Fa uns dies us vaig mostrar en aquest blog els primers raïms de l’any, els santjaumes, i el cert és que el post va despertar prou interès. Ho entenc! La verema és un dels moments més importants del nostre any agrícola, i l’espera de l’estiu n’és el període més emocionant. A més, en aquest any plujós, les vinyes són verdes i ens ho han posat ben fàcil per fotografiar-les (ara cal esperar també la tardor, per veure-les tenyides d’ocres i vermells). He pensat que potser us agradaria conèixer les vinyes de Cal Garrigosa, que estan esplendoroses. Les fotos que us adjunto són de fa un parell de mesos, quan els camps eren al zènit de la verdor. Ara toca esperar fins a mig setembre, quan serà el moment de veremar. A Sant Ermengol d’Abrera se sent olor de bona anyada…

Els noms de les vinyes són d’una evidència hiperdescriptiva. La vinya Primera, doncs, és la primera que ens trobem en el camí que enllaça tots els trossos. Els ceps de la foto són joves, de quan hi vam plantar una varietat que havíem perdut: la garnatxa blanca, que és la que el meu besavi Pere ja conreava fins que el xarel·lo i el macabeu la van substituir fa gairebé mig segle.

La vinya de l’Hort és la segona que trobem en la ruta i el nom el pren de l’horta que tenim a sota, a la riba del torrent Gran. Els ceps que es veuen a la fotografia són xarel·los de més de quaranta anys. Els vins blancs que neixen a Sant Ermengol solen ser força consistents.

La vinya Xica és, com indica el topònim, la més petita de totes. Els ceps de la imatge són d’ull de llebre.

Prop de la vinya Xica hi ha la de Més Amunt. Sempre he pensat que és la més fotogènica, perquè en tot el seu entorn només s’hi veu una casa, la masia de Can Gener. A les escriptures també se l’anomena vinya del Frare, perquè antigament havia pertangut a Cal Frare d’Esparreguera. Aquesta gent eren terrissers i encara avui, entre els solcs de la vinya, apareixen fragments de ceràmica del segle XVIII. La que veieu a la foto és de les darreres barraques de pedra que es conserven a Abrera. Quan l’Ajuntament aprovi el nou Pla General fins i tot estarà protegida. En aquesta vinya hi ha ceps de merlot i d’ull de llebre.

La darrera vinya que em queda per mostrar-vos és la de Magarola. També en diem la vinya de Cal Ramonet, perquè la tenim arrendada a aquesta casa d’Esparreguera. No em direu que la foto no és espectacular! Pel campanar, reconeixereu Esparreguera en segon terme i al fons, mal que sobri dir-ho, Montserrat. Aquests ceps, també joves, són xarel·los. A la feixa que queda sota hi ha plantat ull de llebre. Estem segurs que aquesta vinya encara ha de donar el millor de si!

Etiquetes: Abrera, Cal Garrigosa, Vinyes

Entrada publicada a Vins el dilluns, 16/08/2010 a les 17:37.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.