José Andrés, a casa

dimarts , 28/07/2015 (Josep Sucarrats)

Barcelona 27/07/2015 verano jose andres cocinero  Foto Ferran Nadeu

Jos√© Andr√©s entre les cassoles i els cassons de l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona

El xef Jos√© Andr√©s √©s un dels exalumnes m√©s brillants de l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona. M√©s brillants al cap dels anys, perqu√® en fa una trentena que la va deixar sense aconseguir el t√≠tol. Diu que voltar per la Boqueria, tastar, experimentar‚Ķ l’allunyaven de les classes. Amb tot, la gratitud pels seus anys de formaci√≥ persisteix. Ahir, el centre on el va matricular el seu pare ‚ÄĒsabedor que all√≤ del BUP, al seu fill, no li acabaria de fer el pes‚ÄĒ el va homenatjar. S√≠, li van donar la placa de rigor, per√≤ tamb√© el diploma de titulat aconseguit per m√®rits propis anys despr√©s d’acabar els estudis. “I no sabeu l’alegria que em tornar a casa”, va dir.

Els m√®rits propis de Jos√© Andr√©s no s√≥n pas pocs. Als EUA hi ha obert una quinzena¬†de restaurants ‚ÄĒde cuines d’arreu del m√≥n, per√≤ amb la paella com a icona de la seva cuina‚ÄĒ, s’ha fet popular√≠ssim a televisi√≥, ha cuinat per als Obama i el cobegen els inversors m√©s importants. Ha estat a punt d’obrir-ne un en un projecte de Donald Trump. Ha desfet el comprom√≠s que hi mantenia despr√©s que l’inefable precandidat republic√† llanc√©s l’andanada contra els immigrants mexicans. Perqu√® Andr√©s, a qui Obama va assenyalar com a exemple de superaci√≥ i de les aportacions de la immigraci√≥ als EUA, pensa que cal deixar les coses clares. Si Trump va dir aquella bajanada d’aixecar un mur a la frontera mexicana, un xef que se sent orgullosament immigrant no li pot fer el joc.

Les companyes de 7canibales.com i Gastronomistas.com em van convidar a acompanyar-les a les entrevistes que van fer-li i que podreu llegir en aquests webs. Jo nom√©s us dir√© que l’energia que despr√®n aquest home √©s tan arravatadora com la seva expressivitat, que difculta, no sabeu pas com, treure-li una foto amb gr√†cia. Que, m√©s que de t√®cniques i creativitat culin√†ria, vam parlar molt m√©s de la gastronomia com a eina de canvi social i ambiental. T√© algunes idees revolucion√†ries. Havia arribat de K√®nia, t√© un projecte a Hait√≠, va sovint a la Xina‚Ķ

“Em llegeixo el CUINA cada m√©s i gaireb√© no heu parlat de mi!”, va dir ‚ÄĒsense vanitat, ep!‚ÄĒ al cap de dos minuts de saludar-me, amb la confian√ßa que desperta instant√†niament. Per√≤ t√© ra√≥. Aquest xef universal d’origen asturi√† que, a Barcelona, se sent com a casa, ha de parlar a les nostres p√†gines. Un bon prop√≤sit que prometem complir.

Jose Andres062.JPG

Tot l’equip de l’ESHOB amb el xef homenatjat

 

De Falgueras (Toni) a Falgueras (Ferran): relleu al Celler de Gelida

dimecres, 22/07/2015 (Josep Sucarrats)

tonifalgueras.jpg

Toni Falgueras, de la quarta generaci√≥ d’El Celler de Gelida

Si aneu avui a El Celler de Gelida, en Toni Falgueras no us hi podr√† saludar. √Čs de vacances, a It√†lia, a veure la filla, la Meritxell, i la Vita, la n√©ta que fa pocs mesos que ha nascut. Hi ha anat amb la Maria, la seva dona, amb qui, justament avui, celebra que fa 39 anys de casats.

Dissabte, en Xavier Sust va entrevistar en Toni per al proper n√ļmero especial de vins, que al CUINA publiquem cada setembre. I avui, la Meritxell ‚ÄĒla sommelier m√©s televisiva de Catalunya‚ÄĒ, em d√≥na una informaci√≥ en exclusiva per whatsapp: “El meu pare ja t√© l’edat de jubilar-se i ha passat la ger√®ncia d’El Celler de Gelida al meu germ√† Ferran“. √Čs a dir, la cinquena generaci√≥ dels Falgueras arriba al comandament d’aquest negoci centenari que mai no s’ha mogut del carrer Vallespir de Sants. La Meritxell, sommelier amb √†nima de periodista, m’afegeix que “En Ferran continua la filosofia de sempre del celler i hi suma la venda per Internet. En Ferran est√† molt ben considerat a Europa com a broker de vins. Sempre que hem fet tastos a cegues a casa, en Ferran ha estat el millor de nosaltres. A part, √©s un expert en la compra a l’avan√ßada dels Primeurs de Bordeaux”.

√Čs a dir, que la transformaci√≥ que Toni Falgueras va iniciar a finals dels 80 d’aquesta taverna de barri, es consolida i avan√ßa. La passi√≥ del Toni pels vins ‚ÄĒque ha encomanat, i de quina manera, als seus fills‚ÄĒ ha convertit El Celler de Gelida en un referent a Barcelona, especialment en vins dels Rossell√≥ i vins dol√ßos, si b√© el cat√†leg de la casa √©s gaireb√© infinit.

Ens resistim a veure en Toni retirat al 100% ‚ÄĒla fal¬∑lera pel bon beure no es jubila mai‚ÄĒ, per√≤ el veiem, d’aqu√≠ a uns anys, transmetent tota la seva saviesa vin√≠cola a la Vita que avui t√© entre bra√ßos.

 

Hamburgueses més enllà de la moda

dimecres, 24/06/2015 (Josep Sucarrats)

fileteruso1.jpg

La terrassa d’El Filete Ruso, ben tranquil¬∑la, al carrer d’Enric Granados.

Si jo fos un restaurant nou, aplaudit¬†i barcelon√≠, no veuria gaire¬†clar el meu futur, la veritat. Barcelona, ‚Äč‚Äčgastron√≤micament tan creativa i activa, devora els seus restaurants amb una voracitat sorprenent. √Čs un continu obrir i tancar de locals. Al cap de cinc anys, que segueixi obert un establiment ‚ÄĒque, a m√©s, va ser un dels detonants del ‘boom’ hamburgueser que es vivia cap al¬†2011‚ÄĒ √©s motiu de celebraci√≥. I m√©s si segueix en bona forma, i s’omple i demostra que el projecte no es¬†va plantejar com una moda passatgera.

La setmana passada¬†vam tornar a El Filete Ruso per celebrar el seu primer lustre. No ens va costar¬†entendre l’√®xit del local. Tot comen√ßa per saber que els seus promotors, Claudio Hoyos i Adri√† Mil√†, van entendre que la injuriada hamburguesa¬†mereixia una reparaci√≥ moral i culin√†ria. La primera experi√®ncia pr√†ctica d’aquesta idea van ser¬†les hamburgueses de bou a La Burg, una altra hamburgueseria que van obrir¬†pocs anys abans, a Sarri√†. Quan van pensar a El Filete Ruso, van fer un pas m√©s. S√≠, hamburgueses gourmet. Per√≤ tamb√© amb productes de proximitat, de temporada i ecol√≤gics.

I vet aqu√≠ que, per exemple, aquesta casa crea cada trimestre una hamburguesa estacional diferent. I formen part de l’organitzaci√≥ ecogastron√≤mica Slow Food. Aquesta mateixa organitzaci√≥ els va concedir el¬†2011 el segell de Km 0 per utilitzar ingredients de proximitat. Fitxar al xef de la Noguera¬†Enric Mill√† com a assessor va ser un encert que va contribuir a assolir totes aquestes fites. El cuiner Gerard Sans, responsable¬†del dia a dia dels fogons, remata aquesta bona feina.

El millor √©s que, en tot aquest temps, el p√ļblic no ha donat l’esquena al projecte. Deu ser que quan es treballa b√©, els clients ho agraeixen. I que el compte que es paga satisf√†, perqu√® no √©s, en cap cas, un restaurant car. Els 16 euros que pot costar una hamburguesa amb beguda i caf√® estan √†mpliament justificats despr√©s de tastar-la i recon√®ixer l’alt√≠ssima qualitat dels seus ingredients.

fileteruso2.jpg

Un filet rus ‘comme il faut’

Per omplir el rebost defugen del recurs dels grans distribu√Įdors i prefereixen tractar de tu a tu amb ramaders i agricultors ecol√≤gics. No us ha d’estranyar si a mig dinar apareix el pollastrer¬†a descarregar el g√®nere acabat d’arribar del poble. Aix√≤ ens va passar en aquell dinar. “Descarrega i se’n¬†va en cinc minuts, aix√≤ de la ciutat no li fa el pes”, ens va revelar en¬†Claudio.

En aquests cinc anys, la carta d’El Filete Ruso ja ha fixat els seus propis cl√†ssics. El filet rus de carn picada arrebossada que d√≥na nom al local, l’hamburguesa Calif√≤rnia (amb alvocat) i el t√†rtar amb ou ecol√≤gic de Calaf i t√†peres de Ballobar (un dels productes protegits per Slow Food) s√≥n tres imprescindibles. Tot i que la carta cont√© tretze hamburgueses gourmet m√©s, amanides i gelats artesans de postres.

En aquest dinar d’aniversari vam degustar unes sabroses croquetes de pollastre ecol√≤gic (el del pag√®s que va apar√®ixer quan els caf√®s), el filet rus amb formatge de pastor i t√≤fona, l’amanida de patata i pop com orebe¬†de tap de cort√≠ (una varietat mallorquina tamb√© protegida per Slow Food) i un rotund filet de vedella al caf√® de Par√≠s ‚ÄĒaquella¬†salsa amb mil i un ingredients. Si se’ns permet, farem un punt ia part sobre aquesta vedella, perqu√® √©s cosa seriosa i √©s l’√ļnica carn de bov√≠ que es cuina a El Filete Ruso. Procedeix de l’Espunyola, a la comarca del Bergued√†, i es cria a la granja ecol√≤gica i biodin√†mica Salt de Colom. El punt i final va ser una crema catalana lleugera amb maduixes.

fileteruso3.jpg

Fileteando és El Filete Ruso en ruta.

Mentre desitj√†vem a en Claudio, l’Adri√† i l’Enric que El Filete Ruso dur√©s cinc lustres m√©s, al xamfr√† del costat hi havia¬†aparcat el food-truck Fileteando, amb el qual¬†treuen¬†de ‘tourn√©e’ la seva proposta. Certament, si fa cinc anys les hamburgueses eren la tend√®ncia, ara ho s√≥n els food-trucks, per√≤ estem conven√ßuts que el seu ‚ÄĒmenys ‘vintage’ que la majoria, per√≤ m√©s ben¬†equipat i amb una carta culin√†ria espl√®ndida‚Ķ sobreviur√†, igual que El Filet Rus, a les modes m√©s esp√ļries. L’√ļltima parada la van fer¬†S√≥nar, per√≤ els trobareu a molts fextivals d’estiu.

 

El Filete Ruso
Enric Granados, 95. Barcelona
Tel. 93 217 13 10
www.elfileteruso.com

Preu mitj√†: 17 ‚ā¨.

Obert cada dia (dinars i sopars).

Moltes coses a dir (i a cuinar), encara

dilluns, 1/06/2015 (Josep Sucarrats)

El Celler de Can Roca_chefs_2015.jpg

Els germans Roca al complet

Ho he de confessar. Afortunadament, no √©s el que m’esperava. Dic afortunadament perqu√® el triomf renovat d’El Celler de Can Roca √©s una bon√≠ssima not√≠cia. I no m’ho esperava perqu√®, aquest any em vaig creure els especuladors que apostaven per una vict√≤ria americana. No √©s que pens√©s, ni molt menys, que els germans Roca no mereixen el t√≠tol. Per√≤ estava conven√ßut que la voluntat globalitzadora d’aquesta llista ‚ÄĒuna mica estramb√≤tica, tot s’ha de dir‚ÄĒ enguany travessaria oceans, ahir que, justament, els responsables de Restaurant Magazine havien anunciat que la propera gala se celebrar√† a Nova York. El desengany del segon lloc de l’any passat ens havia vacunat una mica a tots, em sembla. L’entrada del Tickets al club selecte dels cinquanta millors restaurants i el premi a Albert Adri√† com a millor pastisser del m√≥n, succeint a Jordi Roca, ja em semblaven una collita prou bona.

Amb la certesa que a aquesta llista li agraden els sobresalts, estava conven√ßut que despr√©s de l’etapa catalana ‚ÄĒcinc anys amb El Bulli de n√ļmero u i un, fins ara, amb El Celler de Can Roca‚ÄĒ trigarien a tornar. Despr√©s dels catalans, van venir els danesos i ara tocarien els americans, o els asi√†tics, o v√©s a saber‚Ķ El sobresalt, al final, ha estat que els Roca han recuperat el seu lloc el primer any en qu√® la delegaci√≥ de jutges de la llista corresponents a l’estat espanyol i Portugal l’ha dirigit una catalana, Roser Torras, cap de l’empresa barcelonina GSR-Produccions de Gastronomia ‚ÄĒfins l’any passat el director era el madrileny Rafael Anson, president de la Reial Acad√®mia Espanyola de Gastronomia.

Admetem que aquesta llista genera dubtes perqu√® no s√≥n clars els criteris de votaci√≥ ni els mecanismes per assegurar que els jurats han visitat tots els restaurants que voten. Admetem que hi ha pujades i baixades desconcertants d’un any per altre. Per√≤ reconeguem-l’hi la valentia per valorar establiments desconeguts de racons gastron√≤micament poc explorats. √Čs una llista que explica un cert relat de la gastronomia, entesa com un fenomen mundial. No ho fa ning√ļ m√©s i, amb tots els errors que pugui cometre, ademtem que emociona, motiva, engresca. I cal recon√®ixer que, el fet que un restaurant familiar ‚ÄĒgastron√≤mic, s√≠, per√≤ familiar tamb√©‚ÄĒ d’un barri perif√®ric de Girona sigui el primer del m√≥n, ens fa sentir un orgull del tot leg√≠tim i empeny tota la gastronomia del pa√≠s.

Ahir al mat√≠, a Londres, els Roca presentaven el projecte de La Masia, el seu nou espai d’I+D, i defensaven la incorporaci√≥ del factor social al seu projecte. “Hem crescut amb la revoluci√≥ tecnol√≤gica, coneixem la revoluci√≥ del producte, per√≤ creiem que la gastronomia ha d’aprofitar el que ens d√≥na la societat per anar cap a un m√≥n de postmaterialisme i vincular-nos a un codi √®tic, vinculat al medi ambient i al concepte de sostenibilitat”, va dir Josep Roca. En un m√≥n com el de 2015, que necessita tant de nous referents, sentir aquestes declaracions des del podi de la gastronomia mundial √©s un est√≠mul. Hi havia qui en dubtava, per√≤ la gastronomia catalana encara t√© moltes coses a cuinar i a dir.

 

A dieta de dietes

dilluns, 16/03/2015 (Josep Sucarrats)

foto (3).JPG

El titular que tots els periodistes hauríem somiat escriure!

“Hi ha un producte alimentari que ens fa caure els cabells i que va molt malament per portar una vida sana. √Čs el pa. Molta gent em demana que no el tregui de la seva dieta. Per√≤ √©s desaconsellable”: transcric aquest estirabot de la cr√≤nica que Abel Gallardo va publicar al diari Regi√≥7 de la llargu√≠ssima xerrada ‚ÄĒdiu que va durar tres hores, tu‚ÄĒ que Xevi Verdaguer va pronunciar fa poc a Manresa. Hauria pogut comen√ßar pel titular que li va donar, que √©s m√©s cridaner: “Si els excrements s√≥n com xurros i s’enfonsen, √©s senyal de bona salut”. Certament, parlar de caques davant d’un p√ļblic catal√† garanteix que instant√†niament captarem l’atenci√≥ de l’auditori.

Xevi Verdaguer es presenta a si mateix com a psiconeuroimmun√≤leg, postur√≤leg i fisioterapeuta, per√≤ el periodista del Regi√≥7 afina m√©s quan s’hi refereix com a “guru” que parla per a un “p√ļblic entregat”. M’agraden moltes coses de la m√ļsica que toca Verdaguer: la medicina hauria de ser sempre hol√≠stica i integradora. Per√≤, malauradament, en aquesta consideraci√≥ creixent dels pacients com a simples contribuents (en una sanitat p√ļblica cada cop m√©s malferida) o clients (en una sanitat privada que, moltes vegades, qu√® voleu que us digui), el factor hum√†, tan imprescindible per tractar q√ľestions de salut, va desapareixent. Acumulem especialistes, que es converteixen en els arbres que no ens deixen veure el bosc. Aplaudeixo una visi√≥ m√©s integral de la salut. Per√≤, dit aix√≤, llegit el que he llegit despr√©s d’haver-lo vist al Retrats que Jaume Barber√† li va dedicar a TV3, m’agafen ganes d’apretar a c√≥rrer.

safe_image.jpg

En Barberà i en Verdaguer, ben retratats

No tinc formaci√≥ cient√≠fica per desacreditar les opinions d’aquest professional. Per√≤ l’alarmisme que gasten moltes de les seves asseveracions¬†(mireu-vos el Retrats!), l’afici√≥ a prohibir aliments que han estat presents a la nostra cultura aliment√†ria durant mil¬∑lennis, la tend√®ncia a recomanar-ne uns quants del tot aliens al nostre clima i a la nostra agricultura (alguns, per√≤, els podeu comprar¬†al seu web), una certa propensi√≥ a oferir solucions infal¬∑libles que¬†v√©nen a demostrar que tot el que hem fet o cregut fins ara quan no √©s equivocat, √©s mortifer‚Ķ em fan q√ľestionar els seus plantejaments. Hi penso i recordo que als 80 l’oli d’oliva era tan ins√† (us ho juro!) que calia substituir-lo pel de gira-sol; als 90, els ous eren metzina de Satan√†s (i avui s√≥n recomanables perqu√® resulta que el seu colesterol √©s del bo); vam estrenar els 2000 estigmatitzant la llet de vaca i atribuint-l’hi efectes (migranyes, mocositat‚Ķ) no demostrats cient√≠ficament; i ara, a la d√®cada dels 10, la presa de consci√®ncia del problema de la celiaquia ens fa posar tots els cereals al mateix sac, apa, i llestos. A afartar-nos de quiona, que la soja resulta que tampoc √©s tan sana com ens havien dit.

Desconec perqu√® els cel√≠acs es multipliquen. Explicacions racionals diuen que √©s perqu√® ara s’analitza m√©s la malaltia i, per aix√≤, se’n detecten m√©s, que abans patien com podien els mals de panxa. Els intolerants a una bona colla de productes i els al¬∑l√®rgics tamb√© sembla que han agumentat. Es fan hip√≤tesis sobre la responsabilitat¬†del menjar industrial en aquests increments. Intu√Įtivament no em semblen descabdellades, de la mateixa manera que tamb√© puc pensar que la mateixa ind√ļstria s’encarregar√† de frenar estudis seriosos que ho confirmin. Per√≤ a mi, D√©u me’n guard de donar per certes sensacions que no he pogut certificar.

Nom√©s tinc la certesa que, bona part de la societat occidental est√† sobrealimentada ‚ÄĒmentre, no ho oblidem,¬†la poblaci√≥ malnodrida creix als pa√Įsos m√©s afectats de la crisi. La sobrealimentaci√≥ produeix desequilibris a la salut. Com l’exc√©s en la ingesta de segons quins aliments ‚ÄĒ√©s probable que ens passem en els l√†ctics, en els sucres, en tantes coses! I, a sobre, som molt sedentaris. Per√≤ no hi ha dos cossos iguals. Per aix√≤ fujo de les solucions miracleres i gen√®riques dels gurus. Per aix√≤ no em crec les llistes d’ingredients meravellosos ni les d’ingredients prohibits. Per aix√≤ penso que l’equilibri amb els bons ingredients de la nostra tradici√≥ aliment√†ria, adaptat a les necessitats de la vida de cadasc√ļ, √©s una alternativa m√©s fiable. Per aix√≤ valoro els professionals de la salut que es miren les persones, el menjar i qualsevol √†mbit de la vida sense alarmismes. Si a la llista de blogs de Cuina.cat hi tenim la gent de Menja sa √©s perqu√®, encara que no donin titulars com que els excrements han de ser com xurros, afinen, matisen i raonen b√© les seves propostes.

Tots hem de trobar la nostra dieta. I, de tant en tant, donar-nos alegries. Avui, ara que penso que aquesta tofa de cabells que tinc amb 40 anys la perdré per culpa del pa que dubto que deixi de menjar, em consolo escoltant com el cantautor El Kanka canta A dieta de dietas. Alegria de viure contra la tristor de qui proposa dietes que, més que per viure bé, semblen indicades per sobreviure amb cara de pomes agres i cabells llagrimosos, ja sabeu què vull dir.


Que venga de todo en el men√ļ.¬†
Que esté medio llena la botella. 
Que me salga en su punto el cusc√ļs‚Ķ
y que lleve gambas la paella. 

Que las cenas se coman con pan. 
Que la despensa nunca esté vacía. 
Que la belleza no sea integral…
ni la vida baja en calorías. 

No sé lo que quiero, pero lo quiero ya… 
me voy a quitar el babero y a comer de todo. 
Reba√Īando el cuenco, luego no hay que fregar.¬†
Con la nevera llena, dame pan… y dime tonto. 

A dieta de dietas… 
panceta en la ensalada. 
A dieta de dietas… 
y que no sobre nada. 

Para pegarnos el festín… 
no haga falta bendecir la mesa. 
Que nunca brindemos con champín, 
que no se te corte la mayonesa. 

En esta mesa nunca debe quedar… 
nadie sin un plato por delante. 
Lo bueno engorda. Ai! .. con tanto hablar… 
de comida me está entrando un hambre. 

No sé lo que quiero, pero lo quiero ya…
me voy a quitar el babero y a comer de todo. 
Reba√Īando el cuenco, luego no hay que fregar.¬†
Con la nevera llena, dame pan… y dime tonto. 

A dieta de dietas… 
panceta en la ensalada. 
A dieta de dietas… 
y que no sobre nada. 

A dieta de dietas… 
panceta en la ensalada. 
A dieta de dietas… 
y que no sobre nada. 
Que no sobre nada. 

I want it all… 
I want it all… 
I want it all… 

I want it all…

Cuina a la brasa, a RAC-1

diumenge, 8/02/2015 (Josep Sucarrats)

brasa-556x350.jpg

La barbacoa¬†del Grid’s, de Jordi Jacas, en temporada de cal√ßots

 

El programa Via Lliure, de RAC-1, em va convidar aquest dissabte a proposar una tria de restaurants experts en cuinar a la brasa. Pensant que els oients hi intervindrien recomanant-ne un devassall que jo desconeixeria (com, efectivament, va passar), vaig fer una llista personal que amaga algunes curiositats que trobo interessants. Al programa no hi va haver temps de citar-los tots, i per això us els copio a continuació.

 

1- Cal Xim (Sant Pau d’Ordal, Alt Pened√®s)

√Čs un cl√†ssic entre cl√†ssics dels amants tant de la bona brasa com del bon beure. Perqu√® els germans¬† Fidel i Santi Amig√≥ es pregunten perqu√® una bona botifarra negra no es pot menjar acompanyada d’un gran cava o d’un gran vi del Pened√®s. I a casa seva excel¬∑leix tant la carn que s’hi cou com un celler infinit amb els millors vins del pa√≠s i de l’estranger.

Cal Xim. Pl. Subirats, 5. Sant Pau d’Ordal (Alt Pened√®s). Tel. 93 899 30 92. www.calxim.com

Preu mitj√†: 50 ‚ā¨

 

2- Hostal Sant Maurici (La Quar, Berguedà)

Un dissabte al mat√≠ a l’hivern √©s un bon moment per anar-hi. A la llar de foc d’aquest hostal tan antic que el xef amb estrella Michelin Oriol Rovira ha recuperat, preservant-ne l’esperit popular del lloc, s’hi apleguen comarcans de tota la vida a gaudir de les carns i botifarres a la brasa ‚ÄĒtotes de qualitat, de la zona‚ÄĒ que s’hi couen. I no √©s pas gens car!

Hostal Sant Maurici. Ctra. BV-4636. Sant Maurici de la Quar. Tel. 666 88 71 79 / 93 824 20 00. www.hostalsantmaurici.com

Preu mitj√†: 20 ‚ā¨

 

3- Malena (Gimenells, Segrià)

Agafeu-vos fort. Aquest √©s un restaurant amb estrella Michelin que ‚ÄĒmai ho haur√≠eu dit!‚ÄĒ t√© en la brasa el seu plat fort. L’art√≠fex de l’invent √©s Xixo Casta√Īo, que va recuperar l’estrella fa un parell d’anys, quan va tornar a obrir a Gimenells, despr√©s d’haver-la tinguda anys enrere a Lleida mateix. Aquest cuiner, fins i tot, ha inventat un forn que recull l’escalfor i el fum de la brasa i hi incorpora el vapor. Dos plats: carxofes a la brasa amb melmelada de gerds i patates de Prades i cebes al caliu en forma de trinxat suau. La dignificaci√≥ de la brasa, vaja.

Preu mitj√†: 50 ‚ā¨

Malena. Roques Blanques, s/n. Complex La Vaqueria. Gimenells. Tel. 973 74 85 23. www.malenagastronomia.com

 

4- Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

Tornem a un lloc dels de tota la vida, amb un ambient familiar que ens reconcilia amb els √†pats de cap de setmana. Al centre d’aquesta vila medieval de la Baixa Segarra, les germanes Camps ‚ÄĒuna versi√≥ local de les Reixach de l’Hisp√†nia‚ÄĒ fan cuina de tota la vida i mantenen viu el foc d’una llar d’on surten tota mena de carns i verdures a la brasa. L’√®xit d’aquest restaurant hist√≤ric √©s definitiu, vigileu, que solen tenir ple!

Hostal Colom√≠. Raval de Jes√ļs, 12. Santa Coloma de Queralt. Tel. 977¬†880¬†653.

Preu mitj√†: 30 ‚ā¨.

 

5- Grids-El Mol√≠ de l’Escala¬† (L’Escala, Alt Empord√†)

El Grids √©s el concepte de braseria del xef Jordi Jacas ‚ÄĒque ara podeu veure presentant el programa Men√ļ Degustaci√≥, a TV3‚ÄĒ, que conviu amb el restaurant gastron√≤mic El Mol√≠ de l’Escala. El Mol√≠ √©s a la planta baixa, el Grids, a la primera, amb una terrassa fant√†stica. En destquen els txuletons i la selecci√≥ de carns de qualitat, acompanyades d‚Äôamanides i entrants de temporada. A l’hivern, a m√©s, hi fan cal√ßotades amb els cal√ßots ecol√≤gics que conreuen ells mateixos.

Grids-El Mol√≠ de l’Escala. Cam√≠ de les Corts, s/n. L’Escala. Tel. 972 77 47 27. www.molidelescala.com

Preu mitj√†: 35 ‚ā¨.

 

6- Mas La Torre (Mont-Ral, Alt Camp)

Els fullets d‚Äôaquesta casa rural ho avisen: ‚ÄúMas a√Įllat‚ÄĚ. A fe de D√©u: quatre quil√≤metres de pista forestal i certa sensaci√≥ d‚Äôhaver-se perdut ‚ÄĒtot i que el cam√≠, ho hem comprovat, est√† perfectament indicat‚ÄĒ menen a una casa apartada dalt d‚Äôun pic des d‚Äôon no es veu altra cosa que bosc i m√©s bosc. Compteu-hi: √©s el que busc√†veu. La llar de foc que crema al costat dels finestrals, que emmarquen les muntanyes de Prades, augura llargues hores de relaxament hivernal. La Maria Rosa i en Fernando us tractaran amb una amabilitat extrema i adaptaran els √†pats a les vostres necessitats. El que heu de demanar s√≠ o s√≠ s√≥n les carns que couen al forn de llenya que van recuperar quan, fa uns quinze anys, van reconstruir la casa. El garr√≠ √©s la seva especialitat, i ofereixen tamb√© una selecci√≥ d‚Äôembotits ib√®rics que el mateix Fernando, originari de Salamanca i expert de la mat√®ria, s‚Äôencarrega d‚Äôescollir. El xai a la brasa √©s el seu altre must. I si hi aneu en √®poca de cal√ßotades i us abelleix de fer-ne una, nom√©s cal que els l‚Äôencarregueu.

Mas La Torre. Afores, s/n. Mont-ral (Alt Camp). Tel. 977 26 92 71 / 626 24 75 83. www.blog.maslatorredemontral.es

Preu mitj√†: 35 ‚ā¨.

 

7- Carlota Akaneya (Barcelona)

Ara ens posarem originals. I us recomanarem un restaurant que no espereu, un japonès.

Has sentit parlar del sumiyaki? Es tracta d’un tipus de barbacoa casolana amb una graella de carb√≥ vegetal que arriba al Jap√≥ des de Corea a principis del segle XX convertint-se en part important de la seva cultura gastron√≤mica. Ho sabies? Impossible oblidar despr√©s de con√®ixer a Carlota Akaneya, un restaurant de Barcelona on pots cuinar les verdures i la carn al teu gust sobre una barbacoa encaixada a la teva pr√≤pia taula. Hi podreu coure carn de Kobe o Waygu, verdures, gambes, vedella xilena‚Ķ

Carlota Akaneya. Pintor Fortuny, 32. Barcelona. Tel. 93 302 77 68. www.carlotaakaneya.com
Preu mitj√†: 30 ‚ā¨

 

8- Cal Taiet (Ullastrell, Vallès Occidental)

Un restaurant de poble dels de tota la vida, un premi a la regularitat que aplega clients tant del Vall√®s com del Baix Llobregat, perqu√® est√† situat al l√≠mit entre una i altra comarca. El restaurant el presideix el foc d’on surten les peces de brasa que han donat fama a l’establiment. La ra√≥? Seleccionen el carb√≥ vegetal amb qu√® couen la carn.

Cal Taiet. Carrer de la Serra, 43. Ullastrell. Tel. 93 788 73 31. www.taiet.com

Preu mitj√†: 35 ‚ā¨

 

9- Butifarring (Barcelona)

Si un dia passegeu pels volts de la pla√ßa de Sant Jaume, de Barcelona, i flaireu olor de brasa en acci√≥, √©s que sou a prop de Butifarring, el bar d’entrepans que va obrir al carrer del Call ara fa poc m√©s d’un any. Especialitzats, com fa intuir el nom, en butifarra, tenen una brasa de veritat per coure-les. I perqu√® siguin de qualitat, les compren a Cal Mitjans, de Moja (Alt Pened√®s). Dels millors entrepans de la ciutat, ja ho veieu.

Butifarring. Call, 26. Barcelona. Tel. 93 412 03 14. www.butifarring.com

Preu mitj√†: 15 ‚ā¨.

 

10- El Balcó (Girona, Gironès)

Hem pensat que no seria de m√©s que us recoman√©ssim un restaurant dels m√†xims experts mundials en carn, dels argentins. I en coneixem un, a Girona, que acredita experi√®ncia i bon fer des del 1986. √Čs El Balc√≥ i hi fan uns asados per llepar-se’n els dits.

El Balcó. Hortes, 16. Girona. Tel. 972 22 31 61 / 972 22 45 87. www.elbalco.es

Preu: 30 ‚ā¨.

Catalunya i Itàlia es redescobreixen

dilluns, 19/01/2015 (Josep Sucarrats)

barcelonamilano1.jpg

El menjador del Barcelona Milano t√© un aire d’estaci√≥ ferrovi√†ria

M’ho¬†preguntava la periodista Mar Calpena al meu compte de Facebeook despr√©s que hi publiqu√©s un post de la meva visita al nou Restaurant 2254, que va obrir el desembre passat a l’Eixample de Barcelona: “S√≥c jo o estem vivint una segona √®poca daurada dels italians a Barcelona?”. Vaig dir-li que jo tenia la mateixa percepci√≥.¬†Els italians van guanyar prestigi a Barcelona fa m√©s d’un segle. N√©stor Lujan, al llibre¬†Vint segles de cuina¬†a Barcelona, els identifica com els primers fondistes de la ciutat. L’any 1788 un sard hi va obrir una de les fondes m√©s famoses, i el 1815 un altre itali√† hi va inaugurar El Beco del Rac√≥, un restaurant que durant d√®cades va servir el que avui en dir√≠em cuina catalana tradicional. Cap a principis del segle XX, els catalans vam adoptar els canelons, d’origen itali√†, com si fossin nostres. De manera que aquesta admiraci√≥ m√ļtua entre les gastronomies italiana i catalana ve d’antic, de molt abans que la pasta i la pizza fossin un fenomen culinari global. I, malgrat tot ‚ÄĒi reconeixent que a Barcelona es poden trobar algunes pizzeries i trattories dignes‚ÄĒ, a casa nostra la cuina transalpina tamb√© ha estat victima d’aquest adotzenament planetari. Pizzes amb exc√©s de massa i d’ingredients, pastes amb salses industrials, gelats amb m√©s color que sabor‚Ķ Per√≤ aquest 2014 va coincidir que a Barcelona van obrir uns quants italians que superaven aquesta grisor. I tres d’aquests ‚ÄĒi aix√≤ √©s el que m√©s m’encurioseix‚ÄĒ afirmen que, d’una o altra manera, el que fan exactament √©s cuina italocatalana: ingredients d’aqu√≠, f√≥rmules culin√†ries d’all√†, a l’inrev√©s o tot barrejat. I es tracta de tres restaurants prou interessants. Ara fa un any que va obrir el primer, el Due Spaghi, al qual vam dedicar la secci√≥ El Restaurant del Mes del n√ļmero 61 de la revista Cuina, el juny passat. El restaurant de qu√® us parlava a l’inici d’aquest post, el 2254, basa el seu receptari creatiu en plats i ingredients que recorren els 2254 km de cam√≠ que hi ha entre Palerm i Barcelona. I entre un i altre, aquest estiu, el grup Oliv√© va obrir el Barcelona Milano que, al mateix cartell del local, anuncia “cuina de fusi√≥ italiana i catalana”. Una mica tard, per√≤ a temps, el vaig visitar la setmana passada.

barcelonamilano4.jpg

Els fiochetti de pera al taleggio

Aquesta doble √†nima gastron√≤mica es reflecteix al Barcelona Milano de maneres prou evidents. Amb una carta que es divideix en dues p√†gines. A la titulada Barcelona hi trobareu tapes com encenalls de carxofa, patates braves, unes inevitables croquetes de rostit ‚ÄĒaix√≤ s√≠, bones, bones‚ÄĒ i unes croquetes¬†negres de s√≠pia de les quals l’equip del local se’n sent leg√≠timament orgull√≥s. Tenen¬†entrants tan catalan√≠ssims com l’esqueixada de bacall√†, la sopa de galets amb pilotes, o les mongetes al ganxet amb cansalada. El bacall√† a la llauna, la botifarra de Cass√† amb mongetes del ganxet o el gratapaller (ai! Picant√≥, en diu, err√≤niament, la carta) amb prunes demostren aquest esperit catal√† del local. Si b√©, com √©s propi de Barcelona, hi ha algunes incursions hispaonoasi√†tiques, com el tataki de tonyina amb salmorejo. A la p√†gina que du per t√≠tol Milano hi trobareu, √©s clar, les amanides i plats freds propis de la cuina italiana (la caprese, els carpaccios‚Ķ), els risottos, i, a banda de carns i peixos, les pastes, √©s clar! Vam tastar gli autentici spaghetti alla carbonara, que eren aut√®ntics¬†de deb√≤, i els fiochetti de pera al taleggio (farcellets de pera al formatge taleggio), que eren tan bons que se’ns va fer curta¬†la mitja¬†raci√≥. Perqu√® els plats, en aquest local, s√≥n tots mitges racions ‚ÄĒla dels espaguetis, molt generosa, per cert‚ÄĒ, de manera que podeu atrevir-vos a tastar-ne uns quants sense risc d’acabar embafats. Les bomebetes cruixents de xocolata (a la columna Barcelona) i la panacota amb coulis de fruits vermells (a Milano, √©s clar)¬†van fer el (bon) paper de postres. Van quedar per tastar alguns dels plats m√©s arriscats i, tamb√©, m√©s coherents en aquesta l√≠nia italocatalana escollida per l’establiment, com la parmigiana amb botifarra, les sipietes amb polenta o els rigatoni amb chistorra.

barcelonamilano3.jpg

Bombetes cruixents de xocolata

El cartell del local tamb√© el defineix com a enoteca, i el cert √©s que tenen una bona carta¬†de vins que, a banda de consumir-se durant l’√†pat, podeu comprar per endur-vos a casa. En aquest cas, malgrat tot, l’equilibri entre It√†lia i Catalunya no √©s tan evident, si b√© la tria de vins d’arreu √©s ben interessant. Trobar un blanc itali√†, com ens venia de gust, va ser una mica dif√≠cil. I tot i aix√≤, el vi sicili√† que vam demanar ‚ÄĒi que, sense que ho busqu√©ssim, va resultar ser dels m√©s barats de la carta: 14,50 ‚ā¨‚ÄĒ va complir perefectament la seva funci√≥ d’acompanyant.

barcelonamilano2.jpg

La barra des d’on es veuen els fogons

Al Barcelona Milano l’√†pat t√© lloc en un espai ampl√≠ssim que, abans, havia allotjat el Vinya-Roel. La primer meitat del menjador, amb un taulell des d’on es veu com treballen els cuiners, √©s de tamborets i taules altes, m√©s informal. Cap al fons, les taules baixes i sof√†s hi apropen els clients amb m√©s temps. I tot plegat, volgudament, t√© un aire d’estaci√≥ de tren de fa cent anys, de quan viatjar en ferrocarril de Mil√† a Barcelona devia ser una petita odissea. Per√≤ ja aleshores, les cuines d’una i altra ciutat trobaven espais de conflu√®ncia com els que avui cerquen el Barcelona Milano i els altres restaurants italocatalans que van n√©ixer l’any passat, tots tres ‚ÄĒque tamb√© √©s curi√≥s‚ÄĒ, als carrers¬†de l’Eixample.

 

Restaurant Barcelona Milano
Villarroel, 190-192
Tel. 93 430 72 79
www.restaurantbarcelonamilano.com

Men√ļ de migdia: 21 ‚ā¨
Preu mitj√† de la carta: 25 ‚ā¨

Obert cada dia de 13 a 16 h i de 20 a 23.30 h.

El misteri de Les Grands Buffets

dimecres, 10/12/2014 (Josep Sucarrats)

DSC_9324.JPG

Tot, tot, tot és generós, a Les Grands Buffets.

D’un temps en√ß√†, entre els periodistes barcelonins que ens dediquem a aquestes coses del bon menjar i del bon beure, a qui m√©s qui menys li han preguntat: “Escolta, tu saps de qu√® va aix√≤ de Les Grands Buffets?” A¬†poc a poc, l’enigma es va dilucidant gr√†cies la bona feina¬†dels representants d’aquest restaurant a la ciutat i al TGV. S√≠, al TGV, perqu√® en menys de dues hores surts¬†de Sants i trepitges Narbona (per arribar a Igualada des de Pla√ßa Espanya amb el carrilet trigues m√©s, tot s’ha de dir). Aix√≠ que, havent convertit aquesta ciutat del Llenguadoc pr√†cticament en municipi ve√≠ de Barcelona, no hi havia cap ra√≥ per no investigar de que va¬†aix√≤ de Les Grands Buffets, m√©s enll√† de la cuina francesa d’inspiraci√≥ burgesa i tradicional que prometia la nota de premsa. Doncs aix√≤, passatgers al tren. Sense adonar-te’n, ja t’atures¬†a Girona, ni te n’has adonat¬†tampoc i ja ets¬†a Figueres, passes per Perpiny√† sense adonar-te’n¬†i, oh, ¬°si ja hem arribat!

L’estaci√≥ narbonesa √©s al centre de la ciutat, que fa 2.500 anys va ser primera poblaci√≥ romana fundada a la G√†l¬∑lia. Narbona no √©s que sigui gaire¬†gran, per√≤ t√© el seu qu√®, la¬†veritat. Els carrers amb rastres romans, la catedral g√≤tica de Sant Just i Sant Pastor, el palau de l’Arquebisbe, el pintoresc canal de la Robina que travessa¬†el barri antic, el mercat modernista ple d’aquestes exquisideses que nom√©s segueixen existint a Fran√ßa … Tot molt b√©, perfecte: de deb√≤, ja vaig visitar Narbona¬†fa un parell d’estius i em va captivar. Per√≤ llavors no vaig veure Les Grands Buffets. Ara ja em¬†rosegava¬†la impaci√®ncia!

Esperem el¬†bus, que arrenca davant del mercat. Recorre alguns carrerons, surt de la ciutat, es perd¬†l’encant, per√≤ abans d’allunyar-nos-en massa, s’atura¬†davant d’un gran p√†rquing. Al pa√≠s que llueix l’√©galit√© i la fraternit√©¬†com a lema, el centre d’oci que acull¬†Les Grands Buffets es diu Espace de Libert√©. √Čs llavors quan entenem¬†que aix√≤ de Grands no √©s gratu√Įt: √©s un restaurant enorme, que a l’estiu -amb terrassa- pot acollir fins a 500 comensals per servei. Ara, a l’hivern, nom√©s 300. Totes les xifres en aquest restaurant -que ha complert ja 25 anys d’hist√≤ria- s√≥n pr√≤pies de la grandeur fran√ßaise: el 2013 hi van passar¬†230.000 clients, la immensa majoria arribats d’arreu¬†de Fran√ßa. Deu ser¬†per alguna cosa, que ells saben menjar b√©.

_MG_3244 ret.jpg

Us agrada el foie? Doncs, apa, que no en falti!

Diguem-ho clar: un catal√†¬†pensa en aquestes xifres i veu¬†aquest restaurant ¬†i conclou que aix√≤ no¬†pot anar b√© de cap manera. Perqu√®,¬†pareu atenci√≥, aqu√≠ ve el m√©s sorprenent: si all√≤¬†de Grands¬†es refereix a les dimensions enormes del restaurant, all√≤¬†de Buffets √©s perqu√® √©s un bufet lliure. Horror! Doncs no. Per 29,90 ‚ā¨ l’oferta de Les Grands Buffets √©s incre√Įble en quantitat i en qualitat. Aqu√≠ √©s quan t’adones que la mania que ens desperten els gavatxos t√© un rerefons d’enveja. Perqu√® jo no he vist res semblant a¬†casa nostra. Hi ha un punt de saber estar de la clientela al restaurant que deixa clar que els francesos en aix√≤ estan m√©s avan√ßats que nosaltres. Per√≤ hi ha tamb√© un punt -i quin¬†punt!-¬†de professionalitat que permet atendre tant√≠ssima gent amb tant ordre, tanta neteja -vam visitar¬†les cuines just despr√©s del servei: m√©s impol¬∑lutes, impossible- i tan, tan, tan bon menjar.

Les Grands Buffets (6).jpg

Una de llagosta. I, si voleu, podeu repetir.

He dit bon menjar? El fet √©s que, si vols,¬†pots demanar (i despr√©s, pel mateix preu, repetir) una llagosta a l’americana, un cassoulet tradicional de la zona, estofats bon√≠ssims a la salsa de vi negre … A l’espai anomenat La Rostisserie podem escollir, posem per cas, un entrecot o un llam√†ntol crus i ens ho prepararan davant nostre. Si passem al bufet La Mer, ens podem atipar¬†d’ostres de Gruissan -per√≤ les bones maneres i la salut ho desaconsellen-, encara que l’humil sopa de peix que vam provar ens va deixar embadalits. Podr√≠em parlar del festival de foies i pat√©s de campanya que podem degustar. Per√≤ dos bufets ens van fer embogir especialment: el de formatges -que vol¬†convertir-se en el m√©s gran¬†d’Europa- i el de pastisseria. Llaminers, aquesta ser√† la vostra perdici√≥: m√©s de 100 postres dels de tota la vida. Past√≠s tatin, selva negra, milfulls, creps … I gaireb√© tots -el 90%, vaja- preparats totalment a l’obrador del restaurant.

Passem al beure: la carta de vins cont√© 70 refer√®ncies. Aqu√≠ hi ha m√©s sorpreses: el vi no est√† incl√≤s en el preu tancat del menjar, per√≤ les ampolles es venen a preu de celler, i, per 15 ‚ā¨ (per exemple), es troben molts vins interessants. N’hi ha bastants que tamb√© se¬†serveixen a copes. I, per filosofia de la casa, tots els vins s√≥n del Llenguadoc, la regi√≥ a la qual pertany Narbona.

DSC_9519.jpg

A La Rostisserie us ho preparen tot a la vista.

El responsable d’una¬†follie com aquesta √©s Louis Privat, un restaurador anim√≥s, tremendament emp√†tic, que va decidir construir el restaurant¬†on ell voldria seure com a comensal. Defensor ac√®rrim de la cuina tradicional, a Privat l’enorgulleix poder lluir, a partir de l’any que ve, el segell Fait √† la maison, que nom√©s distingir√† als restaurants francesos que serveixin¬†plats del pa√≠s elaborats als seus propis fogons. ¬°Guerra contra els congelats i precuinats!

Ara ja puc respondre la pregunta de si sé de què va això de Les Grands Buffets. El misteri, en qualsevol cas, és la raó per la qual ells (els francesos) ho saben fer tan bé, mentre que, a dues hores de TGV, aquest muntatge, creieu-me, seria un desastre. Caldrà anar més sovint per aprendre-hi alguna cosa, però, sobretot, per gaudir, que la cuina francesa, diguin el que diguin, no és poca cosa. I ara demano una altra llagosta!

 

Les Grands Buffets
Rond Pont de la Liberté. Espace de Liberté
11100 Narbona
Tel. +33 4 68 42 20 01

Obre¬†cada dia de l’any d’11.30 ¬†a 14 h i¬†de 19¬†a¬†22 h.
Preu del bufet lliure: 29,90 ‚ā¨ (tarifa tancada). Nens¬†de 6 a 10 anys: 14,90 ‚ā¨. M√©s petits de 6 anys: gratuit. Begudes¬†a part (vins a preu¬†de celler).

 

Vuit motius per anar al 8 de Reus

dimarts , 25/11/2014 (Josep Sucarrats)

2_8restaurant.jpg

La sala és tan gran com confortable

Era¬†a una nit d’octubre la mar d’estiuenca -s√≠, aquest octubre no ha estat gaire tardorenc- i ens vam asseure al bell mig¬†de la pla√ßa de les Peixateries, de Reus. Gerson Ribal, a qui havia conegut com a xef de l’hotel La Grava, del Morell, m’havia convidat a con√®ixer la seva nova etapa en aquest bar sense m√©s pretensi√≥ -i aix√≤ √©s molta pretensi√≥- de servir bon producte de mar. La Grava -coses del vida i dels temps de la crisi- va haver de tancar despr√©s d’un segle d’activitat, i el propietari del local Peixateries 8, Joan Pere Ferran, li va oferir a en Gerson els fogons del seu bar. El sopar va ser agaradabil√≠ssim i en vaig sortir amb la intenci√≥ de publicar-ne un post. Per√≤, vaja, Peixateries 8 nom√©s √©s obert durant el bon temps i, tot i les altes temperatures, ja s’entreveia que aviat tancaria¬†fins la primavera que ve.

8_8restaurant.jpg

Trinxat de carbassa amb vieria i pernil ibèric

Per√≤ no: despr√©s d’aquest √®xit, en Joan Pere va decidir obrir un nou restaurant a la mida d’en Gerson i del client de Reus. I al cap d’unes setmanes va estrenar el 8 Restaurant uns metres m√©s enll√† de la pla√ßa de les Peixateries, just a sobre del Lizarr√°n -s√≠, el basc de la famosa franqu√≠cia, per√≤ que a la ciutat d’Andreu Buenafuente gaudeix d’una personalitat especial. Bravo! Ara s√≠, estimats lectors, ara puc dedicar un post a recomanar la visita al 8 i descobrir la sort que tenim que en Gerson segueixi davant dels fogons.

Per si ho dubtàveu, us detallem vuit motius que justifiquen que visiteu Reus per dinar al 8:

3_8restaurant.jpg

En Gerson, un xef amb vocació.

1- En Gerson. √Čs un gran cuiner: ho va demostrar durant la seva etapa a La Grava, que va ser un dels millors restaurants del Camp¬†de Tarragona. Coneix com pocs el bon producte de la zona -ha estat vinculat al moviment Slow Food i al segell Km 0- i aix√≤ es nota a la cuina. En el 8 Restaurant serveix plats molt essencials, per√≤ molt representatius de la zona, com la coca de molls amb¬†escalivada i romesco o el peix de llotja al gust del client. Encara que no defuig¬†la fusi√≥ que tant havia treballat al Morell: cal tastar¬†la broqueta de xai amb salsa oriental, per exemple.

2-En Joan Pere. Ens agraden els restauradors amb atreviment. Aquest √©s el cas d’en Joan Pere: va obrir un de les primeres franqu√≠cies Lizarr√°n, li ha donat car√†cter propi i sempre el t√© ple.¬†Al¬†Peixateries 8 ha descobert una f√≥rmula tan elemental com magistral: servir bon peix, ben cuinat i a preus populars. El taulell de marisc del Peixateries 8, a l’estiu, √©s d’antologia. Consolidada una clientela que durant el bon temps s’ha fet fan de la cuina d’en Gerson, ara es perllonga la temporada al nou 8, amb una cuina de tardor-hivern que promet molt. A en Joan Pere l’ajuda en la direcci√≥ del restaurant Franklin Pieters.

3-Els arrossos. En menys d’un mes, en Gerson ja s’ha adonat que els arrossos del 8 triomfen. N’hi ha de ben diversos, i alguns de no gaire habituals: arr√≤s de llam√†ntol i gambes, arr√≤s fosc de l’Empord√† amb sepiones i costella de porc, arr√≤s amb bacall√† i mondongo, arr√≤s d’anguila, tom√†quets i safr√†

4- El celler. Tenen l’encert d’escollir poques refer√®ncies, per√≤ amb criteri: √©s el que t√© ser ve√≠ de les zones vin√≠coles m√©s importants de Catalunya. El sommelier Carles Montagut ens proposa montsants -Octubre Blanc, Sa√≥ de Gratallops, Finca l’Argat√†…- per√≤ tamb√© caves, riberes i, fins i tot, champagnes.

5- L’edifici que allotja¬†el restaurant. El centre de Reus -que es reivindica com a ciutat natal d’Antoni Gaud√≠- t√© una ruta modernista bastant impressionant, a la qual pertany la Casa Homded√©u: el 8 Restaurant n’ocupa¬†el primer pis. El local conserva nombrosos elements originals, fins i tot mobiliari, de 1893, quan es va construir l’edifici, tot amb un aire neog√≤tic que val la pena¬†descobrir.

6_8restaurant.jpg

El peix volador de David Callao sobrevola la sala.

6-Les obres de David Callao. Aquest artista de Cambrils ja havia col¬∑laborat amb en Gerson, i el xef el va atreure al nou projecte del 8. L’espectacular claraboia o el peix volador que sobrevola les taules s√≥n obra seva i donen car√†cter al local.

7-La terrassa. Perqu√® encara que arribi l’hivern, Reus no √©s tan fred. I la terrassa del 8 √©s ideal per als que fumen -no, que quedi clar que no afavorim el tabaquisme, eh! – I per als que volen prendre la copa relaxadament. O el vermut, que Reus √©s terra de bons vermuts.

8-No tot √©s Barcelona.¬†Aquesta tardor, a Barcelona, s’obren nous restaurants dia s√≠, dia tamb√©. Per√≤ m√©s enll√† hi ha moltes novetats dignes de con√®ixer. El 8 restaurant n’√©s una!

 

8 Restaurant
Raval de Sant Pere, 19. 43201 Reus
Tel. 977 34 07 52.

Tanca diumenge i dilluns.
Preu mitj√†: 30 ‚ā¨ (no tenen men√ļs).

Estrelles que enlluernen massa

dijous, 20/11/2014 (Josep Sucarrats)

lalianca1.jpg

Els vermuts de l’Alian√ßa s√≠ que s√≥n d’estrella. ¬© Enrique Marco

El dia de Nadal de 2013 va ser trist, per a la cuina catalana. Justament aquell dia se n’anava Llu√≠s Feliu, xef de L’Alian√ßa, d’Angl√®s, un restaurant d’autor que conservava una estrella Michelin des de l’any 2009. L’establiment va tancar temporalment, fins que, el juny passat, les filles i el germ√† del xef el van reobrir amb el nom d’Alian√ßa 1919 i repensant-ne el concepte: avui √©s un local de bons platillos i de vermuts, amb una oferta gastron√≤mica notablement superior a la de molt√≠ssims bars barcelonins que s’han apuntat a aquesta moda. Les hereves de Feliu van pensar que no podien replicar la cuina del seu pare i que la nova Alian√ßa havia de respondre a les noves demandes de la clientela, renunciant, si calia, a l’encotillament de les guies. Enguany, l’Alian√ßa 1919 ha perdut el preuat macaron. Els inspectors de la Michelin han actuat tal com s’esperava: sense el xef que havia guanyat l’estrella i amb el canvi d’orientaci√≥, han retirat la qualificaci√≥.

I qu√®? Les germanes Feliu volien un local viu i amb p√ļblic, i el tenen. Van preocupar-se que l’oferta culin√†ria fos popular, per√≤ de qualitat, i van trobar la complicitat de diversos cuiners estrellats del seu entorn que van contribuir a dissenyar una carta interessant√≠ssima. La setmana passada, el mateix Joan Roca, xef d’El Celler de Can Roca, al diari El Pa√≠s, assenyalava l’Alian√ßa 1919 com un dels seus set restaurants catalans favorits. ‚ÄúCal demanar-hi les sardines amb pa, vi i sucre i l’arr√≤s amb safr√† i espardenyes‚ÄĚ, hi deia.

Anit, la Michelin va tornar a fer de madrastra. Amb prou feines, una estrella merescuda per a un projecte amb garantia Adri√† ‚ÄĒel Pakta‚ÄĒ i una bona colla de restaurants rellevants ‚ÄĒel Compartir, l’Espai Kru, el Gresca‚Ķ‚ÄĒ fora de la llista, per no parlar dels ascensos impossibles a la segona o tercera estrella. No sembla pas que aix√≤ sigui un reflex de la vitalitat culin√†ria del pa√≠s. Per descobrir-la, potser ara cal baixar els graons de l’alta cuina. I aix√≤ no acaba d’interessar a la Michelin.

A l’Alian√ßa 1919 l’estrella ni hi ha arribat, ni se l’hi esperava. Certament, part del seu √®xit present es deu als darrers anys de revoluci√≥ culin√†ria. Per√≤ la revoluci√≥ d’avui consisteix en fer el que fan all√†, popularitzar t√®cniques i idees abans nom√©s accessibles als menjadors m√©s selectes. Cuiners com Artur Mart√≠nez, V√≠ctor Quintill√†, Oriol Rovira o Jordi Vil√† tenen un peu al restaurant estrellat i l’altre a la barra d’un bar. A desgrat de la gasiveria de la Guia Michelin, la gastronomia catalana bull, i de quina manera, als fogons populars. Per√≤, enlluernats per les estrelles, no tothom¬†se n’adona.