enguany hi havia pocs noms rutilants (a diferència del que havia passat fins ara), algunes ponències havien estat interessantíssimes. L’assistència, però —i malgrat que avui l’organització ha difós una nota que qualifica el congrés d’”èxit”—, va ser prou fluixa. Crec que el problema no és tan de BCNVanguardia en si, sinó del model de congressos gastronòmics vigent durant una dècada, que dóna símptomes d’esgotament. El Fòrum de Girona, pioner sempre en aquest tipus d’esdeveniments, ja es va avançar a canviar-lo en l’edició de 2011. Alimentària s’ha de plantejar si té sentit un congrés d’alta gastronomia dins de la mostra i, en tot cas, què hi hauria d’aportat perquè interessés realment al públic.
  6. Els formatgers artesans catalans donen la talla. Un grup de petits formatgers de casa nostra va ser present a tota la mostra amb un dels estands més modestos d’Alimentària, però en què vaig poder tastar alguns dels millors productes del dia. Estaven contents dels contactes internacionals que hi havien fet, i jo crec que es mereixen que els vagi molt bé.
  7. Un sector ecoalimentari molt pansit. No parlo pas del que s’hi exposava, sinó de com s’hi exposava. Crec que si de debò aquest sector vol guanyar mercat, és una assignatura pendent la de saber vendre els bons producres ecològics amb la mateixa eficàcia amb què se saben vendre els convencionals. Ànims!
  8. Un I+D molt potent. Empreses catalanes com Sosa o Colofruit, van presentar nous productes gastronòmics realment innovadors i útils que feien dels seus estands una vista obligada. Tota una mostra de talent
  9. L’any del pa. Hi havia una bona colla d’empreses dedicades a la venda i distribució de pa a l’engròs. Però només una, la maresmenca Triticum, va despertar-me interès gastronòmic de debò.
  10. Els programes off-Alimentària. Que la mostra vagi marxar de la fira de plaça Espanya va treure ambient alimentari a Barcelona. Però en aquesta edició, més que cap altra, a la ciutat s’han vinculat actes gastronòmics paral·lels programats amb el pretext d’Alimentària. Els més interessants, tot el programa de l’Off Menú i la Garnatxa Night (una nit de tast de garnatxes d’arreu de la Mediterrània) que va tenir lloc el dimarts a la nit a l’hotel Omm.

(… ja tenim cireres…)

dimecres, 21/03/2012
cireres.jpg

Seran portada!

I us ho dic així, amb la boca petita, perquè les hem aconseguit avui, fora de temporada, quan estàvem convençuts que no en trobaríem cap. Però hem anat aquest matí a Mercabarna i hi hem trobat les cireres que l’empresa ponentina SAT Eoda cull als seus hivernacles de Sucs i Almacelles. Cherries Glamour, en diuen: són aquestes mateixes que veieu a la foto. Només d’haver-les comprat, les hem deixat ràpid, ràpid, a l’estudi de la fotògrafa Becky Lawton, i ja us avancem que seran les protagonistes de la portada del número de maig. No digueu que no fan delir!

Això sí, no ens enganyem, es paguen a preu… molt alt. Tant que, quan les pagava acompanyat de la Natalia, la directora d’art del CUINA, un altre client de la parada li ha deixat anar: “¡Cómo te quiere!”

Però ser galant, amb cireres, ara us sortirà car. Tingueu paciència. Quan la nostra portada cireraire arribi al quiosc, al mercat hi començaran a arribar les de Sant Climent, Torrelles i Santa Coloma de Llobregat, les de Miravet, les de Paüls, les de Terrades… Compreu-ne aleshores, valdran la pena!

I, si no teniu espera, ja sabeu que entre març i abril, quan enlloc més del món se n’hi cullen, de les terres de Ponent surten cireres que s’exporten arreu d’Europa i, fins i tot, a Dubai, Shangai, els Estats Units i Sud Àfrica.

Que si són bones? Bé que ho semblen! Però deixeu-nos-les fotografiar abans que ens les cruspim, que prou que ens costa aguantar la temptació.

Receptes des de Can Brians

dijous, 3/11/2011
Imagen 009.jpg

Amb algunes de les participants a la xerrada de la biblioteca de Brians-1

 

No us n’havia parlat encara. Aquest estiu, la meva companya Montse, que fa de bibliotecària al Mòdul de Dones de Brians-1, va convidar-me a fer-hi una xerrada per explicar a un grup d’internes com es fa la revista CUINA. Va ser una experiència positiva: més enllà de les raons que porten les persones a la presó, la vida en aquests centres seria molt més complicada del que ja és si no fos per la voluntat de persones com aquesta bibliotecària. La xerrada va ser distesa i participativa, i va bascular entre les queixes pels àpats precaris de la presó i les vivències personals de cada una amb la cuina i la gastronomia. El menjar va ser, com a tot arreu, un pretext evocador de plaers que no tenim sempre a l’abast.

Moltes d’elles gaudeixen cuinant i menjant. Alguna, fins i tot, havia estat subsciptora de la revista.

Fa alguns dies, quatre d’elles (la Teresa, la María José, la Pilar i l’Asunción) em van fer arribar, a través de la Montse, aquestes receptes que publico a continuació. Demostren que són grans cuineres i que el gust pel menjar bé no es perd un cop traspassats aquells murs. Estic convençut que aquest regal que m’han fet els ha fet tanta il·lusió a elles com a mi. Moltes gràcies!

 

CANELONS DE PATATES I GAMBES AMB BEIXAMEL (Teresa)
(Recepta de l’Esperança)

Ingredients per a 4 persones:

  • pasta de canelons
  • patates del bufet
  • gambes
  • mantega
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • nou moscada
  • sal fina
  • farina
  • llet de vaca
  • formatge ratllat

Preparació:

  1. Poseu l’olla al foc amb força aigua i sal.
  2. Peleu les patates i talleu-les de manera esqueixada (a trossos grossos).
  3. Quan l’aigua bulli, poseu les patates a l’olla amb un raig d’oli d’oliva.
  4. Mentrestant, passeu les gambes per la paella. Un cop siguin al punt, talleu-les a una mida mitjana.
  5. Un cop bullides, aixafeu les patates tot abocant-los el brou que n’ha quedat.
  6. Barregeu-ho tot plegat (patates i gambes) i afegiu-hi mantega i una mica de
  7. nou moscada.
  8. Tot seguit (havent-la bullit prèviament), poseu la pasta dels canelons sobre
  9. un drap de cotó o de fil humit.
  10. A continuació, farciu la pasta amb la barreja de patates i gambes.
  11. Feu la beixamel i cobriu els canelons que haureu col·locat damunt d’una plata per al forn (que cal escalfar prèviament)
  12. Poseu el formatge ratllat i la mantega per sobre dels canelons i deixeu que es torri al gust
  13. Serviu-ho ben calent.

 

ESQUEIXADA DE BACALLÀ, A L’ESTIL DE LA IAIA MARIETA (Teresa)
(Recepta de la meva iaia)

Ingredients per a 2 persones:

  • bacallà
  • tomàquets madurs
  • ceba de Figueres
  • olives negres mortes o bé de l’Aragó (també poden ser de Grècia, són delicioses)
  • alls
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • aigua ben fresca
  • pa sec (millor el crostó)

Preparació:

  1. En un bol fondo, poseu-hi el bacallà , que prèviament, haureu posat en remull i haure desfilat  (no el talleu a trossos!).
  2. Col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts.
  3. Talleu la ceba al gust i els alls, ben petits.
  4. Poseu-hi les olives negres.
  5. Aboqueu-hi l’aigua  ben fresca i un bon raig d’oli d’oliva
  6. Ja teniu l’àpat a punt. Per sucar-hi pa!

 

TRUITA DE PA, ALL I JULIVERT  (Teresa)
(Recepta del meu pare, en Jaume)

Ingredients per a 1 persona:

  • ous de granja, ben frecos
  • alls
  • sal
  • julivert
  • llet de vaca
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • molles de pa de pagès (de Llers)

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol, fins que que facin escuma.
  2. Poseu-hi els alls tallats ben petits.
  3. En el bol, aboqueu-hi un rajoli de llet de vaca, juntament amb la resta.
  4. Poseu-hi una mica de julivert, millor les fulles.
  5. Finalment, afegiu-hi les molles de pa.
  6. Tot en cru, barregeu-ho ben barrejat i poseu-ho a la paella amb una mica d’oli d’oliva
  7. Abaixeu el foc i deixeu que tots els ingredients es prenguin, sense deixar de vigilar la truita.
  8. Heu de fer una truita rodona. Doneu-li la volta tantes vegades com considereu oportú.
  9. Aneu punxant la truita amb una forquilla per veure si està al punt del comensal.
  10. Serviu la truita amb pa amb tomàquet.

 

TRONC DE XOCOLATA, ATMELLES I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • aigua
  • galetes del tipus Maria
  • melmelades de diferents gustos
  • mantega
  • 1 bossa de xocolata en pols
  • 50 g d’atmelles triturades
  • 50 g d’encenalls de colors
  • 150 g de coco ratllat
  • sucre llustre (opcional)

Preparació:

  1. Poseu una galeta maria amb mantega, una mica de melmelada i tanqueu-la  amb un altra galeta del tipus Maria.
  2. Aneu fent-ho així fins arribar a fer un tronc de galetes, mantega i els diferents gustos de melmelades.
  3. Desfeu la xocolata amb l’aigua ben calenta
  4. Quant estigui al punt, traieu-ho del foc i poseu-hi les atmelles, el coco (opcional) i barregeu-ho tot plegat,
  5. Aboqueu aquesta barrega per sobre de les galetes.
  6. Quan sigui fred el tronc, per sobre hi podeu espolsar, opcionalment, coco, encenalls de colors i sucre llustre.
  7. Col·loqueu-ho a la nevera (a la part més freda) durant unes dues o tres hores.
  8. Serviu-ho fred, no gelat.

 

BOLETES DE PASTANAGA I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • pastanagues de pagès
  • 100 grs de coco ratllat

Preparació:

  1. Renteu ben bé les pastanagues.
  2. Poseu-les en un pot amb aigua bullent.
  3. Un cop cuites, poseu-les en un plat fondo i aixafeu-les bé.
  4. Afegiu-hi el coco i feu una massa homogènia, que no quedi aigualida.
  5. Reserveu coco a part per fer l’arrebossat de les boletes.
  6. Aneu fent boletes  amb la massa. Després, arrebosseu-les amb el coco.
  7. Un cop fredes del tot, poseu-les a la nevera durant 24 hores (o bé al congelador durant uns 20 minuts).
  8. Serviu-les fredes, no gelades.

 

TRUITA DE XOCOLATA (Teresa)

Ingredients per a 1 persona:

  • 2 ous frescos de pagès
  • sal fina
  • xocolata desfeta

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol.
  2. Aboqueu-hi un xic de sal fina i la xocolata desfeta.
  3. Berregeu-ho tot plegat i poseu-ho a la paella amb un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Abaixeu el foc i aneu fent la truita a la francesa.

 

TOMÀQUETS FARCITS (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 Tomàquets madurs
  • 4 Fulles d’enciam.
  • 1 Llauna de olives negres sense pinyol
  • 1 Llauna de sardines en oli de oliva
  • Vinagre
  • Oli
  • Sal

Preparació:

  1. Renteu els tomàquets i talleu-los per la meitat. Buideu-los amb una cullereta i talleu la polpa a trossos petits.
  2. Esmicoleu les sardines, eliminant-ne espines i escates. Trossegeu les olives. Talleu  l’enciam. Poseu-ho tot en un bol i amaniu-ho amb oli, vinagre i sal.
  3. Introduïu la barreja anterior dins de cada meitat tomàquet.

 

CANELONS DE TONYINA (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 20 làmines de canelons
  • 7 llaunes de tonyina en oli d’oliva
  • 4 ous durs
  • 1 llauna d’olives farcides
  • Salsa de tomàquet
  • Formatge rallat
  • Oli
  • Sal
  • Salsa beixamel

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb aigua abundant i una mica d’oli i sal.
  2. Quan bulli, aboqueu-hi les làmines de caneló una a una i remeneu-ho amb molta cura, que no s’enganxin.
  3. Quan estiguin al dente, traieu-les i escorreu-les.
  4. Prèviament, prepareu un parell de draps humits i esteneu-les akkpa.
  5. En un bol, esmicoleu la tonyina i barregeu-la amb les olives trossejades, els ous durs trossejats (tot molt petit) i afegiu-hi la salsa de tomàquet, fins que us quedi una barrega homogènia.
  6. Amb aquesta massa, feu unes croquetes, per posar damunt de cada làmina, que, després, heu d’enrotllar.
  7. Reescalfeu els canelons al grill del forn.
  8. En una una safata, disposeu-hi una base de salsa de beixamel i, al damunt, els  canelons, que heui de cobrirs amb una altra capa de salsa beixamel. Espolseu-hi el formatge i poseu-los a gratinar.

 

BESCUIT  DE IOGURT DE SOJA (María José)

Ingredients per a 6/8 persones:

  • 125 g de iogurt de soja
  • 250 g de sucre
  • 375 g de farina
  • 125 g d’oli de gira-sol
  • 4 ous.
  • 1 sobre de llevat
  • Una mica de sal

Per fer la salsa:

  • 200 g de iogurt de soja
  • 100 g de gerds silvestres

Preparació:

  1. Trenqueu els ous dins d’un bol i bateu-los amb el sucre i una mica de sal. Quan estiguin cremosos, incorporeu-hi el iogurt. Afegiu-hi l’oli de gira-sol, la farina tamisada i el llevat. Barregeu-ho ben bé.
  2. Poseu la mescla en un motlle untat amb mantega i coeuo al forn (reescalfat a 180ª C) durant aproximadament 45 minuts.
  3. Per fer la salsa, poseu el iogurt de soja al vas de la batedora i tritureu-hi els gerds (reserveu-ne, però, uns quants per a la decoració).
  4. Serviu el bescuit amb la salsa de gerds i amb els gerds que fareu servir per decorar.

 

CANYA DE LLOM ARREBOSSADA AMB FARINA D’AMETLLES (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • una canya de llom mitjana
  • 200 g de farina d’ametlles
  • pebrots vermells i verds (al gust)
  • cebes (al gust)
  • 1 l de vi negre o rosat
  • salsa espanyola o un gotet de vodka
  • brou de carn (al gust)
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu la canya de llom i arrebosseu-la amb la farina d’atmelles.
  2. Trossegeu els pebrots i les cebes dins d’una plata del forn prèviament untada amb oli. Feu-ne un llit per al llom. Poseu-ho tot en cru al forn a 170 ºC.
  3. Mentrestant, poseu un cassó al foc amb el vi i, a foc ben baix, deixeu-lo reduir. Si no teniu la salsa espanyola, afegiu-hi el vodka.
  4. Un cop enllestida la reducció, retireu-la del foc i reserveu-la.
  5. De tant en tant, heu de tombar el llom a dins del forn i, després, banyar-lo amb el suc de la safata.
  6. Quan el llom estigui cuit (al punt que us agradi), retireu-lo del forn i deixeu-lo refredar una estona.
  7. Mentrestant, tritureu les verdures i afegiu-los el brou de carn necessari perquè quedin al gust.
  8. Quan la canya de llom sigu tèbia, feu-ne talls no gaire gruixuts.
  9. Presenteu el plat fent-hi un llit amb les verdures trinxades, els talls de llom a sobre i un raig de la reducció pel damunt.

Maridatge recomanat:
Amb una copa d’Anna de Codorniu ben fresqueta, tindreu la combinació perfecta gràcies al contrast de de sabors i temperatura.

 

PEUS DE PORC AMB MUSCLOS (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 peus de porc
  • 1 kg de musclos
  • 1 got de conyac
  • 1 l de vi blanc
  • 2 cebes grosses
  • 2 cullerades de salsa espanyola
  • brou de peix
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu els peus de porc i, dins d’una olla de pressió, poseu-los amb aigua fins que quedin coberts. Deixeu-los bullir durant 1 h.
  2. En un altre fogó, poseu-hi un cassó amb vi blanc a foc ben baix, deixeu-lo reduir.
  3. Poseu els musclos en un altre cassó amb poca aigua per fer-los obrir al vapor.
  4. Quan siguin oberts, retireu-los del foc i, separeu-los de les closques i reserveu-los.
  5. En una cassola de fang, poseu-hi oli i les cebes. Deixeu-les enrossir.
  6. Quan la reducció gairebé estigui a punt de sortir del foc, afegiu-hi el conyac i acabeu-la. Aleshores, reserveu-la.
  7. Quan els peus ja siguin cuits, deixeu-los refredar prou per poder-los manipula.
  8. Trossegeu els peus i, juntament amb els musclus, poseu-los a la cassola de fang amb la çeba. Afegiu-hi una mica de brou de peix (o bé del brou que han deixat els musclos) i una mica de brou dels peus, amb un xic de la reducció. Deixeu-ho 10 minuts a foc ben baix perquè vagi fent la xup-xup.
  9. Presenteu-ho a taula amb la mateixa cassola de fang.
  10. Opcionalment, quan els peus bullin els podeu afegir verdures perquè hi doni més gust. Si us agrada, a la ceba també hi podeu afegir una picada o bé una mica de la reducció.

Maridatge recomanat:
Una copa ben fresca de vi blanc Estrissim Bach donarà la sensació completa de la frescor del mar i no amagarà el sabor dels peus.

 

TORRADETES DE SANTA TERESA (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 llesques de pa dur
  • ous
  • sucre al  gust
  • canyella
  • oli

Preparació

  • Deixeu remullar el pa amb la llet.
  • Quan sigui tou, escorreula llet sobrant de les llesques i arrebosseules amb ou. Fregiu-les amb l’oli ben calent.
  • Un cop fregides, poseu les llesques en una safata folrada amb paper absorbent per eliminar-ne l’oli sobrant.
  • Finalment, espolseu-hi per sobre el sucre i la canyella.

 

LLOM A LA POMA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 kg de llom (filets)
  • 6 pomes golden grans
  • 1 llauna de sidra
  • farina
  • oli d’oliva verge extra
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Peleu les pomes i talleu-les ben fines.
  2. Salpebreu el llom i arrebosseu-lo amb la farina juntament amb les pomes.
  3. En una paella, poseu-hi l’oli suficient per a daurar una mica les pomes i el llom.
  4. En acabat, disposeu les pomes i el llom en una safata que pugui anar al forn. Ho heu de fer col·locant una capa de llom i, al damunt, una de poma, i així successivament fins que se us acabin.
  5. En un got, poseu-hi una cullerada sopera de farina amb 200 dl. d’aigua freda. Dissoleu-la bé i aboqueu-ho a la safata del llom i les pomes. Salpebreu-ho i afegiu-hi la sidra.
  6. Enforneu-ho a temperatura forta fins que es redueixi fins a la meitat.

 

CUA DE VEDELLA O DE TORO (Asunción)

Ingredients per a 4 persones

  • 1,5 kg de cua de vedella o de toro
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 ceba gran
  • 3 dents d’all
  • 1 porro
  • 1 carbassó mitjà
  • 4 tomàquets
  • 3 pastanagues
  • 2 pastilles de xocolata negra
  • 1 cullerada sopera de farina
  • 1 got d’aigua
  • 1 copa de brandy
  • 1 rajola de xoclata

Preparació:

  1. Talleu totes les verdures en juliana i peleu els tomàquets i feu-ne daus.
  2. Talleu les cues a talls d’un gruix mínim de 2 cm.
  3. En una cassola, poseu-hi a escalfar l’oli d’olivaamb el foc fort. Quan comenci a fer bombolles, col·loqueu-hi la cua fins que se sofregeixi (pels dos costats).
  4. Abaixeu el foc a la meitat, afegiu-li la copa de brandy i la rajola de xocolata (l’heu d’anar tombant fins que es desfaci). Afegiu-hi les verdures i tapeu la cassola, tombant-la de tant en tant amb suavitat fins que vegem que les verdures estan cuites .
  5. Retireu els trossos de cua de la safata i col·loqueu-los en un plat. Passeu totes le verdures per la batedora fins que es converteixin en una massa homogènia. En un got, dissoleu la farina amb aigua i afegiu-hi la la salsa. Salpebreu la cua i doneu-li l’última bullida amb la salsa, rememenant-la tota l’estona perquè s’espesseixi juntament amb la carn.

 

FLAM D’OU (Asunción)

Ingredients:

  • 4 ous grossos
  • 2 llaunes de llet condensada petites
  • 1,5 l de llet sencera
  • caramel líquid

Preparació:

  1. En un bol gran, col·loqueu-hi els ous i la llet condensada (la mateixa llauna de la llet serveix de mesura per a la llet: n’hi heu de posar una de sencera i ¾ més) . Passeu-ho tot per la batedora.
  2. Aboqueu el resultat del batut i el caramel líquid en recipients petits.
  3. En una cassola, poseu-hi una mica d’aigua i, a dins, les flameres petites. Tapeu-la i deixeu-la a mig foc durant 15 minuts.
  4. En acabat, deixeu refredar les flameres fora de la cassola i acabeu de donar temperatura al flam posant-les una estona a la nevera.

 

MAR I MUNTANYA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 quarts del darrere de pollastre
  • 12 gambes grans
  • 2 cebes grans
  • farina
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre
  • tomàquet fregit
  • 1 ampolla de cava
  • 2 culleradessoperes de tomàquet fregit

Preparació:

  1. Peleu les cebes i talleu-les en juliana. Reserveu-les.
  2. Talleu cada peça de pollastre en 2 trossos i retireu-ne la pell. Salpebreu-los i, a continuació, arrebosseu-los amb farina.
  3. Poseu oli en una paella i, quan estigui calent, sofregiu-hi una mica el pollastre. En acabat, poseu-lo en una cassola.
  4. A la cassola, poseu-hi una mica de l’oli del sofregit i afegu-hi la ceba i les gambes. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i afegiu-hi el tomàquet fregit. Dissoleu la farina amb una mica d’aigua freda i poseu-hp a la cassola. En acabat, afegiu-hi el cava .
  5. Cuineu-ho a foc lent tant temps com calgui perquè es redueixi tot. La salsa ha de quedar espessa, però suau.

 

GAMBES A LA LLIMONA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 g de gambes mes aviat grans
  • 3 llimones
  • 1 cullerada sopera de maionesa
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Netegeu les gambes.
    Expremeu el suc de les llimones.
  2. En una paella, poseu-hi l’oli i, quan s’escalfi, col·loqueu-hi les gambes i deixeu-les al foc duran 2 min per cada costat. En acabat, col·loqueu-les en una safata,
  3. A la paella, amb l’oli de fregir les gambes, aboqueu-hi el suc de les llimones i la maionesa. Ho batem bé i, quan hagi reduït una mica, ho escampem per sobre de les gambes.

 

XAMPINYONS AMB FOIE (Asunción)

Ingredients:

  • 1kg de xampinyons mes aviat grans
  • 250 g de foie d’ànec
  • all
  • julivert
  • sal i pebre
  • oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Escalfeu el forn a 180 ºC.
  2. Netegeu bé els xampinyons i deixeu-ne només el barret.
  3. Farciu els barrets amb el foie i col·loqueu-los en una safata de forn. Per sobre, escampeu-hi l’all, el julivert, la sal, el pebre i, finalment, un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Introduïu-ho al forn uns 15 minuts i ja els tindreu a punt per servir.

***

A més, la Teresa, ens proposa aquesta colla de restaurants que a ella li agraden:

El Trull d’en Francesc (Boadella de l’Empordà), Cal Narra (Llançà), Ca la Maria de Cadaqués (Palamós), Mare Nostrum (Sitges), Hermanos Tomás o Casa Tomás (Barcelona, barri de la Trinitat), La Mola (al cim de Sant Llorenç del Munt: només s’hi arriba a peu. Anar-hi a sopar és tota una aventura!), La Brasseria (Sant Llorenç Savall), Fonda Rius (al centre de Sant Llorenç Savall).

Ara toca el Japó

dijous, 7/04/2011

Ja fa any que el Japó i Catalunya sembla que es professen una admiració mútua. Suposo que, entre d’altres, això explica la solidaritat i l’afecte que ha despertat el país asiàtic després dels desastres que l’han assotat darrerament. Com en tot en la vida, és en els moments compromesos que es revelen les amistats autèntiques. I ara hi som posats de ple.

DSC_0002.JPG

Presentació al Kinoko

En l’àmbit gastronòmic, els llaços catalano-nipons ja eren estretíssims d’abans del terratrèmol. A principi d’aquest març, van coincidir a la redacció del Cuina dues propostes que ho vindrien a confirmar. Primer, la invitació que em van fer els amics del restaurant Kinoko de Solsona (del qual ja us vaig parlar en aquest post) per anar-hi a presentar el llibre Cuina catalana per a festes i tradicions, que ha escrit la responsable del local, la xef Kazuko Sano. I, després, l’organització del curs de cuina japonesa que el xef Adelf Morales oferirà als lectors del Cuina a partir del proper 2 de maig.

Al Kinoko hi vaig ser dissabte passat. Va ser una presentació molt càlida, la família Sano va demostrar el seu poder de convocatòria a la ciutat (van faltar cadires!) i també hi vam parlar l’editor del llibre, en Narcís Clotet, i jo mateix. Per bé que el llibre parla de cuina 100% catalana vista amb ulls orientals, haver-ne de parlar em va permetre expressar una idea de la qual n’estic convençut: la influència japonesa serà evident en la cuina popular catalana del futur. No estic dient que la nostra cuina canviï radicalment, però sí que incorporarà alguns matisos —qui sap si la presència de peix cru (més enllà del bacallà esqueixat) o de tècniques poc comunes en nosaltres, com el vapor— que hi consolidaran un toc nipó. No en va, a Barcelona (i cito la capital perquè aquí és molt evident), fa anys que es manté i creix la presència d’aquesta gastronomia en restaurants no estrictament japonesos, però que estan servint una cuina mediterrània amb pinzellades d’innovació. I agrada! Em fa pensar en els restaurants i cuiners italians que van arribar a Barcelona al segle XIX: al cap de relativament pocs anys, havíem convertit els canelons en un plat tradicional català.

El restaurant Topik, d’Adelf Morales, és, segurament, el millor exemple d’aquesta influència nipona en la cuina barcelonina. Morales és un molt bon coneixedor de la gastronomia japonesa (no en va la va voler conèixer al Japó mateix, no només per tercers), i ha decidit creuar-la amb el receptari català. En l’entrevista que li vam publicar ahir a Cuina.cat es resisteix a dir que fa cuina de fusió, segurament perquè el terme fusió ha estat tant manipulat sense criteri, que ell vol deixar clar que la seva proposta és més rigorosa i reflexionada. Les interferències culinàries entre el Japó i Catalunya al Topik, només hi són quan el xef hi troba una justificació tècnica o gustativa. Us animo a experimentar-ho en el menú de migdia del Topik, una petita meravella que només us costarà 11 €!

topik1.jpg

Adelf Morales

Tot plegat ens va fer pensar que l’Adelf era el xef indicat per impartir un curs de cuina japonesa exclusiu per als nostres lectors i subscriptors. Ell vol aprofitar aquestes classes per transmetre una visió més àmplia que superi la idea del només sushi. El receptari que hi aprendran els alumnes —pensat per poder-lo aplicar a la cuina de casa— va molt més enllà i donarà una imatge molt més completa de la cuina nipona. I segur que ens ajudarà a entendre perquè els catalans sucumbim a aquesta cuina sana, delicada i elegant.

I per acabar, una confessió: no aconsegueixo ser destre en l’ús dels palillos!

I per acabar encara més, una recomanació: el curs de l’Adelf Morales. Us descobrirà un Japó gastronòmic que desconeixíeu.