Apòstols del corrent políticament correcte, no us esgarrifeu: amb aquest títol no advoco per una alcoholització general. Però sí que advoco per la divulgació de la cultura del vi (del bon vi) al nostre país. Com a director del CUINA, em toca preguntar-me per què la comunicació vinculada al món del vi utilitza massa sovint aquell llenguatge críptic només apte per a iniciats. O per què tants cops les iniciatives per popularitzar aquesta beguda acaben confoses en presentacions elitistes reservades a cercles reduïts. Una part del vi és això, però només una part! I som molts els qui pensem que cal trencar aquestes fronteres i saber divulgar bé aquest camp tan ampli dels bons vins que són a l’abast d’una majoria, sense ser productes de luxe exclusivíssim ni tampoc beuratges a preu de saldo. Massa vegades ens hem mogut entre aquests dos extrems d’un ventall vinícola que en varietats, preus i qualitats és molt més ampli i matisat.

Resulta que aquesta setmana he tingut dues experiències positives en aquest sentit. Són dos projectes independents l’un de l’altre i que parteixen de premisses diferents, però en tots dos casos els trobo reeixits, i he pensat que als lectors enòfils d’aquest blog us podria interessar conèixer-los. O sigui, que aquí us els explico.

Fastvínic

L'entrada a Fastvínic

Aquest fast food gurmet ja fa algunes setmanes que és inaugurat i, tot i que ens van convidar a l’obertura, no vaig poder-lo conèixer fins dimarts passat. Confesso que la proposta em provocava cert escepticisme. L’únic referent de maridatge entre bons vins i fast food que tenia al cap era el d’aquella escena d’Entre copes en què el protagonista destapa, sol, una ampolla en una hamburgueseria i beu el vi en un got de cartró. És cert que el projecte venia avalat per l’experiència seriosa de Monvínic, el club de vins que hi ha al costat i que s’ha guanyat un públic fidel des que va obrir fa dos anys. Però em semblava que una cosa i altra eren tan diferents que no podien funcionar les dues.

I sí, Fastvínic té característiques fast (s’hi serveixen entrepans, la comanda es fa a peu dret davant d’una registradora, el menjar i el beure s’hi serveix en safates…), però els elements vínic són els que li donen identitat. Disposa de dos armaris expenedors de vi, on s’hi conserven ampolles seleccionades amb un sistema que permet als clients omplir-se ells mateixos cada copa. Cada copa o cada got, més aviat, perquè malgrat que el vi és el reclam del local, els responsables han decidit servir-lo en gots (Riedel, això sí) en lloc de les copes preceptives. Qüestió de logística, suposo. Els preus de les copes oscil·len entre els 2 i els 5 euros, segons la que trieu. Es tracta que abans, a la caixa, carregueu una targeta amb l’import que penseu gastar i, a mesura que us serviu copes, el crèdit us anirà disminuint. Un sistema enginyós, si més no, si bé resulta una mica desconcertant la primera vegada que te l’expliquen. Vaig tastar un blanc, El Quintà de Bàrbara Forés (DO Terra Alta).

Per menjar, vam demanar-hi dos entrepans calents: el d’albergínia amb tomàquets secs, ruca i mostassa i el de calçots amb escarola i salsa romesco. Deliciosos un i altre, especialment el de calçots, amb un romesco perfecte. També vam escollir una amanida Cèsar, prou quantiosa, amb anxoves i formatge de Veciana. Els responsables del local volen fer del producte ecològic i de proximitat un emblema i us confirmo que el resultat és boníssim. Les postres —una crema catalana amb poma i una crema de xocolata, en el nostre cas— se serveixen en gots de plàstic, que desentonen amb la cura que la resta de serviment té amb els materials reciclables. El cafè se serveix en got de cartró i, tot i que això és més sostenible, també és una llàstima, organolèpticament parlant.

Vam trobar-nos-hi, al peu del canó, el sommelier César Cànovas i el xef Sergi de Meià, que dupliquen la seva activitat amb les tasques de Monvínic. Es prenen aquest nou projecte molt seriosament, això queda clar. I jo que hi havia entrat escèptic, en vaig sortir convençut.

Tot el que us he dit va costar 15 € per persona. Si mai heu anat a un Pans&Company, sabreu que la diferència de preu és ben poca. Però la diferència en la qualitat del producte és abismal. A favor de Fastvínic, és clar.

Fastvínic. Diputació, 251. Barcelona. Tel. 93 272 61 87.

Celler Cal Marino

Benvinguts a Cal Marino

Aquesta taverna del Poble-sec ja fa més d’un any que funciona. La Carme Gasull ens la va descobrir l’octubre passat al número 111 del CUINA. Jo hi vaig anar ahir, dimecres. Quin lloc més bonic! No té l’interiorisme de l’Alfons Tost al Monvínic, té l’encant dels comerços de barri, amb les parets de pedra i els bocois a l’entrada en què, encara, se serveix el vi a doll. Les prestatgeries estan curulles d’ampolles de vins de denominacions d’origen catalanes, que són l’aposta del local. I, darrere el taulell, l’Eduard Burrull, perfecte amfitrió d’un comerç autènticament de proximitat i que, sense ser de tota la vida, sembla que ho sigui.

En la seva oferta de vins catalans, la franja de 8 a 10 euros és majoritària, i ben pocs n’hi ha que s’acostin als 20. Aneu-hi i tasteu-los a copes! A nosaltres ens en van servir tres de La Ninota (DOQ Priorat). Ho vam acompanyar amb una tapa (boníssima!) de papas arrugás amb tres salses: mojo picón, mojo picón verd i almodrote.

Tot plegat, 10 €. Així, qui no veu bon vi és perquè no vol.

Celler Cal Marino. Margarit, 54 (Poble-sec). Barcelona. Tel. 93 329 45 92.