Arxiu del dimecres, 4/08/2010

Què coi els passa, als tomàquets de color de rosa?

dimecres, 4/08/2010

Suposo que molts de vosaltres dels tomĂ quets de color de rosa en dieu tomĂ quets de Montserrat. Però al meu poble, Abrera, que justament Ă©s a tocar de Montserrat, sempre n’hem dit tomĂ quets de color de rosa. Ni tomĂ quets roses, ni tomĂ quets de color rosa: tomĂ quets de color de rosa. Doncs bĂ©, cada estiu n’he pogut menjar, bĂ© sigui de l’hort de la meva famĂ­lia, bĂ© sigui d’hortalans abrerencs, que sempre l’han conreat com la llaminadura mĂ©s desitjada de l’estiu. I Ă©s mira que n’arriben a ser de bons, aquests tomĂ quets.

O n’eren. Perquè no sĂ© què ha passat que aquest any no els hem encertat. I s’han conreat com sempre. Però han sortit insĂ­pids, fins i tot amb un punt amargant. Res d’aquella dolçor herbĂ cia, que aconseguien fins i tot quan semblaven verds. Quina decepciĂł: tan bonics que sĂłn, i tan poc gust que tenen (i tan cars que van, si els has de comprar).

Us ha passat, a vosaltres? O bĂ© heu tingut mĂ©s sort? Per descomptat que no a tot arreu ha d’haver passat el mateix.

El meu pare, que Ă©s pagès, pensa que el problema tĂ© a veure amb el planter que venen els majoristes. Que no Ă©s el d’abans, i que l’hortalissa que en surt potser Ă©s de mĂ©s resistència, però de menys qualitat. Alguna cosa d’això deu passar… Al capdavall, conec gent que ara menja tomĂ quets de color de rosa tot l’any, i això sĂ­ que no tĂ© ni cap ni peus. Aquests tomĂ quets nomĂ©s estan al punt al cor de l’estiu!

Ara bĂ©, la veritat Ă©s que tampoc no els he enyorat tant. Aquest any el meu pare va comprar planter de tomĂ quets de la creu —com es coneixen al Penedès— o esquenaverds a la parada que el Pastoret de Torredembarra munta cada dissabte al mercat de Vilafranca del Penedès. I han sortit bonĂ­ssims. SĂłn mĂ©s petits que els de color de rosa, i sĂłn plens de l’interior. Frescos i amorosos. Com donen a entendre els seus noms, de dins estan partits per quatre amb forma de creu i de sota sĂłn de color verdĂłs. Aquesta foto correspon a l’amanida que ahir en va fer la Florentina (que Ă©s la meva Ă via) per sopar.

Quins tomĂ quets de la creu!

Això són tomàquets i la resta són falòrnies

BonĂ­ssims, van volar. La plata va quedar buida.