Déus vos guard, padrí,
la Pasqua ha vingut,
doneu-me la mona;
i Déu us dô salut.

He cercat aquests versos citats per Joan Amades per defensar una cosa que em porta de cap: la mona de Pasqua es regala i es consumeix, justament, el Diumenge de Pasqua, i l’endemà, Dilluns de Pasqua, se’n mengen, en tot cas, les restes. Amades parla de la mona i de quan es regalava en el capítol dedicat al Diumenge de Pasqua —o Pasqua Florida—, mentre que en el capítol de Dilluns de Pasqua, ni l’esmenta. Els meus pares, els meus avis i els meus besavis, sense haver llegit necessàriament el Costumari català, ho han fet així sempre.

Em veig empès a escriure-ho en el meu blog perquè, cada cop més, em trobo gent que, durant aquestes festes, quan els ho expliques, posen cara de mirar TV3 i t’insisteixen: “Però la mona no es regala el Dilluns de Pasqua?”. Doncs no, si bé ja em sembla correcte que cadascú la regali quan li vingui de gust, que prou sabem que les tradicions són canviants. Però no donem per certes coses que no ho són! De fet, he cercat els termes mona i Dilluns de Pasqua al Google i des de la Viquipèdia fins a La Gastroteca, passant per Cuina.cat (que, ai las, resulta ser el mitjà que dirigeixo jo!), tots donem per cert que la mona es regala el dilluns. És com dir que el tió s’ha de fer cagar la nit de Nadal o per Sant Esteve (una altra idea que circula de manera més o menys descontrolada), quan la tradició més estricta dicta que s’ha de fer cagar el mateix dia de Nadal. Però, com abans, ja em sembla bé que cadascú ho faci quan vulgui!

Doncs bé, avui, que és Dissabte de Glòria, com que ja espero amb impaciència —encara— la mona que em regalarà demà l’àvia Florentina, que és la meva padrina, no em dóna la gana d’haver d’allargar l’espera fins demà passat a causa d’una falsa teoria sobre aquesta tradició.

Espero que, com cada any, m’arribi una mona de caputxina de la pastisseria Grau d’Esparreguera. De mones de caputxina, jo no n’he vist en cap altre poble més, però entre els esparreguerins de tota la vida tenen gran predicament. Si algú de vosaltres en té localitzades en altres llocs, us agrairé que m’ho digueu! Pels qui no sapigueu què és una mona de caputxina, us diré que es tracta del pastís típic de la mona recobert de la pasta del flamet o, per si la nomenclatura castellana us hi ajuda més, tocinillo de cielo. Dolcíssimia i calòricament insostenible, però tu, un cop l’any no passa res, i més quan sortim de quaranta dies de Quaresma. Quan en tingui la foto, ja us la penjaré en aquest blog.

Regaleu-la o mengeu-la demà —Pasqua Florida—, demà passat —Dilluns de Pasqua— o quan ho cregueu oportú, tant fa. Però, això sí, gaudiu d’una mona de Pasqua com cal!

Etiquetes: Cuina.cat, Dilluns de Pasqua, Diumenge de Pasqua, Esparreguera, Gastroteca.cat, mona de Caputxina, Mona de Pasqua, Pasqua, Pastisseria Grau

Entrada publicada a General el dissabte, 23/04/2011 a les 17:35.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari