Arxiu del dilluns, 12/07/2010

Sense sal

dilluns, 12/07/2010

Feia un any que m’hi havia convidat, però per la meva pèssima gestiĂł del temps no vaig anar al seu restaurant fins divendres passat. Amb en LluĂ­s de Buen ens havĂ­em conegut fent de jurat al concurs de cuiners que se celebra cada any a Terrassa per la festa major. I aquest any ens hi vam tornar a veure. “Encara t’espero”, va dir. “Divendres que ve”. I divendres passat hi vaig dinar: començàvem a les tres i no ens acomiadĂ vem fins a 2/4 de nou. És una persona de conversa i aquestes coses m’atrapen.

El restaurant Fishhh!

Fa cinc anys que en LluĂ­s dirigeix el Fishhh! a l’Illa Diagonal com un projecte molt personal. De fet, Ă©s estrany trobar als nostres centres comercials propostes d’aquest nivell. El format Ă©s original, i permet que hi dinis tant per 18 € (menĂş del migdia) com per 150 (si t’hi deixes anar). En LluĂ­s em demanava en quin altre restaurant de Barcelona hi havia un ventall de preus tan ampli i no se me’n va acudir cap.

Em va oferir una truita de camarons, el singular gambtomĂ quet (pĂ  amb tomĂ quet i gamba, Ă©s clar), unes tallarines amb sĂ­pia (plat nou d’aquell dia) que van triomfar i tambĂ© una col·lecciĂł d’ostres la mar de pedagògica, perquè en LluĂ­s en coneix bĂ© els secrets i me’ls va explicar mentre me les menjava.

Em vaig quedar amb el fet que a la seva cuina la sal ni hi entra. “Això els clients ho noten, perquè com que no n’hi posem, surten d’aquĂ­ i se senten mĂ©s lleugers que si mengen segons quins menĂşs de migdia.” No tinc un criteri clar sobre la qĂĽestiĂł, mĂ©s enllĂ  de salar els plats en el punt just que no perjudiqui la salut ni serveixi per emmascarar els defectes del menjar (com sol passar, val a dir). He llegit, això sĂ­, que una ordenança municipal de Nova York vol prohibir (no sĂ© si ja estĂ  aprovada) l’Ăşs de la sal als restaurants i que sigui el propi client qui es responsabilitzi d’emprar-la per condimentar, si vol, el plat. I com que tot el que passa allĂ , acaba passant aquĂ­, vĂ©s a saber si d’aquĂ­ a uns anys —superat el debat del tabac— ens discutirem per saber què hem de fer amb la sal.

Ara, el sabor de la sal hi és present, al Fishhh! Aquelles ostres que ens remeten de cop al sabor de mar, prou que en són de salades. I boníssimes. Restaurant sense sal afegida, però amb sal natural.