Arxiu de la categoria ‘Botigues’

101 anys d’orxata

dimecres, 11/09/2013
tioche1.jpg

El Tío Che és una orxateria amb molta història

L’escriptora Nora Pojomovsky, autora de diversos llibres sobre racons gormands centenaris, em va convidar a visitar la famos√≠ssima orxateria El T√≠o Che del Poblenou. Ja fa temps que viu a Barcelona, per√≤ la Nora √©s argentina i, com cal esperar de la gent d’aquell pa√≠s, √©s loqua√ß, eloq√ľent i convincent a la vegada. “Enlloc trobar√†s tanta vida com a la cantonada del T√≠o Che”, m’assegurava. La Nora sempre em porta a locals amb hist√≤ries singulars i carregades d’humanitat. La del T√≠o Che la va escriure en un opuscle entranyable i delici√≥s ‚ÄĒtitulat Che, prova!‚ÄĒ quan, l’any passat, aquesta orxateria va celebrar el centenari. Quan hi vam anar, doncs, va ser com si hi celebr√©ssim els 101 anys, que sempre √©s m√©s original.

IMG_7474_100.jpg

La Tere, somrient, com sempre

Al T√≠o Che va venir a rebre’ns la mestressa, la Tere Moreno. La Tere √©s un remol√≠: en poca estona va servir-nos orxates i gelats, mentre ens explicava les an√®cdotes del negoci, al qual ella va arribar despr√©s de casar-se amb l’Alfons Iborra, n√©t del Pere Joan i la Jer√≥nima, els fundadors. Avui, la quarta generaci√≥ ‚ÄĒla Irene i la Nat√†lia, filles de l’Alfons i la Tere‚ÄĒ ja hi treballa. Continu√Įtat assegurada.

La continu√Įtat del T√≠o Che respon a aquest comprom√≠s ancestral d’una fam√≠lia amb arrels alacantines, per√≤ tamb√© amb el respecte per l’elaboraci√≥ tradicional de l’orxata i els altres productes que serveixen. D’orxata, n’elaboren tot l’any, perqu√® tenen espai per conservar les xufes. La Tere explica, incr√®dula, com encara algun comercial despistat mira de vendre’ls preparats artificials per fer l’orxata. Tot el que fan ells surt de l’obrador propi i de T√≠o Che nom√©s n’hi ha un: vade retro les franqu√≠cies!

tio_che3.jpg

Atenció al granissat d'ordi!

La llista del que em va donar per tastar la Tere seria llargu√≠ssima. M√©s enll√† de la famosa orxata, va aconseguir sorprendre’m (agradablement) amb el granissat d’ordi, elaborat amb malta torrada, canyella i llimona. Vaja, un refresc natural que em va semblar bon√≠ssim i una alternativa ideal per als refrescos ensucrats que ens endossen sovint. Tamb√© va triomfar la llet merengada: de fet, m’acompanyava una amiga valenciana que, amb la boca petita, va dir que li agradava molt, fins i tot m√©s que la que li prepara sa mare. Tamb√© vam tastar un granissat de llet amb llimona espl√®ndid i refrescant. I encara vam fer lloc per degustar tota una colla de gelats artesans que elaboren ells mateixos: la Nora (recordeu que √©s argentina) va recomanar insistentment el de dulce de leche: “est√† fet amb el millor dulce de leche que es ven al meu pa√≠s”, va dir, sorpresa (no l’havia tastat mai fins llavors).

Aprofiteu ara, que s√≥n els √ļltims dies de la festa major del Poblenou, i visiteu (o torneu a visitar) el T√≠o Che. Feu cua per demanar orxata, llet merengada, ‘flotaors‘ (una orxata amb una bola de gelat) o atreviu-vos amb el granissat d’ordi, la revelaci√≥. Estigueu-vos-hi una estona i amareu-vos de la vida que la Tere, l’Alfons i la seva fam√≠lia donen a aquest rac√≥ d’un barri que lluita per mantenir-se aut√®ntic.

Tío Che
Rambla del Poblenou, 44-46
Barcelona
Tel. 93 309 18 72

Una cru√Įlla imprescindible

dilluns, 9/04/2012

Hi heu d’anar tan aviat com pogueu. Us parlo de la cru√Įlla dels carrers Diputaci√≥ i Aribau de Barcelona. Darrerament s’hi han obert dos establiments que cal tenir en compte: la bomboneria Marina Mel (que va obrir l’estiu passat) i el forn de pa La Llibreria (amb tot just dos mesos d’hist√≤ria). En vam parlar l’altre dia a la secci√≥ Bons Vivants d’El mat√≠ de Catalunya R√†dio, en la qual col¬∑laboro de tant en tant.

foto-7.JPG

La Marina, a la bomboneria

De Marina Mel (Diputaci√≥, 207) us en puc cantar unes quantes excel¬∑l√®ncies, per√≤ intentar√© descriure essencialment el que hi trobareu. En primer lloc, una xocolatera carism√†tica, la Marina Hammam, que va deixar el seu Sao Paulo natal per venir a aprendre de grans pastissers catalans, com Oriol Balaguer o Enric Rovira. A Barcelona ha importat i perfeccionat una delicadesa que ja havia creat al Brasil: els marmels, uns bombons que nom√©s fa ella sobre la base del pa de mel i esp√®cies, tan popular a la seva ciutat. Els farceix de melmelades, que ella mateixa elabora (perqu√® no s’excedeixin de dol√ßor) amb productes ecol√≤gics, i els banya amb xocolates de primer nivell. I per si tot aix√≤ encara no us ha conven√ßut, la botiga en si mateixa mereix una visita, perqu√® la Marina t√© un vena art√≠stica que expressa en cada rac√≥ del seu local.

foto-5.JPG

En Juli amb els seus pans

A quatre passes, va obrir el febrer passat La Llibreria (Aribau, 22), un forn amb un nom que homenatja el negoci que el va precedir en aquell local. El forner √©s un valenci√† arrelat a Barcelona, en Juli √Ālvarez, que ha obert aquest negoci despr√©s de con√®ixer l’elaboraci√≥ del pa industrial i de formar-se amb els millors flequers artesans de Catalunya. Ara vol que La Llibreria sigui una fleca tal com a ell li agraden. I aix√≤ abra√ßa des de les farines que escull (gaireb√© totes franceses) fins a l’equip amb qui treballa. Ja he tastat diversos dels seus pans i us he de dir que m’ha agradat molt el de tom√†quet amb herbes de Montserrat (apa, ja us he donat una idea per celebrar el 27 d’abril, que ja √©s al caure). A banda de pans,¬† La Llibreria programa tamb√© activitats liter√†ries. Aquest dimecres 18 d’abril, a les 7 de la tarda, hi presenten la novel¬∑la El Sanatori de l’√Änima‚Ķ i ho fan dins de l’obrador mateix! Si hi voleu assistir, passeu pel forn avui mateix, compreu-hi el pa i confirmeu-hi l’assist√®ncia!

 

Quins pastissos!

divendres, 14/10/2011

Els amics de Gastronomia Activa em van convidar a formar part del jurat del seu concurs anual de pastissos. Hi vaig estar acompanyat de l’Enrique Marco, fot√≤graf del CUINA, i de la M√≥nica Alcayna, que l’any passat va guanyar el primer premi del certamen i que ara es dedica professionalment a la pastisseria. Els sis participants van optar per presentar pastissos prou espectaculars, dels qual tres van obtenir premi. Us els presento a continuaci√≥:

TARTA1 copia.jpg

Premi al Millor Pastís: Madeira Sponge Cake, de Lucía Meler

TARTA2 copia.jpg

Premi a la Millor Presentació: Chocolate Wrap Cake, de Helen Vass

TARTA3.jpg

Premi del P√ļblic: Past√≠s d'Ametlla, de Sandra D√†vila

I la resta de participants van ser aquests:

IMG_0687.jpg

La Granja, de Rebeca Fern√°ndez

 

IMG_0691.jpg

Pie de Mango, de Francesca Capurro

IMG_0689.jpg

Milfulls de Xocolata, de Xavier Joubert

Moltes felicitats a tots sis!

√Änima de ‘bistrot’

dilluns, 5/09/2011

ENTRADA.JPG

Costa passar per La Cuina d’en Garriga i no entrar-hi. Fruites i verdures, formatges francesos, vins (catalans, sobretot), olis, formatges i xocolates hi són disposats en una versió polida dels colmados de tota la vida amb interferències parisenques i novaiorqueses.

Els esmorzars i berenars que hi oferien van aplegar tants adeptes que, des del juliol, les taules i els fogons han guanyat espai i ara tamb√© hi serveixen dinars. L‚ÄôHelena, alma mater del local, us rebr√† i el seu marit, l‚ÄôOlivier, apareixer√† vestit de xef i us sentireu com en un bistrot de Saint-Germain-des-Pr√©s. Ell √©s franc√®s i la seva cuina d‚Äôintencions casolanes ‚ÄĒamb amanides, sopes, truites, ous estrellats i altres del√≠cies de les de sempre‚ÄĒ, incorpora algun plat del receptari familiar. O b√© barreja records: llenties amb foie, porro i gingebre.

El carnisser de Can Deulofeu, de Santa Cristina d’Aro, els va descobrir que l’entredit català ve a equivaler a l’onglette francès. Ells el serveixen com a Filet del Carnisser. Al damunt, l’Olivier hi escampa escalunya picada i caramel·litzada amb el suc de la carn. Vive la France!


LCDG_FOTO2.jpg

La Cuina d'en Garriga

La Cuina d’en Garriga
Consell de Cent, 308. Barcelona.
Tel. 93 215 72 15
Preu del Filet del Carnisser: 16,60 ‚ā¨

√Čs alberg√≠nia i √©s blanca

diumenge, 14/08/2011
10.Alberginia blanca.jpg

L'albergínia blanca del Bages

Diuen que fa un segle que es va deixar de conrear, però els pagesos del Poal de Manresa prou que la coneixien, encara. Fa pocs anys, en Salvador de cal Portella (manresà i hortalà de tota la vida) ens la va dur a casa i ens vam deixar sorprendre per aquella albergínia de blanc impol·lut i gust dolcíssim. M’agrada beneficiar-me d’aquests petits privilegis que ens atorguen pagesos que, com ell, segueixen conreant varietats locals al marge de les estàndards que han imposat les multinacionals.
Si aneu al Bages, enguany ha de ser més fàcil trobar-ne, d’albergínies blanques. La Fundació Alícia, el Gremi d’Hoteleria i el Rebost del Bages (un ens format pel Consell Comarcal i per l’Ajuntament manresà) s’han proposat de fomentar-ne el conreu i la distribució a les botigues, mercats i restaurants de la comarca.
Prou d’albergínies de tot l’any! Són de mentida. Esperem l’estiu, que vinguin les bones de debò. Anem al Bages, cerquem els pagesos als mercats i a les agrobotigues i demanem-los l’albergínia blanca. En temps de truites, escalivades i empedrats, quina sort de poder-la tastar!

Botiga de Món Sant Benet
Camí de Sant Benet, s/n. Sant Fruitós de Bages. Tel. 93 875 94 01
Preu: 1,50 ‚ā¨/kh

‘Macarons’, com si f√≥ssim a Par√≠s

dimarts , 2/08/2011
Tienda rosich15.JPG

Els macarons d'Enric Rosich

Sempre els deix√†vem a la safata. Els macarons, quina mandra! Tant que agraden als parisencs i a nosaltres o b√© se‚Äôns enganxen als molars, o b√© ens esquerden la dentadura. Tamb√© li passava al pastisser Enric Rosich. ‚ÄúNo en faria mai de la vida!‚ÄĚ, pensava. Per√≤ aix√≤ era abans. Ara ha obert a les Arenes de Barcelona l‚Äô√ļnica botiga del nostre pa√≠s dedicada exclusivament a aquestes galetes.

La culpa de tot plegat la tenen, d’una banda, el seu esperit inquiet i, de l’altra, Pierre Hermé, apòstol del macaron, amb qui l’Enric va afinar la tècnica fins a comprendre perquè chez Hermé, o l’épicerie fine Fauchon, o el salon de the Ladurée convoquen a París tants devots d’aquest petit four.

Ja no cal anar a la capital francesa per tastar-ne de bons. L’Enric estalvia viatges de mil quilòmetres a més d’un dels seus clients! Al taulell n’hi té de setze menes, que canvien segons la temporada. Tasteu ara el de menta. O el de gessamí. O el de poma verda.

‚ÄúEl macaron t√© molt ego‚ÄĚ, us advertir√†, ‚Äúreclama el seu lloc a taula.‚ÄĚ Doneu-l‚Äôhi. Com li va passar a l‚ÄôEnric, us convertireu a la fe macaroniana.

Tienda rosich10.JPG

Enric Rosich Macarons
Local S-4. Centre Comercial Les Arenes. Barcelona
Preu: 1,20 ‚ā¨/unitat

Pecats venials (i ecològics)

dilluns, 18/07/2011
Bodevici P1160726.JPG

Jordi Rivera es deleix pels seus propis gelats!

L’esl√≤gan √©s amable a l’o√Įda (“Una gelateria ecol√≤gica, saludable i per a tothom”) i atenua el temor de pecar que ens envaeix quan sentim el desig d’un gelat. Bodevici, es diu el negoci. Aqu√≠, veus, la van encertar.

Jordi Rivera es va llicenciar en enginyeria industrial i es va especialitzar en energies sostenibles mentre destacava com a consumidor de gelats. Per acompassar aquests tres √†mbits de la seva vida va decidir d’obrir una gelateria ecol√≤gica. Les investigacions el van portar fins a Extremadura. All√† hi va con√®ixer l’√ļnic gelater eco de tot l’estat.

Ara, al barri barcelon√≠ de Gr√†cia, hi arriben els gelats ecol√≤gics que Francisco Garcia elabora a Trujillo. Trieu: de formatge de cabra, de vainilla amb soia, de te a la llimona‚Ķ El de crema catalana segueix la f√≥rmula de l’√†via d’en Jordi.

Com s√≥c. No n’hauria de demanar cap, penso, i a l’acte ja tasto el de xocolata negra. Me’n reciten totes les virtuts gustatives, saludables i sostenibles. En t√© tantes, que, si √©s pecat, no pot passar de venial. Me’n poseu un altre?

Si la cosa va de gelats bons de vici, jo he nascut per pecar. Amén.

***

Bodevici Bioconcept
Torrijos, 21 i Ast√ļries, 2. Barcelona

Preu de Copa Bodevici: 3,80 ‚ā¨

I em vaig quedar a sopar a casa

dijous, 27/01/2011
jonoll1.jpg

Mongetes del genoll de Cristo, crues

S√≠, estimades lectores i estimats lectors. Vaig sopar a casa. Malgrat aquesta fama de gormand noct√†mbul que m’estic creant, a vegades faig un punt i a part en la meva dissoluta vida gastron√≤mica per asseure’m a la taula de Cal Garrigosa i menjar com a pag√®s, que √©s un sin√≤nim bastant exacte de dir “menjar b√©”. I avui, atenent les demandes dels seguidors d’aquest blog que em reclamen alguns posts m√©s low cost (blog, posts, low cost: m’estic embarbussant!), m’entaulo a casa i us explico un dels meus darrers √†pats dom√®stics. Amb un punt d’erudici√≥, si no us sap greu! Que si fa ben poc m’he declarat fan de les (bones) patates bullides, aqu√≠ filar√© una mica m√©s prim i us parlar√© d’una singularitat llegum√≠stica no pas gaire divulgada.

Abans d’ahir, a Cal Garrigosa, per sopar vam menjar mongetes del genoll de Cristo amb br√≤quil de l’hort de casa (avui no presumeixo de convidades espaterrants i, en canvi, presumeixo d’hort. Ja em disculpareu, per√≤ √©s que √©s per presumir-ne!).

jonoll_de_cristo3.jpg

Cuites, però jo les vaig menjar amb bròquil

Les coses clares: el br√≤quil era del nostre hort, per√≤ les mongetes del genoll de Cristo (jonoll o jonoi, si ho voleu dir a l’abrerenca) venien de Manresa. La setmana passada ens va trucar en Jaume Oliva, hortal√† del regadiu manres√†, per informar-nos que ja havia collit el llegum en q√ľesti√≥. Li vam demanar que ens en port√©s i diumenge ja les ten√≠em. √Čs un dels grans m√©s preuats a la nostra taula familiar. Perqu√®, malgrat que s√≥n for√ßa m√©s grosses que les del ganxet (per exemple), aquestes mongetes s√≥n carnoses i fines i amb una pell gens molesta. Crues, s√≥n curioses per les l√≠nies de color de sang que se’ls dibuixen al damunt, ra√≥ del nom que se’ls ha donat hist√≤ricament. Tenen similituds amb altres mongetes, com les de la cust√≤dia, per√≤ aquestes es distingeixen per una taca solit√†ria. Cuites, queden de color de teula, com les afartapobres (quin nom tan expl√≠cit), per√≤ la textura √©s molt m√©s agradable.

La taula i els bancs de fusta de pi, l’hule humil, el porr√≥ de vi i la llar de foc. Les mongetes del genoll de Cristo i el br√≤quil de l’hort de casa amanit amb oli garriguenc de la cooperativa de l’Albi.

A vegades em quedo a sopar a casa. Tampoc no està gens malament, trobo.

Vins per a tothom

dijous, 13/01/2011

Ap√≤stols del corrent pol√≠ticament correcte, no us esgarrifeu: amb aquest t√≠tol no advoco per una alcoholitzaci√≥ general. Per√≤ s√≠ que advoco per la divulgaci√≥ de la cultura del vi (del bon vi) al nostre pa√≠s. Com a director del CUINA, em toca preguntar-me per qu√® la comunicaci√≥ vinculada al m√≥n del vi utilitza massa sovint aquell llenguatge cr√≠ptic nom√©s apte per a iniciats. O per qu√® tants cops les iniciatives per popularitzar aquesta beguda acaben confoses en presentacions elitistes reservades a cercles redu√Įts. Una part del vi √©s aix√≤, per√≤ nom√©s una part! I som molts els qui pensem que cal trencar aquestes fronteres i saber divulgar b√© aquest camp tan ampli dels bons vins que s√≥n a l’abast d’una majoria, sense ser productes de luxe exclusiv√≠ssim ni tampoc beuratges a preu de saldo. Massa vegades ens hem mogut entre aquests dos extrems d’un ventall vin√≠cola que en varietats, preus i qualitats √©s molt m√©s ampli i matisat.

Resulta que aquesta setmana he tingut dues experi√®ncies positives en aquest sentit. S√≥n dos projectes independents l’un de l’altre i que parteixen de premisses diferents, per√≤ en tots dos casos els trobo reeixits, i he pensat que als lectors en√≤fils d’aquest blog us podria interessar con√®ixer-los. O sigui, que aqu√≠ us els explico.

Fastvínic

fastvinic.jpg

L'entrada a Fastvínic

Aquest fast food gurmet ja fa algunes setmanes que √©s inaugurat i, tot i que ens van convidar a l’obertura, no vaig poder-lo con√®ixer fins dimarts passat. Confesso que la proposta em provocava cert escepticisme. L’√ļnic referent de maridatge entre bons vins i fast food que tenia al cap era el d’aquella escena d’Entre copes en qu√® el protagonista destapa, sol, una ampolla en una hamburgueseria i beu el vi en un got de cartr√≥. √Čs cert que el projecte venia avalat per l’experi√®ncia seriosa de Monv√≠nic, el club de vins que hi ha al costat i que s’ha guanyat un p√ļblic fidel des que va obrir fa dos anys. Per√≤ em semblava que una cosa i altra eren tan diferents que no podien funcionar les dues.

I s√≠, Fastv√≠nic t√© caracter√≠stiques fast (s’hi serveixen entrepans, la comanda es fa a peu dret davant d’una registradora, el menjar i el beure s’hi serveix en safates‚Ķ), per√≤ els elements v√≠nic s√≥n els que li donen identitat. Disposa de dos armaris expenedors de vi, on s’hi conserven ampolles seleccionades amb un sistema que permet als clients omplir-se ells mateixos cada copa. Cada copa o cada got, m√©s aviat, perqu√® malgrat que el vi √©s el reclam del local, els responsables han decidit servir-lo en gots (Riedel, aix√≤ s√≠) en lloc de les copes preceptives. Q√ľesti√≥ de log√≠stica, suposo. Els preus de les copes oscil¬∑len entre els 2 i els 5 euros, segons la que trieu. Es tracta que abans, a la caixa, carregueu una targeta amb l’import que penseu gastar i, a mesura que us serviu copes, el cr√®dit us anir√† disminuint. Un sistema enginy√≥s, si m√©s no, si b√© resulta una mica desconcertant la primera vegada que te l’expliquen. Vaig tastar un blanc, El Quint√† de B√†rbara For√©s (DO Terra Alta).

Per menjar, vam demanar-hi dos entrepans calents: el d’alberg√≠nia amb tom√†quets secs, ruca i mostassa i el de cal√ßots amb escarola i salsa romesco. Deliciosos un i altre, especialment el de cal√ßots, amb un romesco perfecte. Tamb√© vam escollir una amanida C√®sar, prou quantiosa, amb anxoves i formatge de Veciana. Els responsables del local volen fer del producte ecol√≤gic i de proximitat un emblema i us confirmo que el resultat √©s bon√≠ssim. Les postres ‚ÄĒuna crema catalana amb poma i una crema de xocolata, en el nostre cas‚ÄĒ se serveixen en gots de pl√†stic, que desentonen amb la cura que la resta de serviment t√© amb els materials reciclables. El caf√® se serveix en got de cartr√≥ i, tot i que aix√≤ √©s m√©s sostenible, tamb√© √©s una ll√†stima, organol√®pticament parlant.

Vam trobar-nos-hi, al peu del canó, el sommelier César Cànovas i el xef Sergi de Meià, que dupliquen la seva activitat amb les tasques de Monvínic. Es prenen aquest nou projecte molt seriosament, això queda clar. I jo que hi havia entrat escèptic, en vaig sortir convençut.

Tot el que us he dit va costar 15 ‚ā¨ per persona. Si mai heu anat a un Pans&Company, sabreu que la difer√®ncia de preu √©s ben poca. Per√≤ la difer√®ncia en la qualitat del producte √©s abismal. A favor de Fastv√≠nic, √©s clar.

Fastvínic. Diputació, 251. Barcelona. Tel. 93 272 61 87.

Celler Cal Marino

cal_marino.jpg

Benvinguts a Cal Marino

Aquesta taverna del Poble-sec ja fa m√©s d’un any que funciona. La Carme Gasull ens la va descobrir l’octubre passat al n√ļmero 111 del CUINA. Jo hi vaig anar ahir, dimecres. Quin lloc m√©s bonic! No t√© l’interiorisme de l’Alfons Tost al Monv√≠nic, t√© l’encant dels comer√ßos de barri, amb les parets de pedra i els bocois a l’entrada en qu√®, encara, se serveix el vi a doll. Les prestatgeries estan curulles d’ampolles de vins de denominacions d’origen catalanes, que s√≥n l’aposta del local. I, darrere el taulell, l’Eduard Burrull, perfecte amfitri√≥ d’un comer√ß aut√®nticament de proximitat i que, sense ser de tota la vida, sembla que ho sigui.

En la seva oferta de vins catalans, la franja de 8 a 10 euros √©s majorit√†ria, i ben pocs n’hi ha que s’acostin als 20. Aneu-hi i tasteu-los a copes! A nosaltres ens en van servir tres de La Ninota (DOQ Priorat). Ho vam acompanyar amb una tapa (bon√≠ssima!) de papas arrug√°s amb tres salses: mojo pic√≥n, mojo pic√≥n verd i almodrote.

Tot plegat, 10 ‚ā¨. Aix√≠, qui no veu bon vi √©s perqu√® no vol.

Celler Cal Marino. Margarit, 54 (Poble-sec). Barcelona. Tel. 93 329 45 92.

Quin honor, ser xatonaire

dilluns, 22/11/2010
xato0.jpg

Triumvirat xatonaire

Va passar ahir, diumenge, al migdia. Amb en Pere Tapias excercint de mestre de cerim√≤nies, en Pius Alibek (escriptor, fil√≤leg, divulgador de la gastronomia del Pr√≤xim Orient i propietari del restaurant barcelon√≠ Mesopot√†mia) i jo mateix (en representaci√≥ de la revista CUINA) vam ser investits Xatonaires d’Honor a Vilanova i la Geltr√ļ. L’acte va tenir lloc en el marc del Festival del Xat√≥ i la Cuina d’Hivern que cada any se celebra en aquesta ciutat, i el fet que en Pere fos el mestre xat√≤leg i que el company de la perip√®cia fos l’amic Pius, va fer que l’acte result√©s especialment simp√†tic. De fet, penso que de tots els t√≠tols que es poden tenir en aquesta vida, el de Xatonaire d’Honor √©s un dels m√©s singulars, segur. I aix√≤ que encara estic lluny d’acumular un curr√≠culum tan extens ‚ÄĒi tan envejable‚ÄĒ com el d’en Tapias, que en l’entrevista que la Cl√†udia Pujol li va fer a la nostra revista confessava que, al llarg de tota la seva traject√≤ria, ha acumulat una quarantena de t√≠tols honor√≠fics: des de mestre romescaire fins a marqu√®s de la Nyora! Jo encara s√≥c ben lluny de rebre aitals distincions.

M√©s enll√† de l’an√®cdota de la nostra investidura, el Festival del Xat√≥ em va semblar una festa ben recomanable, si encara no la coneixeu. Els millors hortalans del municipi hi tenen parada (vaig trobar-hi els primers espigalls de la temporada!); s’hi podien tastar els vins de tots els cellers del Garraf, un territori vin√≠cola que cerca la seva pr√≤pia personalitat a la DO Pened√®s; hi pod√≠em tastar el xat√≥ innovador de l’Associaci√≥ de Joves Cuiners de Vilanova i la Geltr√ļ; vaig descobrir-hi les postres del xat√≥ (un dol√ß de la Pastisseria Blanch, elaborat amb la t√≠pica merenga vilanovina, tenyida dels colors xatonaires)‚Ķ Ja ho diu el nom de l’esdeveniment: tot un festival.

I com a colof√≥, un dinar d’aquells que fan dir s√≠ senyor a Cal Vad√≥, al bell mig de la rambla de Vilanova. El Vad√≥ Pons havia aparegut al reportatge que vam dedicar als ranxos de pescadors al n√ļmero 82 de la revista. Ara ja no surt amb la barca, per√≤ aboca el seu saber mariner en la cuina del seu restaurant. Entre els millors plats que hi vam tastar: uns sorells en escabetx, uns bunyols de bacall√† i un all cremat amb orada, per la salsa del qual es deixarien pescar tots els peixos comestibles de sota el mar. I tot plegat, amanit amb la conversa incessant d’en Pere i d’en Pius, capa√ßos de teoritzar sobre el xat√≥ i sobre mil coses m√©s. Nom√©s per aquest √†pat, l’honor de ser xatonaire, com diu el t√≤pic, √©s meu.

xato3.jpg

A la vostra salut!