Feia un any que m’hi havia convidat, però per la meva pèssima gestiĂł del temps no vaig anar al seu restaurant fins divendres passat. Amb en LluĂs de Buen ens havĂem conegut fent de jurat al concurs de cuiners que se celebra cada any a Terrassa per la festa major. I aquest any ens hi vam tornar a veure. “Encara t’espero”, va dir. “Divendres que ve”. I divendres passat hi vaig dinar: començà vem a les tres i no ens acomiadĂ vem fins a 2/4 de nou. És una persona de conversa i aquestes coses m’atrapen.

El restaurant Fishhh!
Fa cinc anys que en LluĂs dirigeix el Fishhh! a l’Illa Diagonal com un projecte molt personal. De fet, Ă©s estrany trobar als nostres centres comercials propostes d’aquest nivell. El format Ă©s original, i permet que hi dinis tant per 18 € (menĂş del migdia) com per 150 (si t’hi deixes anar). En LluĂs em demanava en quin altre restaurant de Barcelona hi havia un ventall de preus tan ampli i no se me’n va acudir cap.
Em va oferir una truita de camarons, el singular gambtomĂ quet (pĂ amb tomĂ quet i gamba, Ă©s clar), unes tallarines amb sĂpia (plat nou d’aquell dia) que van triomfar i tambĂ© una col·lecciĂł d’ostres la mar de pedagògica, perquè en LluĂs en coneix bĂ© els secrets i me’ls va explicar mentre me les menjava.
Em vaig quedar amb el fet que a la seva cuina la sal ni hi entra. “Això els clients ho noten, perquè com que no n’hi posem, surten d’aquĂ i se senten mĂ©s lleugers que si mengen segons quins menĂşs de migdia.” No tinc un criteri clar sobre la qĂĽestiĂł, mĂ©s enllĂ de salar els plats en el punt just que no perjudiqui la salut ni serveixi per emmascarar els defectes del menjar (com sol passar, val a dir). He llegit, això sĂ, que una ordenança municipal de Nova York vol prohibir (no sĂ© si ja estĂ aprovada) l’Ăşs de la sal als restaurants i que sigui el propi client qui es responsabilitzi d’emprar-la per condimentar, si vol, el plat. I com que tot el que passa allĂ , acaba passant aquĂ, vĂ©s a saber si d’aquĂ a uns anys —superat el debat del tabac— ens discutirem per saber què hem de fer amb la sal.
Ara, el sabor de la sal hi Ă©s present, al Fishhh! Aquelles ostres que ens remeten de cop al sabor de mar, prou que en sĂłn de salades. I bonĂssimes. Restaurant sense sal afegida, però amb sal natural.
Josep Sucarrats i Miró (Abrera 1975). Periodista. És director de CUINA des de 2006. Ha escrit en diverses revistes, ha publicat dues guies de viatges i participa regularment en espais gastronòmics de televisió i rà dio, on té una secció setmanal al programa El Cabaret Elèctric, d’iCat FM.