Suposo que molts de vosaltres dels tomà quets de color de rosa en dieu tomà quets de Montserrat. Però al meu poble, Abrera, que justament és a tocar de Montserrat, sempre n’hem dit tomà quets de color de rosa. Ni tomà quets roses, ni tomà quets de color rosa: tomà quets de color de rosa. Doncs bé, cada estiu n’he pogut menjar, bé sigui de l’hort de la meva famÃlia, bé sigui d’hortalans abrerencs, que sempre l’han conreat com la llaminadura més desitjada de l’estiu. I és mira que n’arriben a ser de bons, aquests tomà quets.
O n’eren. Perquè no sé què ha passat que aquest any no els hem encertat. I s’han conreat com sempre. Però han sortit insÃpids, fins i tot amb un punt amargant. Res d’aquella dolçor herbà cia, que aconseguien fins i tot quan semblaven verds. Quina decepció: tan bonics que són, i tan poc gust que tenen (i tan cars que van, si els has de comprar).
Us ha passat, a vosaltres? O bé heu tingut més sort? Per descomptat que no a tot arreu ha d’haver passat el mateix.
El meu pare, que és pagès, pensa que el problema té a veure amb el planter que venen els majoristes. Que no és el d’abans, i que l’hortalissa que en surt potser és de més resistència, però de menys qualitat. Alguna cosa d’això deu passar… Al capdavall, conec gent que ara menja tomà quets de color de rosa tot l’any, i això sà que no té ni cap ni peus. Aquests tomà quets només estan al punt al cor de l’estiu!
Ara bé, la veritat és que tampoc no els he enyorat tant. Aquest any el meu pare va comprar planter de tomà quets de la creu —com es coneixen al Penedès— o esquenaverds a la parada que el Pastoret de Torredembarra munta cada dissabte al mercat de Vilafranca del Penedès. I han sortit bonÃssims. Són més petits que els de color de rosa, i són plens de l’interior. Frescos i amorosos. Com donen a entendre els seus noms, de dins estan partits per quatre amb forma de creu i de sota són de color verdós. Aquesta foto correspon a l’amanida que ahir en va fer la Florentina (que és la meva à via) per sopar.
Això són tomà quets i la resta són falòrnies
BonÃssims, van volar. La plata va quedar buida.
Etiquetes: Abrera, Cal Garrigosa, tomà quets de color de rosa, tomà quets de la creu, tomà quets de Montserrat, tomà quets esquenaverds
Josep Sucarrats i Miró (Abrera 1975). Periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i rà dio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.
lola
04/08/2010 - 16:37
Quina bona pinta que té l’amanida Florentina! Quins tomà quets!
Cristina McClane
04/08/2010 - 18:43
Necessito bons tomà quets!! Des de l’última vegada que en vaig menjar ja han passat mesos i mesos… Jo no en tinc ni idea, dels tipus, però on en puc comprar de bons, a Barcelona?? D’aquests mateixos que te n’acabes la safata…. On he d’anar?? Existeix algun lloc?? jejej
Grà cies!!
Tweets that mention Què coi els passa, als tomà quets de color de rosa? – Cuina.cat — Topsy.com
05/08/2010 - 09:51
[...] This post was mentioned on Twitter by ximoberna, Cuina.cat. Cuina.cat said: Algú parlava de tomà quets de debò? En Josep Sucarrats sà que sap el que són http://ow.ly/2kV3g [...]
betflorensa
05/08/2010 - 10:44
Preciosa l’amanida! i és que ben cert és que de tomà quets bons (siguin els que siguin) només se’n troben durant l’estiu! A casa meva fem el nostre planter i aixà després no tenim sorpreses (bé, algun any sÃ!). A Barcelona és difÃcil trobar tomà quets bons a les botigues de verdures que són cadenes (puntfresc, etc..) i menys durant l’hivern, ja sense parlar dels supermercats… El millor és que vagis al mercat! i a més podrà s triar i remenar entre diferents parades. També pots optar per guardar les llavors a sobre d’un full de diari, d’uns tomà quets que t’hagin agradat, aixà s’assecaran i per l’any següent en podrà s fer planter (ni que sigui per dues tomaqueres, o les que et cà piguen al terrat/balcó/terrassa….
Josep Sucarrats
05/08/2010 - 12:07
SÃ, els tomà quets s’han convertit en un emblema de les dificultats que hi ha a les ciutats per trobar bon producte fresc, i és que amb un tomà quet és molt difÃcil d’enganyar.
Cristina, tal com et diu la Bet, els millors tomà quets de Barcelona es troben als mercats, però t’has d’entretenir a descobrir una parada que et doni confiança. Al Ninot, a Sant Antoni, a l’Abaceria… Hi tenen parada pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat o del Maresme que venen molt bones hortalisses. Si no són seves, saben a qui comprar-les.
Com us vaig explicar en un altre post (http://blogs.cuina.cat/escudellabarrejada/2010/05/05/les-primeres-mongetes-tendres/) una petita part de Mercabarna l’ocupen aquests pagesos que són els que tenen el millor producte d’allà . Els millors verdulaires i els millors cuiners de la ciutat es proveeixen allà .