Aquesta nit acaba la temporada d’El Cabaret Elèctric, el programa d’iCat FM on, des de fa dos anys, comparteixo micròfons amb Ã’scar Broc en la secció Pa amb tomàquet i música electrònica. La Txell Bonet va tenir la bona idea d’ubicar la secció de gastronomia just abans de la sessió electrònica, i va ser en bona part culpa d’ella que un i altre espai s’interferissin per generar una tertúlia culinariomusical inèdita, distesa i sí, sovint delirant i absurda! L’horari d’emissió —absolutament estrambòtic: de 2/4 de 12 a les 12 de la nit de divendres— suposo que ens ajudava a la desinhibició… El matxembrament entre els dos tertulians i les seves àrees temàtiques respectives va arribar tan enllà que quan la Montse Virgili va substituir la Txell, les dues seccions es van convertir pels segles dels segles, en una de sola.

Broc & Sucatti

Entre el millor d’aquests anys, la connexió en directe des del Fòrum Gastronòmic de Girona, l’especial que vam emetre des de Madrid (i tot el que va passar després), el tast de caves Berdié amb els germans Jovani, les converses sobre els búlgaros de Ca la Marciala (la pastisseria, o expastisseria —no tinc clar si ja han tancat—, del meu carrer), el debat que vam dedicar a la cuina pornogàstrica i els préssecs farcits de tonyina belgues i, d’una manera especial, el dia que la Txell i jo mateix vam afegir les nostres àvies a l’audició de música electrònica, es compten entre els moments més inaudits i més recordats d’aquestes dues temporades.

Bé, si us ho heu perdut, no patiu: podeu recuperar-nos pel podcast! Prou sé que la Gemma Clofent, de La Cuina de Casa, hi ha passat més d’un dissabte al matí enganxada escoltant el programa de la nit anterior. L’Ada Parellada, més tranuitadora, ens escoltava en directe, des de casa o des del Semproniana.

Avui, l’equip de la Virgili & Co. prometen festassa. M’han demanat que hi vagi acompanyat i m’hi presentaré amb el cuiner Iker Erauzkin i el sommelier Xavier Ayala, a veure què ens expliquen. Ens podeu escoltar a partir de les 10 de la nit.

Ah! I si sentiu que durant el programa s’adrecen a un tal Sucatti, sí, sóc jo. Vestigis de les meves èpoques universitàries!

M’entra melangia quan penso que divendres que ve ja faré festa del que vam qualificar com l’espai més absurd de la història de la radiodifusió mundial…