Cheddar del bo

divendres, 3/02/2012 (Josep Sucarrats)

Oh, el cheddar és una llonza de plàstic taronja damunt de l’hamburguesa. Això és el que és.

I amb aquest prejudici me’n vaig anar a l’acte de presentació dels formatges Cathedral City, convidat pels meus amics Meritxell Falgueras i Enric Canut. La seva presència era per a mi un aval, però vaig entaular-me a la sala de tast del Celler de Gelida amb totes les prevencions.

Superar aquesta predisposició és una manera esplèndida de descobrir coses interessants. I la conversa entre Mark Pitts-Tucker, cheese grader (tastador de formatges) de la marca Cathedral City, i l’Enric va ser tan il·lustrativa per als qui érem profans en la matèria, que vam convertir-nos en la fe cheddariana.

Sabem que el cheddar es fa al sud-oest d’Anglaterra i que Cheddar és un poblet d’aquesta zona. Que el cheddar s’elabora exclusivament amb llet de vaca. Però potser no teniu interioritzada la paraula cheddardització, que es refereix al procés d’elaboració singular d’aquest formtatge. Resumint-ho, consisteix en partir la quallada compactada del formatge abans de moldejar-la. Els petits blocs que en resultin, s’apilen uns damunt dels altres. Al final del procés, la quallada s’ha convertiti en unes tires gomoses que es passaran per un molinet: s’en fan grans de formatge als quals s’afageix sals. Aquests grans es col·loquen en motllos per premsar-los. D’aquí que en sorgeixi un formatge de grans peces sense ulls. A partir d’aquí es deixa madurar fins a 4, 10, 20, 36 mesos… La maduració és la principal responsable dels canvis de sabor de cada tipus de cheddar. Actualment, s’elaboren cheddars més artesanals i cheddars més industrials.

Falgueras+Pitts+Canut.jpg

Mark Pitts-Tucker, Meritxell Falgueras i Enric Canut

Mr. Pitts-Tucker va oferir-nos un tast dels quatre millors cheddars de casa seva: el Mild (el més jove, madurat durant quatre mesos), el Mature, l’Extra Mature, el Vintage 20 i l’anomenat formatge de concurs, una peça envellida durant 36 mesos. La Meritxell va buscar maridatges que no només hi encaixessin organolèpticament (per contrast o per complementarietat), sinó que responguessin també a criteris històrics i territorials vinculats al formatge. Així, a un formatge britànic li corresponien maridatges britànics. Entre els que em van agradar més, el maridatge entre el Cathedral City Extra Mature i un porto Noval Tawny, el Vintage 20 amb el xerès olorós González Byass Alfonso i, sobretot, un increïble whisky Ardbeg (intensíssim, amb notes de fumat increïbles), que es va revelar com l’única harmonia capaç d’enfrontar-se a la potència del cheddar de 36 mesos.

Recepta Mature.jpg

El tast va acabar amb un dinar que ens va oferir Jo Baixas del restaurant Follia en què cada plat contenia un cheddar Cathedral City: fals cafè (era crema de trompetes de la mort) dins d’una tassa amb un terròs de cheddar, ous amb bastonets de cheddar, pizza dolça de postres… Un menú trapella, a l’alçada d’un tast per a paladars desacomplexats!

 

No tot tanca, també n’obren!

diumenge, 15/01/2012 (Josep Sucarrats)

Entrada.jpg

Respirem, que encara hi ha gent que arrisca per fer propostes gastronòmiques interessants a Barcelona. Poc després que abaixessin la persiana restaurants com el Nuba, el Routa o l’esplèndida arrosseria La Mifanera, un cuiner d’origen finlandès m’invita al seu establiment obert fa quatre mesos, el Cercle d’Amics. “T’agrada el nom?”, em pregunta en Jani Paasikoski (que és com s’anomena el xef). “És que ha creat controvèrsia”, em precisa. I m’explica que ell i el seu soci barceloní volen que el nom deixi clar que el Cercle d’Amics no és només un restaurant per entaular-s’hi. A la nit, acabat el torn dels sopars, es transforma en cocteleria. I amb el temps, volen anar construint una comunitat de clients —els amics del Cercle, vaja— a la qual s’ofereixin tastos, cursets i altres activitats vinculades al món de la cuina. És cert que aquest concepte de restaurant amb complements —sigui perquè a mitjanit es transmuta en bar de copes, sigui perquè té botiga, sigui perquè programa cursos culinaris…— cada cop sovinteja més. Els temps de crisi aguditzen l’enginy dels emprenedors. Ens ho diuen una pila de vegades i, al final, resulta que és cert!

En Jani va néixer a Finlàndia, però de ben petit en va marxar. Hi va tornar, justament, per formar-s’hi acadèmicament com a cuiner. “Però la meva cuina no és finlandesa. La meva influència és totalment mediterrània”, aclareix. Ho diu abans d’explicar que, entre Barcelona i Màlaga, ha passat per una bona colla de restaurants, com ara el Dos Cielos, la influència del qual és ben palpable en algun dels seus plats. Quedem, doncs, en que fa cuina mediterrània d’arrels majoritàriament catalanes. Comproveu, si no, el menú que ens va oferir:

IMG_1526.jpg

Aperitius: olives gordal, cecina, cansalada, formatge Flor d'Esgueva i anxoves

Bon inici, tot i que ja coneixeu la meva insistència a favor dels esplèndids formatges artesans catalans, segur que algun hagués encaixat perfectament en aquest aperitiu!

IMG_1528.jpg

Esqueixada de bacallà amb crema de pèsols

Vam continuar amb un dels millors plats del menú. La crema de pèsols era saborosíssima i es complementava perfectament amb l’esqueixada.

IMG_1529.jpg

Ravioli de llagostins i musclos amb crema de safrà i salicòrnia

El sabor de la crema era tan bo i tan potent que, un company de taula, va lamentar que amagava massa el gust dels llagostins i els musclos. En qualsevol cas, és un matís que després vam comentar al cuiner.

IMG_1531.jpg

Verat amb coca d'escalivada

La cocció del verat era perfecta i el resultat del peix boníssim, tot plegat justificava el plat de sobres. Per posar-hi un apunt, a mi m’agrada la coca una mica més cruixent.

IMG_1532.jpg

Xai lletó amb trinxat

El darrer plat salat va ser una altra demostració de l’habilitat d’en Jani per ajustar les coccions. I l’acompanyament amb trinxat, una referència nítida de les arrels catalanes que us comentava que aquest xef ha incorporat a la seva cuina.

sala ok.jpg

El menjador

I encara us podria parlar del caneló de vedella i porc amb foie (clàssic, però amb la carn molt trinxada que li donava un toc subtil poc habitual), de la copa de maracujà amb escuma de coco i llima i de les postres, una combinació senzilla, però ben presentada de gelat de gerds i xocolata (senzilla i, en tot cas, preferible a segons quins invents d’algunes postres massa barroques). També em van donar a tastar un còctel de Martini amb cacau, del qual —ai, això de conduir— només en vaig beure algun glop.

Si voleu conèixer la cuina del Cercle d’Amics, una bona manera és anar-hi al migdia. Hi serveixen un menú de 16 € que sempre incorpora un plat de la carta. Pel que m’ha dit algun amic, sol estar ple! Però us servirà per fer un tast del receptari d’en Jani. Si hi voleu sopar, el preu mitjà és de 45 €, vi a part. I en acabat, podreu asseure-us a la barra i demanar-hi els còctels que hi serveixen.

 

sala barra - baja.jpg

La cocteleria

Restaurant Cercle d’Amics
Rosselló, 209. Barcelona.
Tel. 93 237 89 02
www.cercledamics.com

Productes de Mercat

dimarts , 20/12/2011 (Josep Sucarrats)

Sd Edicions, amb la M. Lluïsa Samaranch i la Margarita Kirchner al capdavant, ha aconseguit tirar endavant un dels projectes editorials gastronòmics més interessants que es porten a terme ara a Catalunya: la sèrie Productes de Mercat. No sé si ho coneixeu, si bé a les pàgines de CUINA n’hem parlat sovint. Si no és el cas, oblideu-vos del que, potser, imaginàveu: aquells llibres gruixuts, il·lustrats, de tapa dura i paper setinat que fan tan goig a la prestatgeria i que tan poc consultem. Us parlem d’una altra cosa.

prod_mercat.JPG

Els quatre últims títols

De fet, Productes de Mercat no és ben bé ni una col·lecció de llibres. És, estrictament, una col·lecció d’opuscles. Llibrets de 20 pàgines, amb cobertes de cartolina, grapats. Preus petits, també: 6 €. Cada títol es dedica a un producte diferent i, en acabat d’una introducció aclaridora, proposa 10 maneres de cuinar l’ingredient en qüestió. Tots estan il·lustrats delicadament per Lluïsa Jové, i la llista d’autors fa caure de cul: Carme Ruscalleda Xavier Pellicer, Oriol Rovira, Ramon Freixa, Carles Gaig… Si hi sumeu-hi l’equip d’assessors, del qual formen part erudits com Toni Massanés o Rafael Aracil, l’alineació és de primera divisió.

A la quieta, els (de moment) 36 títols de Productes de Mercat són una obra sòlida i rigorosa que va creixent lluny del brogit de la gran indústria editorial. Són llibrets fets amb ànima, ben editats i ben corregits, dues característiques que, si bé haurien de ser òbvies, els distingeixen de la majoria de novetats que avui arriben a les llibreries.

Fa una setmana em van convidar a presentar els darrers quatre títols de la col·lecció. Vaig decidir oblidar que tenia febre i anar-hi perquè em venia molt de gust compartir taula amb els seus autors. Glòria Baliu, que signa el volum dedicat a la ceba, va tornar a demostrar la seva saviesa forjada a la cuina de casa. El xef Jaume Balada, del Dolce de Sitges, va ser per a mi el descobriment d’un bon cuiner gràcies a les seves propostes basades en el peix de roca. I només el fet de retrobar-me amb la meva admirada Eulàlia Torres —formatgera pionera, que va sorprendre amb el Serrat Gros d’Ossera quan de formatges catalans ningú no en parlava— justificava que jo assistís a l’acte. L’Eulàlia ha escrit el títol dedicat al formatge de cabra, juntament amb el jove cuiner Roger Alcaraz, fill d’en Raül i la Mercè, els actuals propietaris de la formatgeria d’Ossera. Hi va faltar, això sí, en Benedetto Giacobbe, l’autor de la pasta, però el seu perfil acadèmic —és doctor en fiísica subnuclear— i familiar —la seva besàvia havia estat la cuinera dels comtes de Guarene i ell n’ha heretat l’art culinari— fan inevitable que un dia ens haguem de conèixer.

Sense fer massa faramalla, a la quieta, amb les ganes de treballar bé per damunt de tot, amb passió autèntica per la cuina, al cap de 36 opuscles, la col·lecció Productes de Mercat no ha deixat de treure títols útils, pràctics i bonics.

Temps de tornar a Can Fabes

dissabte, 3/12/2011 (Josep Sucarrats)

Molts periodistes gastronòmics —i faig autocrítica— ens esgargamellem per denunciar les suposades injustícies envers la nostra cuina que la guia vermella d’una casa de pneumàtics comet en cada nova edició. Fa setmana i mitja, la festa de presentació de la Guía Michelin 2012 va tenir, més aviat, aires de funeral. Ja és pega que vinguin a presentar a Barcelona una publicació de referència que ve a dir que sí, que ho fem bé, però que no tant com ens pensem, que a veure si ens hi esforcem més. I aleshores comparem la versió hispanoportuguesa de la guia amb la d’altres països i ens enrabiem quan constatem que, amb nosaltres, es comporta amb gasiveria pròpia d’una mala madrastra. En temps tan faltats d’alegries, vols dir que no mereixem una mica més de generositat? Però els cuiners, que ho pateixen, s’ho miren amb més fair play —o, potser, resignació— i vociferen menys del que als mitjans ens convidria. La processó va per dins, però, de portes enfora, mantenen la compostura. A cap d’ells, almenys dels que tenen estrella, els passa pel cap d’engegar a rodar, amb els pneumàtics posats, els senyors Michelin.

I això que molts podrien tenir motius per fer-ho. La gent de Can Fabes, per exemple. Com justifica la guia vermella haver-los tret la tercera estrella? Santi Santamaria ja no hi és, però el xef Xavier Pellicer no és pas un nouvingut a la casa… Deixeu-me dir que, el dia de la festa pansida de la Michelin, Pellicer i Regina Santamaria van representar Can Fabes amb una dignitat que no sempre es veu en la foguera de les vanitats que són aquests vernissages . El compromís i la complicitat de la família Santamaria i del xef successor d’en Santi amb el projecte va ser tan explícit que em va quedar clar que a Can Fabes li esperen nous temps esplendorosos.

IMG_1232.jpg

A Can Fabes, dignifiquen les bledes

Vaig tornar a Can Fabes dijous passat. La visita era prevista de feia setmanes, perquè en Jaume Tàpia, propietari de l’Hotel Castell de Ciutat, de la Seu d’Urgell, ens hi va convocar per presentar-hi una altra guia: la Guía Relais & Chateaux, de la cadena d’hotels de luxe que ell mateix presideix. Tal com va explicar a l’inici de l’àpat, l’elecció de Can Fabes per a la presentació no va ser casual. Si bé tradicionalment aquest acte tenia lloc al Neichel, enguany es va traslladar al restaurant de Sant Celoni perquè Santi Santamaria ja s’havia ofert a acollir-lo. Relais&Chateaux va considerar que ara era un bon moment per agrair a aquesta casa el suport a l’organització.

Can Fabes apareix a la Guia Relais & Chateaux amb la mateixa presència d’edicions anteriors. Aquesta guia és, en realitat, la ressenya dels establiments que formen part d’aquest segell d’abast mundial. Enguany, ha incorporat 45 restaurants d’arreu del món, entre els quals hi ha l’Hotel Neri de Barcelona. Dins de la guia, el català Ramon Freixa hi rep la distinció de Gran Xef, un títol que la cadena atorga a un grup de cuiners molt escollit, i Carme Ruscalleda ha estat guardonada amb el premi Woman of the year. La xef de Sant Pol va assistir a l’àpat de Can Fabes a recollir ella mateixa el premi.

La presència de Ruscalleda a Can Fabes descriu molt bé els nous temps i les noves complicitats que es teixeixen dins de la gastronomia catalana. Les idees de Santi Santamaria no van ser sempre compartides —més aviat al contrari— per la majoria de companys de professió. Alguns se’n van distanciar fent rebombori, d’altres van optar per un silenci revelador. La presència de Ruscalleda a Can Fabes és, en aquest sentit, la imatge explícita del reconeixement del paper de Can Fabes en la cuina catalana d’avui. I, també, del suport en la nova etapa que emprèn l’establiment, tingui més o menys estrelles.

En l’àpat de Relais & Chateaux, Pellicer va tenir moltes ganes d’agradar, crec que les mateixes que té cada cop que es posa a cuinar en aquells fogons. De la seva conversa es desprèn que està desbrossant un camí culinari que el fa feliç. Que té moltes connexions amb l’ideari del Santi, però que obre nous horitzons tècnics i gustatius. La presència de Santamaria a taula és evident quan manté plats com el llegendari ravioli de gamba amb ceps. El compromís amb els proveïdors del fundador de Can Fabes es manté i es fa evident en propostes com l’amanida presentada com a Escarola biodinàmica, crua i cuita, truita de Tavascan i romesco. La personalitat de Pellicer, però, es va accentuant en plats com l’Arròs socarrat amb bolets, ametlles i peix de la llotja de Blanes (per cert, els meus millors bolets de la temporada) o la Botifarra de bou ‘dry aged’ (amb tendons i bolets, figues de coll de dama i salsa bordelesa), que tanca els capítols salats del menú amb un cop d’efecte gustatiu contundent.

Però, de tots els plats del menú, deixeu-me quedar amb un que ocuparà, de ben segur, amb un dels primers llocs del meu rànquing plats del 2011: Bledes amb tomàquet sec de Taverna, gratinades, amb carpaccio de gamba i pa d’all. Un plat geomètric de sabors definits però ben encaixats, que dignifica la més humil de les verdures.

A mi, les bledes, m’han agradat sempre (fins i tot de petit, que ja és estrany!). Però mai les hauria imaginades en aquella taula. Un plat arriscat que, sens dubte, explica ben bé el camí que ha emprès Can Fabes, que intueixo ple de parades i giragonses interessants.

Definitivament, és temps de tornar a Can Fabes i descobrir, o intuir, què hi passarà. Les perspectives són bones.

Receptes des de Can Brians

dijous, 3/11/2011 (Josep Sucarrats)

Imagen 009.jpg

Amb algunes de les participants a la xerrada de la biblioteca de Brians-1

 

No us n’havia parlat encara. Aquest estiu, la meva companya Montse, que fa de bibliotecària al Mòdul de Dones de Brians-1, va convidar-me a fer-hi una xerrada per explicar a un grup d’internes com es fa la revista CUINA. Va ser una experiència positiva: més enllà de les raons que porten les persones a la presó, la vida en aquests centres seria molt més complicada del que ja és si no fos per la voluntat de persones com aquesta bibliotecària. La xerrada va ser distesa i participativa, i va bascular entre les queixes pels àpats precaris de la presó i les vivències personals de cada una amb la cuina i la gastronomia. El menjar va ser, com a tot arreu, un pretext evocador de plaers que no tenim sempre a l’abast.

Moltes d’elles gaudeixen cuinant i menjant. Alguna, fins i tot, havia estat subsciptora de la revista.

Fa alguns dies, quatre d’elles (la Teresa, la María José, la Pilar i l’Asunción) em van fer arribar, a través de la Montse, aquestes receptes que publico a continuació. Demostren que són grans cuineres i que el gust pel menjar bé no es perd un cop traspassats aquells murs. Estic convençut que aquest regal que m’han fet els ha fet tanta il·lusió a elles com a mi. Moltes gràcies!

 

CANELONS DE PATATES I GAMBES AMB BEIXAMEL (Teresa)
(Recepta de l’Esperança)

Ingredients per a 4 persones:

  • pasta de canelons
  • patates del bufet
  • gambes
  • mantega
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • nou moscada
  • sal fina
  • farina
  • llet de vaca
  • formatge ratllat

Preparació:

  1. Poseu l’olla al foc amb força aigua i sal.
  2. Peleu les patates i talleu-les de manera esqueixada (a trossos grossos).
  3. Quan l’aigua bulli, poseu les patates a l’olla amb un raig d’oli d’oliva.
  4. Mentrestant, passeu les gambes per la paella. Un cop siguin al punt, talleu-les a una mida mitjana.
  5. Un cop bullides, aixafeu les patates tot abocant-los el brou que n’ha quedat.
  6. Barregeu-ho tot plegat (patates i gambes) i afegiu-hi mantega i una mica de
  7. nou moscada.
  8. Tot seguit (havent-la bullit prèviament), poseu la pasta dels canelons sobre
  9. un drap de cotó o de fil humit.
  10. A continuació, farciu la pasta amb la barreja de patates i gambes.
  11. Feu la beixamel i cobriu els canelons que haureu col·locat damunt d’una plata per al forn (que cal escalfar prèviament)
  12. Poseu el formatge ratllat i la mantega per sobre dels canelons i deixeu que es torri al gust
  13. Serviu-ho ben calent.

 

ESQUEIXADA DE BACALLÀ, A L’ESTIL DE LA IAIA MARIETA (Teresa)
(Recepta de la meva iaia)

Ingredients per a 2 persones:

  • bacallà
  • tomàquets madurs
  • ceba de Figueres
  • olives negres mortes o bé de l’Aragó (també poden ser de Grècia, són delicioses)
  • alls
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • aigua ben fresca
  • pa sec (millor el crostó)

Preparació:

  1. En un bol fondo, poseu-hi el bacallà , que prèviament, haureu posat en remull i haure desfilat  (no el talleu a trossos!).
  2. Col·loqueu-hi els tomàquets tallats a quarts.
  3. Talleu la ceba al gust i els alls, ben petits.
  4. Poseu-hi les olives negres.
  5. Aboqueu-hi l’aigua  ben fresca i un bon raig d’oli d’oliva
  6. Ja teniu l’àpat a punt. Per sucar-hi pa!

 

TRUITA DE PA, ALL I JULIVERT  (Teresa)
(Recepta del meu pare, en Jaume)

Ingredients per a 1 persona:

  • ous de granja, ben frecos
  • alls
  • sal
  • julivert
  • llet de vaca
  • oli d’oliva (de la Bisbal de Falset)
  • molles de pa de pagès (de Llers)

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol, fins que que facin escuma.
  2. Poseu-hi els alls tallats ben petits.
  3. En el bol, aboqueu-hi un rajoli de llet de vaca, juntament amb la resta.
  4. Poseu-hi una mica de julivert, millor les fulles.
  5. Finalment, afegiu-hi les molles de pa.
  6. Tot en cru, barregeu-ho ben barrejat i poseu-ho a la paella amb una mica d’oli d’oliva
  7. Abaixeu el foc i deixeu que tots els ingredients es prenguin, sense deixar de vigilar la truita.
  8. Heu de fer una truita rodona. Doneu-li la volta tantes vegades com considereu oportú.
  9. Aneu punxant la truita amb una forquilla per veure si està al punt del comensal.
  10. Serviu la truita amb pa amb tomàquet.

 

TRONC DE XOCOLATA, ATMELLES I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • aigua
  • galetes del tipus Maria
  • melmelades de diferents gustos
  • mantega
  • 1 bossa de xocolata en pols
  • 50 g d’atmelles triturades
  • 50 g d’encenalls de colors
  • 150 g de coco ratllat
  • sucre llustre (opcional)

Preparació:

  1. Poseu una galeta maria amb mantega, una mica de melmelada i tanqueu-la  amb un altra galeta del tipus Maria.
  2. Aneu fent-ho així fins arribar a fer un tronc de galetes, mantega i els diferents gustos de melmelades.
  3. Desfeu la xocolata amb l’aigua ben calenta
  4. Quant estigui al punt, traieu-ho del foc i poseu-hi les atmelles, el coco (opcional) i barregeu-ho tot plegat,
  5. Aboqueu aquesta barrega per sobre de les galetes.
  6. Quan sigui fred el tronc, per sobre hi podeu espolsar, opcionalment, coco, encenalls de colors i sucre llustre.
  7. Col·loqueu-ho a la nevera (a la part més freda) durant unes dues o tres hores.
  8. Serviu-ho fred, no gelat.

 

BOLETES DE PASTANAGA I COCO (Teresa)

Ingredients:

  • pastanagues de pagès
  • 100 grs de coco ratllat

Preparació:

  1. Renteu ben bé les pastanagues.
  2. Poseu-les en un pot amb aigua bullent.
  3. Un cop cuites, poseu-les en un plat fondo i aixafeu-les bé.
  4. Afegiu-hi el coco i feu una massa homogènia, que no quedi aigualida.
  5. Reserveu coco a part per fer l’arrebossat de les boletes.
  6. Aneu fent boletes  amb la massa. Després, arrebosseu-les amb el coco.
  7. Un cop fredes del tot, poseu-les a la nevera durant 24 hores (o bé al congelador durant uns 20 minuts).
  8. Serviu-les fredes, no gelades.

 

TRUITA DE XOCOLATA (Teresa)

Ingredients per a 1 persona:

  • 2 ous frescos de pagès
  • sal fina
  • xocolata desfeta

Preparació:

  1. Deixateu els ous en un bol.
  2. Aboqueu-hi un xic de sal fina i la xocolata desfeta.
  3. Berregeu-ho tot plegat i poseu-ho a la paella amb un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Abaixeu el foc i aneu fent la truita a la francesa.

 

TOMÀQUETS FARCITS (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 Tomàquets madurs
  • 4 Fulles d’enciam.
  • 1 Llauna de olives negres sense pinyol
  • 1 Llauna de sardines en oli de oliva
  • Vinagre
  • Oli
  • Sal

Preparació:

  1. Renteu els tomàquets i talleu-los per la meitat. Buideu-los amb una cullereta i talleu la polpa a trossos petits.
  2. Esmicoleu les sardines, eliminant-ne espines i escates. Trossegeu les olives. Talleu  l’enciam. Poseu-ho tot en un bol i amaniu-ho amb oli, vinagre i sal.
  3. Introduïu la barreja anterior dins de cada meitat tomàquet.

 

CANELONS DE TONYINA (María José)

Ingredients per a 4 persones:

  • 20 làmines de canelons
  • 7 llaunes de tonyina en oli d’oliva
  • 4 ous durs
  • 1 llauna d’olives farcides
  • Salsa de tomàquet
  • Formatge rallat
  • Oli
  • Sal
  • Salsa beixamel

Preparació:

  1. Poseu una olla al foc amb aigua abundant i una mica d’oli i sal.
  2. Quan bulli, aboqueu-hi les làmines de caneló una a una i remeneu-ho amb molta cura, que no s’enganxin.
  3. Quan estiguin al dente, traieu-les i escorreu-les.
  4. Prèviament, prepareu un parell de draps humits i esteneu-les akkpa.
  5. En un bol, esmicoleu la tonyina i barregeu-la amb les olives trossejades, els ous durs trossejats (tot molt petit) i afegiu-hi la salsa de tomàquet, fins que us quedi una barrega homogènia.
  6. Amb aquesta massa, feu unes croquetes, per posar damunt de cada làmina, que, després, heu d’enrotllar.
  7. Reescalfeu els canelons al grill del forn.
  8. En una una safata, disposeu-hi una base de salsa de beixamel i, al damunt, els  canelons, que heui de cobrirs amb una altra capa de salsa beixamel. Espolseu-hi el formatge i poseu-los a gratinar.

 

BESCUIT  DE IOGURT DE SOJA (María José)

Ingredients per a 6/8 persones:

  • 125 g de iogurt de soja
  • 250 g de sucre
  • 375 g de farina
  • 125 g d’oli de gira-sol
  • 4 ous.
  • 1 sobre de llevat
  • Una mica de sal

Per fer la salsa:

  • 200 g de iogurt de soja
  • 100 g de gerds silvestres

Preparació:

  1. Trenqueu els ous dins d’un bol i bateu-los amb el sucre i una mica de sal. Quan estiguin cremosos, incorporeu-hi el iogurt. Afegiu-hi l’oli de gira-sol, la farina tamisada i el llevat. Barregeu-ho ben bé.
  2. Poseu la mescla en un motlle untat amb mantega i coeuo al forn (reescalfat a 180ª C) durant aproximadament 45 minuts.
  3. Per fer la salsa, poseu el iogurt de soja al vas de la batedora i tritureu-hi els gerds (reserveu-ne, però, uns quants per a la decoració).
  4. Serviu el bescuit amb la salsa de gerds i amb els gerds que fareu servir per decorar.

 

CANYA DE LLOM ARREBOSSADA AMB FARINA D’AMETLLES (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • una canya de llom mitjana
  • 200 g de farina d’ametlles
  • pebrots vermells i verds (al gust)
  • cebes (al gust)
  • 1 l de vi negre o rosat
  • salsa espanyola o un gotet de vodka
  • brou de carn (al gust)
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu la canya de llom i arrebosseu-la amb la farina d’atmelles.
  2. Trossegeu els pebrots i les cebes dins d’una plata del forn prèviament untada amb oli. Feu-ne un llit per al llom. Poseu-ho tot en cru al forn a 170 ºC.
  3. Mentrestant, poseu un cassó al foc amb el vi i, a foc ben baix, deixeu-lo reduir. Si no teniu la salsa espanyola, afegiu-hi el vodka.
  4. Un cop enllestida la reducció, retireu-la del foc i reserveu-la.
  5. De tant en tant, heu de tombar el llom a dins del forn i, després, banyar-lo amb el suc de la safata.
  6. Quan el llom estigui cuit (al punt que us agradi), retireu-lo del forn i deixeu-lo refredar una estona.
  7. Mentrestant, tritureu les verdures i afegiu-los el brou de carn necessari perquè quedin al gust.
  8. Quan la canya de llom sigu tèbia, feu-ne talls no gaire gruixuts.
  9. Presenteu el plat fent-hi un llit amb les verdures trinxades, els talls de llom a sobre i un raig de la reducció pel damunt.

Maridatge recomanat:
Amb una copa d’Anna de Codorniu ben fresqueta, tindreu la combinació perfecta gràcies al contrast de de sabors i temperatura.

 

PEUS DE PORC AMB MUSCLOS (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 peus de porc
  • 1 kg de musclos
  • 1 got de conyac
  • 1 l de vi blanc
  • 2 cebes grosses
  • 2 cullerades de salsa espanyola
  • brou de peix
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Salpebreu els peus de porc i, dins d’una olla de pressió, poseu-los amb aigua fins que quedin coberts. Deixeu-los bullir durant 1 h.
  2. En un altre fogó, poseu-hi un cassó amb vi blanc a foc ben baix, deixeu-lo reduir.
  3. Poseu els musclos en un altre cassó amb poca aigua per fer-los obrir al vapor.
  4. Quan siguin oberts, retireu-los del foc i, separeu-los de les closques i reserveu-los.
  5. En una cassola de fang, poseu-hi oli i les cebes. Deixeu-les enrossir.
  6. Quan la reducció gairebé estigui a punt de sortir del foc, afegiu-hi el conyac i acabeu-la. Aleshores, reserveu-la.
  7. Quan els peus ja siguin cuits, deixeu-los refredar prou per poder-los manipula.
  8. Trossegeu els peus i, juntament amb els musclus, poseu-los a la cassola de fang amb la çeba. Afegiu-hi una mica de brou de peix (o bé del brou que han deixat els musclos) i una mica de brou dels peus, amb un xic de la reducció. Deixeu-ho 10 minuts a foc ben baix perquè vagi fent la xup-xup.
  9. Presenteu-ho a taula amb la mateixa cassola de fang.
  10. Opcionalment, quan els peus bullin els podeu afegir verdures perquè hi doni més gust. Si us agrada, a la ceba també hi podeu afegir una picada o bé una mica de la reducció.

Maridatge recomanat:
Una copa ben fresca de vi blanc Estrissim Bach donarà la sensació completa de la frescor del mar i no amagarà el sabor dels peus.

 

TORRADETES DE SANTA TERESA (Pilar)

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 llesques de pa dur
  • ous
  • sucre al  gust
  • canyella
  • oli

Preparació

  • Deixeu remullar el pa amb la llet.
  • Quan sigui tou, escorreula llet sobrant de les llesques i arrebosseules amb ou. Fregiu-les amb l’oli ben calent.
  • Un cop fregides, poseu les llesques en una safata folrada amb paper absorbent per eliminar-ne l’oli sobrant.
  • Finalment, espolseu-hi per sobre el sucre i la canyella.

 

LLOM A LA POMA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 1 kg de llom (filets)
  • 6 pomes golden grans
  • 1 llauna de sidra
  • farina
  • oli d’oliva verge extra
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Peleu les pomes i talleu-les ben fines.
  2. Salpebreu el llom i arrebosseu-lo amb la farina juntament amb les pomes.
  3. En una paella, poseu-hi l’oli suficient per a daurar una mica les pomes i el llom.
  4. En acabat, disposeu les pomes i el llom en una safata que pugui anar al forn. Ho heu de fer col·locant una capa de llom i, al damunt, una de poma, i així successivament fins que se us acabin.
  5. En un got, poseu-hi una cullerada sopera de farina amb 200 dl. d’aigua freda. Dissoleu-la bé i aboqueu-ho a la safata del llom i les pomes. Salpebreu-ho i afegiu-hi la sidra.
  6. Enforneu-ho a temperatura forta fins que es redueixi fins a la meitat.

 

CUA DE VEDELLA O DE TORO (Asunción)

Ingredients per a 4 persones

  • 1,5 kg de cua de vedella o de toro
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 ceba gran
  • 3 dents d’all
  • 1 porro
  • 1 carbassó mitjà
  • 4 tomàquets
  • 3 pastanagues
  • 2 pastilles de xocolata negra
  • 1 cullerada sopera de farina
  • 1 got d’aigua
  • 1 copa de brandy
  • 1 rajola de xoclata

Preparació:

  1. Talleu totes les verdures en juliana i peleu els tomàquets i feu-ne daus.
  2. Talleu les cues a talls d’un gruix mínim de 2 cm.
  3. En una cassola, poseu-hi a escalfar l’oli d’olivaamb el foc fort. Quan comenci a fer bombolles, col·loqueu-hi la cua fins que se sofregeixi (pels dos costats).
  4. Abaixeu el foc a la meitat, afegiu-li la copa de brandy i la rajola de xocolata (l’heu d’anar tombant fins que es desfaci). Afegiu-hi les verdures i tapeu la cassola, tombant-la de tant en tant amb suavitat fins que vegem que les verdures estan cuites .
  5. Retireu els trossos de cua de la safata i col·loqueu-los en un plat. Passeu totes le verdures per la batedora fins que es converteixin en una massa homogènia. En un got, dissoleu la farina amb aigua i afegiu-hi la la salsa. Salpebreu la cua i doneu-li l’última bullida amb la salsa, rememenant-la tota l’estona perquè s’espesseixi juntament amb la carn.

 

FLAM D’OU (Asunción)

Ingredients:

  • 4 ous grossos
  • 2 llaunes de llet condensada petites
  • 1,5 l de llet sencera
  • caramel líquid

Preparació:

  1. En un bol gran, col·loqueu-hi els ous i la llet condensada (la mateixa llauna de la llet serveix de mesura per a la llet: n’hi heu de posar una de sencera i ¾ més) . Passeu-ho tot per la batedora.
  2. Aboqueu el resultat del batut i el caramel líquid en recipients petits.
  3. En una cassola, poseu-hi una mica d’aigua i, a dins, les flameres petites. Tapeu-la i deixeu-la a mig foc durant 15 minuts.
  4. En acabat, deixeu refredar les flameres fora de la cassola i acabeu de donar temperatura al flam posant-les una estona a la nevera.

 

MAR I MUNTANYA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 quarts del darrere de pollastre
  • 12 gambes grans
  • 2 cebes grans
  • farina
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre
  • tomàquet fregit
  • 1 ampolla de cava
  • 2 culleradessoperes de tomàquet fregit

Preparació:

  1. Peleu les cebes i talleu-les en juliana. Reserveu-les.
  2. Talleu cada peça de pollastre en 2 trossos i retireu-ne la pell. Salpebreu-los i, a continuació, arrebosseu-los amb farina.
  3. Poseu oli en una paella i, quan estigui calent, sofregiu-hi una mica el pollastre. En acabat, poseu-lo en una cassola.
  4. A la cassola, poseu-hi una mica de l’oli del sofregit i afegu-hi la ceba i les gambes. Rectifiqueu-ho de sal i pebre i afegiu-hi el tomàquet fregit. Dissoleu la farina amb una mica d’aigua freda i poseu-hp a la cassola. En acabat, afegiu-hi el cava .
  5. Cuineu-ho a foc lent tant temps com calgui perquè es redueixi tot. La salsa ha de quedar espessa, però suau.

 

GAMBES A LA LLIMONA (Asunción)

Ingredients per a 4 persones:

  • 800 g de gambes mes aviat grans
  • 3 llimones
  • 1 cullerada sopera de maionesa
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Netegeu les gambes.
    Expremeu el suc de les llimones.
  2. En una paella, poseu-hi l’oli i, quan s’escalfi, col·loqueu-hi les gambes i deixeu-les al foc duran 2 min per cada costat. En acabat, col·loqueu-les en una safata,
  3. A la paella, amb l’oli de fregir les gambes, aboqueu-hi el suc de les llimones i la maionesa. Ho batem bé i, quan hagi reduït una mica, ho escampem per sobre de les gambes.

 

XAMPINYONS AMB FOIE (Asunción)

Ingredients:

  • 1kg de xampinyons mes aviat grans
  • 250 g de foie d’ànec
  • all
  • julivert
  • sal i pebre
  • oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Escalfeu el forn a 180 ºC.
  2. Netegeu bé els xampinyons i deixeu-ne només el barret.
  3. Farciu els barrets amb el foie i col·loqueu-los en una safata de forn. Per sobre, escampeu-hi l’all, el julivert, la sal, el pebre i, finalment, un rajolí d’oli d’oliva.
  4. Introduïu-ho al forn uns 15 minuts i ja els tindreu a punt per servir.

***

A més, la Teresa, ens proposa aquesta colla de restaurants que a ella li agraden:

El Trull d’en Francesc (Boadella de l’Empordà), Cal Narra (Llançà), Ca la Maria de Cadaqués (Palamós), Mare Nostrum (Sitges), Hermanos Tomás o Casa Tomás (Barcelona, barri de la Trinitat), La Mola (al cim de Sant Llorenç del Munt: només s’hi arriba a peu. Anar-hi a sopar és tota una aventura!), La Brasseria (Sant Llorenç Savall), Fonda Rius (al centre de Sant Llorenç Savall).

Quins pastissos!

divendres, 14/10/2011 (Josep Sucarrats)

Els amics de Gastronomia Activa em van convidar a formar part del jurat del seu concurs anual de pastissos. Hi vaig estar acompanyat de l’Enrique Marco, fotògraf del CUINA, i de la Mónica Alcayna, que l’any passat va guanyar el primer premi del certamen i que ara es dedica professionalment a la pastisseria. Els sis participants van optar per presentar pastissos prou espectaculars, dels qual tres van obtenir premi. Us els presento a continuació:

TARTA1 copia.jpg

Premi al Millor Pastís: Madeira Sponge Cake, de Lucía Meler

TARTA2 copia.jpg

Premi a la Millor Presentació: Chocolate Wrap Cake, de Helen Vass

TARTA3.jpg

Premi del Públic: Pastís d'Ametlla, de Sandra Dàvila

I la resta de participants van ser aquests:

IMG_0687.jpg

La Granja, de Rebeca Fernández

 

IMG_0691.jpg

Pie de Mango, de Francesca Capurro

IMG_0689.jpg

Milfulls de Xocolata, de Xavier Joubert

Moltes felicitats a tots sis!

Revolució? No, evolució!

dilluns, 26/09/2011 (Josep Sucarrats)

IMG_0705.jpg

Caneló de pollastre de pagès i rossinyols

Em conviden a sopar a Can Jubany de Calldetenes. En Nandu és un dels xefs catalans que més cal seguir (no en va, va ser el primer xef que vam entrevistar a CUINA, fa gairebé onze anys!), perquè és un mestre a l’hora d’incorporar la innovació a la nostra tradició culinària. Vam demanar-hi el menú de temporada —més curt que el menú de degustació— al qual el xef va tenir el detall d’afegir-nos-hi un tàrtar de gambes esplèndid que no estava previst. El plantejament de l’àpat és molt dels nostres dies: s’obre amb aperitius juganers i sorprenents —el globus de gorgonzola o el mojito al nitrogen, tan bullinians— i resreva els plats més contundents i, en certa manera, clàssics, per al tram central —el caneló de pollastre de pagès amb rossinyols, el lluç amb nyoquis de carabassa i sèrum de parmesà (un plat amb un punt de risc i un resultat esplèndid) o el garrinet amb la quenelle de fruites—. Després del prepostre cítric, la tradició actualitzada reapareix amb la torradeta de Santa Teresa amb plàtan caramel·litzat, sabaiona de rom i gelat de llet. Els petits fours se serveixen en una capsa perquè, si no us els acabeu, us pogueu endur a casa.

El sopar va anar teixint tota l’estona aquest equilibri entre la cuina d’avantguarda i la memòria del paladar. Agraïm aquests àpats confortables, lluny de l’afany d’épater que contaminava la cuina de no fa pas tant temps. A la cuina d’avui de Can Jubany hi ha més esperit d’evolució que de revolució, fet que demostra que els anys d’or de l’alta cuina catalana s’allarguen amb propostes sòlides, equilibrades i emocionants com aquesta.

IMG_0717.jpg

L'esmorzar de Mas Albereda

La postdata del sopar va tenir lloc al Mas Albereda, l’esplèndid hotel que Jubany té a Sant Julià de Vilatorta, a dos quilòmetres del restaurant. L’endemà, a fora plovia i feia un dia de tardor. A dins, ens servien un esmorzar amb el bo i millor d’Osona.

Can Jubany
Carretera de Sant Hilari, s/n
Calldetenes (Osona)
Tel. 93 889 10 23
Preu del Menú de Temporada: 50 €

Somieu truites!

diumenge, 11/09/2011 (Josep Sucarrats)

IMG_0569.jpg

No cal triar-ne cap, mengeu-vos-les totes!

Trobeu-me una truita ben feta i em fareu un home feliç. Prou és sabut que, sovint, les preparacions més casolanes són les més maltractades als restaurants. Penseu, sinó, en les croquetes que, d’un temps ençà, han captat l’atenció dels grans xefs barcelonins després d’anys i anys de servir veritables desficacis gastronòmics que no mereixien aquell nom, el de croqueta. Doncs amb les truites —tan sovint recremades, o olioses, o eixutes o, horror!, descongelades— passa més o menys el mateix. Però són menys els qui les treballen amb el respecte que mereixen. O que , almenys, em mereixen a mi, que tinc ben viva al paladar la mèmoria de les truites que la meva àvia fa cada diumenge a la nit. A l’estiu, amb les albergínies i els pebrots en ple auge, són insuperables. La de patates (per a mi, sempre amb ceba!), dura tot l’any i sempre és esperada.

IMG_0572.jpg

L'Elies, en Marc i en Joan Antoni

Al número de CUINA que enguany vam dedicar a les truites, vam parlar amb en Joan Antoni Miró, autor de més de 150 truites diferents, que ha recopilat en el llibre L’art de fer truites. Vaig ser fa poc al seu bar del barri de la Bonanova, que respon al nom inevitable de Les Truites. Un racó d’aquells on els interioristes profetes del minimalisme encara —per sort— no hi han posat la grapa. Per començar, ens va servir el seu clàssic assortit de deu truites: la de patata amb ceba, la de patata amb ceba caramel·litzada, la de barreja de bolets, la de tres botifarres, la de pernil, la de sobrassada… I la més sorprenent del dia, un trencaclosques ben encaixat d’albergínia, ceba, all, julivert, brou i menta. Funciona!

Els ous els du del seu poble, Sant Pau d’Ordal (Alt Penedès), i, d’acord amb el seu fill Marc i el seu amic Elies (arquitecte ara traslladat als fogons), volen encaminar el local cap a la filosofia del Km 0. I, si fins fa pocs mesos, només obrien per esmorzars i dinars, ara, gràcies a la incorporació de l’Elies, també hi fan sopars. Hi ofereixen cinc menús, que van dels 35 € fins als 16 €. La cuina clàssica de mercat i els guisats en són protagonistes. Això sí, cada menú l’obre l’assortit insòlit i canviant de les millors truites de Barcelona.

De fruites? De xocolata? D’algues? Somieu truites!

Les Truites
Reus, 22. Barcelona.
Tel. 93 418 06 91.
Preu de l’assortit de truites (plat únic): 10 €.

Ànima de ‘bistrot’

dilluns, 5/09/2011 (Josep Sucarrats)

ENTRADA.JPG

Costa passar per La Cuina d’en Garriga i no entrar-hi. Fruites i verdures, formatges francesos, vins (catalans, sobretot), olis, formatges i xocolates hi són disposats en una versió polida dels colmados de tota la vida amb interferències parisenques i novaiorqueses.

Els esmorzars i berenars que hi oferien van aplegar tants adeptes que, des del juliol, les taules i els fogons han guanyat espai i ara també hi serveixen dinars. L’Helena, alma mater del local, us rebrà i el seu marit, l’Olivier, apareixerà vestit de xef i us sentireu com en un bistrot de Saint-Germain-des-Prés. Ell és francès i la seva cuina d’intencions casolanes —amb amanides, sopes, truites, ous estrellats i altres delícies de les de sempre—, incorpora algun plat del receptari familiar. O bé barreja records: llenties amb foie, porro i gingebre.

El carnisser de Can Deulofeu, de Santa Cristina d’Aro, els va descobrir que l’entredit català ve a equivaler a l’onglette francès. Ells el serveixen com a Filet del Carnisser. Al damunt, l’Olivier hi escampa escalunya picada i caramel·litzada amb el suc de la carn. Vive la France!


LCDG_FOTO2.jpg

La Cuina d'en Garriga

La Cuina d’en Garriga
Consell de Cent, 308. Barcelona.
Tel. 93 215 72 15
Preu del Filet del Carnisser: 16,60 €

Moderna, tradicional? Bona!

dijous, 1/09/2011 (Josep Sucarrats)

IMG_0454.JPG

El menjador del Tresmacarrons

Deixeu-los que s’esbatussin per defensar si la cuina tradicional és millor que la moderna o a l’inrevés. La solució plana per damunt del debat maniqueu. Torno al Tresmacarrons del Masnou i el xef Miquel Aldana persisteix en cercar el seu estil en receptes ben apreses de la cuina clàssica i de tota la vida. Això sí, fetes a la seva manera, tal com indica literalment en el seu steak tàrtar, catalanitzat amb la incorporació dels pinyons. Mostassa i tabasco pel picant: heus ací un dels millors tàrtars del moment.

En Miquel s’entreté a descobrir petits proveïdors per bastir una carta en què el producte és, també, enllaç entre l’ahir i l’avui. Les figues caramel·litzades —temporada 100 %. La sobrassada —de Cal Rovira de Sagàs, d’on, si no?—amb mel. El carré de garrinet —extasieu-vos amb la pell cruixent. I l’arròs? Amb calamarsons, popets i aquells escamarlans superbs, des que surt dels fogons embriaga tot el menjador i revela el que us dèiem: que a la bona cuina no li cal altre adjectiu que el de bona.

Atenció: aviat, avança en Miquel, servirà cuina catalana en format japonès. Moderna, tradicional? Bona!

Restaurant Tresmacarrons
Av. del Maresme, 21. El Masnou. Tel. 93 540 92 66
Preu de l’arròs: 22 €.