La cuina és un lloc d’alt risc de tallades i cremades, cal tenir sempre la farmaciola ben actualitzada i a mà. De totes maneres a mi m’agrada disposar d’altres recursos que moltes vegades els tenim a la mateixa taula de treball i ens poden ajudar a solucionar aquests petits problemes.

Quan et cremes sovint hi ha algú que et parla d’algun remei: la patata, la tomata, la sàvila l’oli,… i sovint l’aigua freda, gelada o calenta és un dels remeis més utitzats per a tothom. Recordo l’anècdota d’un dia d’hivern que un dels meus ajudants tenia molta tos i va coincidir que teniem que pelar moltes cebes, la  tos li va marxar ben aviat. A partir d’aquell moment tots utilitzem la típica ceba partida per la meitat a la tauleta de nit quan tenim aquest problema. Ja la meva àvia m’ho havia fet alguna vegada quan era petita.Amb aquest article vull obrir un llistat de remeis casolans que podem utilitzar a la cuina. Us convido a tots a participar en el llistat. 

Ah! i no us perdeu la Jornada de Remeis Casolans que es ferà el dia 19 de juny a la Vall de St Daniel de Girona. 

Remeis per a cremats: 

-posar la part gelatinosa de la sàvila (Aloe Vera)

-una rodella de patata

-untar amb oli d’oliva

Remeis per a talls: 

-fer una pasta amb argila i aigua i posar en forma de cataplasma

-suc de llimona aplicat directament 

Remeis pels cops:

-aprofitant l’època de la planta: l’herba de St Joan que ja està florida, és una bona planta per a fer un macerat i tenir-lo apunt per les trumpades o cops i funciona de meravella.

-El gel posat sobre en el mateix moment també és un bon remei.

Des de la cuina podem ajudar a treballar altres varietats que els vells pescadors ens comenten que abans tothom en menjava, només cal cuinar-los de manera adeqüada i donar idees per a tornar-los a posar a la caçola.

La proposta dels cuiners Terra Madre catalans és trobar-nos de manera periòdica (cada 3 o 4 mesos) i fer una improvització (Jan Session) de plats amb peixos d’aquests que en diem: Sense Preu, Slow Cost o que a Mallorca en diuen Peixos de Pobre, amb ingredients ecològics del moment.  La veritat és que ens surten uns plats per a treure’s el barret.

A la convocatoria de cuiners fem convocatoria de premsa i convidem algu relacionat amb el tema perque ens vingui a parlar-ne. Ha vingut Acció Natura que ens van parlar dels estudis que fan de la pèrdua de les espècies, també Lonxanet de Galicia que ens va explicar el seu projecte de pesca sostenible i també el Patró Major de la Confraria de L’Escala, en Lluís que ens va parlar d’aquesta confraria de pesca tota artesanal i de la realitat dels pescadors.

Entre les varietats que s’han cuinat hi ha: sorells, barats, moixina, bisos, congre, maire, canana, … i cada vegada descobrim més espècies que no haviem vist mai perque ja ni es pesquen.

Us convidem doncs a cuinar també tots els peixos i a descobrir nous sabors: Bon Profit !!!!!!!

Aquesta fantàstica planta que surt als camps durant la primavera té moltes propietats: és bona per la febre, és antiinflamatoria, sudorífica, depurativa, diurètica, … fins i tot dóna confort al cor i engendra alegria segons deien els de l’Escola Salernitana de medicina al segle XI. 

A mi m’agrada preparar-ne una aigua amb les fulles i les flors que és molt refrescant, té un gust molt sutil i li poso les flors que són blaves en forma d’estrella i queda preciosa. Us explico com la podeu fer a casa per a substituir als refrescos convencionals i sorprendre als convidats.

Aquesta aigua és una de les que vam oferir a la taula rodona que vam celebrar a Biocultura el dia que va fer la conferència en Carlo Petrini. 

Recordeu que la borratxa l’heu de collir d’un lloc net de químics, lluny de camps de cultiu perque s’utilitzen molts líquids nocius i lluny de la carretera o camins on les plantes estan plenes de restes de carburants dels vehicles.

Que la gaudiu amb molta alegria !!!

Agafeu 8 flors per litre d’aigua i dues fulles de la planta, el suc d’una llimona i 150 grs de sucre de canya daurada ecològic, ho poseu en una ampolla de vidre blava o verda i ho deixeu 3 hores al sol (infusió solar), passat aquest temps ho deixeu a temperatura ambient 21 hores (total: 1 dia) , passat aquest temps ho coleu i ho guardeu a la nevera. Serviu el refresc fred amb unes floretes fresques o seques.

Una bona manera per donar a conèixer la cuina de territori, compartir el què fem amb els companys i poder sortir de la cuina de tant en tan és a través del col.lectiu gastronòmic.  Jo sóc de “La Cuina de l’Empordanet”, col.lectiu liderat per en Martí Sabrià que ens porta la batuta juntament amb la Mari Cuenca i que ens fan anar a cuinar pel món per a donar a conèixer el que es cou a l’Empordà.

Una altra ventatge que té això de formar part d’un col.lectiu gastronòmic és que fem trobades amb altres col.lectius i a més de compartir ens ho passem pipa. La nostra feina que és molt feixuga queda compensada quan vivim aquests moments.

Sabíeu que aquest fenòmen dels col.lectius gastronòmics només passa a Calalunya ????   l’estiu passat vam anar a presentar la iniciativa a Madrid per que més gent de la resta de l’Estat s’animi.

Aquest espai també vull que sigui un espai més per a compartir amb companys de col.lectiu i de tots els col.lectius. Només sapigueu que jo us parlaré del producte ecològic i de les plantes silvetres comestibles  ja ho sabeu !

Seguint aquesta línia i amb una filosofia del bo, net i just neix fa uns anys a Itàlia el moviment Slow Food abanderat pel seu fundador en Carlo Petrini. Referint-se a qualitat gustativa i nutritiva quan parla de bo, net de químics i de substàncies modificades genéticament i amb un preu just pel productor i just pel consumidor tenint en compte que en el procés de producció o elaboració s’utilitzen pràctiques ètiques i respectuoses amb totes les persones que hi participen.

Quan vaig conèixer aquest moviment a Vic en el marc d’una de les primeres edicions del Fòrum Gastronòmic ja fa més de 10 anys, em vaig enamorar de la filosofia que tenien i vaig decidir sense pensar-ho gaire associar-me. D’en mica en mica vaig anar coneixent el moviment, vaig anar al congrés Terra Madre que s’organitza cada dos anys a Torino i allà es va decidir amb altres cuiners fer un foro de cuiners terra madre per Internet a nivell peninsular per a interrelaciona-nos i fer feina. El primer que es va proposar és el que s’estava fent a Itàlia: treballar per a aconseguir restaurants Km 0 a casa nostra.

A Itàlia hi ha una realitat,  a Espanya les coses canvien per tant els criteris per a considerar un restaurant Km 0 s’havien d’establir des d’aquí i els mateixos cuiners que som els que coneixem la realitat. Això ho vam fer durant varios mesos a través del foro en format tertúlia virtual. A finals de l’any passat i coincidint amb la Fira Algusto que Slow Food organitza a Bilbao cada dos anys, Slow Food Espanya i l’alcalde de Bilbao en va fer el repartiment de plaques km 0 a uns quants cuiners, els que ells van creure que seguien fidelment els criteris.

En un principi km 0 semblaria que vol dir treballar amb productes de proximitat però no tots els productes de proximitat segueixen els criteris de bo, net i just, a la meva comarca per exemple és una de les que més transgènics hi ha, d’altra banda a vegades parlem de productes de l’hort i ens sembla que com que és de l’hort és bo, és natural, no li posen químics, us Haig de confessar que als horts s’hi tiren molts i molts químics: fertilitzants, herbicides, insecticides, fungicides, hormones de creixement,… que sovint ni el mateix hortolà n’és conscient.

És a dir, que un restaurant amb placa km 0 de Slow Food ens dona la garantia de què està treballant amb un tant per cent elevat de productes de la zona, ecològics, sense transgènics,  potenciant sovint aquelles races, varietats o processos recuperats que estaven en procés d’extinció.

Aquest diumenge i dins del marc de la Fira de Biocultura tenim la sort de poder gaudir d’una conferència magistral que ens donarà el mateix Carlo Petrini i seguirà una taula rodona amb cuiners catalans km 0,  llavors hi haurà una degustació preparada pels cuiners. Us hi esperem a tots !

Roda de premsa Km 0

Per a visitar el blog de cuiners Terra Madre cliqueu aquí

L’altre opció que tenim a l’Empordà i de la qual n’estic molt i molt orgullosa perque no és només una quesito comercial sino que hi ha tot un treball filosòfic de fons amb molta solera fet per un grup cada vegada més gran de persones és el Projecte MÓN EMPORDÀ. La part visible d’aquest projecte són mercats itinerants de producte ecològic local per 5 poblets de l’Empordà i encara que sembli molt romàntic aquesta iniciativa ja té 17 mesos i cada vegada hi ha més gent interessada. A Món Empordà hi trobareu una mica de tot: planter ecològic, llavors ecològiques, verdures i fruita, pa, patisseria, ous, làctics, herbes, vestits de nines fets amb llana o roba reciclada, bolets i tòfona, flors i fins i tot pasta de dents d’argila i plantes i servei d’assessorament d’aigua potable, un esmolet, un ferrer, un esparter, uns torners de plats, bols i caçoles sense plom,…tot fet amb molta responsabilitat i amor envers la natura.

No us imagineu un gran mercat, ni tampoc una fira, els mercats Món Empordà tenen el format de la realitat del momento: hi ha el què hi ha però fidels a la localitat i a la temporalitat. Perque us en feu una idea, la setmana passada encara no hi havia pèsols perque encara no n’hi havia als horts, aquest any amb les nevades s’han retrassat una mica els cultius i això es respecte al cent per cent a Món Empordà.

D’altra banda, pels que esteu interessats en l’alimentació ecològica, aquesta setmana comença BIOCULTURA que és la Fira de Productes Ecològics i Consum Responsable que organitza cada any l’Associació Vida Sana al Palau San Jordi de Barcelona i el Festival Ecològic de la Infància pels que hi aneu amb nens. Comença el dijous dia 29 d’abril i acaba el diumenge 2 de maig. Si us interessa el tema us ho recomano molt, bo per a conèixer proveedors i novetats dins del sector. Ah i una novetat d’aquest any són: Els Mercats Món Empordà, que aniran a fer promoció de la iniciativa uns quants productors.

Per més informació:

Cooperativa el Rebost: rebostgirona@yahoo.es

Món Empordà: www.monemporda.org

Biocultura: www.biocultura.org

L’espai de la cuina està inspirat en la cuina d’un Monestir zen on es respira tranquilitat, harmonia, silenci interior que acompanya a la concentració, reflexió i inspiració per a la creativitat senzilla constanment. La llum natural i el verd de les plantes que veiem com s’enfilen a les pareds del castell a través del finestral de fons, són elements Olaus d’aquest espai.

Tots aquests ingredients i molts d’altres que aniran sortint són els que utilitzem al Fort a l’hora de cuinar.

L’espai de la terrassa del Fort és màgic, diuen els nostres clients i la veritat és un lloc per a gaudir un bon esmorzar orgànic, un bon dinar, on pots prendre una aigua de borratxa a mitja tarda o una infusió de farigola de marge amb tarongina o un sopar romàntic a qualsevol època de l’any.

Al plat us posaran un assortit representatiu de tots els productes biològics de tots els productors eco de l’Empordà a més de tenir-ne de l’hort del meu pare que també ha fet la formació d’hortelà ecològic, d’altra banda la presència de les plantes comestibles que hi ha al moment a la natura.

Això és El Fort de Ullastret, hi ha qui en diu que és com un oasi

Quan se’m va presentar la oportunitat que m’oferien aquest espai virtual per a fer-me el meu blog vaig pensar en tots vosaltres: companys cuiners, productors, amics d’aquí, amics llunyans, aficionats, personatgets que tot just comencen el camí, avis, també en tu planeta terra…

Per a mi la cuina és un bon espai per a poder expressar tot el que sents i oferir el millor de tu als altres, un espai per a compartir essències vitals.

Molts de vosaltres em coneixeu des de perspectives ben diferents.

La meva intenció des del meu blog de cuina és poder interrelacionar totes les linies i seguir ajudant a construir el planeta que volem i com el volem, coure el millor de la millor manera pensant en tots els éssers que existeixen.

Parlarem de l’alquímia de l’alimentació vista des de diferents perspectives, però sempre des dels fogons del Restaurant El Fort de Ullastret, on la major part dels aliments que entren són ecològics i la majoria són de la zona.

Molt benvinguts tots al també vostre espai d’ecocuina i els meus sincers agraïments a en Josep Sucarrats que em va fer la proposta i a en Guillem Carbonell que és qui m’ha obert la porta a aquest món virtual.