Seguint el criteri de l’Institut d’Estudis Catalans, velat s’hauria d’escriure amb v. Velat en el sentit de ‘cobert amb un vel’. Ocult, amagat. El cellerer Josep Maria Albet és un cercador persistent de varietats antigues de la seva zona, Sant Pau d’Ordal (Alt Penedès). En un tros perdut arran de l’antiga carretera de Barcelona —un camí de carro que passa per darrere del nucli de Cantallops—, l’any 2003 hi va trobar aquest cep de varietat ignota: ningú en recordava cap nom. Una varietat velada, oculta, que va batejar com a Número 2. La va investigar i va descobrir que no es troba en cap altre lloc del món: és 100 % autòctona.

La va plantar, la va vinificar i va fer tastar el resultat a 150 experts de 20 països diferents. En paraules del Josep Maria, “ens vam adonar que aquella varietat era com el que ens hauria agradat que fos el sumoll: elegant, rodona, més semblant a un Borgonya o a un Côte du Rhone que a un Burdeus o un Rioja”. Amb el visitplau d’aquell centenar i mig de tastadors, el celler Albet i Noya va intuir-ne l’interès comercial. Abans, però, calia cultivar la varietat. Amb 500 ceps ja en producció, 200 en segon any de collita, 600 acabats de plantar i la previsió de plantar-ne 6.000 més l’any que ve, enguany han sortit a la venda les primeres 250 ampolles.

Ahir ens va convidar a tastar-la. Érem un petit grup de sommeliers i periodistes al restaurant La Llavor dels Orígens del carrer Enric Granados de Barcelona. Un format de tast que va derivar en una tertúlia interessant. Els vins d’Albet i Noya —per precursors i diferents: van ser els primers a apostar per l’agricultura ecològica i ara segueixen escapant-se de les fórmules comercials tòpiques i suposadament infal·libles— conviden a parlar del sector. El celler ha augmentat un 7 % les vendes en temps de crisi. Ho ha fet amb experiències com el Fanio, un xarel·lo fresc i rodó que heu de tenir en compte per aquest estiu i que prestigia una varietat que durant anys ha estat menystinguda. O amb La Milana, un cupatge singular (cabernet sauvignon, merlot, caladoc i ull de llebre) que s’escapa de les modes (passades) dels vins d’alta expressió: és fàcil de beure, però no per elemental, sinó per ben elaborat.

El vi de varietat Número 2 tot just se’ns descobreix. Costa encara de trobar —tan poques ampolles el fan molt exclusiu—, però li seguirem la pista. I com que Número 2 seria una denominació ben trista per a una varietat fins ara sense nom, la van batejar com a velat: el que dèiem, una varietat oculta i amagada. D’aquí a l’encàrrec de l’etiqueta al dissenyador, garantia segura de rebel·lia lingüística, hi va haver un pas. “Si en diguéssim Belat, amb be alta, gairebé seria com escriure Albet”, va dir l’artista. La idea va agradar: a mi també, sempre sucumbeixo a la irreverència ortogràfica dels dissenyadors. I, de fet, també m’agrada pensar que aquesta varietat antiga serà tan rebel contra les modes com ho ha estat històricament el celler penedesenc que l’ha revelat de nou.