Em truca, aquesta nit, la Núria i em diu que la seva mare ja ha mort. Feia prou temps que la Isidra s’anava apagant. Se n’ha anat als 93 anys, i, als qui participem del món de la gastronomia catalana, ens ha deixat un llegat de gran valor. Isidra Maranges va ser una estudiosa pionera de la història de la nostra cuina, i, per això, Xavier Sust la va entrevistar al número 94 del CUINA (maig del 2009). La Isidra recordava, en aquella entrevista, els anys que va passar a l’Institut-Escola republicà, que la van portar, ja de gran —”devien ser els anys 60, o potser ja els 70, del segle passat”—, a interessar-se per col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans. I va resultar que, en aquell moment, el secretari de l’IEC era un antic professor seu. No pas qualsevol professor, estem parlant de Ramon Aramon. “Va ser ell”, ens va explicar la Isidra, “que em va comentar que una cosa que calia i que algú hauria de fer era una lexicografia de la nostra literatura medieval. Agafar els llibres i anar anotant, fent fitxes, paraula per paraula”. I després d’indexar el lèxic d’indumentària, Aramon li va encarregar el de cuina, tot i que, aleshores, “de cuina medieval en concret, [jo] no en sabia res. El senyor Aramon em va dir: ‘No has de fer un llibre de cuina, has de fer una lexicografia’. I d’aquí vénen la resta de llibres que he escrit”. Un dels darrers va ser l’imprescindible La cuina catalana medieval, un festí per als sentits (Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2006). “En aquest llibre hi ha tot el que en sé [de cuina medieval]“, va dir-li a en Xavier Sust.

Vaig conèixer personalment la Isidra quan, amb el fotògraf Enrique Marco, vam quedar amb ella per fer-li el retrat de l’entrevista a les sales de la Biblioteca Nacional de Catalunya. A mi em sabia greu fer venir massa d’hora, al matí (la biblioteca va ser inflexible en això), a una senyora de 90 anys. Quines ganes de molestar-la. Però va aparèixer la Isidra i, sense mandra i amb una lleugeresa impròpia de la seva edat, va enfilar aquelles escales tan dretes de l’antic hospital de la Santa Creu, que avui allotja la BNC. Era tímida, li costava mirar la càmera, però va ser disciplinada durant tota la sessió. El retrat de l’Enrique reflecteix ben bé aquesta manera de ser discreta i col·laboradora. Era el seu caràcter.

Estic content que vàgim publicar aquesta entrevista, tan allunyada dels continguts habituals de l’actualitat gastronòmica. Com també m’agrada haver format part del comitè dels Premis Josep Mercader que, durant el Fòrum Gastronòmic de Girona 2011, li va atorgar el guardó per la seva intensa tasca de divulgació. La Isidra, que ja no estava tan valenta, va assistir en persona al lliurament del premi i hi va llegir un discurs lúcid, brillant, apassionat. Si bé es va convertir en historiadora gastronòmica per casualitat, el cert és que va ser la primera estudiosa autènticament experta en cuina catalana medieval. Mireu, si no, com Xavier Sust, en aquella entrevista, transcriu unes paraules de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, parlant de la Isidra:

“No em consta que la Isidra arribés a conèixer personalment Arnau de Vilanova o l’autor del Sent Soví. Però qualsevol ho diria, sentint-la explicar els seus menjars, beuratges i dolços amb familiaritat, destresa i aquella seguretat tan amable que la proximitat atorga. El seu mestratge és imprescindible per acostar-se a l’autèntic flavor (el Termcat acaba d’acceptar el terme) de la nostra cuina medieval”.

Sobre la seva obra, ella mateixa va comentar al CUINA: “A l’editorial Dalmau em van explicar que aquests llibres queden per sempre. I que al cap dels anys es reediten perquè continuen sent vigents: el dia de demà hi haurà persones que voldran saber com era la nostra cuina medieval i els podran consultar”.

No tinguis cap dubte que ens caldrà consultar-los, Isidra. De tot cor, moltes gràcies per la teva feina!

Etiquetes: Fòrum de Girona 2011, Fundació Alícia, Institut d'Estudis Catalans, Isidra Merànges, La cuina catalana medieval un festí per als sentits, Núria Bàguena, Premis Josep Mercader, Premis Josep Mercader 2011, Ramon Aramon, Toni Massanés

Entrada publicada a Cuina, Llibres, Personatges el dissabte, 28/07/2012 a les 01:10.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari