Rossini al plat

Rossini.jpg

El xef Enric Herce va aconseguir despertar-me la curiositat i, fa un parell de dissabtes, vaig acceptar la seva invitació per assistir a un dels sopars del cicle Lírica Culinària del restaurant que comanda, el Rosa dels Vents de l’Hotel Cala del Pi (Platja d’Aro). L’Enric no es conforma només amb executar professionalment la seva tasca de direcció gastronòmica d’aquest establiment, sinó que gaudeix creant esdeveniments especials. A l’estiu, enguany repetirà les jornades culinàries amb concerts de jazz de Nova Orleans que va estrenar l’any passat. A la tardor, sucumbeix als encants dels bolets i programa una sèrie de sopars per venerar-los.

El Cicle Lírica Culinària és la novetat d’aquest abril. S’inspira en els cèlebres Dissabtes Musicals que Gioachino Rossini celebrava a la seva mansió de París per a convidats molt exclusius.

Us he de dir que el que més em va sorprendre va ser que l’Enric no s’ha limitat a fer un menú basat en les receptes més conegudes d’aquest famosíssim compositor i gormand: que si els canelons Rossini, que si el tournedó Rossini… Més aviat ha fet un autèntic treball de recerca i erudició per singularitzar cada un d’aquests sopars. Cada àpat ha estat diferent. S’hi han servit plats que porten el nom del mestre, però també plats que hi tenen vinculació (per l’època en què es van crear, per les relacions del músic amb el xef que el cuinava, etc.). El dissabte en què hi vaig assistir, l’Enric va servir-nos receptes de la cuina dels grans hotels dels anys cinquanta del segle passat que, d’una o altra manera, homenatjaven Rossini. “A principi del segle XX, apareixen receptes rossinianes a la majoria de temples culinaris de la Belle Epoque de tot Europa. Aquest èxit es manté al llarg de les dues grans guerres europees, i segueix inalterable durant dècades, fins als vuitanta”, escriu el xef del Rosa dels Vents en el llibret que lliura als comensals del sopar. “Amb tot”, afegeix, “es tracta d’una absència temporal, ja que les receptes del mestre de Pesaro, actualitzades i adaptades de nou al llenguatge de l’alta cuina contemporània, han tornat a nombrosos restaurants del món, sigui a Europa, als EUA, o, fins i tot, al Japó”.

En el sopar de fa dos dissabtes, els plats van ser aquests:

IMG_2371.jpg

La minuta del sopar

IMG_2372.jpg

Rossini's Special Pizza (versió de la recepta de la pizzeria Rossini's Pizza, de Los Ángeles)

IMG_2374.jpg

Sardines reials amb amanida de tòfones

IMG_2375.jpg

Suprema de pintada a la Rossini, com a l'Elizabeth Grill del Raffles Hotel de Singapur

IMG_2376.jpg

Panettone, com el que li enviava per Nadal el seu editor, Tito Ricordi.

Encara sou a temps d’assistir, dissabte que ve, al darrer sopar del cicle. Si hi aneu, tastareu olives Ascolanas farcides, canelons rossini, pit d’ànec amb tòfona, foie gras i barolo i, per postres, zeppole (rosquilles) napolitanes.

El sopar, tal com ha de ser, acaba amb un petit concert —distès, fins i tot humorístic— de peces de Rossini i d’altres compositors belcantistes, intepretades pel quartet que formen el baríton Ulises Ordúñez, la soprano Carmen Rodríguez, el pianista Claudio Suzin i el violoncel·lista Domènec Surroca.

L’empresa de mobiliari per al sector de la bellesa i el benestar Pahi Barcelona patrocina el cicle.

Al capdavall, tota una suma d’esforços per fer reviure l’esperit d’un compositor que considerava que “menjar, estimar, cantar, digerir, són els quatre actes d’aquesta òpera còmica que és la vida”. Un esperit ben empordanès, el de Rossini, tal com diu l’Enric Herce. No us ho sembla també a vosaltres?

Comparteix

    Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

    Comentaris

    • La cuina violeta

      27/04/2012 - 17:11

      Quan vaig visitar el cementiri de Pierre Lachaise a Paris, li vaig deixar a Rossini una rosa com agraïment per la seva música i la seva afició gormanda. Aquests sopars també són un bon homenatge.
      Nani

    Escriu un comentari

    (*) Camps obligatoris

    *

    Normes d'ús