Arxiu del dimecres, 4/08/2010

Què coi els passa, als tomàquets de color de rosa?

dimecres, 4/08/2010

Suposo que molts de vosaltres dels tomàquets de color de rosa en dieu tomàquets de Montserrat. Però al meu poble, Abrera, que justament és a tocar de Montserrat, sempre n’hem dit tomàquets de color de rosa. Ni tomàquets roses, ni tomàquets de color rosa: tomàquets de color de rosa. Doncs bé, cada estiu n’he pogut menjar, bé sigui de l’hort de la meva família, bé sigui d’hortalans abrerencs, que sempre l’han conreat com la llaminadura més desitjada de l’estiu. I és mira que n’arriben a ser de bons, aquests tomàquets.

O n’eren. Perquè no sé què ha passat que aquest any no els hem encertat. I s’han conreat com sempre. Però han sortit insípids, fins i tot amb un punt amargant. Res d’aquella dolçor herbàcia, que aconseguien fins i tot quan semblaven verds. Quina decepció: tan bonics que són, i tan poc gust que tenen (i tan cars que van, si els has de comprar).

Us ha passat, a vosaltres? O bé heu tingut més sort? Per descomptat que no a tot arreu ha d’haver passat el mateix.

El meu pare, que és pagès, pensa que el problema té a veure amb el planter que venen els majoristes. Que no és el d’abans, i que l’hortalissa que en surt potser és de més resistència, però de menys qualitat. Alguna cosa d’això deu passar… Al capdavall, conec gent que ara menja tomàquets de color de rosa tot l’any, i això sí que no té ni cap ni peus. Aquests tomàquets només estan al punt al cor de l’estiu!

Ara bé, la veritat és que tampoc no els he enyorat tant. Aquest any el meu pare va comprar planter de tomàquets de la creu —com es coneixen al Penedès— o esquenaverds a la parada que el Pastoret de Torredembarra munta cada dissabte al mercat de Vilafranca del Penedès. I han sortit boníssims. Són més petits que els de color de rosa, i són plens de l’interior. Frescos i amorosos. Com donen a entendre els seus noms, de dins estan partits per quatre amb forma de creu i de sota són de color verdós. Aquesta foto correspon a l’amanida que ahir en va fer la Florentina (que és la meva àvia) per sopar.

Quins tomàquets de la creu!

Això són tomàquets i la resta són falòrnies

Boníssims, van volar. La plata va quedar buida.