Va passar ahir, diumenge, al migdia. Amb en Pere Tapias excercint de mestre de cerimònies, en Pius Alibek (escriptor, filòleg, divulgador de la gastronomia del Pròxim Orient i propietari del restaurant barceloní Mesopotàmia) i jo mateix (en representació de la revista CUINA) vam ser investits Xatonaires d’Honor a Vilanova i la Geltrú. L’acte va tenir lloc en el marc del Festival del Xató i la Cuina d’Hivern que cada any se celebra en aquesta ciutat, i el fet que en Pere fos el mestre xatòleg i que el company de la peripècia fos l’amic Pius, va fer que l’acte resultés especialment simpàtic. De fet, penso que de tots els títols que es poden tenir en aquesta vida, el de Xatonaire d’Honor és un dels més singulars, segur. I això que encara estic lluny d’acumular un currículum tan extens —i tan envejable— com el d’en Tapias, que en l’entrevista que la Clàudia Pujol li va fer a la nostra revista confessava que, al llarg de tota la seva trajectòria, ha acumulat una quarantena de títols honorífics: des de mestre romescaire fins a marquès de la Nyora! Jo encara sóc ben lluny de rebre aitals distincions.

Més enllà de l’anècdota de la nostra investidura, el Festival del Xató em va semblar una festa ben recomanable, si encara no la coneixeu. Els millors hortalans del municipi hi tenen parada (vaig trobar-hi els primers espigalls de la temporada!); s’hi podien tastar els vins de tots els cellers del Garraf, un territori vinícola que cerca la seva pròpia personalitat a la DO Penedès; hi podíem tastar el xató innovador de l’Associació de Joves Cuiners de Vilanova i la Geltrú; vaig descobrir-hi les postres del xató (un dolç de la Pastisseria Blanch, elaborat amb la típica merenga vilanovina, tenyida dels colors xatonaires)… Ja ho diu el nom de l’esdeveniment: tot un festival.

I com a colofó, un dinar d’aquells que fan dir sí senyor a Cal Vadó, al bell mig de la rambla de Vilanova. El Vadó Pons havia aparegut al reportatge que vam dedicar als ranxos de pescadors al número 82 de la revista. Ara ja no surt amb la barca, però aboca el seu saber mariner en la cuina del seu restaurant. Entre els millors plats que hi vam tastar: uns sorells en escabetx, uns bunyols de bacallà i un all cremat amb orada, per la salsa del qual es deixarien pescar tots els peixos comestibles de sota el mar. I tot plegat, amanit amb la conversa incessant d’en Pere i d’en Pius, capaços de teoritzar sobre el xató i sobre mil coses més. Només per aquest àpat, l’honor de ser xatonaire, com diu el tòpic, és meu.

Etiquetes: Festival del Xató i la Cuina d'Hivern, Garraf, Pere Tapias, Pius Alibek, Restaurant Cal Vadó, Vadó Pons, Vilanova i la Geltrú, Xató, Xatonaire d'Honor

Entrada publicada a Botigues, Cuina, Productes, Restaurants, Vins el dilluns, 22/11/2010 a les 16:52.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.