No tot tanca, també n’obren!- Cuina.cat

No tot tanca, també n’obren!

Respirem, que encara hi ha gent que arrisca per fer propostes gastronòmiques interessants a Barcelona. Poc després que abaixessin la persiana restaurants com el Nuba, el Routa o l’esplèndida arrosseria La Mifanera, un cuiner d’origen finlandès m’invita al seu establiment obert fa quatre mesos, el Cercle d’Amics. “T’agrada el nom?”, em pregunta en Jani Paasikoski (que és com s’anomena el xef). “És que ha creat controvèrsia”, em precisa. I m’explica que ell i el seu soci barceloní volen que el nom deixi clar que el Cercle d’Amics no és només un restaurant per entaular-s’hi. A la nit, acabat el torn dels sopars, es transforma en cocteleria. I amb el temps, volen anar construint una comunitat de clients —els amics del Cercle, vaja— a la qual s’ofereixin tastos, cursets i altres activitats vinculades al món de la cuina. És cert que aquest concepte de restaurant amb complements —sigui perquè a mitjanit es transmuta en bar de copes, sigui perquè té botiga, sigui perquè programa cursos culinaris…— cada cop sovinteja més. Els temps de crisi aguditzen l’enginy dels emprenedors. Ens ho diuen una pila de vegades i, al final, resulta que és cert!

En Jani va néixer a Finlàndia, però de ben petit en va marxar. Hi va tornar, justament, per formar-s’hi acadèmicament com a cuiner. “Però la meva cuina no és finlandesa. La meva influència és totalment mediterrània”, aclareix. Ho diu abans d’explicar que, entre Barcelona i Màlaga, ha passat per una bona colla de restaurants, com ara el Dos Cielos, la influència del qual és ben palpable en algun dels seus plats. Quedem, doncs, en que fa cuina mediterrània d’arrels majoritàriament catalanes. Comproveu, si no, el menú que ens va oferir:

Aperitius: olives gordal, cecina, cansalada, formatge Flor d'Esgueva i anxoves

Bon inici, tot i que ja coneixeu la meva insistència a favor dels esplèndids formatges artesans catalans, segur que algun hagués encaixat perfectament en aquest aperitiu!

Esqueixada de bacallà amb crema de pèsols

Vam continuar amb un dels millors plats del menú. La crema de pèsols era saborosíssima i es complementava perfectament amb l’esqueixada.

Ravioli de llagostins i musclos amb crema de safrà i salicòrnia

El sabor de la crema era tan bo i tan potent que, un company de taula, va lamentar que amagava massa el gust dels llagostins i els musclos. En qualsevol cas, és un matís que després vam comentar al cuiner.

Verat amb coca d'escalivada

La cocció del verat era perfecta i el resultat del peix boníssim, tot plegat justificava el plat de sobres. Per posar-hi un apunt, a mi m’agrada la coca una mica més cruixent.

Xai lletó amb trinxat

El darrer plat salat va ser una altra demostració de l’habilitat d’en Jani per ajustar les coccions. I l’acompanyament amb trinxat, una referència nítida de les arrels catalanes que us comentava que aquest xef ha incorporat a la seva cuina.

El menjador

I encara us podria parlar del caneló de vedella i porc amb foie (clàssic, però amb la carn molt trinxada que li donava un toc subtil poc habitual), de la copa de maracujà amb escuma de coco i llima i de les postres, una combinació senzilla, però ben presentada de gelat de gerds i xocolata (senzilla i, en tot cas, preferible a segons quins invents d’algunes postres massa barroques). També em van donar a tastar un còctel de Martini amb cacau, del qual —ai, això de conduir— només en vaig beure algun glop.

Si voleu conèixer la cuina del Cercle d’Amics, una bona manera és anar-hi al migdia. Hi serveixen un menú de 16 € que sempre incorpora un plat de la carta. Pel que m’ha dit algun amic, sol estar ple! Però us servirà per fer un tast del receptari d’en Jani. Si hi voleu sopar, el preu mitjà és de 45 €, vi a part. I en acabat, podreu asseure-us a la barra i demanar-hi els còctels que hi serveixen.